Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 3 d’agost de 2018

Medacorba (intent) des de la Molinassa.

Descripció de la ruta.

El Medacorba, amb els seus 2913 metres d'altura, és un dels cinc cims d'Andorra que superen els 2900 metres i, junt amb la Roca Entrevessada, els únics que em falten de pujar. Ja fa temps que el tinc marcat com a objectiu, però sempre ho he anat deixant passar, dient que ja arribaria el moment. Tinc estudiades les seves 4 opcions de pujar al seu cim: dues per La Molinassa a la Vall Ferrera i dues per Arinsal a Andorra. La que més m'havia agradat es la que va per la cresta des del cim del Pla de l'Estany-Racofred-Medacorba, de fet, he estat dos cops a punt de fer-la, però sempre ho he hagut de deixar per motius externs.

L'altre accés que hem semblava més interessant és per la Vall Ferrera, el que surt del aparcament de La Molinassa i passa pel Pla de Boet, Pla d'Arcalís i estanys d'Escorbes i Baiau, Coll dels Estanys Forcats  cim. Estava interessat en aquesta ruta per conèixer el Circ de Baiau, que només havia vist des del coll del mateix nom el dia que havia pujat al Comapedrosa.

Aprofitant una estada familiar a Areu, a la Vall Ferrera, decideixo fer aquesta última ruta d'accés al cim, i així conèixer aquest solitari circ lacustre.

El dia de pujada comencem malament doncs sortim tard del poble, vaig amb la família, que m'ha d'acompanyar fins a l'estany de Lavans, i allà esperaran que jo faci el cim i baixi amb elles. A més, la pista forestal fins al pàrquing de La Molinassa, no està en bones condicions i fa que el trajecte sigui lent. Tot això fa que comenci a caminar més tard del previst i que, amb les preses. al preparar la motxilla abans de sortir del cotxe, no agafi els crampons i el piolet, cosa que, amb el llarg hivern que hem tingut, representarà una greu errada en arribar al Coll dels Estanys Forcats.

El recorregut no té pèrdua, ja que hem de seguir els senyals del GR-11 que va cap al Coll de Baiau i que, successivament, passa pel desviament al Refugi de Vall Ferrera, els idíl·lics Pla de Boet i d'Aracalís, aquí podem tenir l'únic punt de dubte, doncs trobarem un pont de fusta i no es veu la continuació del GR, pel que el camí invita a creuar aquest pont, però no ho hem de fer, el GR segueix  cap a la dreta, seguint el riu, als pocs metres ja tornarem a veure camí, clar i marcat. Després passa per la Coma de l'Orri, Coma de Baiau i estanys d'Escorbes (aquí es va quedar la família) i Baiau amb el Refugi lliure de Josep Maria Montfort. Un cop superat el refugi veurem un gran roc, on tenim escrit: Estanys Forcats, hem de seguir aquest nou camí fins al coll dels Estanys, allà només hauríem que seguir les fitades fins al cim, però es on jo vaig haver d'abandonar per no portar el material, doncs una gran congesta de neu molt inclinada era al mig de la pujada normal al cim.

Vaig veure tres persones que baixaven donant una gran volta per evitar la congesta i vaig decidir esperar per veure com era aquesta opció. En arribar van comentar que era factible però molt lenta, ja que el terreny era molt trencat i havia d'assegurar cada pas. Vaig valorar que fer i la decisió va ser girar cua, anava sol i, si havia de pujar i baixar del cim per aquesta opció, podia trigar una bona estona i fer que la família és preocupes, per tant, no vaig dubtar, ja tornaria un altre dia.

El retorn a La Molinassa és pel mateix camí. He de dir que l'entorn del Circ de Baiau no va defraudar-me, més aviat tot el contrari, doncs vaig gaudir molt d'un entorn ple d'estanys i dins d'un impressionant i feréstec circ de muntanyes.

Refugi Josep Maria Monfort, situat als Estanys de Baiau, a l'esquerra el Medacorba.

Dates tècniques.

Perfil de la ruta, el track el podeu descarregar del meu Wikiloc.

Imatge de la ruta al Google Earth.

