Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dissabte, 28 de juny de 2014

Pic de Baborte, a l'hombra de la Pica d'Estats.

Aquesta vegada preparem una sortida un xic diferent, no perquè anem a un indret diferent, sinó perquè serà la primera sortida que vingui amb noslatres la nostra gossa Neila, un cadell de quasi sis mesos que fins ara no més havia sortit a petites excursions pels voltants de casa, serà la seva prova de foc.

La meva filla Alba volia que fos una sortida per dormir prop d'un estany, per veure com es comportava la Neila, i si es banyava a l'estany. Per això vaig buscar un cim amb molts estanys als seus peus i que fos un xic apartat de las rutas normals per poder gaudir d'una tarda tranquil·la per poder jugar amb la gossa, i el Baborte compleix aquestes condicions i, a més, es un cim molt maco amb unes vistes molt grans, especialment del sector de la Pica d'Estats.

Tot i que és una excursió, si s'està amb bona forma, que es pot fer en el dia, nosaltres la vam dividir amb dos dies per tot el que he explicat, i vam anar a dormir al refugi lliure de Baborte, al costat mateix de l'estany de Baborte.

Deixem el cotxe al pàrquing de La Molinassa, just al primer, d'allà creuem el torrent i pugem cap l'estany i refugi de Baborte, on passem la tarda molt agradablement, fent una bona xarrada i jugant amb la gossa, sobretot veien com gaudeix del descobriment de la neu, és un espectacle veure-la gaudir del blanc element.

Al dia següent sortim molt aviat cap al coll de Baborte, allà deixem las motxilles i pugem al cim del Baborte, una pujada molt forta que ens hem d'agafar amb tranquil·litat, Un cop al cim gaudim d'un gran panorama, tenim la Pica d'Estats i els seus cims secundaris a tocar, veure d'aquí dalt la Coma de Sotllo amb els seus estanys i el Sotllo tancant el circ es magnific, el Certascan amb el seu estany per l'oest i el Monteixo-Noris pel sud son els cims que més destaquen, a l'est tenim els cims andorrans i més a l'oest el massís de La Maladeta, amb molta neu encara.

Tornem al coll i baixem cap a la Coma de Sotllo, amb neu continua, però amb molt bon estat per caminar, no necessitem material. De l'estany de la Coma de Sotllo, que es troba glaçat, tot i ser a finals de juny, baixem a trovar el camí normal a la Pica d'Estats, sortim a l'altura de la captació d'aigües de l'estany de Sotllo (més o menys) aquest tram el fem fora de camí per que trobem molta neu.

Ja no més ens queda seguir aquest camí, molt transitat, tot i que avui tenim sort i ens creuem amb molt poca gent, fins al refugi de Vallferrera i el pàrquing de La Molinassa per tancar el cercle.

Foto de cim.

El perfil de la ruta, el track a Wikiloc


L'imatge al Google Erth.


  • Punt de sortida: Pàrquing de la Molinassa, al final de la pista forestal que surt del poble d'Areu, Molinassa.
  • Material necessari: el normal a alta muntanaya, Botes, roba d'abrig, mapa, brúixola, etc. amb  neu crampons i piolet obligatoris.
  • Altura mínima: 1723 metres al camí que creua el barranc de Sotllo, quasi al començar la ruta.
  • Altura màxima: 2930 metres al cim del Baborte.
  • Desnivell positiu acumulat: 1394 metres.
  • Distància total: 15'6 km.
  • Ruta circular: si.
  • Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb castellà ho podeu fer al album de Picasa


Pàrquing de la Molinassa.


Creuem el torrent per un pont de fusta i comencem a baixar, al cap de poc tambe creuem el torrent de Sotllo.


Arribem a la cruïlla, si seguim baixant aníriem al Pla de la Farga, nosaltres pugem cap a la cabanya de Bacello.


El camí puja d'una manera forta.


Cabanya de Bacello, oberta i en bon estat, perfecta com refugi d'emergència.


Pleta de Bacello.


Seguim pujant i tenim una bona imatge de la cabanya amb els cims de Monteixo i Noris al fons.


Després d'una bona pujada tenim a la vista el contrafort que amaga l'estany de Baborte.


Ja estem a l'estany.


Estany i circ de Baborte.


Neila trepitja per primer cop la neu, primer l'agafem, no estem segurs de com reaccionara, pero al cap de poc temps la deixem lliure, juga i salta descobrint el blanc element.


