Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 3 de setembre de 2018

Pica d'Estats, per la Punta Gabarró (PD).

Descripció de la ruta.

Quan la meva filla es va assabentar que jo marxava de vacances una setmana a Areu, a la Vallferrera, va esclatar ràpidament en un comentari: "Vaig a demanar festa al treball per aquell cap de setmana i vindre a visitar-os, però perquè em portis a fer la Pica d'Estats, que ja saps que li tinc moltes ganes, però per la cresta, per fer, en el dia, tots els cims de 3000 metres del sector de la Pica d'Estats. En un primer moment li vaig dir que, fer-los d'una tirada, ja era un xic massa per a mi, que ja vaig tenint una edat i he de cuidar-me...............Però, després de quatre mimos, la meva resistència és va acabar i vaig cedir, que hi farem, son coses de ser pare, jajajajaja. Després, jo vaig enganyar al meu company de sortides perquè ens acompanyes, un altre que li has d'insistir poc per fer segons quins tipus de sortides.

Tenim dues possibilitats per anar a buscar la cresta de la Punta Gabarró, per la vall d'Areste, que ara es comença a posar de moda, i per la normal a la Pica d'Estats fins a l'estany d'Estats i allà, pujar per la Conca Gelada i la Cometa d'Estats. En principi volíem fer servir la primera opció, però mirant ressenyes, deien que un tram del camí abans d'arribar a l'estany d'Areste no era gaire clar, i com volíem sortir molt aviat, aquest tram l'haguessin haver de fer de nit, pel que, per evitar problemes d'orientació a aquelles hores, vam decidir pujar per la normal de la Pica d'Estats.

Arribem al Pàrquing de La Molinassa a las 04'30, i 15 minuts desprès estem en marxa a la llum dels frontals. Anem seguint el clàssic recorregut de la Pica, passant primer pel refugi (ni un anima encara dempeus), pel desviament d'Areste, el tram de cadenes per ajudar a una petita desgrimpada, els Plans de Sotllo, per arribar a l'estant de Sotllo amb la llum de dia, un petit descans i seguim la marxa pel trillat camí que ara segueix cap a l'estany d'Estats.

A la sortida d'aigües d'aquest estany és on deixem la ruta que seguim fins ara, i remuntem, a la dreta, per la feixuga pedrera que baixa de la Conca Gelada fins a arribar al petit estany Gelat, que hem de creuar cap al vessant contrari (no seguir recte) i començar a pujar per l'aresta, fàcil però poc marcada, que baixa dels contraforts del Port de Riufred i del Collet fals, aquest tram l'agafem amb tranquil·litat, quasi no es veuen fitades i, tot i ser fàcil, anem amb cura per evitar endinsar-nos en terreny complicat.

A poc a poc entrem a la Cometa d'Estats i arribem a l'Estanyol Occidental de Canalbona, d'aquí al cim del Rodó de Canalbona és un moment, ja tenim el primer cim al sac. La continuació a la Punta Gabarró es pot fer per dos punts, seguint un corriol que creua algunes congestes de neu, o directament seguint la cresta. Nosaltres seguim aquesta última, ja que es un tram que no té cap dificultat, només s'han de fer servir les mans en algun punt aïllat, ja portem dos cims.

Ara tota fer el tram més complicat de la ruta, arribar a la Pica d'Estats per la cresta que l'uneix a la Punta Gabarró, en general es una cresta fàcil, amb bona roca, alguna grimpada de IIº+ i algun tram un xic aeri, però que si anem amb cura, es fa be.

De la Pica d'Estats al Verdaguer és un passeig, el mateix podem dir de la "muntanya" del Cap de la Coma de Riufred per la que passem de camí al Montcalm, on arribem després de superar una dura pala. Aquí fem la parada tècnica més gran, mengem i descasem una estona.

Del Montcalm hem de tronar a baixar cap a la Cometa d'Estats, per després remuntar cap al Coll de Sotllo, aquest és el tram més dur, més que res per qué es un desnivell que ja es fa pesat després de tot el que portem fet. un cop al coll, si volem pujar al Sotllo, hem de remuntar uns 100 metres de desnivell. 

