Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimecres, 28 de desembre de 2016

Pic Anrodat, elegant i solitari.

Descripció de la ruta.

Un cop més torno a Andorra, van tres cops els últims dos mesos, i per segon cop vaig a la Vall d'Incles, i també, per segona vegada serà un dia de forts sentiments, si el primer va portar-me grans records i sensacions , avui serà un dia de retrobament, doncs després de sis mesos sense acompanyar-me, torno a compartir camí amb la millor companya de cordada que tinc, la meva filla Alba. Ella ja té una important experiència muntanyenca  però, com es normal a la seva edat, ara no té gaire temps per anar-hi.

El cim escollit es el Pic Anrodat, també conegut al vessant francès com a Pic De la Coume d'Enfer, això de tenir dos noms es molt sovint per aquest tram fronterer, a saber perquè........Com fa temps que la meva filla no practica esport i no te gaire bona forma escollim un cim amb un desnivell i distància assequible, tot i que, com a tots dos ens agrada l'aventura, fugim de pujar-lo per la seva ruta normal i anem a fer una circular, per indrets on els corriols són poc marcats o inexistents, tot i que la direcció  a seguir sempre és ben visible.

Sortim del Pont de la Baladosa, al final de la carretera de la Vall d'Incles, i agafem el camí que puja al Coll d'Incles o de Fortangente, passem pel Pla de Manegor, on veiem a l'esquera el camí per on tornarem i després d'una pujada suau i per camins ben marcats arribem al coll.

Aquí girem a l'esquerra i enfilem cal una visible canal herbosa que veiem davant nostre, hi trobem traces de camí i alguna fitada, però ho tenim clar, la canal es el nostre objectiu. Dins de la canal anem per un corriol poc marcat però que ens ajuda a remuntar la pujada més forta del dia. Superat aquest tram sortim al llom que baixa dels contraforts orientals del cim, ara només hem de seguir l'ample cordal, passant per dos cims secundaris, al mapa d'Alpina un d'aquests contraforts surt com a Pic de Fortangent  per arribar al Coll Anrodat, l'estètica base de la nostra muntanya d'avui, remuntar-la només és cosa de temps i paciència.

Del cim tenim un gran panorama de les muntanyes orientals d'Andorra, França i Catalunya, el Rulhe i Escobes destaquen per orient, el cordal Pessons-Colells pel sud i pel nord-oest destaca, per sobre totes la resta, el massís de la Pica d'Estats.

Per baixar anirem a busca el coll occidental, per on pujar la ruta normal, però un cop arribats al coll no baixem cap als Estanys de l'Illa i Anrodat, nosaltres seguim rectes, anem pel cordal del Pic de Mussoles, ample i fàcil, tot aquesta racó es coneix com la Tossa de les Mussoles. Quan arribem a una cota secundaria, que separa la vall que seguim, del de la Cabana Sorda, a la dreta albirem la Cresta de Mussoles i, a l'esquerra, al fons de la vall, l'estany de la Cabana Sorda, el nostre següent objectiu.

Per baixar ho hem de fer a la brava, no tenim ni camí ni fitades que ens mostrin els millors passos, però no té pèrdua, tenim sempre l'estany al davant. La baixada és forta, per pales d'herba, per sort es sec, baixar per aquí amb l'herba mullada no ha de ser agradable.

A l'estany descansem una estona, tenim davant un panorama encisador, les aigües cristal·lines de l'estany reflecteixen les pales per on hem baixat, a més de la retallada i espectacular Cresta de Mussoles.

Per tornar al punt de sortida, tenim tres opcions, la primera ( no era la meva intenció baixar per aquí però tampoc la vaig trobar), es un corriol que, seguint el torrent de la Cabana Sorda baixa directament a la Vall dIncles, la segona és seguir un marcat camí, que segueix els contraforts del Monjol de Cabana Sorda va fins a l'estany Anrodat i el de l'Illa, per baixar per la normal al Pic Anrodat i, finalment la tercera opció,  la que vam seguir nosaltres, segueix la ruta que dóna tota la volta al Principat, la GRP, i que baixant molt suaument per la Pleta de Cabana Sorda, amb bones vistes cap al sector Escobes-Siscaró, fins a arribar a la Pleta de Manegor on s'ajunta amb la normal al Anrodat i amb el camí al Port d'incles, per on hem pujat aquest matí, ara només ens queda desfer el tram que hem pujat fa unes hores per arribar al Pont de la Baladosa i donar per tancada la magnifica sortida d'avui.
Foto de cim.

Dades tècniques.

Imatge del recorregut al Google Earth.


Perfil de la mateixa, el track al meu Wikiloc.


  • Punt de sortida, Pont de la Baladosa, al final de la petita carretera de la Vall d'Incles, Com arribar. S'ha de tenir en compte si hi anem a l'estiu, doncs la carretera es tancada al transit rodat de les 9 del matí a las sis de la tarda, dins aquest horari tenim un petit bus per accedir fins al Pont de la Baladosa.
  • Material necessari: Calçat adequat i roba d'abrigar, més els estris indispensables a la nostra motxilla: mapa, brúixola la i GPS.
  • El track el podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 1842 metres al punt de sortida.
  • Alçada màxima: 2729 metres al Pic Anrodat, tot i que al GPS marcava 2733 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1050 metres.
  • Distància total: 11,4 quilòmetres.
  • Ruta circular: Si, quasi completament.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema pels nostres petits amics.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de GoogleFotos .


Fotografies i comentaris.

Sortim del Pont de la Baladosa, Vall d'Incles, agafem al camí al Coll d'Incles o de Fortangente.


Aviat veiem les pales que haurem de remuntar ben aviat.


Pleta de Manegor, al fons el primer objectiu del dia, el Coll d'Incles.