Ja estem al refugi on passarem la nit, d'aquí es veu molt bonic l'estany.


Refugi de Baborte, el nostre hotel d'avui.


Deixo als companys preparant les coses i marxo a donar una volta.


Per darrere l'estany de Baborte tenim més estanys, però sense nom, aquí tenim el més gran amb el Pic dels Tres Pics al fons.


Pujo fins a veure clarament el nostre cim de l'endema, el Baborte, a l'esquerra, al mig el coll de Baborte i a la dreta el Pic de Pedres Blanques.


Per darrere tinc aquesta imatge del circ de Baborte.


Baixo fins al refugi, a veure que estan fent els companys.


I aqui estan, m'estan esperant amb una sopeta ben calentona, com hem cuiden jejejeje


Després passem la tarda veien jugar a la Neila.


I preparant el nostre típic sopar d'aquestes ocasions.


Si és que ens agrada menjar, que hi farem.


Sortim a donar un tomb, per baixar el sopar jajajaja


I a jugar amb la gossa.


Un video de la gossa.


El Baborte ens vigila.


Mentres juguem amb la càmara.


Bona nit.


Bon día.


Sortim de bon matí, la ruta no és llarga però volem anar tranquils, la gossa és molt joveneta i no volem passar-nos, anirem tranquil·lament.


Creuar els torrents es una aventura i no faltan las risas.


Neila no te cap problema, la neu es el seu indret preferit.


Trobem un altre estany i aprofitem per fer alguna foto artística.


Bonic eh ¿?.


Passem per l'estany de dalt de Baborte.


Ja tenim el coll a tocar. 


La neu es continua aquest ultim tram, però es puja bé, no hem de treure el material.


Neila ja és al coll, i m'espera amb ganes de jugar.


Coll de Baborte, amb els estanys de la Coma de Sotllo, ben glaçats, a sota nostra.


El massís de la Pica d'Estats quasi al complet, no més hi falta el Montcalm, tapat per la mateixa Pica d'Estats.


El "photochop" ens permet jugar amb vàries fotos, el resultat no esta gens malament.


Deixem las motxilles al coll i encarem la dura pujada al cim.


Sembla que esta aquí al costat però ens separen més de 300 metres de desnivell.


Alba decideix que anem massa lents i ens deixa tirats.


I ens espera, amb la Neila, tranquil·lament al cim.


El massís de la Pica, amb les muntanyes andorranes i el Monteixó a la seva dreta.


I ara, cap l'altre vessant, amb el Certascan a l'esquerra.


I si ho ajuntem tot tenim 360º de panoràmica.


Sotllo, Verdaguer, Pica d'Estats, Punta Gabarro i Rodo de Canalbona, tot el massís al nostre abast, no més falta el Montcalm, que esta just al darrere.


Neila al cim de la seva primera muntanya pirenaica.


Foto de cim.


I foto familiar.


Tornem al coll.


Allà descansem una estona.


Per després baixar per la Coma de Sotllo.


La neu esta perfecta i baixem molt rapidament.


Estany de la Coma de Sotllo, amb el Sotllo al fons.


El coll de Baborte ja queda molt amunt.


De l'estany baixem per una petita vall lateral.


El cim del Baborte ens segueix vigilant.


Ja estem a prop de l'estany de Sotllo i del camí normal del refugi de Vallferrera a la Pica d'Estats.


Abans tenim temps de remullar-nos una mica.


I d'evitar un tram molt inclinat amb una congesta de neu fent una petita desgrimpada.


Ja estem al camí del refugi, ja no tindrem més complicacions de neu.


Al darrere tenim l'impressionant massís de la Pica d'Estats.


I allà baix els Plans de Sotllo, bon indret per fer un àpat.


Plans de Sotllo, parem a menjar i descansar, ens ho hem guanyat.


L'indret es mereix gaudir-lo amb molta tranquil·litat.


Un indret preciós.


Aquest tram de camí és realment bonic, la primavera és un esclat de colors.


El barranc de Sotllo.


Punt on comencem a deixar el barranc de Sotllo per anar apropant-nos al de Areste.


Al fons el bonic Pla de Boet.


És difícil no parar a fer fotos amb aquests colors.


Refugi de Valferrera.


Poc més a baix creuem aquest pont i arribem a la pista que ens te que portar fins al pàrquing, tancant d'aquesta manera aquesta recomable excursió.