Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 11 de febrer de 2020

Puigmal de Segre i de Llo, (intent als 4 Puigmal).

Descripció de la ruta.

El Puigmal és un dels cims més visitats de la geografia catalana, la seva facilitat d'accés per qualsevol dels seus vessants fa que la massificació sigui ben present a qualsevol dels camins que porten al seu cim. L'he pujat molts cops per tots els seus camins, però el que menys he visitat és el del vessant nord, des de l'antiga estació d'esquí de Puigmal-Err, i encara menys a l'hivern, que no l'he pujat mai per aquest vessant francès, tot i que ho havia intentat un parell de cops, però el famos torb que bufa per aquestes contrades va fer que no pugues fer cim.

Per fer l'atac al cim d'una manera més interessant no vull anar directament al cim del Puigmal d'Err, el més important dels cims d'aquestes contrades, sinó que intentaré fer una ruta més  completa pujant a la resta de cims anomenats Puigmal, el de Llo, el de Segre, i el Petit de Segre, per fer-ho seguiré la ruta feta fa un temps per en Carles, tot un crack trobant recorreguts originals, hivernal als 4 Puigmals. Tot i que jo vull fer una petita variant per pujar al primer cim, el Puigmal de Llo, i així fer-ho una mica més circular. També s'ha de tenir en compte que el punt de sortida pot variar depenen de fins on hagin netejat la carretera, a Cotze o a Les Planes, això pot influir a la llargada del recorregut.

Però una cosa és la idea que jo portava i un altre cosa el que la muntanya em va deixar fer, ja que, per problemes físics d'un dels companys que van venir amb mi, ho vam haver de deixar estar baixant del segon cim del dia, el Puigmal del Segre.

Quedo amb el Pep i el seu cunyat, Juan Carlos. Ells pujaran el cap de setmana sencer, amb la família, i ens veurem el diumenge, de bon matí, al final de la carretera que puja del poble d'Err a l'estació d'esquí, fa anys que es tancada, però segueixen netejant la carretera.

Un cop ens trobem, per sort a l'últim pàrquing, preparem trastos i sortim per la ruta normal al Puigmal per aquest vessant, la pujada és suau al començament però, a poc a poc, és va guanyant alçada fins a  arribar a l'Aiguaneix. Poc més amunt és on comença la petita variant que he afegit, en lloc de seguir cap al coll entre el Puigmal de Llo i el Petit de Segre girem a l'esquerra i, després de superar una forta pala, entrem a una petita vall penjada que se situa entre el Puig de Coma Dolça i el Puigmal de Llo. Anem a buscar el cordal que uneix aquests dos cims per, un cop a dalt, gira a la dreta i arribar al cim del Puigmal de Llo.

Després de les fotos de rigor seguim la ruta i passem pel coll on surt la ruta normal, la que va seguir en Carles. D'aquí anem faldejant el Pic Petit de Segre per sortir al Coll d'Err i pujar al Pic de Segre.  Es en aquesta última pujada quan un dels companys comença  tenir problemes físics, el que fa que ells dos és quedin al coll d'Err, descansant, i jo faci tot sol el Pic de Segre.

Torno amb ells, mengem, descansem, parlem del que hem de fer i decidim fer un intent de seguir, però als pocs metres veiem que serà impossible seguir, cada metre representa un gran esforç. Per tant, com som més a prop del coll de la ruta normal de pujada decidim deixar-ho estar per un altre dia, el més important es que el nostre company  arribi al cotxe com més aviat millor.

Anem baixant amb tranquil·litat, sense presses, parant tot sovint, intentant que al company la baixada li costi el menys possible. Quan arribem al pàrquing ja és migdia, estar a vessar de gent, que vénen a donar un tomb per aquestes contrades.

Tot va acabar bé, estem al cotxe i el company va arribar perfectament, que és el que importava, ara toca el millor del dia, anar a Puigcerdà a fer unes cerveses, ens les hem guanyat.

Foto de grup al Coll d'Err, amb el Pic de Segre al fons.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu wikiloc.