Passem per la cruïlla per on baixarem més tard.


La Pleta de Manegor ja queda molt a baix, al fons veiem les pistes d'esquí de Soldeu el Tarter.


La suau pujada al Coll d'Incles.


Prenent el sol dels primers dies de la tardor.


Coll d'Incles.


Les fortes pales que hem de remuntar ara, al mig la canal de pujada.


Estanys de Fortangent.


Som-hi, tot amunt, amb tranquil·litat, que la pujada es forta.


Comencem a albirar els cims més nombrats d'aquestes contrades, el Rulhe i l'Escobes.


La Canal de pujada, al mig sembla que el camí va a buscar els contraforts de l'esquerra però NO es així, sempre hem d'anar pel bell mig d'aquesta.


Per sort, amb el panorama que tenim, i fent servir l'excusa de fer fotos per descansar una mica, la superem sense més complicacions.


Un cop superada la canal el camí segueix pujant d'una manera forta.


Fins a arribar a unes parets rocoses, que se superen fàcilment.


Observant l'entorn.


Aviat sortim a l'ample cordal que baixa de la cara est del Pic Anrodat, te el nom de Serrat d'Anrodat..


Magnifica visió dels estanys de Fortangente.


Primer cim secundari.


L'estètic, pes aquest vessant, Pic Anrodat.


Segona punta secundaria, al mapa d'Alpina surt com Pic Fortangent, al Geoportail frances i al mapa d'Andorra, surt con a punta sense nom.


Del cim veiem l'estètica cara est del Pic Anrodat, per darrere també es veu el cordal de la Tossa de les Mussoles, que es per on marxarem fins a trobar la vall de baixada.


La vall francesa de la Coume de Vairilles, amb el Chalet de la Clau i les estany de Laparan.


Al fons els cims de Griu , Ensangents, Circ de Pessons, Circ de Colells, recorreguts varies vegades, a l'esquerra el sector Cabaneta-Siscaro, amb la bonica Pleta de Siscaró a sota.


La Pleta de Siscaró, un xic més amunt s'intueixen els estanys de les Canals Roges, just a sota mateix de la Tossa del Cap de Siscaró.


I el Pont de la Baladosa.


Cap a l'est tenim el Pic Rulhe, el Pic de Ruf, Fortangenta, l'Alba, el Noe i l'Escobes, fa dues setmanes els vaig pujar, Tossa de Juclar, Roc Melé,  Cabaneta, Siscaró.


Foto de cim.


L'estany de l'Illa, per on puja la ruta normal al Pic Anrodat.


Baixem cap al coll Anrodat i voregem, pel nord, un petit esperó rocós.


Ràpidament comencem a pujar la pala final, el cordal recorregut i el Coll Anrodat queden darrere.


Ja tenim el cim principal a tocar.


Del cim veiem la Pica d'Estats, de grans records.


Foto de cim, amb el Rulhe darrere.


Del cim del Anrodat tenim un panorama molt semblant, potser albirem algun cim més llunyans, com el Carlit, Pic de la Mina, Puigpedros o la Tossa Plana i La Muga.


Circ dels Colells,


Pic d'Escobes.


El Rulhe, a veure quan hi puc pujar........


Cares de felicitat.


Es hora de marxar, primer baixem, per terreny trencat, al coll de la Tossa de les Mussoles, després seguirem recte pel cordal que es veu a la foto. Al fons, a la dreta, el Pic de la Serrera.


L'estany de l'Illa, per aquí puja la ruta normal.


Segurament es el tram més feixuc de transitar, per un terreny molt trencat.


El collet on hem d'arribar, per després remuntar per l'altre canto.


Ja som a l'altre vessant del collet, el Pic Anrodat es veu molt diferent des d'aquí.


L'ample cordal de la Tossa de les Mussoles.


Per aquí tenim una possible via d'escapament, allà baix és veu l'estany Anrodat, d'on podem enllaçar amb la ruta normal al Pic que hem pujat.


Però nosaltres passem al vessant de Cabana Sorda, baixarem per aquesta vall.


La baixada es sense camí, ni fitades, tot cap a baix, per sort l'herba és seca, si fos mullada hauríem d'anar amb molt de compte.


Més a baix perdrem l'estany de vista, però no podem equivocar-nos, la direcció es molt evident.


Cresta de les Mussoles i Racó de la Cabana Sorda.


L'estany, ja es a tocar.


I com no podia se d'altre manera, arribant a l'estany també arriba l'hora del bany.


Anem fins a la sortida d'aigües de l'estany i parem una estona, a descansar i a gaudir d'un racó meravellós, tranquil i solitari, com tot el dia, la muntanya per nosaltres sols.


Estany i Racó de la Cabana Sorda, amb la Cresta de les Mussoles o Pics de Portaneille (pel vessant Francés) tancant la vall.


Refugi de Cabana Sorda, a prop de la sortida d'aigües.


Interior del refugi, molt net, com sempre als refugis andorrans.


Per baixar seguim la GRP andorrana,


Passem per la Pleta de Cabana Sorda.


El camí es sempre molt marcat, amb fitades, alguna ben curiosa.


I també és marcat amb les marques grogues i vermelles de la GRP, tenim sempre al davant els cims del sector Juclar-Siscaró.


I el Pont de la Baladosa per sota.


Ja veiem el Coll d'Incles o de Fortangent.


Abans de la Plata de Manegor es ajuntem amb el camí que baixa de l'estany Anrodat i de l'Illa.


Pleta de Manegor, al fons el Coll d'Incles, ens unim al camí de pujada..


Ara ja només hem de desfer un tram de la pujada d'aquest matí per arribar al Pont de la Baladosa, i donar per tancada la magnifica ruta realitzada avui.