Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 26 de novembre de 2019

Castell de Milany pel torrent de la Másica i Santa Magdalena de Cambrils.

Descripció del recorregut.

Segona incursió a la Serra de Milany, la primera va ser per la seva cara sud on vam fer una impressionant circular; Serres de Milany i dels Bufadors, però aquesta vegada aniré per la seva cara nord, des de Vallfogona del Ripolles.

Per aquest vessant tenim, principalment, 3 punts d'interés, el Torrent de la Másica, amb els seus petits salts d'aigua, Santa Magdalena de Cambrils, i el Castell de Milany

Com unir els tres punts és força llarg, normalment és que es fa es fer-ne dos, Castell- Torrent o Torrent-Santa Magdalena, a tots dos recorreguts surt uns 15 quilometres aproximadament, el que fa que sigui assequible per a molta gent. Si l'idea és unir tots tres punts. obliga a fer una gran volta a la sortida del Torrent per anar a buscar el Gr que puja fins al Castell de Milany i, després, carenejar durant a prop de 3 quilòmetres per anar fins a l'ermita, el que far que s'allargui fins als 23 quilòmetres la ruta, distancia que començar a ser considerable.

Com fa dos mesos que no he sortit, tinc ganes de "marxa", i decideixo fer la ruta completa, i així completar el meu coneixement de la Serra de Milany, crec que amb les dues rutes hauré fet un molt bon recorregut per aquestes contrades.

Quasi tota la ruta és marcada per marques blaves al torrent i després per GR i PR, però tenim un tram força llarg on no es troba cap marca. Des del Forn de calç, que es on es deixa el camí marcat fins a trobar el GR-151 anem sense marques, i es passa per diferents corriols i pistes, s'ha de tenir en compte, si es vol fer la ruta, que el GPS és molt important per fer aquest recorregut.

La ruta comença a Vallfogona del Ripollès, i s'agafa el camí que baixa cap al Pont Medieval, un cop creuat es segueix les indicacions cap a la Font de la Tosca i el Torrent de la Másica, una vegada passat per la font s'arriba al desviament cap al torrent, el camí va seguint el curs d'aigua, amb petits desviaments per veure els diferents salts, fins a  arribar a un punt on trobem dos camins, el que puja pel torrent, i el que el creua per remuntar el Torrent de Llastanosa. Nosaltres pujarem a veure els gorgs finals de la Masica i tornarem aquí per remuntar aquest segon torrent fins al forn de calç. Aquí deixarem al camí marcat (marques blaves), per anar uns 200 metres fora de camí, fins a sortir a una valla de filat metàl·lic, que creuarem per sortir a una malmesa pista forestal.

A partir d'aquest punt anirem seguint les pistes i corriols que, passant a prop de l'Espinal, dels Plans del Ginebrer, de La Barraca, fins a sortir, un cop passat el Coll del Jonquer, a una pista forestal per on puja el GR.151, que seguirem fins al coll de Milany i el Castell de Milany.

Un cop visitat el Castell tornem al coll i seguim pel GR, que aquí s'uneix amb el PRC-59, que seguirem ja fins a tornar a Vallfogona, però primer haurem de fer la llarga carena que uneix el Castell de Milany amb l'ermita, i cim, de Santa Magdalena de Cambrils. Un cop visitada l'ermita comença una forta baixada que, passant pel Pla de Puigsavall i la masía del mateix nom va a sortir a l'entrada del càmping Masia la Bauma. D'aquí ja només hem de seguir la pista forestal que ens ha de portar fins al desviament al Pont Medieval i a Vallfogona del Ripollés.

Santa Magdalena de Cambrils.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.


  • Punt de sortida: Vallfogona del Ripollès, com arribar.
  • Dificultat: Difícil, per la distància, desnivell i pels trams, no senyalitzats, que trobarem a diferents punts de la travessia.
  • Material necessari: Es una ruta de mitja muntanya, no és necessita res d'especial, calçat adequat i roba d'abrigar, més els clàssics que no poden faltar a la motxilla, mapa, brúixola i GPS.
  • Track: el podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 844 metres al Pont Medieval que creua el Torrent de Vallfogona.
  • Alçada màxima: 1547 metres al cim de Santa Magdalena de Cambrils.
  • Desnivell positiu acumulat: 1234 metres.
  • Distància total: 22,7 quilòmetres.
  • Ruta circular: Si, quasi per complet.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema, només hem de tenir en compte que a la part central del recorregut no hi trobarem aigua pels nostres petits amics.
  • Podeu veure les fotos al meu Àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Deixem el cotxe al carrer del Prat de l'Orri i anem baixant pel mateix carrer.

