Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 20 de juliol de 2018

La Maladeta pel Corredor de la Rimaya.

Descripció de la ruta.

Al dia següent de pujar a l'Aneto i a la Punta Oliveras volem provar de pujar a La Maladeta, un cim dels més estètics d'aquestes contrades i que, tot i el seu complicat accés pel Corredor de la Rimaya, no es pot considerar com a difícil, ja que tota la pujada és per terreny molt assequible i, només el tram del Corredor ens posara, un xic complicada, la pujada al cim.

La Maladeta, tot i no ser dels més alts, és un dels grans cims del Pirineu, la seva esvelta imatge des de La Besurta és molt atractiva, i sembla que estigui dient, aquí estic, vine, puja. A més, la seva ruta normal, pel Corredor de la Rimaya, té aquest xic de dificultat que fa que tingui un gran ambient d'alta muntanya.

La ruta per pujar-hi és molt fàcil de seguir, només s'ha d'anar pel mateix camí de l'Aneto fins al desviament al Portillon Superior, allà deixem aquest concorregut camí, i entrem de ple al sector de La Maladeta, que la tenim just al davant. Però, tot i veure-la tan a prop, ens queden un parell de dures pales per arribar a la base del Corredor de la Rimaya, atents si es oberta la Rimaya, doncs seria més arriscat intentar pujar. Per sort, aquest llarg hivern que hem tingut, fa que la innivació encara sigui molt alta, i la Rimaya estigui ben tancada. 

La pujada pel Corredor de la Rimaya, entre 40/50 graus, és tècnicament fàcil, però s'ha d'anar atent, perquè una errada pot ser perillosa. Un cop a la sortida del Corredor, amb unes vistes idíl·liques cap al vessant de Cregueña, només s'ha de remuntar un petit tram per arribar al cim de La Maladeta.

Al cim les vistes són de primer ordre, quasi tots els tresmils de la Vall de Benasque són a l'abast dels nostres ulls, més el sector de la Vall d'Aran i el proper Pirineu francès.

La baixada la fem pel mateix camí, tot i que podríem anar pel Pic Abadias i baixar a la glacera de de l'Aneto, per tornar pel Portillon Superior, però nosaltres optem per tornar al Corredor de la Rimaya i baixar-lo, amb molta precaució, sobretot per la meva filla, doncs és la primera vegada que fa un descens d'aquest tipus i va un xic nerviosa. Un cop superat el Corredor de la Rimaya, recuperem les motxilles i tornem al refugi molt ràpidament, doncs la forta innivació que tenim ens simplifica tant la baixada que fem, pràcticament una línia recta fins a prop del Refugi de la Renclusa. 

Allà, descansem una estona, recollim tots els trastos i baixem cap al Vado de l'Hospital, donant per tancats aquests dies d'alta muntanya a la Vall de Benasque.

Alba i el Corredor de la Rimaya.

Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.

 Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Refugi de La Renclusa, s'hi arriba després de mitja hora de camí si es deixa el cotxe a La Besurta, i una hora i mitja si el deixem al Vado de l'Hospital.
  • Dificultat: Es pot considerar a La Maladeta com un cim difícil, però només pel tram del Corredor de la Rimaya, la resta del trajecte és molt fàcil.
  • Material necessari: Es tracta d'una ruta amb neu per tant crampons, piolet i casc són necessaris, a més dels indispensables mapa, bruixo la i GPS.
  • Track: el podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 2140 metres al refugi de La Renclusa.
  • Alçada màxima: 3.308 metres al cim de La Maladeta, tot i que al GPS marcava 3303 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1208 metres.
  • Distancia: 7 Quilometres, si només contem la pujada a La Maladeta, si tornem al pàrquing del Vado de l'Hospital, li haurem de sumar una hora i mitja (aprox) de camí.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Poden pujar, però jo no ho recomano, a Corredor de la Rimaya poden molestar.
  • Podeu veure les fotos, amb els cometaris en castellà, al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.  

Sortim a las 06'00 del matí, tenim una mica de boira, però ja es veu que més amunt el dia es radiant.

