Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 18 d’agost de 2017

Pics Russell, per la cresta a la Punta Oriental.

Descripció de la ruta. 

Els pics Russell són els més orientals del massís de Las Maladetas, són sis cims de més de 3000 metres, 4 d'un accés assequible i dues agulles que són un xic més complicades, nosaltres pujarem als 4 cims més assequibles, les dues restants ho deixarem estar, tècnicament no són per nosaltres. 

La ruta normal per pujar-los surt de la vall de Coronas i passa pels estanys de Llosás i la canal que surt a pocs metres del cim principal, un cop allà pots anar fent els cims que vulguis. 

També es pot pujar des de l'embasament de Llauset, tot i que es més llarga, passant pel coll de Ballivierna i el dels Bucardos per anar a sortir sota l'avant-cim Russell i pujar-la per la Gran Diagonal. Aquesta opció s'està convertint amb la més fàcil per pujar-los, ja que l'obertura del nou refugi del Cap de LLauset fa que es pugui dividir l'ascens amb dues jornades, que es el que vam fer nosaltres, doncs també teníem ganes d'estrenar el nou refugi. 

L'opció que vam fer servir nosaltres, es pujar per la cresta Oriental al cim del Russell Oriental,la pujada per aquesta cresta no té gran dificultat, màxim té passos de IIº grau. Aquesta ruta segueix el mateix recorregut que l'anterior de la Gran Diagonal però, quasi al mateix punt on s'agafa aquesta diagonal, vas a buscar la cresta que baixa del Russell Oriental i puges seguint-la, a estones per la mateixa cresta, a estones pel  vessant per on estàvem pujant, de fet, totes les dificultats principals d'aquesta cresta s'eviten per aquests vessant, arribats al cim tenim un bon panorama local de tota la  pujada. 

Després vam seguir pujant per una incòmoda pedrera, passant al costat de la sortida de la Gran Diagonal, fins al cim de l'avant-cim Russell, per seguir al cim del Russell pots anar pel fil de la cresta o per un corriol al vessant de Coronas/Llosars, molt més fàcil aquest últim. de dalt el Russell principal tenim un gran panorama, a prop nostre veiem la Cresta de Salenques, el Margalida, Tempestades, Aneto, cresta de Llosars, més lluny tenim el Ballivierna i el Culebres, el Mulleres,  Feixant, etc. I molt més lluny el Posets, Perdiguero i Bachimala. 

Per anar  a la Punta de la Bretxa Russell hem de seguir una mica més a l'oest, hi arribem molt ràpidament, estem a sota mateix del Margalida, punt on acaba una de les crestes més buscades del Pirineu, la Cresta de Salenques. 

Per baixar no tornarem per on hem pujat, sinó que farem una volta pel vessant de Llosars, primer tornarem al petit coll que separa el Russell de la Punta de la Bretxa i allà buscarem la sortida de la canal que puja per aquest vessant, la baixarem amb cura, doncs es molt fàcil tirar pedres, un cop a la part baixa entrem a una pedrera infernal, amb blocs de roca d'una mida brutal. Deixarem  les fites que porten cap a Llosars i anirem fent una diagonal cap a la Bretxa Soler i Coll, que sempre la tindrem al davant. 

Un cop arribats a aquesta bretxa haurem de baixar uns metres cap als estanys de Ballivierna, per després remuntar, sense camí evident, fins a trobar el GR-11 que ve de Coronas i va cap al refugi de Cap de Llauset, ara ja només hem de seguir aquest marcat camí fins a arribar al refugi per donar per tancada la ruta d'avui. 

Cim del Pic Russell. 

  
Dades tècniques.

Imatge al Google Earth de l'accés al refugi del Cap de Llauset. 


Imatge al Google Earth de la ruta als Pics Russell. 


Imatge de la ruta d'accés al refugi Cap de Llauset, el track el teniu al meu Wikiloc.


Imatge de la ruta als Pics Russell, el track el teniu al meu Wikiloc.


