Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 4 de desembre del 2015

Montserrat: Albarda Castellana, pel Camí dels Francesos.

Descripció de la ruta.

Tindré Montserrat a prop de casa, és una sort, doncs et permet apropar-te ràpidament i fer una ruta exprés, encara que que no tinguis gaire temps, per això m'hi apropo moltes vegades, unes les publico i altres no. Revisant el bloc he vist que moltes de les rutes clàssiques de Montserrat no les tinc publicades, si les tinc al Picasa, per això m'he decidit a fer un petit recull d'aquestes rutes aquí, al bloc.

Començarem per un dels Cent Cims que hi podem trobar a Montserrat, l'Albarda Castellana, i per un dels més clàssics camins de Montserrat, el Camí dels Francesos. Per ser el primer (i perquè tenia poc temps el dia que hi vaig anar) farem la pujada/baixada per la mateixa ruta.

Per tant no hi trobem gran cosa a explicar, arribar al punt de sortida/final és fàcil, només hem de seguir la pista forestal que passa pel Restaurant la Vinya Nova, podem deixar allà el cotxe, o seguir-la fins a arribar on comença el PR C-78 o Camí dels Francesos, senyalitzat amb una tanca de fusta i un pal indicatiu, tenim lloc per deixar el cotxe.

Un cop començada la ruta només hem de seguir el marcat camí fins a arribar sota el Camell de Sant Jeroni, on el PR segueix cap al Coll del Migdia, nosaltres seguirem pujant per un marcat camí, fins al coll de l'Albarda, cruïlla de camins, tenim el que portem, el que baixa cap al camí nou de Sant Jeroni, el que segueix pujant cap a Sant Jeroni i el que, girant a la dreta va cap a l'Albarda Castellana, seguint-lo trobem un petit pas, on hem d'anar amb cura, després una pujada fins a trobar una corda fixa, que ens ajuda a superar l'ultim obstacle abans del cim.

De dalt dominem tot la part central de Montserrat, tenim al davant Sant Jeroni, a l'esquerra totes les agulles d'Ecos, el Montgròs, Plecs del Llibre, La Salamandra, Miranda dels Ecos, coll del Migdia, etc., a la dreta tenim els sectors de Tebes, amb Las Magdalenes, ben presents,  i el sector de Tebaida, amb els cims característics de l'Elefant, Els Flautats, La Prenyada o La Momia.

Per baixar seguirem el mateix camí de pujada, anat amb cura el tram de corda fixa i el petit flanqueig abans del coll de l'Albarda, la resta del camí no hi trobem cap pas difícil, només anar seguint el marcat camí.

Cim de l'Albarda Castellana.


Imatge de la ruta al Google Earth.


Perfil de la ruta, el track el teniu al Wikiloc




Powered by Wikiloc
Dades Tècniques.
  • Punt de sortida: Poso l'enllaç al restaurant la Vinya Nova, tot i que jo vaig sortir un xic més endavant, seguin la pista forestal, però com no tots posem el cotxe per pistes forestals, crec més adient posar aquest enllaç després cada un es lliure de pasar-hi, COM ARRIBAR.
  • Track: el podeu trobar al meu WIKILOC.
  • Material necessari: Es una ruta curta i fàcil, tenim suficient amb el material bàsic per anar a la muntanya, com sempre, mapa, brúixola i GPS (si en tenim) indispensables. 
  • Altura mínima: 475 metres al punt de sortida.
  • Altura màxima: 1177 metres al cim, tot i que al GPS marcava 1164 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 708 metres.
  • Distancia: 6 Quilometres. 
  • Ruta circular: No, és lineal.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al meu álbum de PICASA.

Imatges i comentaris del recorregut.


Inici de la ruta.


Fauna autòctona, prenent el sol d'aquest càlid hivern.


Guanyem altura ràpidament.


Montgrós i Plecs del Llibre.


Ho ampliem amb la Canal i Coll del Migdia.


L'Albarda Castellana, el Camell de Sant Jeroni i, al seu darrere, s'intueix el Gegant Encantat, una bonica i solitaria manera d'arribar al cim de Sant Jeroni.


Sector de Frares, Montgròs, Plecs del Llibre, coll del Migdia, Camell de Sant Jeroni i Albarda Castellana, per dir només els més importants.


No vaig fer cap foto al coll de l'Albarda, poso una de un altre dia.

De 360º a Montserrat, una circular esplendida.

Un cop al cim tenim Sant Jeroni just al davant.


Tebaida amb l'Elefant i La Prenyada, i Tebes amb Les Magdalenas. 


Els Flautats, l'Elefant i La Prenyada.


Al fons, el Pirineu nevat.


Montcau i Mirador del Moro.




Tebaida a la dreta, al mig Serrat de les Onze i Cavall Bernat, amb Els Patriarques a l'esquerra.


Serrat de les Onze i Cavall Bernat.