  • Punt de sortida: Depèn de com estigui de neta de neu la carretera, normalment netegen fins a Cotze, més amunt ja depèn de diversos factors, jo vaig tenir sort, estava net fins al final, com arribar.
  • Dificultat: difícil si fem els 4 Puigmals, tot i ser un terreny obert i de fàcil orientació s'ha de tenir en compte els factors de la distància i el desnivell acumulat. En canvi si només fem la meitat del recorregut, com vaig fer jo, és més assequible.
  • Material necessari: crampons, piolet, raquetes (opcionals), casc i roba d'abrigar, a més dels indispensables, mapa, brúixola i gps.
  • Track: el podeu veure al meu Wikiloc.
  • Alçada mínima: 2030 metres al punt de sortida.
  • Alçada màxima: 2838 metres al cim del Pic del Segre.
  • Distància: 9`15 quilòmetres.
  • Ruta circular: no.´
  • Ruta per gossos: Si, cap problema.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Només arribar la Neila ja està fent amics, no perd el temps.

Trobem neu continua des del mateix pàrquing.

La pujada és suau al començament.

El Puigmal de Llo, el primer cim que volem pujar.

Poc després de l'Aiguaneix deixem la ruta normal per pujar cap a l'esquerra per una forta pala.

Una mirada al darrere.

La Neila sempre disposada a deixar-se fotografiar.

En lloc de pujar directament cap al cordal seguirem pels lloms que baixen del Puig de Coma Dolça.

Al fons treuen el nas la Tossa d'Alp i la Serra del Cadi.

El sol comença a sortir per darrere del Puigmal d'Err, cim principal del cordal i del dia.

En Pep ha decidit no pujar pel cordal i fer-ho d'una manera més directa, seguint una forta pala.

Un cop al cordal, comencem a tenir unes meravelloses vistes de l'alta Cerdanya i el Capcir.

El que ens queda fins al Puigmal de Llo.

Ara amb el de Segre, a l'esquerra, i el Puigmal a la dreta.

Juan Carlos.

I en Pep, que va més endarrerit, a causa del fort desnivell a superar per aquesta via més directa.

Els 4 Puigmals.

Tot el camí de pujada.

Juan Carlos i en Pep al cim del Puigmal de Llo.

Ara tots tres.

I jo amb el Juan Carlos i la Neila.

Baixant del Puigmal de Llo, la foto esta feta des del coll on surt la ruta normal.

Després de voreja el Petit de Segre, tenim a la vista el Coll d'Err i el Pic de Segre, segon objectiu.

Els dos companys es quedan al Coll d'Err (alguna cosa no va bé), i jo pujo al Pic de Segre.

El Puigmal al fons.

Jocs fotogràfics.

El Puigmal i tota la Coma de l'Embut, per on puja la ruta normal des del Santuari de Núria. Mentre miro el cim del Puigmal  ja vaig pensant que avui tampoc serà el dia.

Torno amb els companys, un d'ells té problemes físics, haurem de fer una pensada, mengem, descansem, i decidim donar la volta, som més a prop del pàrquing si baixem pel coll entre el Puigmal de Llo i el Petit de Segre, de fet és per on puja la ruta normal.

Però abans hem de fer la foto pel record.

Allà queda el Puigmal, hauré de tornar.......

El coll de baixada amb el Puigmal de Llo.

Som-hi.

Hem d'anar parant contínuament, si premem el pas la cosa no va bé.

Ara es veu bé per on hem pujat aquest matí, seguint tot el llom que es veu a la fotografia.

Neila, com sempre, gaudint d'allò més de la neu.

La llarga vall de baixada.

L'aiguaneix.

Un cop d'ull a tota la baixada.

Arribant a la part final, on era l'antiga estació d'esquí.

Últim tram per pista.

Punt final, be millor........

..........el punt final ho deixem per després d'unes cerveses a Puigcerdà.

Tenia ganes de fer aquesta ruta, però no ha pogut ser, la muntanya és la que mana, i avui ens ha dit que no, però i tornaré, sens dubte.

dimecres, 15 de gener de 2020

Colors de tardor, Serra del Corb.

Descripció del Recorregut.

Un dels indrets més bonics de Catalunya per gaudir de la tardor, i dels seus espectaculars colors, es la Garrotxa, a més, també és una de les comarques on més aguantan aquests colors. Per tant, quasi cada any dono per acabada la temporada de sortides de tardor per aquestes contrades, està convertint-se en tot un clàssic de les meves escapades tardorenques.

Aquesta vegada he anat a conèixer la Serra del Corb, a les mateixes portes de la capital de la Garrotxa, Olot, de la que es pot gaudir unes boniques vistes des de qualsevol dels dos cims de la ruta, el Roca Lladre i el Puig Rodó.

