Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 16 d’agost de 2018

Pic de Certascan, per les Bordes de Noarre.

Descripció del recorregut.

El Pic de Certascan es un dels cims més importants del Parc Natural de l'Alt Pirineu, a més de ser un punt de pas d'una de les grans rutes que es poden fer per aquestes contrades, la Porta del Cel, per tant podem parlar d'un cim bastant visitat. 

Les rutes d'accés normal que podem fer servir per conquerir el cim són dues. La més habitual, es per la Presa de Montalto i el Camí de Llurri fins a La Canalada,  per després arribar al Refugi de Certascan en poc menys de tres hores, això ens simplifica molt la pujada al poder dividir-la en dues jornades, del refugi al cim tenim dues hores de fàcil pujada. També podem fer part d'aquesta aproximació agafant els taxis 4x4 que pugen fins a La Canalada, d'aquí al cim només tenim dues hores 45 minuts al cim, per tant podem parlar d'un accés relativament curt. Són dues opcions que fan que sigui el vessant més utilitzat per accedir al cim. 

Com ja havia pujat per Llurri fa molts anys vaig decidir fer servir l'opció de pujar pel vessant contrari, per les Bordes de Noarre. Per aquí no hi puja tanta gent de manera directa, però si ho fan seguint la ruta de la Porta del Cel, per tant no podem dir que sigui una ruta més solitària però si més tranquil·la. A més, si volem pujar per aquí, ho hem de fer sortint de Graus, el que allarga 10 quilòmetres ( si contem anar i tornar) la ruta, o sortint de la pista forestal que va a Pleta Palomera, que es troba en un estat no gaire adient, depèn quin vehicle fem servir, aquest dos petits problemes fa que no sigui tan habitual pujar per aquest vessant.

Jo, per pujar, vaig fer servir l'última opció, la de la pista de Pleta Palomera. Aquesta pista s'agafa a la carretera de Pleta del Prat, a una gran corba al'esquerra. Just abans de començar tenim un petit pàrquing per deixar el cotxe, si no volem passar per la pista amb ell. Si pugem per la pista, quan es porten fets uns 2/3 quilòmetres d'aquesta, es troba un corriol a má dreta, senyalitzat, que porta fins a les Bordes de Noarre, un indret idíl·lic on sembla que el temps s'aturi. Un cop superades les Bordes, el corriol, fressat i senyalitzat, va superant desnivell a poc a poc, sempre a prop del riu de Noarre, quan ens apropem a la confluència amb el Torrent dels Guerossos el camí comença a guanyar desnivell d'una manera més forta. Superem unes cascades i arribem a la Pleta dels Guerossos, on tenim el punt més tècnic de la pujada, s'ha de superar una forta pala per uns contraforts al costat del Torrent, on s'ha de fer servir les mans alguna vegada, res difícil. Un cop superada aquesta pala arribem als Aiguamolls dels Guerossos, un altre punt on fer fotos és imprescindible.

La pujada segueix d'una forma més suau, per guanyar el desnivell que ens falta, fins a arribar als estanys Blancs dels Guerossos, un indret preciós, a sota mateix dels cims de Flamisella i de Certascan. El camí remunta ara, d'una forma decidida cap al Coll de Certascan, on s'ajunta amb el camí que puja des del Refugi de Certascan. D'aquí al cim es seguir una dura pujada per un terreny  de roca trencada fins a sortir a la cresta molt a prop del cim, que ja tenim a tocar.

Al cim les vistes són de primera categoria, tot i que avui tinc núvols que hem fan una mica la guitza. Destaca, per sobre de tots els altres, la Pica d'Estats i la resta de 3000s que l'acompanyen, a més tenim  les muntanyes d'Andorra i el Mont-Roig ben visibles. En canvi els núvols no es deixen veure clarament les muntanyes de la Vall d'Aran i, les més llunyanes, Maladetas.

Després de gaudir una estona al cim en solitari, només hi havia una parella quan hi vaig arribar, i marxaven en aquell moment, començo a baixar pel mateix camí. També, si tenim ganes de més, podem fer una petita circular pujant al Flamicella per l'estany Blanc i, enllaçant amb el camí de pujada per l'estany Flamicella. 

Si es disposa de dos cotxes, es pot fer una interessant circular, pujant per aquí i baixant pel refugi i el Camí de Llurri fins a la presa de Montalto, on tindríem el segon vehicle.