Al sud segueix el Serrat de la Sajolida i el de la Vinya Nova, amb els pobles del Bruc i Collbató al fons.


Montgròs, amb Igualada al fons.


Neila i Sant Jeroni.


Amb l'Alba al cim.


Albarda Castellana.


Per dir només els més importants; Montcau, Mirador del Moro, Sant Jeroni, Coll del Migdia,Gegant Encantat, Miranda dels Ecos, Montgros


Les Magdalenas, amb el Mediterrani al fons.


Anem baixant, i veient, d'una perspectiva un xic diferent, el Gegant Encantat, el Coll del Migdia i La Miranda dels Ecos.


Miranda dels Ecos, La Salamandra i Roca Plana dels Llamps.


Montgròs i Roca Plana dels Llamps.


Neila esperant tranquil·lament al fotògraf.


Collbató.


I acabem amb una foto de La Ajaguda, amb el Coll de l'Ajaguda a la dreta, pas clau per anar cap a la Canal del Migdia, el Coll Mosset i els Serrats de la Palomera i del Faraó.


A partir d'aquí ja ens endinsem al bosc que envolta la Vinya Nova i, seguint el marcat camí que portem tornem fins al punt on hem començat la ruta.


diumenge, 8 de novembre del 2015

Colors de Tardor: Olot, volcans, castells i fagedes.

 Veig que la tardor s'allarga i que encara puc gaudir dels seus colors, per unes fotos tinc clar que pel Montseny ja comença a estar un xic passat, però a la Fageda d'en Jordà la cosa canvia, es troba amb una plenitud de colors bastant bona.

A més tinc lliure uns dies entre setmana, i això es l'ideal per visitar aquest indret, doncs és molt massificat, possiblement dels més massificats de Catalunya, ja que el seu fàcil accés i el fet d'estar situada al bell mig del Parc Natural dels Volcans de la Garrotxa  , fa que sigui un dels indrets més visitats de Catalunya, especialment a la tardor.

Tot i això no estaré sol, doncs hem trobaré amb un munt d'autobusos d'escolars, que venen a estudiar sobre el terreny la geologia dels volcans i de la fageda, per sort, com faré la ruta un xic més llarga del normal, podré gaudir de l'objectiu principal de la sortida, la Fageda d'en Jordà, quasi a la més absoluta soledat. 

La ruta que faré és la clàssica que es fa per aquestes contrades, visitant els volcans del Croscat, Santa Margarida i acabant a la Fageda, però jo li posaré una variant que farà bastant més llarg el recorregut. Aquesta variant es que un cop sortim del Volcà de Santa Margarida i anem baixant cap a Sant Miquel Sacot giraré a l'esquerra i seguiré una pista forestal que puja cap a la Serra de Font Pobra i m'endinsaré a la sorpresa del dia, la Fageda de Basssols.  poc coneguda però molt bonica. Només passar la Font de Font Pobre agafo un corriol, costerut, a la dreta que, passant pel Pla d'Aiats i el coll de Colltort, hem te qué portar fins les ruines del castell de Colltort, un bon mirador d'aquestes contrades.

Un cop visitat el castell tornare al coll de Colltort i baixaré per un camí, senyalitzat, que hem portara, passant novament per la Fageda de Bassols, fins a l'ermita de Sant Miquel Sacot, on m'ajuntaré un altre cop, amb la ruta normal que es fa per visitar el parc.

D'aquí, només tinc que baixar un xic més, passar per davant de la Cooperativa de la Fageda i, agafant un trencall a la dreta, endinsar-me a la Fageda d'en Jordà, gaudint del silenci que es respira dins aquesta impressionant Fageda , un silenci que, quant tens la sort de visitar-la, quasi a la més absoluta soledat, es tot un plaer pels sentits. 

Passejant tranquil·lament, gaudint de tot el que m'envolta, traient fum de la càmera de fotos, i despistant-me (mirar dades tècniques) tornaré fins el pàrquing de Can Serra, satisfet per haver passat un gran dia envoltat d'una natura absolutament encisadora.

Foto amb la Neila a la Fageda d'en Jorda.


La imatge de la ruta al Google Earth.


El perfil de la ruta, el track al Wikiloc


Dades Tècniques.
  • Punt de sortida: Pàrquing de la Fageda, Olot. Com arribar.
  • El track el trobareu al Wikiloc. IMPORTANT: dintre de la Fageda d'en Jorda el track va un tram fora de camí, hem vaig distreure i despistar. És molt important que aneu pel camí marcat, perquè el tram que vaig fer jo, es troba en regeneració, i no esta permès trepitjar-lo. Quan vaig adonar-me de l'errada no vaig donar la volta, ja era massa tard i estava més a prop del camí bo si seguia endavant que si donava la volta. Si alguna persona segueix el meu track és millor que segueixi tot recte al arribar al meu desviament, el camí és clar i ben marcat, arribés igualment al pàrquing.
  • Material necessari: És tracta d'una ruta mitja muntanya, no necessitem res especial, calçat adequat i alguna cosa d'abric. Com sempre el mapa, brúixola i GPS indispensables.
  • Altura mínima: 556 metres al punt de sortida:
  • Altura màxima:  Aprox. 880 metres a la Serra de Font Pobra.
  • Desnivell positiu acumulat: 717 metres.
  • Distancia: 16´800 quilòmetres. 
  • Ruta circular: Sí.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema. Hem dee tindre en compte que passem al costat de diferents masies, haurem d'anar amb atenció si ens trobem amb bestiar.
  • Si voleu veure les imatges, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al meu álbum de Picasa.