Les petites llengües de neu, que ahir, ens van permetre arribar quasi fins a la porta del refugi, avui són molt toves, pel que anem seguint el camí d'estiu.

Les primeres llums solars il·luminen el sector de la Tuca de Paderna.

Cap els 2400 metres ja tenim neu continua.

A mesura que pugem, deixem les boires més a baix, per sobre d'elles, es veuen els cims de La Mina i Salvaguardia, més a l'esquerra es veu el sector Mall Pintrat-Tusse de Remuñe.

El que ens queda fins al desviament del Portillon Superior, allà deixarem el camí de l'Aneto, que seguim fins ara.

Alba i el Posets.

Deixem el camí al Portillon, i entrem de ple a la glacera de La Maladeta, pujada ja fa molts anys.

La neu és molt més tova que ahir, i aprofiten les petjades per avançar millor.

Tot i això hem d'anar parant per recuperar, és un tram bastant feixuc.

Però, a poc a poc, anem arribant al nostre objectiu.

Pic del Collado de la Rimaya, vist des del punt on deixem les motxilles.

I aquí el tenim, el Corredor de la Rimaya, punt feble de la muntanya, per on s'ataca el cim.

No ens ho pensem, molt ràpidament tirem amunt, així és com hem veu l'Alba.

I així la veig jo des de la sortida del Corredor.

La fàcil continuació cap al cim.

 Ibon de Cregueña, encara gelat. A l'esquerra el coll d'Aragüells, pas natural cap al sector del Coronas, al costat del coll els cims de l'Aragüells i l'Agulla Juncadella.

Al cim les vistes cap a l'Aneto, on vam pujar ahir, són realment superbes.

A l'altre vessant, veiem les Maladetas occidentals, al seu darrere el Pic d'Alba. Al fons, tapats pels núvols els sectors del Posets i Perdiguero

Alba, molt feliç al cim, però molt nerviosa, la baixada pel Corredor de la Rimaya li fa respecte.

La mateixa foto sense Alba, l'Aneto al mig, es veu la sortida de la Canal Estasen, a la seva esquerra el  sector del Mulleras, i a la dreta, del Coronas al Maldito.

La continuació cap a l'Abadias, també es podria intentar baixar per aquí.

 Foto de cim.

Es hora de marxar.

 Petit esperó rocós, que marca el començament/final del Corredor de la Rimaya. Ara toca baixar, ho fem molt lentament, és el punt on Alba té més respecte, aquesta inclinada baixada la porta de cap. Baixo davant, ella baixa a pocs metres, anem assegurant cada pas i parlant, de com ho esta fent, de si va bé, o se'n va als costats, la baixada es fa lenta, però segura. A mesura que baixa va agafant seguretat, acabem fent els últims metres junts, ella amb la rialla (dels nervis) a la boca, jo respirant profundament, si ella ho passa malament.............jo hem poso molt nervios jajajajaja............ finament arribem a baix, respira (respirem) profundament i riu. Tot i el temps que porta fent muntanya, i anant a la neu, és el tram més tècnic que ha fet, d'aquí els seus nervis, però ho ha treballat bé, i ho sap. Això fa que estigui contenta i feliç, un repte més al sac.

El Corredor de la Rimaya superat, els dos nois que baixen eren amb nosaltres al cim, i baixaven darrere nostre, en veure els nervis d'Alba han tingut la paciència i la delicadesa, d'esperar per baixar, i així no molestar a l'Alba, només puc dir que MOLTES GRACIES.

Alba vol fer una foto pel record. 

Ara toca baixar, al fons es veu el Corredor i tres persones que comencen a pujar-hi.

Tot cap a baix.

Així hem veu l'Alba.

Alba amb la Torre Cordier sobre el seu cap, al fons el sector de Remuñe.

Els dos protagonistes del dia.

 Un cop ens hem ajuntat amb el camí del Portillon Superior, tornem a fer la mateixa baixada d'ahir

Peró, igual que hem fet a la pujada, anem a buscar el camí d'estiu, per evitar els últims trams de neu, que estava molt tova.