  • Punt de sortida: Pont de la Molinassa, al final de la pista forestal, en un estat mediocre, que surt del poble d'Areu, a la Val Ferrera. Com arribar .
  • Dificultat: Moderada, terreny bo per caminar, camins marcats fins al refugi, d'allà al Coll dels estanys Forcats el camí no és tan clar, però es ben fitat, del coll al cim terreny trencat, es el tram més feixuc.
  • Material necessari: Ruta d'alta muntanya, per tant necessitem calçat i roba adequada, més el material indispensable que no ha de faltar a la motxilla: mapa, brúixola i GPS, (casc opcional).
  • Track: El podeu baixar d'aquí. Però heu de tenir en compte que només arriba fins als 2760 metres, falten els últims 150 metres de desnivell fins al cim del Medacorba, tot i que és perfectament valid per fer-lo servir, doncs només falta l'ultima pala al cim.
  • Alçada mínima: 1805 metres a l'aparcament de La Molinassa.
  • Alçada màxima: 2763 metres al punt on vaig fer mitja volta, una mica per sobre del Coll dels Estanys Forcats.
  • Desnivell positiu acumulat: 1170 metres.
  • Distància total: 15,8 quilòmetres.
  • Ruta circular: NO, totalment lineal.
  • Ruta per gossos: SI, cap problema, a més els nostres amics tindran aigua suficient per anar sempre ben hidratats, s'ho passaran d'allò més bé.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris en Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Del pàrquing de la Molinassa pugem per la pista (tancada) que va al Pla de Boet, poc després deixem a l'esquerra el desviament al Refugi de Vallferrera i a la Pica d'Estats.

Quasi al moment deixem, també a l'esquerra, la cruïlla del Pla de Boet, nosaltres seguim rectes, seguint el GR-11.

Tenim el Pla de Boet a tocar.

Poc després, en una gran corba de la pista, tenim el nostre desviament, seguim sempre el GR-11.

A mesura que anem pujant veiem la totalitat del Pla de Boet.

Passem per un pontet de fusta on veiem el que és la tònica d'aquests dies al Pirineu, aigua a dojo, el llarg i plujós hivern/primavera ha fet que tot estigui esplendorós.

Pla d'Arcalís.

Seguint el torrent arribem al pont de fusta on el camí no és gaire clar, NO creuar el pont, seguir per la vora del riu i als pocs metres tenim el GR ben marcat altre cop.

Ara que, amb la Neila, no tenim cap problema, ella ens marca el camí a seguir.

Un altre punt idíl·lic, la Coma de l'Orri, amb els Pics del Gerri, Palomer i d'Escorbes com a cims principals.

A mesura que pugem anem entrant a la Coma de Baiau.

Coma de Baiau, Lavans, Medacorba, Roca Entrevessada, Baiau, Coll de Baiau i Pic de Santfons.

Un vell conegut, la Pica Rojà, pujada ara fa un any, que va deixar-me un gran regust, un cim preciós.

Estany i Pic d'Escorbes, fins aquí m'ha acompanyat la família, ara segueixo sol.

Vaig apropant-me al Circ de Baiau, el Medacorda, Roca Entrevessada, Baiau i l'Agulla de Baiau formen, tot i ser un indret de pas del GR-11, un racó feréstec i solitari.

Estany petit de Baiau.

Refugi Josep Maria Monfort, a l'esquerra el Medacorba, al costat l'ampli Coll dels Estanys Forcats.

Ara deixo el GR-11, , que segueix cap al Coll de Baiau, i pujo cap el Coll dels Estanys Forcats, tot i que aquesta pujada es una variant del mateix GR-11.

Estany de Baiau, Coll i Agulla de Baiau.

Al començament la pujada és poc marcada, però no té pèrdua, tot amunt.

Estany i refugi, amb la congesta de neu que hagut que creuar.

A mesura que pujo la neu comença a ser més present.

Coll dels Estanys Forcats, amb molta neu, cap a l'esquerra segueix la ruta normal, però les congestes de neu són presents, i jo m'he descuidat el material al cotxe. Baixen tres persones intentant evitar-les, donen una gran volta, els espero. Quan arriben pregunto que tal aquesta volta i la resposta és clara "terreny molt trencat, és pot fer, però molt lent, s'ha d'assegurar cada pas", miro l'hora, són a prop de les dues, puja i baixar per aquesta opció seria molt llarg, i la família espera, potser avui no és el dia. Es estrany, sempre em costa fer mitja volta, però avui no ho dubto, ja tornaré. De totes maneres arribar fins aquí ja es una bona sortida, i tal com està de bonic el Pirineu ho he gaudit força, giro cua i torno pel mateix camí.

Baixant cap als Estanys de Baiau.

Al fons els cims que formen el circ de la Coma de l'Orri, més al fons el Monteixo i Noris.

Com m'agrada la muntanya, quina manera de gaudir, quin espectacle.

Estany de Baiau, a la dreta es veu el refugi.

Refugi J.M.Monfort, Pics de Vallpeguera i Escorbes, a la dreta la Pica Rojà. al fons el Pic de Baborte.

Passat el refugi, encarant la Coma de Baiau.

Sembla que fa un xic de calor.

Estany d'Escorbes, hem retrobo amb la família, la Neila inclosa, que sempre hem deixa sol si anem acompanyats, li agrada més quedar-se jugant a l'estany. AL fons, Lavans, Medacorba, Roca Entrevessada i Baiau.

Una panoràmica d'aquests magnific indret.