Descripció e imatges del recorregut.

Pàrquing de Can Serra, només he de seguir el camí marcat que porta al Volcà Croscat.


El camí es ample i fàcil de seguir.


Surto als prats del Clot de Sagolla, al fons es veuen les masies de Cal Gueny i La Pomereda.


Passo pel mateix costat de la part del Volcà Croscat que es pot visitar, però per poder entrar a visitar-lo, hauré de donar una bona volta. Aquí teniu una de les moltes pàgines on podem trovar informació dels volcans de la Garrotxa


Sediments volcànics, principalment formats per Lapil·li.




Entro al con del Volcà Croscat.




Un cop visitat segueixo la ruta cap el Volcà de Santa Margarida, on no estaré sol, doncs trobo una bona quantitat de canalla, que estaven de visita escolar. 


Passo al costat de la masía de Caselles.


Pujo un xic més, i trovo una petita fageda, plena de colors, amb això ja tinc una idea del que puc trobar més endavant.


I entro al con del volcà de Santa Margarida, amb l'ermita al bell mig.



Surto del Volcà i començo a baixar cap a Sant Miquel Sacot, és allà al fons, però ara no hi arribo, agafo una pista forestal a l'esquerra, després passaré i visitaré Sant Miquel Sacot.


Començo a pujar, seguint la pista forestal, cap a la Serra de FontPobre.


I començo a gaudir dels colors de tardor, que m'ofereix la sorpresa del dia, la fageda de Bassols.



Passo al costat de la Font de FontPobre i, quasi al moment, agafo un corriol a la dreta, molt marcat, que de forma costeruda s'endinsa a la fageda de Bassols i que puja fins la part alta de la serra, un cop dalt el camí gira cap al nord-oest i, passant al costat de la Penya Peguera, va cap a la collada de Colltort. 


Pla d'Aiats.


Corriol o catifa de fulles?.........................De fet, trobo algun tram que, per culpa de les fulles, costa de seguir el camí.



Collada de Colltort, ara seguiré recte, després tornaré fins aquí i baixaré pel camí que es veu a la dreta, és el que porta cap a Sant Miquel Sacot.


La natura fa difícil apropar-se al castell.


Ja veig les muralles orientals del castell.




Bé. a les seves ruines.


La situació estratègica del castell permet dominar clarament tota la part volcànica de la Garrotxa, al fons s'albira el Pirineu Oriental, del Canigó al Puigmal.


La Fageda d'en Jordà i Olot al fons.


Foto dalt les muralles del castell, al fons el Puigmal.


Torno a la collada de Colltort.


I  vaig baixant, per la fageda de Bassols, cap a Sant Miquel Sacot,  baixo tranquil·lament, gaudint de la fageda, és molt interessant, val la pena perdre un xic de temps gaudint dels seus racons, aquí teniu unes imatges d'aquesta fageda per què crec que és un indret a conèixer.







Sant Miquel Sacot.


Allà dalt es troba el castell de Colltort.


Ara ja torno a ser a la ruta normal que dóna la volta pels volcans i la fageda, només he de seguir-la.


Passo al costat de la Masia Prat de la Plaça.


I començo a albirar els colors tardorencs de la fageda d'en Jordà.


Però primer, passo per la porta de la Cooperativa de la Fageda.


I ara si, la Fageda d'en Jordà m'espera.


La Neila, tota ella paciència, és pregunta a què venen tantes parades, la Fageda s'ho mereix, s'ha de gaudir tranquil·lament, sense presses, per demostrar-ho millor ho gaudiu per vosaltres mateixos, sense comentaris.











Vaig tan distret que hem surto del camí principal i segueixo un de lateral, marcat com camí en regeneració. Miro el GPS i veig que estic més a prop de sortir al camí principal si segueixo endavant que si vaig al darrere, per tant continuo endavant, molt rapid, no m'agrada el que m'ha passat, i vull sortir al camí principal el més aviat possible.




Ja he sortit del corriol i, una amable parella, hem fa aquesta foto amb la meva companya d'avui.


Detalls de tardor.



Qualsevol lloc és bo per trobar aigua.


Últims metres abans d'arribar al pàrquing.



Pàrquing de La Fageda, inici i final de la ruta d'avui.