Arribant a La Renclusa, es veuen els dos esquiadors que eren amb nosaltres a La Maladeta, que fa una estona han arribat i estan descansant, és el que té poder baixar amb esquís.

Arribem al refugi, recollim trastos i, abans de seguir fins al cotxe, ens rehidratem.

Baixant cap a La Besurta, aigua per tot arreu.

Torrent de La Renclusa, amb el pic del mateix nom a l'esquerra, dins d'una imatge primaveral.

L'ibon de Plan d'Estan segueix ple a vessar, el voregem per la dreta, després seguim per a pista fins al Vado de l'Hospital, i acabem a Benasque, fent un bon àpat, ens ho hem guanyat.

Tanquem així uns dies d'alta muntanya que ens han deixat pletòrics de satisfacció, a l'Alba pels dos grans cims aconseguits, i a mi, per poder fer el que més m'agrada amb la millor companyia possible.

dimecres, 4 de juliol de 2018

Aneto i Punta Oliveras, al sostre del Pirineu.

Descripció de la ruta.

L'Aneto és el cim més alt del Pirineu i, per tant, un dels més buscats per arribar al seu cim. Jo ja l'havia pujat altres cops i no hi volia tornar, massa gent, massa massificat, per tant un cim molt allunyat del que busco a la muntanya, però la meva filla Alba no hi havia estat mai i feia molt de temps demanant-me de pujar-lo.

Aquest any he agafat les vacances molt aviat i, parlant amb l'Alba, vam decidir que, si ella podia agafar uns dies de festa, hi aniríem entre setmana, per evitar al màxim les massificacions. Parlat, dit i fet, el primer dilluns de les vacances, 19 de Juny,  marxem cap a La Renclusa, tenim dues opcions pel primer dia, Pics de Coronas i del Medio com a Pla A i, si veiem que tenim poca gent cap a l'Aneto, posarem en marxa el Pla B, que és el de pujar al cim més alt del Pirineu. El segon dia ho tenim clar, La Maladeta pel Corredor de la Rimaya.


El dia abans pugem fins a La Renclusa deixant el cotxe al Vado de l'Hospital, perquè no es pot pujar fins a La Besurta perquè s'ha format l'estany estacionari del Plan d'Estan i talla la pista d'accés. Un cop al refugi passem la tarda descansant i jugant a cartes, i anem molt aviat a dormir, doncs demà volem matinar força, per evitar trobar la neu tova amb la calor del migdia.

Ja de bon matí, no portem ni mitja hora caminant, decideixo anar a l'Aneto, som poca gent i no trobarem massificacions al cim. A més ens ajuntem amb 4 muntanyencs de Lleida, molt simpàtics i agradables, el que fa que anem distrets tota la pujada.

La pujada a l'Aneto no té gaires complicacions d'orientació, és sortir de La Renclusa i pujar tot amunt en direcció a La Maladeta, que la tenim a sobre mateix, arribant a la cota 2850 hem de girar a l'esquerra i anar a buscar el Portillon Superior, pas natural cap a la glacera de l'Aneto. Aquest és l'únic punt on podem trobar dificultats d'orientació, si serveix com a explicació, en el moment que albirem La Maladeta és el punt on hem de girar cap al Portillon Superior.

Un cop superat el Portillon Superior entrem a la glacera i hem de fer una llarga diagonal, per sota dels cims del Maldito, del Medio i Coronas fins a arribar al Collado Coronas, on comença la pala final a l'Aneto. Un cop a l'avant-cim, tenim al davant mateix el cim i el famós Paso de Mahoma, II grau de dificultat, que s'ha de creuar per arribar al cim principal. Aquest pas no és difícil però sí que té molt de patí, el que fa que gent amb vertigen no l'acabin passant i es quedin a l'avant-cim.

Un cop passat, venen les fotos de rigor, per sort sols al cim, amb un dels muntanyencs lleidatans, ja que només dues persones anaven per davant nostre i ja han començat a baixar.