Encarem la baixada, amb la Pica Rojà vigilant-nos.

Es l'hora de jugar amb les fotografies.

Arribant al Pla d'Arcalís.

Aquests també buscant l'ombra, el sol apreta de valent.

Pla d'Arcalís, més petit que el Pla de Boet, però molt bonic i tranquil.


Pla de Boet, ja arribem.

Pla de Boet, amb aquesta imatge tanquem una sortida molt interessant i bonica, jo no he fet cim, però he gaudit força, a més de conèixer un nou indret del nostre Pirineu.


divendres, 20 de juliol de 2018

La Maladeta pel Corredor de la Rimaya.

Descripció de la ruta.

Al dia següent de pujar a l'Aneto i a la Punta Oliveras volem provar de pujar a La Maladeta, un cim dels més estètics d'aquestes contrades i que, tot i el seu complicat accés pel Corredor de la Rimaya, no es pot considerar com a difícil, ja que tota la pujada és per terreny molt assequible i, només el tram del Corredor ens posara, un xic complicada, la pujada al cim.

La Maladeta, tot i no ser dels més alts, és un dels grans cims del Pirineu, la seva esvelta imatge des de La Besurta és molt atractiva, i sembla que estigui dient, aquí estic, vine, puja. A més, la seva ruta normal, pel Corredor de la Rimaya, té aquest xic de dificultat que fa que tingui un gran ambient d'alta muntanya.

La ruta per pujar-hi és molt fàcil de seguir, només s'ha d'anar pel mateix camí de l'Aneto fins al desviament al Portillon Superior, allà deixem aquest concorregut camí, i entrem de ple al sector de La Maladeta, que la tenim just al davant. Però, tot i veure-la tan a prop, ens queden un parell de dures pales per arribar a la base del Corredor de la Rimaya, atents si es oberta la Rimaya, doncs seria més arriscat intentar pujar. Per sort, aquest llarg hivern que hem tingut, fa que la innivació encara sigui molt alta, i la Rimaya estigui ben tancada. 

La pujada pel Corredor de la Rimaya, entre 40/50 graus, és tècnicament fàcil, però s'ha d'anar atent, perquè una errada pot ser perillosa. Un cop a la sortida del Corredor, amb unes vistes idíl·liques cap al vessant de Cregueña, només s'ha de remuntar un petit tram per arribar al cim de La Maladeta.

Al cim les vistes són de primer ordre, quasi tots els tresmils de la Vall de Benasque són a l'abast dels nostres ulls, més el sector de la Vall d'Aran i el proper Pirineu francès.

La baixada la fem pel mateix camí, tot i que podríem anar pel Pic Abadias i baixar a la glacera de de l'Aneto, per tornar pel Portillon Superior, però nosaltres optem per tornar al Corredor de la Rimaya i baixar-lo, amb molta precaució, sobretot per la meva filla, doncs és la primera vegada que fa un descens d'aquest tipus i va un xic nerviosa. Un cop superat el Corredor de la Rimaya, recuperem les motxilles i tornem al refugi molt ràpidament, doncs la forta innivació que tenim ens simplifica tant la baixada que fem, pràcticament una línia recta fins a prop del Refugi de la Renclusa. 

Allà, descansem una estona, recollim tots els trastos i baixem cap al Vado de l'Hospital, donant per tancats aquests dies d'alta muntanya a la Vall de Benasque.

Alba i el Corredor de la Rimaya.

Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.

 Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Refugi de La Renclusa, s'hi arriba després de mitja hora de camí si es deixa el cotxe a La Besurta, i una hora i mitja si el deixem al Vado de l'Hospital.
  • Dificultat: Es pot considerar a La Maladeta com un cim difícil, però només pel tram del Corredor de la Rimaya, la resta del trajecte és molt fàcil.
  • Material necessari: Es tracta d'una ruta amb neu per tant crampons, piolet i casc són necessaris, a més dels indispensables mapa, bruixo la i GPS.
  • Track: el podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 2140 metres al refugi de La Renclusa.
  • Alçada màxima: 3.308 metres al cim de La Maladeta, tot i que al GPS marcava 3303 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1208 metres.
  • Distancia: 7 Quilometres, si només contem la pujada a La Maladeta, si tornem al pàrquing del Vado de l'Hospital, li haurem de sumar una hora i mitja (aprox) de camí.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Poden pujar, però jo no ho recomano, a Corredor de la Rimaya poden molestar.
  • Podeu veure les fotos, amb els cometaris en castellà, al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.  

Sortim a las 06'00 del matí, tenim una mica de boira, però ja es veu que més amunt el dia es radiant.

Les petites llengües de neu, que ahir, ens van permetre arribar quasi fins a la porta del refugi, avui són molt toves, pel que anem seguint el camí d'estiu.