  • Punt de sortida: Embassament de Llauset, on s'arriba seguint una pista, amb un asfalt precari, que surt del poble d'Aneto, com arribar
  • Dificultat: Alta, es una ruta molt exigent físicament, el tram de cresta té un grau de II.
  • Material necessari: Calçat i roba adequada, casc, aigua (per la cresta no trobarem res), mapa, GPS i brúixola sempre a la motxilla.
  • Els tracks estan dividits en dos:
  •     -Accés refugi Cap de Llauset.
  •     -Ruta als Pics Russell.
  • Alçada mínima: 2190 metres si sortim de l'embassament, 2425 si ho fem del refugi.
  • Alçada màxima: 3207 metres al Pic Russell, tot i que al GPS marcava 3201 metres.
  • Desnivell Positiu acumulat:
  •     -317 metres d'accés al refugi Cap de Llauset.
  •     -1636 metres el dia de la ruta als Russell.
  •     -Total els dos dies: 1953 metres, aixó al Perfils però, segons quin programa, dona molts      menys, al BaseCamp surten uns 1600 metres totals, que crec que es molt més fiable.
  • Distancia:
  •     -3,25 Quilòmetres d'accés al refugi Cap de Llauset.
  •     -14,5 Quilòmetres el dia de la ruta als Russell.
  •    -Total els dos dies: 17,75 Quilòmetres.
  • Ruta circular: SI, almenys parcialment.
  • Ruta per gossos: Es molt dura pels nostres animals, si estan acostumats, poden fer-la, però hem de tenir en compte que tenim pocs punts d'aigua, i ells la necessiten. Jo no el vaig portar, per tant, millor ho deixo com a una decisió particular de cada persona.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de GoogleFotos.





Fotos i comentaris. 

Sortim del pàrquing de Llauset, tenim poc més d'una hora fins al refugi.


A la cua de l'embassament de Llauset tenim la primera cruïlla. 


Refugi del Cap de Llauset, nou de fa un any. 


 A l'hora del sopar tinc una petita sorpresa, Eduardo,"escalote" a la web de Pirineos 3000 hem reconeix i acabem sopant i fent la tertúlia amb ell, i algun dels seus companys. Si llegeixes això, salutacions Eduardo.  


Sortim de bon matí, es nota per les nostres cares de son, a les 06,30 estem en marxa, només una parella ha sortit abans que nosaltres, després compartirem part de la pujada amb ells. 


Pugem pel GR direcció al Coll de Ballivierna, les primeres llums del dia comencen a il·luminar els cims que ens envolten. 


El refugi de Cap de Llauset està situat dins un paratge fantàstic, als peus dels cims de la Solana de Llauset i dAnglios, i ben a prop de l'estany del Cap de Llauset. 


Al fons el Coll de Ballivierna. 


Coll de Ballivierna.


Ibons de Ballivierna, Bretxa Soler i Coll (per on tornarem), els Russells il·luminats pel sol, i a la dreta de tot, el Coll dels Isards i dels Bucardos, següent objectiu. 


Deixem el GR i comencem el flanqueig al Coll dels Isards. 


Coll dels Isards, amb l'estany del Cap de la Vall sota de nosaltres. 


Coll dels Isards i Pics Russell, la cresta del fons es per on pujarem. 


Però primer hem de creuar aquesta gran pedrera, més fàcil del que sembla. 


Estany del Cap de la Vall. 


Poc abans del Coll dels Bucardos comencem el llarg flanqueig. 


Bé, ja hi som, es posem el casc, mengem alguna coseta i tirem amunt. 


Ja fa una estona que ens hem ajuntat amb la Montse i el Joan, anirem quasi plegats fins al Russell principal.  


La cresta es fàcil, no passa de IIº grau, i les principals dificultats es poden evitar pel vessat est, poques vegades vas pel fil de la mateixa cresta. 


La part alta de la Vall de Salenques, amb el Mulleres i el Feixant tancant la imatge. 


El terreny per on hem passat, magnífic, però quasi desèrtic.  


