Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 26 de juny de 2018

La Muga-Tossa Plana de Lles, la Cerdanya solitària.

Descripció de la ruta.

El cordal de La Muga  la Tossa Plana de Lles es un dels recorreguts més bonics que es poden fer per aquesta part de la Cerdanya, passem per indrets encisadors, boscos amb torrents plens d'aigua, estanys idíl·lics, i cims superbs amb unes vistes magnífiques.

Ja l'havia fet fa temps, La Muga-Tossa Plana de Lles, però volia repetir-la per documentar-la al bloc, crec que és una de les rutes que no hi poden faltar.

El recorregut és molt senzill de dir, però un xic feixuc de seguir en algun punt, tot i que ha millorat en aquest temps que a passat des de l'altre cop que la vaig fer, sobre tot perquè està més ben marcat i fitat, però és nota que es una part de la Cerdanya menys visitada, sobre tot el tram fins a arribar al cim de la Tossa Plana de Lles pel seu vessant est, el menys visitat.

Comencem a Cap de Rec seguint una pista forestal que surt per sota el refugi, esta marcada, amb pintura groga, com a sender nº 26 de Senders de la Cerdanya, que porta fins al cim de la Tossa Plana de Lles pels estanys de La Muga. Quan s'acaba la pista comença un corriol que, en forta pujada, passa per uns bonics prats i boscos, aquí és on trobem les primeres dificultats per seguir-lo, doncs es va perdent el camí de tant en tant, per sort, com dic, es troba molt més ben fitat i marcat que fa uns anys, i es pot anar seguint més o menys bé. 

Un cop superat aquest tram entrem a la petita vall on són els estanys de La Muga. Es a aquests estanys on deixem el sender nº 26, que s'en va cap a La Portelleta i a la Tossa. Nosaltres seguim un altre camí que puja cap al Coll de La Muga, però ràpidament el deixem i pugem directes fins al cim. 

Un cop dalt de La Muga només hem de seguir el cordal, molt fàcil, cap a La Mugueta, Toseta de Vallcivera, La Portelleta (recuperem el sender nº 26) i la Tossa plana de Lles.

Del cim baixem per la ruta normal fins al Pla de les Someres, on deixem aquesta ruta, que segueix cap al Pradell. Nosaltres baixarem cap al Clot de l'Orri, que és l'altre punt on ens és difícil de seguir el camí , hem d'anar baixant, un xic intuïtivament, cap a l'estany de l'Orri. Allà recuperem el bon camí, que només hem de seguir fins a arribar al refugi de Cap de Rec i al cotxe.

Foto al cim del Tossal de La Muga, la Tossa Plana de Lles es just sobre els nostres caps.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Refugi de Cap de Rec, com arribar.
  • Dificultat: Moderada, tècnicament és fàcil, però al passar per trams poc marcats prefereixo catalogar-la com a moderada, per precaució.
  • Material necessari: si la fem a l'hivern raquetes i crampons indispensables, a l'estiu amb un bon calçat i roba adequada en tenim prou. Mapa, GPS i brúixola indispensables a la motxilla.
  • Track: el podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 1986 metres al pàrquing del Refugi de Cap de Rec.
  • Alçada màxima: 2916 metres al cim de la Tossa Plana de Lles.
  • Desnivell positiu acumulat: El track posa 1800 metres. Tot i que crec que es massa gran, té que d'haver-hi algun error al programa Perfils i hem dona una data de desnivell desproporcionada. Crec que deu estar al voltant dels 1300 metres, com a molt.
  • Distancia: 16'9 quilòmetres.
  • Ruta circular: Sí, amb sortida i arribada a Cap de Rec.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, s'ho passaran d'allò més bé.
  • Si voleu les fotos, amb els comentaris en Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google fotos.
Fotos i comentaris.
Sortim de Cap de Rec amb les primeres llums del dia.

Seguim el sender nº 26 de Senders de la Cerdanya.

Al fons la Serra del Cadí.

Quan s'acaba la pista forestal agafem un corriol que puja d'una manera decidida.

Avui no he portat a la Neila, però tenim la companyia del Blues, un Border Collie d'un veí de Lles, ens va acompanyar tot el camí. Estava extraviat, però en aquell moment nosaltres no ho sabíem, creiem que era un gos del refugi i s'afegia amb nosaltres com fan, alguns cops, gossos d'altres refugis..


El camí esta sempre ben marcat i fitat.

 Ja treu el nas el primer cim del dia, La Muga.

Comencem a veure cims fronterers, com la cara oest del Puigpedrós i els Pics d'Envalira, separats per la Portella Blanca d'Andorra.

Un tram per bosc, ben carregat de neu.

 El Blues, carinyos i simpàtic.

 Entrem a la conca dels estanys de La Muga.

Estany de La Muga.

Comencem a remuntar, per un camí ben marcat, cap al Coll de La Muga.

 Però arriba un moment que el camí desapareix, i decidim pujar directament.

La pujada és forta però gratificant, tenim unes vistes d'escàndol.