Al Coll de Sotllo ens emportem la sorpresa del dia, Alba, "la ideòloga" de la sortida, diu que ja en té prou, que no té ganes de pujar al Sotllo, que el que hem fet fins ara ja está bé, que ella ja está contenta, que el que volia fer era la Pica per la cresta de la Punta Gabarró i la resta era de propina, que el Sotllo no és mourà de lloc i que, com en dues setmanes te vacances, ja vindrà ella sola a fer-lo. Com el Jose i jo ja l'hem pujat, no ens ho pensem gaire, li fem costat, si ella no puja, nosaltres tampoc. Tot i que jo hi volia pujar-lo per baixar pel camí de la Cometa de Sotllo, que enllaça amb la ruta de la Pica d'Estats a l'alçada de l'entrada d'aigües de l'estany de Sotllo, és una baixada  que no conec i volia fer-ho, hi hauré de tornar jo també..............

Del Coll de Sotllo fins al pàrquing nomes hem de seguir el, trillat i ben marcat, camí de la ruta normal a la Pica d'Estats, que també es part de la Porta del Cel.

Alba, a plena cresta, entre la Punta Gabarró i la Pica d'Estats.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

 Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Pàrquing de la Molinassa, on s'arriba per la pista forestal, en un estat regular, que surt del poble d'Areu, com arribar.
  • Dificultat: Difícil, per la distància i el desnivell, però sobretot, pel terreny per on ens hem de moure d'ença que deixem la ruta normal i pugem per la Conca Gelada i Coma d'Estats, feixuc i feréstec, a més del tram de Cresta entre la Punta Gabarró i la Pica d'Estats, catalogada com a PD.
  • Material necessari: Terreny d'alta muntanya, per tant necessitarem calçat i roba adient i els indispensables, casc, mapa, brúixola i GPS.
  • Track: el podeu baixar d'aquest enllaç.
  • Alçada mínima: 1806 metres a l'aparcament de la Molinassa.
  • Alçada màxima: 3143 metres al cim de la Pica d'Estats.
  • Desnivell positiu: Segons el programa Perfils surten 2100 metres, és quasi segur que está equivocat, al Base Camp surten poc més de 1800 metres, i al Google Earth surten 1700 metres, i contant els desnivells sobre mapa també surt això aprox. per tant, quasi puc assegurar, que el desnivell total són al voltant dels 1700/1800 metres.
  • Distància total: 19'7 quilòmetres. 
  • Ruta circular: NO, només l'ultima part és circular, la majoria és lineal.
  • Ruta per gossos: NO.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris en castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google Fotos.




Fotos i comentaris.

Després de sortir de l'aparcament de La Molinassa quasi a les cinc del matí les primeres llums del dia les comencem a gaudir als Plans de Sotllo, amb part del nostre objectiu al fons.

Estany de Sotllo, amb la Pica d'Estats al fons, encara amb neu, tot i ser a la segona quinzena de juliol.

Els torrents baixen amb molta aigua, seguir el camí és una aventura, si s'han de creuar aquests torrents.

Apropant-nos a l'estany d'Estats.

L'aventura és continua.

Cascada a la sortida d'aigües de l'estany d'Estats.

Estany d'Estats, es veuen els cims de la Punta Gabarró, Pica d'Estats, Verdaguer i, quasi el Sotllo.

Una mica més ample. Arribats a aquest punt deixem la ruta normal, que segueix cap al Coll de Sotllo, i anem cap a la dreta, per pujar per una tartera que baixa de la Conca Gelada i el Pic de Canalbona.

La tartera per on s'ha de pujar, hem d'anar (aprox) al centre de la imatge, a buscar l'estany Gelat i, allà, anar a buscar la cresta que es veu al mig de la foto.

Pujant per la tartera, amb l'estany d'Estats a sota,

Seguint aquesta congesta de neu, ens sortim de la línia de fitades, el que farà que pugem una mica massa, després haurem de baixar una mica.

Aquest és l'estany Gelat, punt clau de la pujada per aquesta ruta, la pujada segueix pel llom del davant, per tant hem de baixar a l'estany i, creuant la seva sortida d'aigües, per pujar per l'altre vessant.