Potser aquest es el tram més complicat, però sempre amb bona roca. 


La cresta oriental i l'estany del Cap de la Vall. 


El Jose ha posat la directa (puntet blau prop del cim). la resta anem fent. 


El Jose ja ha arribat, nosaltres passem a l'altre vessant per completar la pujada. 


Veiem la Cresta de Salenques. 


I arribem al cim del Russell Oriental, es veu la Gran Diagonal que puja d'una forma directa a l'Avant-cim Russell, nosaltres ho farem per les pedreres de la dreta.


Al Jose li entra l'enveja i vol una foto igual, jajajaja. 


Tirem amunt, per un terreny "molt distret". 


El que ens queda. 


Passem al costat de la sortida de la Gran Diagonal. 


I arribem a l'Avant-cim Russell, al fons l'Aneto i, a la dreta, la vira/corriol que porta, molt fàcilment, al cim del Russell principal. 


Foto de cim. 


Ibons de Ballivierna i Pics de Ballivierna i Culebres


Agafem el corriol i, quasi al moment, ens plantem al cim del Russell. 


Cim del Russell, al fons l'Avant-cim Russell.


Al davant, la Punta de la Bretxa Russell, després el Margalida. Tempestades i Aneto.


Foto de cim.


Tuca d'Aigualluts, molt diferent des d'aquest vessant.


Malh de l'Artiga, un possible objectiu per d'aquí uns dies. 


Salenques, Mulleres, Toro, Forcanada, Feixant, etc, etc.


Anem per la Punta de la Bretxa, Montse i Joan ho deixem aquí, baixaran per la via de Coronas/Llosás, igual que nosaltres més tard. 


Cim de la Punta de la Bretxa Russell, amb el Margalida a tocar. 


Creta de Salenques, Margalida, Tempestades i Aneto. 


El Russell.


Més allunyats veiem el Bachimala i el Perdiguero.  




Tornem al coll que ens separa del Russell, i després fem una diagonal, a la dreta, a buscar la sortida de la canal de Llosás, que s'intueix a la dreta del tot de la foto. 


Les dues fitades que marquen la entrada/sortida de la canal. 


Som-hi !!!!. 


No és difícil, però s'ha d'anar amb molta cura de no tirar pedres. 


Sortida de la canal. 


Però no tenim la feina feta, ara hem de fer una llarga diagonal fins a la Bretxa Soler i Coll, que es veu al mig de la imatge. 


Per un terreny caòtic i complicat de transitar. 


Estanys de Llosás.


El que ens queda fins la bretxa. 


Ja hi som, aquí farem una parada més llarga, ens ho hem guanyat. 


Vall de Llosás, per sobre seu, i a la dreta, el caos de rocs per on hem baixat. 


Coll de Ballivierna, el pròxim objectiu. 


Diem fins a la propera a Las Maladetas, i comencem a baixar de la Bretxa Soler i Coll cap als estanys de Ballivierna.  


No hem d'arribar als estanys, si fem un petit flanqueig, per sobre d'ells, podem anar pujant, a poc a poc, sense camí, anant a buscar el GR. 


Bretxa Soler i Coll.


Coll de Ballivierna, un xic més amunt enllacem amb el GR. 


La pujada es fa dura, ja portem un bon tute i costa de pujar. 


Coll de Ballivierna. 


La baixada cap al refugi. 


Arribant al refugi, aquí ens vam tornar a trobar amb la Montse i el Joan, feien un petit descans abans de seguir cap a la presa de Llauset. 


Ja hi som, decidim esperar una mica a veure si arribant l'Eduardo i el seu grup, i res millor que recuperar forces mentre esperem. 


Un brindis pels Russells. 


Com no arriba l'Eduardo marxem cap al pàrquing, hem de tornar a casa avui, ells es queden a dormir aquí. A l'imatge l'estany de Botornas. 


Presa de Llauset, a l'altra banda s'hi troba el pàrquing, on donem per acabada la sortida d'avui.