Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimecres, 8 de febrer de 2017

Pics de la Dona-Bastiments-Bacivers, clàssics e indispensables.

Descripció de la ruta.

El circ d'Ulldeter es un dels grans clàssics del Pirineu català, a l'estiu i a l'hivern. Es un d'aquells indrets que tots visitem, i més d'una vegada, al menys jo ho he fet, i de ben segur hi tornaré. La seva facilitat d'accés, gràcies a l'estació d'esquí de Vallter 2000, i els suaus relleus de la majoria de muntanyes que l'envolten fan que sigui un indret molt visitat i, per tant, massíficat segons quins dies hi vagis.

Els cims que he pujat són el Pic de la Dona, el Bacivers i el Bastiments, a més de la petita elevació del Puig Ombriaga, cims que tanquen el Circ d'Ulldeter pel nord, pel sud són els dos Gra de Fajol, però aquests dos últims cims els deixaré estar per un altre dia, tot i que la vista del Circ d'Ulldeter des del cim del Gra de Fajol Gran és de les millors que podem gaudir per aquestes contrades. 

Tot el dia he gaudit d'una neu ideal per caminar amb grampons, dura, que feia que avançar fos relativament fàcil, només als últims metres, avanç del cim del Bacivers, he trobat un tram de neu cristall, que es trencava a cada pas, i ha fet que per arribar al cim, hagi que hagut que guanyar-mo de valent, la resta del dia tot un plaer per caminar.

Deixaré el cotxe al penúltim pàrquing abans d'arribar a la part superior de Vallter 2000. Això ho faig perquè tinc la intenció de baixar pel camí del refugi i, d'aquesta manera, divideixo el tram de carretera en dues parts, al començar i al acabar la ruta.

Pujaré pel Barranc de la Portella fins a arribar a la Portella de Mentet, aquí giraré a l'esquerra (ponent) per remuntar les amples pales del Pic de la Dona. D'aquest cim baixaré cap al Coll de la Geganta, passant primer per la petita elevació del Puig Ombriaga.

Al coll de la Geganta deixaré la pujada al Bastiments per l'Esquena de l'Asse per entrar a la Coma de Bacivers o de Morenç, per remuntar desprès, les fortes pales que porten al cim del Bacivers.

També entraré al regne del silenci, de la soledat, si fins al Coll de la Geganta he anat veient altres muntanyencs, aquí, a la Coma de Bacivers i fins a arribar al Bastiments, aniré tot sol, ningú més dona aquesta volta avui, almenys mentre hi estava jo, i això, a un punt tan visitat del Pirineu Oriental es tot un luxe, que tant jo com la meva gossa vam gaudir plenament, de fet, l'estada al cim del Bacivers va ser més llarga de l'habitual, doncs vam estar jugant amb la neu una bona estona.

Del Bacivers al Bastiments només tinc de seguir l'ample cresta que els uneix, solament l'última pala de pujada pot fer-nos suar una mica, doncs té una bona inclinació. Al cim torno a estar envoltat de gent, ara si, s'acaba la tranquil·litat, ja que el fàcil accés al Bastiments pel coll de la Marrana fa que sigui un cim super-visitat.

Com ja he parat molta estona al Bacivers aquí quasi no ho faig, unes fotos, un petit intercanvi d'impressions amb un muntanyenc que havia seguit el meu recorregut per la cresta que m'ha portat fins aquí i segueixo caminant. Ara només he de baixar al coll de la Marrana i entrar a la part alta de l'estació d'esquí de Vallter 2000, aquí tinc dues opcions, les dues fàcils. 

Si volguéssim afegir el Gra de Fajol hauríem de contar una mica més d'una hora per pujar i baixar des del coll, jo no ho faig per què avui vaig sol, i a casa no estan acostumats surti sol a la muntanya, i menys a l'hivern, per tant, decideixo que ja en tinc prou, ja tindre temps de pujar-lo un altre cop que torni per aquestes contrades .

La primera de les dues opcions per baixar fins al pàrquing superior és seguir qualsevol de les pistes d'esquí que hi trobem, no tindrem pèrdua, arribarem al cotxe molt fàcilment. L'altre,  la que vaig seguir jo, és baixar cap al refugi d'Ulldeter i baixar a la carretera seguint el GR-11. Vaig fer servir aquesta opció per evitar possibles problemes amb la gossa a l'haver de creuar les pistes d'esquí, de fet ja vaig deixar el cotxe al segon pàrquing pensant en baixar per aquí i no per les pistes, però qualsevol de les opcions es valida.

Un cop a la carretera només he de remuntar uns minuts per la mateixa fins a arribar al cotxe, donant per tancada la magnífica ruta d'avui.

Foto al cim del Bastiments.


Dades tècniques.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.


Imatge de la ruta al Google Earth.