Tornem a l'avant-cim abans que comencin a passar la gent que ve per darrere, a les hores passen al cim la resta de lleidatans i, quan tornen, mengem alguna cosa i comencem a baixar. Però primer passem per la Punta Oliveras, un 3000 secundari que es puja quasi sense adonar-te. Un cop pujat ja sí que comencem la llarga baixada fins al Portillon Superior. Un cop allà fem una altra parada per descansar i, tot seguit, baixar fins al refugi.

Allà posem els estris a assecar, xarrem una estona amb els nostres amics i, quan marxen, mengem i descansem tota la tarda, demà tenim La Maladeta esperant-nos.

Selfie a l'avant-cim de l'Aneto. 


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida per arribar a La Renclusa: Pàrquing del Vado de l'Hospital, com arribar. S'ha de tenir en compte que sortim d'aquí perquè no es pot arribar a La Besurta per culpa de què l'estany de Pla d'Estan és ple a vessar i talla la pista d'accés.
  • Punt de sortida el dia de pujada a l'Aneto: Refugi de La Renclusa.
  • Dificultat: Realment l'Aneto no és un cim difícil, només té, el Puente de Mahoma, com a punt complicat, per tant la catalogació més adequada seria la de moderada, però el fet de ser una ruta amb neu i que aquest últim pas requereix no patir de vertigen, fa que acabi catalogant-la com a difícil.
  • Material necessari: tot i ser al mes de juny pràcticament és una ruta d'hivern pel qual crampons, piolet, casc no poden faltar, roba d'abrigar i calçat adequat, a més dels indispensables a les nostres sortides: mapa, brúixola i gps.
  • Track: El podeu baixar d'aquí.
  • Altura mínima: 1740 al Vado de l'Hospital per l'accés del primer dia a La Renclusa, 2140 metres, per tant 400 metres de desnivell pel dia de pujada al refugi.
  • Altura mínima el dia de l'Aneto: 2140 metres al refugi de La Renclusa.
  • Altura màxima: 3404 metres al cim de l'Aneto.
  • Desnivell positiu acumulat: 1300 metres el dia de l'Aneto, 1700 metres si sumem el dia d'accés al refugi de La Renclusa.
  • Distància total: 10,8 quilòmetres el dia d'atac al cim, i acabant a La Renclusa. Si baixem fins al pàrquing hi hem de sumar uns sis quilometres més.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Jo recomanaria que no, però`si els volem portat millor si ho fem des del pàrquing, tot i que el Puente de Mahoma, per precaució cap a nosaltres i les altres persones, potser no seria convenient que hi passessin. si sortim de La Renclusa és difícil que ens acompanyin, perquè no deixant entrar animals de companyia.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris en castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google Fotos.



Fotos i comentaris.
Pàrquing del Vado del Hospital, per la cara de felicitat que fem no sembla que ens importi gaire haver de caminar des d'aquí, doncs no es por arribar a La Besurta perquè la pista forestal es tallada a l'altura del Plan de Estan, ja que l'estany que es forma allà en èpoques de desglaç es troba absolutament ple i talla la pista, abans esmentada, en dos trams. Pel que s'ha de deixar el cotxe aquí i pujar caminant, afegint una hora de camí per accedir al refugi de La Renclusa.

Plan d'Estan, amb l'estany a vessar d'aigua.

Es pot passar pels dos costats, segons la informació que porto, per la dreta és més curt però més feixuc, per l'esquerra més llarg però més fàcil. Optem per anar per l'esquerra i tenim aquesta magnifica visió  de les Tucas de Paderna i el Pic de la Renclusa.

Un cop superat l'estany, mirem al darrere i les vistes cap a la Tuca de Literola i el Mall Pintrat són superbes.
Una última mirada, ja pujant cap a La Renclusa, on arribem poc abans de l'hora de sopar. Després una estona per jugar a cartes i a dormir ben aviat, que demà volem matinar per no tenir problemes amb la neu tova de migdia.

05,50 del matí, hem complert horaris i ja som a punt per la marxa.

Quasi al moment posem crampons, la neu esta perfecta a aquesta hora.

Primeres llums solars cap al sector del Pic d'Alba.

La pujada cap al Portillon Superior.

Una mirada al darrere, destaquen els cims del Salvaguardia al mig, el Mall Pintrat i sector de Remuñe a l'esquerra.