Últims metres al cim de La Muga, amb tot el cordal a seguir després.

Cim de La Muga.

La Tossa Plana a l'esquerra, davant els cims d'Andorra, Pessons, Montmalus, Collels, Envalira, etc, a la dereta, el cordal del Puigpedros.

Foto al cim de La Muga.

La Vallcivera, pas natural cap a Andorra, a la Vall de Madriu, per aquesta vessant. Per davant es veu el replà on són els estanys de Montmalús

Baixem molt ràpid i passem, de camí a la Toseta de Vallcivera pel cim de La Mugueta.

Petit esperó rocallós pujant cap a la Toseta de Vallcivera, únic punt on s'ha de fer servir les mans.

Estanys de La Muga.

Jose superant aquest punt.

El que ens queda fins a la Toseta de Vallcivera.

Decideixo anar per la mateixa cresta, el corriol va per la banda dreta, però es troba ple de neu i es feixuc de seguir-lo amb la inclinació el terreny.

Del cim de la Toseta de Vallcivera veiem un panorama molt semblant, només ampliem un xic cap a la part superior de la Vall de Madriu, Patrimoni de l'Humanitat.

El Blues, mirant el que ens falta fins a la Tossa Plana de Lles.

I el que hem fet, fins ara, des de La Mugueta, al fons el Puigpedros.

Foto de cim.

Baixem cap a La Portelleta, on recuperem el sender nº 26 de Senders de la Cerdanya, que puja directe per aquí des dels estanys de La Muga. Per tant també és un possible punt d'escapatòria en cas de mal temps, o si tenim algun tipus de problema.

Coll de Vallcivera.

Comencem a pujar cap a la Tossa Plana de Lles.

És l'únic punt de la pujada on trepitgem neu, però no necessitem material, està bastant tova.

Ara perdem de vista la Vallcivera, i veiem tota la Vall de Madriu.

Últims metres al cim.

Cim de la Tossa Plana de Lles.

La Serra del Cadí des del cim.

Foto de cim.

La foto esta encarada cap on és deuria veure el Carlit, però avui no es dia de gaires vistes, tret del primer cordal de muntanyes andorranes poca cosa més es veu, la calitja no ens deixa.

I aquí es devia veure els cims andorrans més importants, com l'Estanyo, Serrera, Medacorba, Comapedrosa, Font Blanca, Tristaina, etc, etc. Inclòs, al fons, es veuria la Pica d'Estats o l'Aneto.

Però ens hem de conformar gaudint del cordal Pessons-Colells i de la Vall de Madriu.

És l'hora de baixar, ara ho fem seguint la monòtona ruta normal a la Tossa Plana de Lles.

És tot cap a baix, fins al Pla de les Someres, que veiem davant.

Pla de les Someres, la ruta normal baixa per la dreta cap al Pradell, nosaltres baixarem per l'esquerra, per l'estany de l'Orri.

Al fons es veu el Clot de l'Orri, però la baixada per aquí es molt feixuga, quan veiem aquesta fitada hem de girar a l'esquerra i baixar pel bosc, per un camí bastant perdedor.

Alguna fitada extraviada ens ensenya que anem bé, però és un tram on hem d'anar molt atents.

Fins a arribar al Clot de l'Orri i el seu torrent. Peró aquí nosaltres ens equivoquem, anem per la dreta, quan el corriol bo és per l'esquerra, si el seguim, sortim a un camí més marcat que és el que puja del refugi fins a l'estany.

Per on vam anar nosaltres tenim un feixuc flanqueig pels grans blocs que envolten l'estany de l'Orri. Per trobar el camí hem de creuar la sortida d'aigües i remuntar una mica, anirem de cap al corriol que puja del refugi.

Un cop trobat el camí només hem d'anar seguint les indicacions al refugi de Cap de Rec.

Envoltats de cascades plenes d'aigua.

I de torrents que, amb la seva alegria, ens acompanyen fins al refugi, fent d'aquest tram un petit plaer.

Un cop al refugi hem de decidir que fer amb el Blues, ell s'ha tombat al costat del cotxe i ens mira encuriosit mentre reculli'm. Una noia que passava per allà el reconeix i és quan ens assabentem que pertany a un veí de Lles, intentem que marxi amb la noia, però no es mou del meu costat. Abans havíem vist que portava un telèfon al collar, pel que decidim trucar, el veí de Lles diu que parlara amb el responsable del refugi perquè el guardi allà fins que ell pugui pujar a buscar-lo, que si som tan amables de portar-lo al refugi. Ho faig, l'animal em segueix amb total normalitat, s'ha convertit en la meva ombra. Entrem al refugi i l'agafo perquè el guarda el pugui lligar, es en aquell moment quan veig els ulls de l'animal mirant-me tristos. Crec que aquella decisió no li va agradar res, no feia res més que mirar-me sense entendre res, i  volia apropar-se a mi, buscant la meva companyia, l'acarono uns moments i marxo molt trist, durant aquelles hores amb ell s'havia fet estimar.