Les primeres llums solars il·luminen el sector de la Tuca de Paderna.

Cap els 2400 metres ja tenim neu continua.

A mesura que pugem, deixem les boires més a baix, per sobre d'elles, es veuen els cims de La Mina i Salvaguardia, més a l'esquerra es veu el sector Mall Pintrat-Tusse de Remuñe.

El que ens queda fins al desviament del Portillon Superior, allà deixarem el camí de l'Aneto, que seguim fins ara.

Alba i el Posets.

Deixem el camí al Portillon, i entrem de ple a la glacera de La Maladeta, pujada ja fa molts anys.

La neu és molt més tova que ahir, i aprofiten les petjades per avançar millor.

Tot i això hem d'anar parant per recuperar, és un tram bastant feixuc.

Però, a poc a poc, anem arribant al nostre objectiu.

Pic del Collado de la Rimaya, vist des del punt on deixem les motxilles.

I aquí el tenim, el Corredor de la Rimaya, punt feble de la muntanya, per on s'ataca el cim.

No ens ho pensem, molt ràpidament tirem amunt, així és com hem veu l'Alba.

I així la veig jo des de la sortida del Corredor.

La fàcil continuació cap al cim.

 Ibon de Cregueña, encara gelat. A l'esquerra el coll d'Aragüells, pas natural cap al sector del Coronas, al costat del coll els cims de l'Aragüells i l'Agulla Juncadella.

Al cim les vistes cap a l'Aneto, on vam pujar ahir, són realment superbes.

A l'altre vessant, veiem les Maladetas occidentals, al seu darrere el Pic d'Alba. Al fons, tapats pels núvols els sectors del Posets i Perdiguero

Alba, molt feliç al cim, però molt nerviosa, la baixada pel Corredor de la Rimaya li fa respecte.

La mateixa foto sense Alba, l'Aneto al mig, es veu la sortida de la Canal Estasen, a la seva esquerra el  sector del Mulleras, i a la dreta, del Coronas al Maldito.

La continuació cap a l'Abadias, també es podria intentar baixar per aquí.

 Foto de cim.

Es hora de marxar.

 Petit esperó rocós, que marca el començament/final del Corredor de la Rimaya. Ara toca baixar, ho fem molt lentament, és el punt on Alba té més respecte, aquesta inclinada baixada la porta de cap. Baixo davant, ella baixa a pocs metres, anem assegurant cada pas i parlant, de com ho esta fent, de si va bé, o se'n va als costats, la baixada es fa lenta, però segura. A mesura que baixa va agafant seguretat, acabem fent els últims metres junts, ella amb la rialla (dels nervis) a la boca, jo respirant profundament, si ella ho passa malament.............jo hem poso molt nervios jajajajaja............ finament arribem a baix, respira (respirem) profundament i riu. Tot i el temps que porta fent muntanya, i anant a la neu, és el tram més tècnic que ha fet, d'aquí els seus nervis, però ho ha treballat bé, i ho sap. Això fa que estigui contenta i feliç, un repte més al sac.

El Corredor de la Rimaya superat, els dos nois que baixen eren amb nosaltres al cim, i baixaven darrere nostre, en veure els nervis d'Alba han tingut la paciència i la delicadesa, d'esperar per baixar, i així no molestar a l'Alba, només puc dir que MOLTES GRACIES.

Alba vol fer una foto pel record. 

Ara toca baixar, al fons es veu el Corredor i tres persones que comencen a pujar-hi.

Tot cap a baix.

Així hem veu l'Alba.

Alba amb la Torre Cordier sobre el seu cap, al fons el sector de Remuñe.

Els dos protagonistes del dia.

 Un cop ens hem ajuntat amb el camí del Portillon Superior, tornem a fer la mateixa baixada d'ahir

Peró, igual que hem fet a la pujada, anem a buscar el camí d'estiu, per evitar els últims trams de neu, que estava molt tova.

Arribant a La Renclusa, es veuen els dos esquiadors que eren amb nosaltres a La Maladeta, que fa una estona han arribat i estan descansant, és el que té poder baixar amb esquís.

Arribem al refugi, recollim trastos i, abans de seguir fins al cotxe, ens rehidratem.

Baixant cap a La Besurta, aigua per tot arreu.

Torrent de La Renclusa, amb el pic del mateix nom a l'esquerra, dins d'una imatge primaveral.

L'ibon de Plan d'Estan segueix ple a vessar, el voregem per la dreta, després seguim per a pista fins al Vado de l'Hospital, i acabem a Benasque, fent un bon àpat, ens ho hem guanyat.

Tanquem així uns dies d'alta muntanya que ens han deixat pletòrics de satisfacció, a l'Alba pels dos grans cims aconseguits, i a mi, per poder fer el que més m'agrada amb la millor companyia possible.