Un cop acabat l'asfalt es troba (senyalitzat) el corriol al Pont Medieval.

Pont Medieval

Creuem el pont i seguim, per l'esquerra, la riera de Vallfogona fins al Molí, on deixem la riera i seguim pel torrent de la Másica. Es surt a una pista forestal en-cimentada, que seguim per la dreta (tornarem per l'esquerra).

Font de la Tosca.

Deixem la pista i remuntem pel torrent.

Passem per l'Era de batre d'en Paixana.

I comencem a veure els diferents salts de la riera. Llàstima que i baixava poca aigua.




Unió del Torrent de La Llastanosa, desprès el remuntarem.

Tardor.

Remuntem fins l'ultim salt.


Últim salt, si seguim amunt, sense camí clar, sortirem a prop de la unió de pistes forestals al voltant de La Llastanosa, però nosaltres decidim pujar per l'altra opció. Per tant desfem un petit tram del camí de pujada.

Aquest es el desviament.

Remuntem per un bonic bosc de faigs que, tot i que la riera és quasi seca, fa que gaudim molt d'aquest tram.

Forn de calç de La Llastanosa.

Aquí, al costat del forn, i tenim un pal indicador, s'ha de deixar el corriol que hem seguit fins aquí, i pujar fora de camí.

Darrere aquests arbres és trova el forn de calç, per tant s'ha d'anar amb cura per trobar la continuació.

Única fitada que trobarem.

Sortim al filat metàl·lic, busquem, un xic a la nostra dreta, per on creuar-lo.

Un cop passat trobem aquesta malmesa pista forestal.

Ara ja només s'ha de seguir les diferents pistes i corriols que ens porten a La Barraca i al GR-151. Aquest és el tram més perdedor, ja que no trobarem cap senyalització, el GPS ens serà molt útil.


Bonica estampa.

La Barraca.

Pista forestal del Coll del Jonquer.

Pista forestal per on va el GR-151.

Un cop a la pista només hem de seguir les marques del GR.

Que deixa la pista i remunta, per un fressat corriol, pel Bac de les Artigues.

Coll de Milany.

Amb el castell al costat.


Panoràmica cap al nord, des del Canigó al Pedraforca, passant pel Puigmal, la Tossa d'Alp i la Serra del Cadí.

La mateixa però amb el bosc per on hem transitat per arribar fins aquí.


Canigó.





Foto de cim, amb el meu bon amic Josan, que avui ha volgut acompanyar-me.

Tornem al coll i seguim el GR, el primer tram un xic perdedor.

Però un cop s'ajunta amb el PRC-59 ja no trobem cap dificultat per seguir aquest últim sender, que és el que seguirem fins a arribar a prop de Vallfogona.

Seguint el PRC-59, que va al costat del filat metàl·lic que va per la carena de la Serra de Milany passem pel Pla de la Bronza, el collet de l'Amorriador, la Plana Vidala, a prop del Puig de l'Obiol, la Collada Fonda, i la Creu de l'Espinal.

Imatges de tardor seguint la carena.




Interior de l'ermita.

Sortint de l'ermita el PR baixa de forma decidida.


Fins als Plans de Puigvassall.

Puigvassall.

Un cop passada la masía el corriol torna a baixar decididament.

Fins a sortir a la pista asfaltada del camping Mas de la Bauma.

Deixem la pista, i agafem un corriol, que segueix el torrent de La Bauma.

Salt de la Bauma.

Ja tenim Vallfogona a tocar.

Fi de festa, crec que ens ho hem guanyat.

Bona ruta, sobretot a la tardor, que et deixa un molt bon gust, l'única pega és la poca aigua que baixava pels torrents, cosa que no deixava veure, amb tota la seva esplendor, els petits salts d'aigua del torrent.