Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 20 de novembre de 2017

Estanys del Pessó.

Descripció de la ruta.

Sortida familiar als estanys del Pessó, situats a la Vall de Boí, concretament a la Ribera de Sant Martí, al sud del Parc Nacional d'Aigüestortes, sota l'estètic i feréstec Gran Pic de Pessó.

Tot i que l'anomeno com a sortida familiar no hem d'oblidar que l'accés a aquests estanys no és fàcil, ja que per arribar fins a la seva riba hem de superar una mica més de 800 metres de desnivell positiu.

Per pujar hem d'anar fins al pàrquing que trobem a la carretera L-501, un cop hem passat el poble de Taüll i el Pla de l'Ermita s`hi arriba a una gran corba a la dreta, on es troba aquest pàrquing, allà comença la Ribera de Sant Martí, que hem de remuntar seguint el GR 11-20, que va cap al Port de Rus i la Vall Fosca.

Aproximadament cap a la meitat d'aquesta pujada al Port de Rus, trobem el desviament als estanys, ben marcat i senyalitzat amb pals i pintura groga. La pujada des d'aquest punt es fa més feixuga, per que superem un fort desnivell, però la recompensa en arribar als estanys és molt gran, doncs la pau i tranquil·litat que es respira a la seva riba, és realment encisadora, a més, som a sota mateix dels cims del Tuc de Carants i Pic Roi, de formes suaus i amb un accés fàcil. Cosa que no podem dir del rei d'aquestes contrades, el Gran Pic del Pessó, un cim amb una imatge molt més feréstec, tot i que aconseguir el seu cim es més fàcil del que sembla, tot i que ja estem parlant d'un cim on hem d'anar amb cura si el volem pujar.

Jo el tinc a la meva llista de cims per pujar, i ser a sota mateix feia que no pares de mirar-lo, però havia fet la promesa de quedar-me amb la família, i ho havia de fer, si volia que vinguessin amb mi més vegades.

La tornada la fem pel mateix camí, tot i que, si volem, hi tenim alguna alternativa, però això ja depèn de cada persona, de la seva experiència i del temps que disposi.

Foto al Petit Estany del Pessó.

Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.

 Perfil de la ruta, hi trobareu una errada a l'inici del track, no sé que va passar, no és important, afecta, per sobre de tot, al desnivell positiu acumulat, ja que hi surten 200 metres de més.

El track el podeu trobar al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Carretera L-501, poc després de passar el Pla de l'Ermita, com arribar.
  • Dificultat: Moderada, més que res pel desnivell a superar.
  • Material necessari: Res d'especial, és una ruta fàcil, això si, a la motxilla sempre mapa, brúixola i GPS.
  • Track: El teniu aquí, al meu Wikiloc, un apunt, al començament està equivocat, no es important, però afecta el desnivell total acumulat, al voltant de 200 metres.
  • Altitud mínima: al voltant dels 1700 metres al punt de sortida. Per l'errada al track no puc posar una altitud exacte.
  • Altitud màxima: 2496 metres a l'Estany Gran del Pessó.
  • Distància total: 9`64 quilòmetres.  
  • Ruta circular: No, totalment lineal.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, s'ho passaran d'alló més bé.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris escrits amb Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google Fotos
Fotos i comentaris.

Panell informatiu al Pàrquing de la Ribera de Sant Martí.

La tardor es mostra de ple només començar.

Tenim el bosc pel de colors.

I la Neila, com sempre, ens ensenya el bon camí.

Arribant al punt on hem de deixar el GR 11-20.

El camí es sempre ben marcat, al fons l'ampla collada que dona accés a la conca dels estanys.

Ja l'hem superat.

Ja veiem  el Gran Pic de Pessó.

Estany de Baix del Pessó, amb el cim del Gran Pic del Pessó a la dreta, per anar a l'estany Gran, només superar la petita pala que tenim al davant.

A darrere, tenim la carena que bé del Port de Rus, amb els cims del Tossal del Moro i de la Mina, i l'estètic Castellet del Moro al davant.

Estany Gran del Pessó.

Estany, Gran Pic, Collada i Petit Pic del Pessó.

La mateixa foto anterior amb una perspectiva un xic diferent.

Sembla que ha passat per aquí en Roland i la seva espasa.....

Tuc de Carants.

Pic Roi.

Es l'hora de descansar.

I de jugar.

Després d'un bon àpat, i d'una millor migdiada arriba l'hora de marxar.

La Neila si posa be per la foto a l'Estany Petit del Pessó.

La baixada que tenim per davant.

Aquestes dues sempre jugant, s'ho passant d'alló més bé.

Baixem amb molta tranquil·litat, no tenim cap pressa.

Port de Rus, pas natural entre la Vall de Boí i la Vall Fosca.

Camí molt fàcil de seguir, sempre ben marcat.

 Port de Rus.

Punt on s'ajunten els dos camins, a la dreta el coll d'entrada a la conca dels estanys.

