Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Las Forquetas

Aquest passat pont del Pilar vam anar a Benasque, concretament al refugi Angel Orus per fer la sortida que fem cada any amb els nens per pujar algun cim de 3.000 metros.


El cim escollit per aquest any va ser las Forquetas, dos cims de 3.007 i 3.005 metros d'alçada respectivament.

Aquí teniu una imatge dels dos cims (al centre) i del Ibon de Llardaneta.



Els nens es van comportar de meravella, vam pujar fins al ibon i desprès fins al coll d'Eriste sense parades i a un bon ritme, a partir de aquí la cosa es va complicar un xic ja que havíem de pujar fins al cim per una cresta fàcil teòricament però que amb la mica de gel que hi havia i lo poc acostumats que estan els nens a progressar per aquest terreny es va fer una mica lent, però poc a poc vam superar tots els petits entrebancs i vam poder fer cim.
Aquesta imatge es de un dels trams mes aeris de la cresta

I finalment sense gaires problemes vam poder fer els dos cims, es podia veure un paisatge espectacular, de l'Aneto fins al Posets, Monte Perdido i Vignemale, realment es un dels cims amb mijor panorama que hi pujat, també hi va contribuir el dia fantàstic que ens va fer, amb una nitidesa espectacular.

Cim de la Forqueta de 3.007 metros


Cim de la Forqueta SE de 3.005 metros.


L'Aneto, vist per la part de Coronas .


I ara el Monte Perdido i el Vignemale.

Be, la veritat es que va ser uns bonics cims, això afegit a podeer fer una de les teves passions acompanyat de la família i dels amics ho va convertir amb un dia d’escàndol.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Volta a Montserrat amb btt.

Be, per fi, ja hi tenia ganes de fer aquest ruta amb bicicleta de muntanya, la veritat es que feia molt de temps que volia fer-la però unes vegades per que no hi volia anar sol i unes altres perquè no ens anava be a un de nosaltres no hi havia manera de fer-la, per fi fa dues setmanes la vam fer.


Es una ruta preciosa, començàvem a la Puda i anàvem pel camí que voreja el Llobregat fins a Monistrol, aquest es un tram molt entretingut i bonic pel fet de anar sempre al costat del riu, a Monistrol va començar la part mes dura fins a arribar a Marganell, es pasa per uns indrets realment molt macos i amb unes vistes espectaculars de la muntanya de Montserrat però també es el tram mes dur de tot el recorregut fins a arribar a una urbaniçacio a tocar del poble de Marganell.


Aquí es passa per una pista asfaltada fins al altre canto de Marganell de on s'agafa una llarga pista forestal per la que puja’n suaument arribes a Santa Cecilia, a meitat de recorregut, indret a on vam esmorçar al refugi que hi havia.


Desprès de esmorçar be per mi el tros mes fotut de la sortida, els sis Km. de carretera fins a Can Massana, a mes que no m'agrada anar per carretera s'afegeix el fet que durant uns minuts va fer-me molt de mal el estomac i no podia quasi ni pedalejar, per sort va passar ràpidament i vaig pogué continuar sense problemes.


Una vegada a Can Massana la part mes difícil de la ruta ja esta feta, no mes queda baixar fins al Bruc, per un camí molt maco, desprès agafar la pista que ens porta fins a la Vinya Nova, lloc a on si es necessari es pot tornar a menjar o beure alguna cosa i continua baixan fins a Collbato.


Aquí tenim dues opcions, una baixar per una triatlera molt tècnica i la segona anar fins a Esparraguera i baixar per la pista que porta a Can Sedo, aquesta ultima es la que vam fer nosaltres, mes que res per que la primera opció es mijor fer-la amb bones condicions físiques ja que es una baixada molt tecnica i la veritat es que el cansament ja es començava a notar entre nosaltres.


Finalment un altre tram de baixada per pista asfaltada fins arribar al punt de sortida de la ruta.


El temps que vem trigar a fer la volta va ser de 5 hores i mitja, contant las parades a esmorçar i a fer les fotos.... ah i les averies tècniques, que també en vam tindre un parell.

Al inici de la ruta, Montserrat estava mig emboirada



El tram entre Monistrol i Marganell deparava magnificas vistes.

La hora del bocata al refugi de Santa Cecilia

La típica averia tècnica.

Una imatge del tram de pujada fins a Santa Cecilia.

dilluns, 1 d’octubre del 2007

Les Vacances, capitol 3

Be i ara anem pel objectiu principal de les vacances, la pujada al Taillon de 3144 m. passant per la mes que famosa i masificada Brecha de Rolando, la veritat es que es un lloc preciós.



El inici del coll de Tentes fins al refugi de Serradets es bastant entretingut i hi arribes ràpidament, del refugi ja es veu clarament la Brecha i es un lloc on el paisatge que ens envolta es majestuós.



La pujada a la Brecha per la seva glacera, be lo poc que queda, es molt bonica i si u fas de bon mati molt tranqui-la per que hi ha poca gent, tot lo contrari si hi puges a migdia pues es converteix amb una cosa semblant a unes rambles, de totes formes es un indret absolutament recomanable de visitar.



Una vegada a dalt el paisatge es fantàstic, el paisatge..... les grans parets de pedra.... estàs a tocar de els cims mes propers, el Casco, la Torre, el Taillon, etc.......es un lloc, sense dubtes, que no pot faltar a qualsevol "curriculum muntanyer".



I pel costat espanyol ja nomes queda la pala final fins al cim del Taillon, hi tens un panorama circular espectacular, llàstima del vent que sens va girar i no varem poder gaudi degudament del moment.



Desprès vam tornar fins al refugi, un merescut bocata admirant la Brecha, i cap al cotxe contents i satisfets, sobre tot les meves filles pues es un lloc que estaven desitja’n de visitar, desprès de escoltar totes les histories sobre la Brecha i el cavaller Rolando.



Be desprès de aquesta sortida vam fer mes coses però la finalitat principal de les vacances ja estava conquerida i la veritat es que ens va deixar un molt bon regust.


La Brecha desde el refugi de Serradets.

La glacera de la Brecha.

El cim del Taillon, arreçerats del vent.

Tornant cap a la Brecha, contentas i satisfetas.

I per acabar, una imatge del magnific circ de Gavarnie amb el pic del Marbore presidint l'indret.