A qui es veu per on segueix la pujada, que no está molt clara, s'hi troben molt poques fitades, s'ha d'anar amb molt de compte per anar veient la continuació de la pujada.

Una de les poques fitades que es veuen, amb la Pica darrere.

Anem guanyant alçada.

No es un terreny difícil, però si distret.

Reconstruint una de les poques fitades.

Un altre punt clau, aquí hem de deixar de pujar per la cresta, i passar pel mig de la foto, tot i que no es veu clarament, una fitada marca el punt exacte, per sortir a la conca de l'estanyol de Canalbona i a la Coma d'Estats.

Entrem a la Coma d'Estats, tot i la pedrera, a un terreny més amable.


Estanyol de Canalbona.

Remuntant cap al Rodó de Canalbona, a la dreta de la foto és per on hem entrat a l'estany.

Cim del Rodó de Canalbona, darrere la Punta Gabarró,  i la Pica d'Estats.

Estanys de Sotllo i d'Estats, per on hem passat aquest matí.

Monteixo a la dreta, per la seva esquerra el cordal que l'uneix amb les muntanyes andorranes, a l'esquerra treu el nas el cim de la Pica Rojà.

La continuació cap a la Punta Gabarró, per on va la ruta normal (punts vermells) i per on pujarem nosaltres, seguint la fàcil i distreta cresta (fletxa verda).

Estany de la Coma de Riufred.

Però ababas de marxar, hem de fer la foto de cim.

 Ja som al punt on era marcada la fletxa, com es pot veure no és gens complicat.

El cim del Rodó de Canalbona ja queda bastant lluny.

Arribem a la primera punta de la Punta Gabarró, la Punta Bessona, davant la Punta principal, amb vèrtex, i la Pica d'Estats darrere.

Cada cop les vistes són molt més amplies, es comencen a albirar, a l'esquerra, les grans muntanyes del país dels Pirineus, Andorra.

I, tot i que el dia no es del tot clar, el sector dels Besiberris i Maladetas.

Foto de cim a la Punta Gabarró, darrere la Pica d'Estats, pujada un parell de cops per la ruta normal, i fa uns anys per aquesta mateixa via, que és l'única que tinc documentada al Google Fotos, Pica d'Estats.

Bé, ara toca el tram més tècnic, he marcat aproximadament per on va el recorregut.

Deixem la Punta Gabarró.

Comencem la grimpada, sempre amb bona roca.

Alba ens veu així del final de la primera grimpada.


Alba somrient, aquest terreny és el seu preferit, gaudeix d'allò més.

El tram més afilat de la cresta, Alba segueix gaudint, aquesta noia i les crestes és terrible!!!.

Últims metres al cim, la cresta és fàcil, però no et pots despistar, has d'anar amb molta cura.

Montcalm des del cim de la Pica d'Estats, a sota el petit cim del Cap de la Coma de Riufred, tots dos cims també entren als nostres plans d'avui.

Alba al cim, contenta, aquest any a pujat a dos dels cims que més ganes i tenia, la Pica d'Estats i el punt més alt del Pirineu, l'Aneto, pujat aquest passat mes de Juny.

Ara la foto de la "millor cordada del mon".

I no podia faltar la foto de grup. van tres cims avui.

La Coma d'Estats, per on hem pujat, amb el Sotllo a la dreta, al seu darrere es veu treure el nas el preciós cim del Baborte i, més a la dreta, al fons, el sector del Pic de Certascan.

No es veuen clars, però allà tenim, a més dels Besiberris, el Mulleres, els Russell, l'Aneto, i la resta de Las Maladetas.

A l'altre vessant tenim les muntanyes de la Vallferrera i d'Andorra, Medacorba i Comapedrosa com a més importants.

Hem de seguir, ara toca pujar al cim del Verdaguer, que el tenim a tocar.

Pic Verdaguer, van 4.

Cim del Verdaguer i el Montcalm al fons.

Primer passem pel Cap de la Coma de Riufred, van 5.

