Descripció del recorregut.
Comencem la setmana anual pirinenca amb la meva filla Alba, i dins de les nostres sortides ja és tot un clàssic fer una visita a Ordesa, i aquest any encara més, perquè dins del projecte que te Alba de fer tots els 3000s del Pirineu, Ordesa es un sector que, per causa de les nostres constants visites a aquestes contrades, és molt a prop de completar, només li falten els 3000s orientals, els dos Baudrimonts i l'Espalda de Esparets, així que quina millor manera de començar unes vacances que tancant el sector del Pirineu que més ens té robat el cor ?????. Ordesa sempre enamora.
La ruta és molt llarga si la fem des de l'autobús de Nerin, o amb molt desnivell si la fem des de Pineta, però Alba ho té clar, aquest any ja ha fet una vegada la pujada de Pineta al Collado d'Añisclo, i no té ganes de repetir-la, així que ho farem des d'on ens deixa el bus de Nerin.
Sortim de Nerin a les 07'00 i a les 07'35 som al punt on ens deixa l'autobús, ens preparem i ales 07'40 estem en marxa. Primer seguint el camí que porta a Goriz fins a arribar al desviament del corriol que va directe al Collado Sup. de Goriz o de Arrablo, on arribem poc després, aquí veiem que anem sols, tothom que anava a l'autobús va cap a Goriz i al Monte Perdido.
Al coll girem a l'esquerre i anem pujant pel camí que, sota les imponents parets del Pic d'Añisclo va en direcció a la Faja de las Olas i al Collado d'Añisclo. Es un camí de molt bon fer, per tant, progressem amb molta ràpid-essa fins a arribar al desviament que puja a la Punta de las Olas. Aquí el corriol ja puja de manera ferma, supera una petita bretxa i surt a una llarga i feixuga pujada que ens deixa al primer cim del dia, la Punta de las Olas.
Fotos de rigor i seguim cap al Baudrimont SE, que el tenim molt a prop i arribem a la seva base al cap de pocs minuts, deixem motxilles i tirem amunt, és una pujada fàcil, sense complicacions, pel que arribem al cim quasi sense adonar-nos-en. A dalt meravelloses vistes de tot aquest sector, Añisclo, Monte Perdido, els dos cims que ens falten, i la glacera que baixa del Cuello del Perdido, tot un goig.
Baixem i seguim al següent cim, el Baudrimont NW, per arribar-hi hem de guanyar alçada fins a prop de la glacera, on girem a la dreta per baixar per un tram de mal fer fins a arribar a la seva base, tornem a deixar motxilles i tirem amunt. La pujada és un xic més complicada que el cim anterior, però res complicat, tret d'un pas, un xic aeri, però amb molt bones preses per les mans. Al cim les vistes son molt similars a l'altre Baudrimont, potser més boniques cap al sector del Balcon de Pineta i els Astazus.
Baixem, passant amb cura el tram delicat, recollim motxilles, i saludem a dues persones que venen del cim on anem nosaltres i han pujat per Pineta. Ens comenten per on salvar amb més comoditat una petita congesta de neu i seguim cap a l'últim cim del dia, l'Espalda d'Esparets, on arribem després de superar una incòmoda pedrera i la canal final, fàcil, d'accés.
A dalt les vistes de la glacera de la cara nord del Monte Perdido ens fan sentir uns sentiments molt diferents, per una part una forta tristor pel seu evident, i crec que imparable, retrocés, i per l'altra molta felicitat perquè és una visió magnifica, un regal pels ulls.
Però la felicitat real és la cara de la meva filla, té una rialla que ho diu tot, ha tancat un sector pirinenc, potser on va començar tot, ja que de ben petita va estar triscant per aquestes muntanyes, de les quals està enamorada. 😍😍
Però tot s'acaba, i hem de marxar, baixem per la canal, passem la pedrera, i comencem a pujar per la glacera del Cuello del Perdido, hem de guanyar força alçada per arribar al punt on es súpera la paret del Baudrimont NW.
Una vegada al punt desitjat és el moment de decidir que fem, la idea original era pujar al Monte Perdido (altre cop 😂😂) passant pel Cuello del Perdido, un indret especial per a nosaltres. Però anem tard, a més Alba ja ha passat aquest any per aquí, baixant cap a Pineta. Mirant l'horari previst superem en 45 minuts el temps màxim que ens havíem marcat per ser en aquest punt, i l'horari de l'autobús és inflexible, així que, amb molta pena, decidim no arriscar-nos i tornar pel mateix camí de pujada, que ja tenim calculat aproximadament el que podem trigar.
Seguim camí tornant a pujar a la Punta de las Olas, on parem afer un most, i desfem tot el camí de pujada fins a arribar al punt on ens ha de recollir l'autobús, i ho fem amb una hora d'antelació, així que tenim temps de descansar, que la ruta ha sigut molt dura.
Ordesa i els cims que ens tenen enamorats.
Dades tècniques.
- Punt de sortida: població de Nerin, des d'on surt un autobús que arriba a prop dels Miradors d'Ordesa.
- Dificultat: Difícil, per distància, desnivell acumulat i per un parell de passos tècnics.
- Material necessari: A l'estiu amb un calçat adequat i alguna peça d'abrigar en tenim prou, això sí, casc, mapa i GPS sempre amb nosaltres. També els crampons, tot i que són opcionals, sobretot a finals d'estiu, nosaltres els portàvem, peró no els vam fer servir.
- Track: El podeu baixar d'aquest enllaç.
- Altura màxima: 3.078 metres al cim de l'Espalda d'Esparets, tot i que tornant fas una pujada per la glacera que és possible pugis un xic més.
- Altura mínima: Al voltant dels 2.200 metres al punt on et deixa l'autobús de Nerin.
- Distància: 26 quilòmetres.
- Desnivell positiu acumulat: Al Perfils dona 1.900 metres, però com ja he dit abans es una data errònia, ja que ha sortit un perfil de la ruta un xic estranya, la resta de programes que he mirat el desnivell és al voltant dels 1.700-1.750 metres.
- Ruta circular: No, completament lineal.
- Ruta per gossos: Tot i que no trobarem passos complicats no crec que sigui un terreny pels nostres peluts amics, a més s'ha de tenir en compte que som dins d'un Parc Nacional, i són molt restrictius amb la presència de gossos.
- Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Un dia magnífic, Alba marxa supercontenta, ha completat tots els cims d'Ordesa, i això és molt important per ella. Però i tornarem, Ordesa és especial, i sempre i tornarem, de fet ja tenim plans per la pròxima visita, però això serà l'any que bé, ara ens toca un llarg trasllat, que demà continuem pujant muntanyes.