  • Punt de sortida: Estació d'esquí de Vallter 2000. Com arribar
  • Track: el podeu descarregar d'aquest enllaç.
  • Material necessari: En ser un recorregut amb neu el material d'hivern, els Crampons, Piolet i Casc, són indispensables, així com mapa, brúixola i gps molt recomanables. Roba d'hivern i alguna cosa de menjar, en ser una ruta curta no és necessari portar massa menjar, però sempre és recomanable portar-ne.
  • Alçada mínima: 2092 metres en arribar a la carretera.
  • Alçada màxima: 2881 metres al cim del Bastiments.
  • Desnivell positiu acumulat: 1054 metres.
  • Distància total: 12 quilòmetres. 
  • Ruta circular: Si.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, només tenir en compte que es una ruta amb neu, i és possible que pateixin dels coixinets de les potes.
  • Podeu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Primeres llums del dia a Vallter 2000.


El sol comença a il·luminar al Bastiments.


Al costat de les edificacions de l'estació d'esquí comença la pujada pel Barranc de La Portella.


Pujada cap a la Portella de Mantet, de moment sense calçar-me crampons, terreny mixta i neu dura, però que permet caminar només amb les botes.


Portella de Mantet.


Una mirada cap als Gra de Fajol i al Bastiments, al mig el Coll de la Marrana, per on baixaré.


Cap a França, a la dreta destaca el Canigó, amb el Puig dels Tres Estels al mig i la vall de Mantet a sota seu.


Giro a l'esquerra, oest, i començo la pujada al pic de la Dona.


Al darrere deixo la Portella de Mantet (a sota) el Roc Colom, el Costabona i el Canigó al fons.


Pujant començo a relliscar una mica, millor equipar-se adequadament.


Últim tram abans del Pic de la Dona.


Pic de la Dona, i el senyorial Canigó sempre present.


Foto de cim, la fa un grup de persones que hi havia al cim, jo els hi faig una amb ells, i per casualitats de la vida en aquell moment no ho sabia, però resulta que tenim un amic en comú, l'Àngel Cosp, amb el que havia fet una sortida fa molt poc, per la Serra de Bellmunt. Pocs dies després, va ser el mateix Àngel, el que hem va fer arribar la foto, que jo els hi vaig fer a ells, preguntam-me si els havia vist, i va ser quan ens vam assabentar de la casualitat.


Bastiments i Bacivers, al mig la petita elevació del Puig Ombriaga i el Coll de la Geganta.


Segueixo camí i molt ràpidament arribo a la petita elevació del Puig Ombriaga, el passo sense parar direcció al Coll de la Geganta.


Coll de la Geganta, ara tinc que vigilar amb las plaques de gel, molt habituals per aquest coll.


Tot recte pujarem al Bastiments per l'Esquena de l'Ase, però jo giro a la dreta, per endinsar-me a la Coma de Bacibers o de Morenç.


El flanqueig que he fet per endinsar-me a la Coma de Bacivers.


Al fons les dues puntes del Bacivers.


Coma de Bacivers, Coll de la Geganta, Puig Ombriaga i Pic de la Dona.


Petita cabana de pedra seca (plena de neu) que trobem quan comença la pala final al Bacivers.


Tot el tram recorregut des del Coll de la Geganta.


La pujada final al Bacivers es el tram més feixuc del dia, la pujada és forta, i la neu no es troba en bones condicions.


El Canigó.


El Bastiments.


En primer terme el Gra de Fajol petit, darrere les muntanyes de la Garrotxa, el Bassegoda, el Munt, Bestracá, etc.


Cim del Bacivers.


Bastiments, Infern, Freser i, al fons, les muntanyes de Nuria, amb el Puigmal presidint aquelles contrades.


El Puigmal, a tope de zoom.






El Canigó.


Estic sol, lluny de la gentada del Bastiments, menjo, jugo amb la gossa, gaudeixo de l'entorn, aquests moments s'han d'aprofitar. Però he de seguir, hem faig una foto amb la Neila i segueixo amb la ruta.


Primer pel cim occidental del Bacivers.


Que hi arribo quasi al moment.


I ara per l'ample cresta que uneix el Bacivers i el Bastiments.


El Bacivers ja queda lluny.


Estany de Bacivers.


El que queda de cresta.


Últims metres.


Ja soc dalt del Bastiments, miro al darrere només arribar.


Ara cap a la cresta que l'uneix amb el Freser/Infern, al fons el Puigmal i les muntanyes de Núria.


Puig Pasturia, Balandrau, Coma de Vaca, Torreneules, Baga de Tirapits, Freser, Infern i, al fons, el Puigmal


Foto de cim.


Coma de Bacivers, Coll de la Geganta, Puig Ombriaga, Pic de la Dona, Roc Colom, Costabona i, al fons, el Canigó.


Però es l'hora de marxar.


Coll de la Marrana, Gra de Fajol, Puig Pasturia, Balandrau, Coma de Vaca i, al fons, Montserrat i el Montseny.


Montserrat, sempre magnifica.


Baixant cap el Coll de la Marrana.


Tot un espectacle.


Ja quasi hi soc.


Bastiments des de el Coll de la Marrana.


La baixada cap a Vallter 2000.


Coll de la Marrana i el Bastiments a la dreta.


Apropant-me al refugi.


Refugi d'Ulldeter.


El riu Ter, molt a prop del seu naixement.


Arribant a la carretera.


Ara només he de remuntar per la mateixa durant uns minuts per arribar al cotxe i donar per tancada la ruta d'avui. Com sempre els clàssics sempre hi són........