Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Culfredas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Culfredas. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 d’agost del 2025

Pic Lustou des de Fredançon.

 Descripció del recorregut.

El Pic de Lustou pertany al sector del Bachimala, però és el més allunyat de tots els cims que formen aquest sector. Cosa que ens permet gaudir d'unes grans vistes si visitem el seu cim.

El recorregut, fins al seu cim és fàcil, no hi ha passos tècnics, tret d'algun pas curt a la cresta final, això sí, té un desnivell important en pocs quilòmetres, el que fa que es requereixi una bona forma física, per aguantar aquest desnivell.

El punt de sortida està al pàrquing de Fredançon, al final de la carretera de Tramezaïgues, on començaré seguint la pista forestal que s'endinsa a la Vall de Pegueré fins a arribar al Pont de Florence, on trobaré un corriol, senyalitzat, que seguiré per remuntar, al costat del Torrent de La Pierre, i per un bosc encisador fins a la Cabanya de Thoue.

Allà comença una forta pala que em deixa a una petita vall sota el cim, on giro a l'esquerre per anar a buscar, en una llarga diagonal, un corriol que em deixa per sobre del Col de Lustou, molt a prop d'un gran bivac, des d'on ja veig el cim i la cresta que he de fer per pujar-hi.

La cresta és fàcil de fer, amb algun punt on fer servir les mans, però sense complicacions, aixì que en pocs minuts soc al cim del Lustou.

A dalt gaudeixo d'unes grans vistes, amb els Culfreda a tocar, el Bachimala i la seva cresta, part del sector del Posets i del Perdiguero, Maladetas-Aneto, Monte Perdido, Balaitous i Pic Long com a cims més importants.

Menjo alguna cosa, estic sol, així que acabo fent un bon descans (migdiada 😋) i, després d'una hora al cim, començo la baixada, que serà seguint el mateix recorregut de pujada.

Pic de Lustou.



Dades tècniques.

Imatge de la ruta a l'OpenTopoMaps.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, hi ha una errada a la ruta de baixada, però no es important perqué és segueix el mateix camí que a la pujada, és ruta d'anar i tornar pel mateix lloc.

  • Punt de sortida: Pàrquing de Fredançon, final de carretera, com arribar.
  • Dificultat: Moderada, no té problemes tècnics, però té un fort desnivell a superar, per tant, una bona forma física és important.
  • Material necessari: Res especial, però és una ruta d'alta muntanya, així que, un bon calçat i roba d'abrigar, més els indispensables GPS, mapa i brúixola no ens poden faltar.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Altura màxima: 3.023 metres al cim del Lustou.
  • Altura mínima: Pàrquing de Fredançon, a 1.380 metres.
  • Distància: 13'4 quilòmetres.
  • Desnivell: 1.650 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Sí, és una ruta que no presenta dificultats pels nostres peluts amics, tot i que jo no vaig portar a la meva gossa, això sí, porteu aigua, a la part alta no hi ha punts d'aigua.



Fotos i comentaris.

Surto de nit del pàrquing final de carretera de Fredançon, vaig seguint la pista forestal que surt des d'allà, les primeres llums del dia m'agafen en arribar al Pont de Florence, punt on s'ha de deixar la pista forestal i agafar un corriol (esquerre), hi ha un cartell que marca el començament del corriol.

En arribar al Torrent de La Pierre, el camí gira a l'esquerre per seguir la pujada al costat del torrent, però pel mig del bosc.

Un tram precios, per un bosc encisador.

El camí quasi no es veu, però està ben fitat i no te pèrdua.

Torrent de La Pierre, arribat fins aquí el corriol torna a girar a la dreta, i comença una forta pala que em fa suar de valent.

El sol comença a il·luminar els cims dels voltants.

Cabanya de Thou, d'us pastoril, oberta, amb un cartell de fer servir només en cas d'urgència.

Un altra de la cabanya de Thou, però amb els Culfreda il·luminats pel sol.

Des de la cabanya comença una forta pujada, que em fa suar de valent, sort que vaig a l'ombra. Surto  a una vall penjada, per sobre dels 2.600 metres, al davant mateix tinc el meu objectiu. Tot i que primer el camí segueix pujant per després fer una diagonal cap a l'esquerre, direcció al Col de Lustou, no hi arribo, doncs primer tornaré a girar a la dreta per sortir a la cresta.

Fent la diagonal.

Punt on començo a pujar cap a la cresta, corriol desdibuixat.

Punt on surto a la cresta, i el primer que veig és la pujada per Pont du Prat.

I, com he sortit bastant amunt, començo a gaudir de les vistes, aqui el sector del Monte Perdido.

Vignemale 😍😍
 
Balaitous-Frondiellas.

El tram de cresta que em falta fins al cim. Si no volem anar per la cresta hi ha un corriol per la part esquerra de la pujada. Jo faig una mica de tot, trams de cresta, trams de corriol.

Molt més fàcil del que sembla a la imatge.

Mirant cap al darrera, al fons el sector del Pic Long, segurament hi aniré d'aquí a uns dies 😍.

Cim del Lustou.

Mirant cap al Balaitous.

Foto cimera, amb el Bachimala- Posets al fons.

Ara sense la gran fitada.


A sota l'estany de Caillouas, per sobre seu, el massis del Perdiguero, amb els Clarabides, Gourgs Blancs, Seil de la Baqo i Gourdon-Spijeoles pel davant, al fons l'Aneto i Maladetas.

Culfredas.

Es hora de marxar.

La cresta a baixar, al mig es veu un bivac, és el punt de referència per trobar al corriol de baixada.

Una altra opció de pujar-baixar seria per aquesta canaleta, de fet hi ha tracks que venen per aquí, però és tu terreny molt trencat, seria molt feixuc de pujar-hi.