Al fons ja es veu on s'ha de girar per sortir al Portillon Superior. Les persones que es veuen són el grup de muntanyencs de Lleida, amb els que vam compartir la pujada.

Abans de fer el gir cap al Portillon Superior, dono una ullada a La Maladeta, l'objectiu de demà.

Portillon Superior, amb l'Aneto al fons.

Un cop superat.

Al fons es veu el Portillon Superior.

Aneto, Coronas, Pico el Medio y Maldito.

Les muntanyes de la Val d'Aran i França tanquen el panorama pel nord.

Collado Coronas i pala final a l'Aneto.

Ja tenim l'avantcim al nostre abast.

I ja hi som, l'Aneto i el Paso de Mahoma, II grau, son davant nostre.

No perdem temps, hem arribat en el moment just i no hi ha cap persona al cim. Passem ràpidament, abans de que arribi més gent, acompanyats d'un dels lleidatans, el més expert de tots 4.

Això d'estar sols al cim de l'Aneto no passa gaire sovint, i ho aprofitem.

Mulleres a l'esquerra, al davant l'Espalda d'Aneto, Margalida, Tempestades i els Russell.

Coronas, es veu l'entrada al Corredor Angels, i tota la cresta fins a La Maladeta, a l'esquerra l'Araguells i la resta de la cresta fins al Maldito, al fons els sectors del Posets i del Perdiguero.

Es hora de marxar, comença a arribar gent, i estan muntant un corda fixa.

Som-hi, abans que arribin tots els del grup gran, pels qui estan posant la corda fixe. 

Acabant de passar, l'Alba davant i l'Agustí i jo més al darrere.

Llestos, feina feta.

Ara passen tres dels lleidatans, l'Adrian i el Jesus, el 4 va decidir no passar, l'Agustí, que ens ha acompanyat abans torna a passar, acompanyant als seus amics.

Un petit espai per parlar d'en Jordi Pons, al mig del Paso de Mahoma a la foto, un dels muntanyencs catalans pioners a l'Himalaya, va formar part de la primera expedició catalana a l'Everest, el 1982, a més de grans fites als Alps o als Andes. A la foto se'l veu passant pel Paso de Mahoma, era per ell pel que estaven posant la corda fixe, doncs resulta que als seus 85 anys segueix pujant esquiant un cop a l'any a l'Aneto amb un grapat d'amics. Va ser un plaer compartir amb ell uns minuts a l'Avant-cim i veure com segueix gaudint de la muntanya una persona amb la seva edat.


Alba feliç d'haver pujat, per fi, a l'Aneto.

Bé, es l'hora de marxar.

Peró primer, ja que la tenim al costat, pujarem a la Punta Oliveras, a sobre el cap de l'Alba a la foto.

Pugem molt ràpid.

Alba i Adrian al cim.

Coronas, Pico del Medio, Maladeta, al fons el Posets.

La Canal Estasen a l'Aneto, per aquí si que no trobes aglomeracions.


Ara sí, marxem.

De camí al Portillon Superior.

Allà deixem a l'Aneto.

De tornada al Portillon Superior.

Jugant amb la camera de fotos i els protagonistes del dia.

I foto de grup, Agustí, Alba, jo, Jesus, Adrian i David.

Anant a buscar la baixada cap a La Renclusa.

I aquí la tenim, ara tot cap a baix, aprofitant la neu quasi fins al refugi.

Alba fent culo-esquí.

I  a La Renclusa toca assecar els estris de neu, que demà tenim més feina a fer.

Abans de descansar una estona fem la xarrada amb els lleidatans, marxen avui, va ser tot un plaer compartir aquesta pujada amb ells.

Després toca dutxa, menjar i descans, estem relaxats i contents per haver pujat a l'Aneto, sobre tot l'Alba, doncs era la primera vegada que hi pujava i, com feia molt de temps que m'ho demanava, estava molt satisfeta, i jo amb ella, perquè la seva cara de satisfacció al cim, era la viva imatge de la felicitat, i això va ser un moment molt important per a mi.