I encarem la dura pala al Montcalm.

Cim del Montcalm, es veu el Rodó de Canalbona, la Punta Gabarró, la Pica d'Estats, i el Sotllo.

Una serralada que sempre m'ha cridat l'atenció, algun dia hauré d'anar-hi, el seu punt culminant es el Pic Rouge de Bassiès, una ruta possible seria aquesta

Desprès de recuperar forces, i abans de marxar, ens fem la foto de grup, van 6.

Comencem a baixar per la Cometa d'Estats, aquí ens trobem amb bastant neu, de moment baixem bé, sense necessitat de posar-nos els ferros.

Tot i que cada cop trobem més neu.

Abans d'arribar a l'estany de la Cometa d'Estats fem una diagonal per no perdre alçada, ara ja anem pel que es considera la ruta normal a la Pica d'Estats.

S'ha acabat anar sense material, aquí ens toca posar-lo.

Últims metres al Coll de Sotllo.

Coll de Sotllo, aquí ens enduem la gran sorpresa del dia, Alba diu que no té ganes de pujar al Sotllo, que amb el que hem fet ja en té prou, tot i que era ella qui volia pujar a tots els cims de 3000 metres del sector de la Pica d'Estats. Diu que com te dies de vacances ja vindrà ella sola a pujar-lo, que ara no te ganes de més, que l'idea principal ja l'hem fet (la cresta de la Punta Gabarró a la Pica d'Estats) i amb això ja está més que satisfeta. El Jose i jo decidim fer-li companyia, nosaltres ja l'hem pujat i no passa res per no fer-ho avui, tot i que a mi em costa una mica més, ja que la meva idea era baixar del Sotllo cap a la Coma de Sotllo, i allà enllaçar amb la ruta de la Pica més a baix de l'estany d'Estats, és una baixada que no conec i tenia molta il·lusió per fer-la. També hauré de tornar............

Dóncs res, tot cap a baix, i ràpid, aprofitant el bon estat de la neu, al fons l'estany d'Estats.

Per allà dalt anàvem fa una estona.

Estany d'Estats, just al davant és per on hem pujat aquest matí.

Aquí marco la ruta aproximada.

Estany de Sotllo, amb el Monteixo al fons.

Aquí esta el torrent que baixa de la Coma de Sotllo, que és per on volia baixar jo.

El Jose dona un toc especial a la imatge de l'estany i el Monteixo.

Plans de Sotllo, aquí era de nit quan hi passàvem aquest matí.

Cascada als Plans de Sotllo, es veuen las puntes de la Pica d'Estats i el Sotllo.

Poc més avall trobem uns altres plans, aquests coneguts com a Socalma de Sotllo.

Ara bé el pitjor del dia, la llarga diagonal per anar a buscar el Barranc d'Areste, que és on es troba el refugi de Vallferrera i, un xic més a baix, el Pàrquing de La Molinassa, que és d'on hem sortit de bon matí, és un tram que, de baixada, es fa molt pesat.

Han habilitat unes cadenes per superar un tram de grimpada fàcil.

Ja veiem el pàrquing.

Agafem aigua a la font del refugi de Vallferrera, on aprofito a fer aquesta foto per donar per tancada l'exigent, però meravellosa, ruta d'avui.

3 comentaris:

  1. Hola Miquel.

    Completa i espectacular activitat, enhorabona als tres!!. La propera vegada que pugi a la Pica serà per la via Gabarró, ho tinc clar, tindré en compte aquest repor teu per quan arribi el dia. Per cert, crec que a més del Cap de la Coma de Riufres també han inclós a la llista de 3000's el Sotllo Nord, pot ser?.

    Salutacions!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani, moltes gràcies pel comentari.
      La veritat és que és una manera molt distreta de pujar a la Pica, t'agradarà.I si, segons la llista, no oficial, el Sotllo nord també entra dins dels nous cims catalogats de més de 3000 metres.
      Salu2

      Elimina
    2. Tot i que sembla que es molt just......http://cazafantasmas3000es.blogspot.com/2012/03/los-tresmiles-fantasmas-antecima-norte.html?m=1

      Elimina