Passat el bivac i ja al corriol de baixada.

De tornada a la cabanya.

El cartell avisant de l'us de la cabaña.

Torno al Torrent de La Pierre.

.....................

I al bosc previ a la pista forestal.

Arribo al pàrquing de Fredançon.

Aquest és el punt on comença la ruta, que aquest matí encara era ben fosc, i no he fet foto.

Dura pujada a un 3.000 fora dels circuits habituals per fer aquest tipus de cims, això comporta una soledad molt important tot el dia, ja que m'he trobat amb molt poca gent, si ha això li sumes les magnífiques vistes des del cim, el converteixen en un cim absolutament recomanable a visitar, val la pena.

diumenge, 21 de desembre del 2014

25.000 visites, MOLTES GRACIES A TOTS.

Doncs si, ja he arribat a les 25.000 visites al meu bloc, realment un fet sorprenent per mi.

Ja fa molts anys que tinc aquest bloc, però que m'hi dedico seriosament només fa dos anys, a les hores havia poc més de 800 visites.

Quan vaig començar no tenia cap pretensió, ni la tinc ara, només volia donar a coneixer les meves sortides a la muntanya d'una manera un xic més amplia que el que feia fins ara a l'àlbum de Picasa .

Per això totes aquestes visites m'han sobtat un xic i, a la vegada, m'agrada. Es un plaer per mi que la gent entri a veure i llegir les meves sortides a la natura.

 Per això m'he decidit a fer una petita entrada per celebrar aquest fet i per donar les gracies a tothom que a passat per aquest petit raconet d'un aprenent de muntanyenc i, a la vegada, un boig per la muntanya.

Un parell de fotos, tipus collage, on surten la majoria de fotos de cim que he pujat durant aquest dos primers anys.

Any 2013


Any 2014.


Durant aquest dos anys he pujat cims que tenia molt presents dintre de les meves prioritats, també he fet cims amb connotacions especials, he viscut moments molt intensos i compartit sortides amb gent molt maca.

Possiblement al cim que a representat més per mi, ja que tenia unes ganes immenses de pujar-lo,  ha sigut el massis del Vignemale i, més concretament, la Pique Longue, el seu cim principal. Però a més fer-ho, pujant tots els cims de la Corona del Vignemale, va representar un moment especial, cada cop que penso en aquell dia ve al meu cap una imatge, la mirada de complicitat que vaig creuar amb la meva filla Alba en el moment de arribar al cim de la Pique Longue, havia complert un somni: Vignemale






De tots els cims un a sigut molt important per las connotacions emocionals que l'envoltavan, pujar al Monte Perdido i fer aquell petit homenatje al cuello del Perdido, va representar complir una promesa que vaig fer prop d'un any enredera. Sempre guardare aquest dia com un dels més importants de la meva vida: Monte Perdido




Moments bonics i per recordar en tinc molts, potser els més importants o que més m'han agradat pel que representaven en aquells moments van ser quan vam creuar les Clavijas de Cotatuero per la bona estona que vam passar, ple de rialles i bromes: Tozal del Mallo y Faja de las Flores




Un vídeo del moment:


Un altre moment important, tot i que no ho sembli, va ser quan vaig fer la ruta que unia Añisclo i Ordesa, eren 40 km de ruta però quan portabas un xic més de 25 es passa pel refugi de Goriz, entrar dins del refugi i menjar uns ous fregits amb pernil , plat tipic del refugi, amb un cervesa és un d'aquells moments per recordar: Travessa Añisclo-Ordesa


També va ser un gran dia quan vam pujar al cim del Bachimala, allà dalt vam celebrar que aquell cim era el numero 50 de més de tres mil metres que pujaba la meva filla Alba, i això s'havia de celebrar: Bachimala


Durant aquest temps he compartit sortides amb altres persones, potser les que més han sigut un grup de gent que pertanyent al grup de Camins i Senders del Facebock, un parell de blocs de aquestas persones podria ser els de l'Àngel i el Carles 




Vull tindre un petit moment per en Xevi, Muntanyes d'il·lusions  una persona amb la que vaig tindre un molt bon feelinng i vam compartir varies sortides plegats, la llàstima es que va patir una greu infermetat i, tot i que ja esta molt recuperat, te petites seqüelas i per tant, de moment, no podem tornar a compartir sortides, però tot arriba, anims company.


 La que vam arribar a muntar per fer la foto, eh Xevi ???.......................Pobres nerets, de ben segur no volen tornar a saber res de nosaltres mai més jajajajajajajaja


Visitar assíduament el foros de muntanya fa que tinguis contacte amb gent de diferents indrets, segurament la persona que més he tractat durant aquest temps, i encara ho faig, és el Martin, Mattinmendia ,ens vam coneixer ja fa molts anys i ens hem vist varies vegades, però no havíem compartit mai una sortida fins aquest passat mes de Setembre. Per això la pujada que varem fer plegats al cim dels Encantats va representar molt per mi, un altre dia d'aquells que sempre el tindre present.

 

Quan vaig començar amb el bloc també volia posar les meves sortides amb la BTT però em fa mandra portar la camara de fotos i per tant poques sortides he possat, de totes maneres no puc olvidar-me dels meus companys i amics de BTT. Pel Montseny , tot i que també hem fet sortides a la muntanya Circ d'Ulldeter



Bé, crec que això és el més important d'aquest dos anys, només hem queda donar les gracies a tots els que heu passat per aquest raco i, per sobre de tot, donar les gracies als meus companys habituals, els que pateixen les meves bogeries muntanyenques:











GRACIES COMPANYS, sense vosaltres aquest bloc no seria el mateix.