Foto al cim del Certascan.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Pista a la Pleta Palomera, poso el punt on comença la pista, a la carretera de la Pleta del Prat, a partir d'aquí la pista és un xic malmesa, per tant ja és cosa de cada persona i del cotxe que porti, jo anava amb un SUV i vaig passar bé. Com arribar
  • Dificultat: Moderada, terreny bo de caminar, la distancia i desnivell és el més important.
  • Material necessari: Terreny d'alta muntanya, tot i que fàcil, no ens hem de descuidar, roba i calçat adient, més els indispensables, que no poden faltar a la motxilla. mapa, brúixola i gps.
  • Track: El podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 1589 metres a les Bordes de Noarre.
  • Alçada màxima: 2853 metres al cim del Certascan.
  • Desnivell positiu: 1387 metres segons el Base Camp, al Perfils surt un xic més.
  • Distància total: 15,1 Quilometres.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris en Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.
Deixem el cotxe a la pista que va a la Pleta Palomera, i seguim un bonic corriol, fressat i senyalitzat, que va  a las Bordes de Noarre.

Bordes de Noarre, a la baixada les visitaré més tranquil·lament.

Després d'un tram de pujada suau arribo al punt on es comença a superar el desnivell d'una forma més ferma.

Comença l'espectacle de l'aigua.

Punts on la Neila gaudeix d'allò més, no deixa bassal sense provar.

Tot ell que he remuntat fins ara.

Caçador caçat, m'acompanya la família fins a l'estany Blanc del Guerossos, allà seguiré sol.

Pleta dels Guerossos, tot i que sembla que el més fàcil seria remuntar pel fons, el camí va a buscar el torrent, al costat de les cascades, i remunta per un tram de rocs (fletxa vermella), es el tram més complicat del dia, tot i que es molt fàcil.

Pleta dels Guerossos, el collet de la dreta es per on he arribat fins aquí.

Un cop superat el tram de rocs, he marcat d'una forma aproximada el recorregut per superar-lo.

Arribant als Aiguamolls dels Guerossos, s'ha de creuar el torrent un altre cop.


Aiguamolls dels Guerossos, amb la Torre dels Guerossos darrere.

Un bonic indret, on deixar passar el temps.

Comencen a  sortir els cims que ens envolten, destaquen el Pic de Ventolau, pujat fa molts anys, i el Mont-Roig, l'etern pendent, a veure si algun dia puc posar-hi remei.

Poc després arribo a l'estanyol dels Guerossos.

 I a l'estany Blanc dels Guerossos, amb el Pic dels Guerossos darrere.

L'última punta que és veu es el Pic de Certascan, a la dreta el Coll de Certascan. Ara segueixo sol, la família m'espera aquí.

 De camí al coll, quasi tota la pujada serà per neu, tot i que no necessito fer servir el material.

Pujant cap al coll de Certascan.

 Coll de Certascan, i la continuació cap al cim.

Terreny un xic feixuc  de superar, paciència.

Les marques grogues m'ajuden a trobar els millors passos.

Surto a l'aresta, ample i fàcil. Les vistes són superbes, amb el massís de la Pica d'Estats al fons.

Ja tinc el cim a tocar

Vertex del Pic de Certascan.

L'aresta que porta fins al Tuc de Senó i el Pui del Cap de l'Estany, al fons la Pica de Estats.

Certascan Nord, Montabona, Lleia.

Al davant el Flamisella, a sota seu els Estanys Blaus dels Guerossos, darrere el Mont-Roig, Ventolau, i la carena del Coma del Forn al Campirme, tapades pels núvols les muntanyes de la Vall d'Aran.

Intento apropar-me a Las Maladetas, però avui no es el dia adient.

Estanys Blaus dels Guerosos.

Ara els estanys Blaus i Blanc. amb el cim del Flamisella.

Allà sota tinc el Coll de Certascan.

Una ultima ullada cap a Aiguestortes, Vall d'Aran i Maladetas.

Autofoto al cim, al fons la Pica d'Estats. Un indret on, si tot va bé, estaré en un parell de dies, repetint una de les rutes més boniques que es poden fer per aquelles contrades: la Pica d'Estats per la aresta de la Punta Gabarro

Es hora de tornar, la família m'espera a l'estany Blau dels Guerossos.

Baixada rapida fins al coll.

Més rapida es, segurament, si seguint les congestes de neu.

Que, pràcticament, hem deixen a l'entrada d'aigües dels estanys.

Fins aquí he arribat seguint la neu.

A l'estany descanso una estona i comencem a baixar, no donaven risc de tempestes, però cada cop els núvols son més abundants, serà millor marxar.

Allà baix es veuen els prats de les Bordes de Noarre.

Primavera a ple estiu.

Aiguamolls dels Guerossos, quina tranquil·litat s'hi respira.

Pleta dels Guerossos.

Quin raconet tan encisador !!!.

Tenim companyia, s'acosten encuriosits per veure qui són els beneits, que els han molestat la migdiada.

Bordes de Noarre.

Passo uns minuts pels seus voltants, s'hi respira pau i tranquil·litat.

 De tornada al cotxe faig la foto al punt on comença el corriol a les Bordes de Noarre, és a l'esquerra de la foto, per on són les pedres, a la dreta es veu el cartell indicador i la malmesa pista a la Pleta Palomera.