La ruta no té grans secrets, és la clàssica ruta de les Ermites del Corb, amb alguna petita variant per fer-la un xic més completa.

Es comença a caminar a les piscines municipals de Les Preses, al costat d'aquestes comença el GR 2, en la seva etapa de Santa Pau a Les Comelles, ven aviat, m'endinso a fagedes que hem fan gaudir de bon començament. Absolutament embadalit vaig passant pels diferents punts importants del recorregut, el Volcà del Racó, Sant Miquel del Corb, la casa pairal de l'Antiga i el punt és emblemàtic d'aquestes contrades, l'Ermita de Sant Martí del Corb, situada a una idíl·lica raconada.

Poc després deixo el GR i començo el tram més dur i feixuc del dia, la Pujada d'en Camps però, com sempre vaig envoltant d'un boc encisador, i pujo sense cap problema, omplin les retines de tardor. A dalt, al collet, deixo la ruta de les ermites del Corb per anar, fent una petita circular, al cim del Roca Lladre i a la mateixa Cova Lladre per tornar a aquí seguir la ruta de les ermites. Vaig seguint la carena de la Serra del Corb, ara per un vessant o per l'altre fins a arribar a un punt on deixo el camí principal per agafar un corriol que surt a mà dreta que em porta fins a la base del Puig Rodó.

Pujo al cim des del qual puc gaudir d'un bon panorama del Pirineu Oriental i, per sobre de tot, de la plana olotina, amb la capital i la Fageda d'en Jordà com a protagonistas. 

De tornada al coll, deixo el camí principal, que baixa de manera directa a l'Àrea Recreativa de Xenacs, per agafar un corriol, marcat com a sender botànic, i que hem porta fins a la part baixa de l'Àrea, per a després pujar-hi per un pas equipat amb una cadena "quitamiedos" (molt fàcil). 

A l'Àrea Recreativa comença el Camí dels Barrincoles, que és per on tornaré a Les Preses, passant primer per alguna bonica Masia, com la de Can Talaia.

Sant Martí del Corb, sens dubte el punt més visitat d'aquestes contrades.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.


 Perfil del recorregut, el track esta al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Carrer Camp del Prat, al costat de la piscina municipal de Les Preses, com arribar.
  • Dificultat: Moderada, és una ruta de distància i desnivell assequibles per tothom, només estar atents a les moltes cruïlles que hi podem trobar.
  • Material necessari: calçat i roba adequada a una ruta de mitja muntanya.
  • Track: El podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 470 metres a Les Preses, punt de sortida.
  • Alçada màxima: 905 metres a Roca Lladre.
  • Distància: 12,7 quilòmetres.
  • Ruta circular: Si, completament circular.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de fotos del Google Fotos.



Fotos i comentaris.

Surto del pàrquing del costat de la piscina municipal, només passar la mateixa surt una pista, encimentada, a mà dreta, l'agafo i pocs metres després tenim el desviament, també a mà dreta, és un corriol ben fressat i marcat com GR.

Ben aviat hem trobo envoltat de faigs.

On la tardor ja es ben visible.

Tot un plaer caminar per aquests camins.

Arribo al crater del Volcà del Racó, avui un camp de conreu, al fons està la Masia del Racó. Jo li vaig donar la volta al crater, i vaig seguir per un camí, a la dreta de la imatge, que porta a la Masia, no es necessari, del fons podem anar directament a la Masia, que és per on segueix el GR.

Alguns han matinat més que jo.

Li dono la volta al crater, el panorama, i la llum, millora, al fons la Serra de Llancers, el Puigsacalm, la Serra de Bellmunt i la de Santa Magdalena/Milany.

Boirines matinals a la plana de Sant Miquel del Corb (al davant) i a la d'Olot, fagedes i volcans a dojo.

Deixo la Masia del Racó i segueixo pel GR, envoltat de fagedes. 

Colors.......

.........colors......

.........i més colors.

Arribo a Sant Miquel del Corb.

Interior de l'ermita.

Segueixo la ruta, ara per pista forestal.

Passant per la Masia de l'Antiga.

I arribo a un dels punts més visitat d'aquestes contrades, l'ermita de Sant Martí del Corb, situada a una idíl·lica raconada, envoltada de faigs.


Interior.

Ara s'ha de fer el tram més dur, i en el que s'ha d'estar més atent a seguir el camí. S'ha de deixar el camí principal que he seguit fins aquí, i agafar un, menys marcat (alguna fitada), primer per una pista forestal abandonada, i després per un corriol, que puja d'una manera decidida, el Pujant d'en Camps.

El primer tram de pista abandonada.

I ara tot amunt, pujada feixuga, que em fa suar de valent.

Això si, és un tram preciós.


Arribant al collet del Pujant d'en Camps, aquí deixo la ruta de les ermites del Corb, i segueixo per un petit corriol, a l'esquerra. Faré una petita circular per pujar a la Roca Lladre i visitar la Cova de Roca Lladre, per després tornar aquí.

Abans d'arribar a Roca Lladre tinc una magnífica visió de la Fageda d'en Jordà, Olot, i el Pirineu Oriental al fons.

Fageda d'en Jordá i Olot.

Roca Lladre.

Baixo per l'altre vessant fins al Pas d'en Vidal, allà agafo un corriol a la dreta, m'ha de portar de tornada al Pujant d'en Camps, passant per Cova Lladre.

Desdibuixat camí el que segueixo ara.

El canvi d'orientació també fa canviar el color del bosc.

Desviament a Cova Roca Lladre, s'ha de perdre uns metres, per després tornar aquí.

Entrada a la cova.

L'entrada des de l'interior, no és molt gran, però i poden estar vàries persones.

Torno a pujar al camí i, poc després, arribo, novament, al collet del Pujant d'en Camps.

Camí bastant planer.

Amb alguna bonica raconada.

Però, en general, amb un interessant canvi de vegetació.

En arribar aquí veig que m'he passat de llarg el desviament, per sort són pocs metres, poso la foto com explicació per si a alguna persona li passa el mateix, ho tingui present. Tot i que, si seguim per aquest camí, també es pot anar fins a l'àrea recreativa de Xenacs.

El desviament que he d'agafar, i no havia vist.

Un altre avenç, no recordo el nom.

Font dels Cingles.

Torno a endinsar-me a una bonica fageda.

Arribant al Puig Rodo, un mirador de primera categoria. Per pujar-hi m'he de desviar un xic del camí.

Puig Rodo.

Plana d'Olot, amb el Pirineu Oriental al fons, del Canigó al Puigmal, passant pel Costabona i el Bastiments.

Puigsacalm, i serres de Curull, Bellmunt i Santa Magdalena.


Una ultima fotografia mirant cap  a l'alta Garrotxa, amb el Comanegra i el Bassegoda destacant sobre la resta de cims, al fons el Canigó.

Torno al camí i decideixo variar un xic la ruta, en lloc de baixar directament a l'Àrea de Xenacs (recte), giraré a la dreta per baixar per un camí diferent, senyalitzat com a botànic.

No conec la baixada principal, però aquesta es idíl·lica.

Contrallums.

Torno a omplir-me de colors de tardor.

Clot de les Gripes.

Estic al costat de l'Àrea de Xenacs, pero segueixo baixant pel sender botànic.

No sortiria d'aquests indrets, tinc debilitat per les fagedes.

Un cop acabat el camí botànic podem pujar pel mateix camí o fer-ho per aquest petit pas equipat, jo vaig per aquí.

Surto a prop del Mirador de Xenacs,

Área recreativa de Xenacs.

De la mateixa àrea surt el camí de les Barrincoles, que és per on tornaré a Les Preses.


Camí molt marcat.

Al final de la baixada per les Barrincoles surto a Can Talaia.

I entro a Les Preses tancant el cercle.

Bonica i variada ruta, que m'ha permès omplir-me de colors de tardor i m'ha deixat molt satisfet, un any més m'he deixat captivar per La Garrotxa i les seves fagedes, tan captivat que sis dies més tard i torno, amb la meva senyora, de passeig, sense rumb, només donar un tomb, per respirar tardor, i em trobo amb la sorpresa del fet que, els dos dies de pluja, i el dia de fortíssim vent, que va fer durant la setmana, han variat el paisatge molt, la tardor esta quasi acabada, el canvi  a sigut brutal. Tot i això, podem gaudir d'unes imatges magnifiques, a més, envoltats de boira, que li dona un toc màgic als boscos de faigs.