Ja som a la part baixa de la vall.

On es tot un plaer seguir el camí.

Al fons ja es veu el pàrquing.

Punt final de la ruta, veiem gran part del camí fet per la Ribera de Sant Martí.

dimarts, 31 d’octubre de 2017

Refugi de Goriz-Nerin

Descripció de la ruta.

Recorregut per pujar o baixar al refugi de Goriz, una interessant alternativa al clàssic de la Pradera d'Ordesa (4 hores, mimin fins al refugi), o al que surt del mateix poble de Nerin, però fent servir l'autobús, i els seus abusius preus, que puja fins a les proximitats de Cuello Gordo (1 hora i mitja, mimin fins al refugi).

Nosaltres ho vam fer de baixada, després de la ruta del matí, Soum de Ramond i Monte Perdido, després de descansar cosa d'una hora al refugi.

Sortim al voltant de les 16,15 del refugi i vam arribar al voltant de les 19,45 a Nerin, tres hores i mitja a un bon ritme, amb les parades justes, suposo que per pujar serien un mimin  de 4 hores, a bon pas.

La ruta no té cap secret, de Goriz agafem el camí a  Cuello Gordo, arribats aquí el deixem per baixar cap a Cuello Arenas, seguin per una pista forestal o per traces de corriol. Arribats a Cuello Arenas enllacem amb la pista forestal que bé de Nerin, i per on puja l'autobús. Ara només s'ha de seguir la pista anant en compte d'agafar les dreceres que anem trobant per evitar les grans corbes de la pista.

Si ho hem fet bé, arribarem a un punt on surt un corriol a l'esquerra, tenim el nom de Nerin pintat amb color blau a un roc, l'agafem i ja només l'hem de seguir, davallant primer suaument i després d'una manera més ferma per arribar a Nerin.

Els últims metres els podem fer per la pista o per un corriol desdibuixat que va vorejant els petits conreus que trobem a les afores del poble. Nosaltres vam fer servir aquesta última opció, però totes dues són valides.

Últimes llums del dia, arribant a Nerin.

Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • El recorregut es pot fer servir també de pujada, només haurem de afegir temps a la durada total.
  • Punt de sortida: en el nostre cas, ja que vam fer el recorregut de baixada, va ser el refugi de Goriz, per tant poso l'enllaç del punt d'arribada, el poble de Nerín.
  • Dificultat: baixa, senders ben fressats i pista forestal.
  • Material necessari: si només fem aquest recorregut res especial, calçat i roba adequats i els imprescindibles a les nostres sortides, GPS, mapa i brúixola.
  • Track: el teniu aquí. Un apunt, el track posa que vam trigar quasi 5 hores, no es cert, vam estar 3 hores 45 minuts. Possiblement va comptar amb l'estona que vam estar descansant al Goriz, després de fer la ruta del matí.
  • Altitud mínima: 1279 metres al poble de Nerín.
  • Altitud màxima: 2198 metres al refugi de Goriz.
  • Desnivell positiu acumulat: 194 metres.
  • Desnivell negatiu acumulat: 1100 metres
  • Distancia total: 12,600 quilòmetres.
  • Ruta circular: NO, es lineal completament.
  • Ruta per gossos: SI, cap problema.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google.


Fotos i comentaris.
Deixem Goriz i el seu meravellós entorn darrere, anem pel camí de Cuello Gordo.

Veiem la part alta de la famosa cascada de la Cola de Caballo, punt final del recorregut pel fons de la vall d'Ordesa.

Els grans cims ja estan tots tapats pels núvols, només destaca, al fons, a l'esquerra, la Brecha de Rolando i el Casco de Marboré.

Vall d'Ordesa.

Última mirada al darrera, estem arribant a Cuello Gordo.

Cuello Gordo, la ruta a la parada de l'autobús segueix cap a la dreta, superant el contrafort que baixa del cim que tenim al davant, el Pueyo de Mondicieto. Ara nosaltres anirem a l'esquerra, baixant cap a Cuello Arenas.

Havia dit que era l'última mirada ¿?. Impossible, has de mirar per força.

Anem baixant i comencem a veure els cims del Cañon d'Añisclo.

Es un tram molt pesat de fer, de Cuello Gordo a Cuello Arenas quasi no perds alçada, però has de caminar una bona estona. Ho pots fer per pista o per traces de corriol, nosaltres pel corriol. Anem passant per les diferents Mallatas de Escaz, Esmoladera, Chorcho, Mallón.

Per sort es un indret precios, amb unes bones vistes.

Qui són aquests que ens venen a molestar tan tard ¿?.

La grandiositat de Cuello Arenas. Al fons ja es veu la pista forestal per on puja l'autobús.

Ara s'ha d'anar amb compte d'anar agafant les dreceres que anem trobant.

Barranc de Calderuela, al fons el poble de Fanlo.

Desviament cap a Buisan i Fanlo

Últim desviament, anem d'anar atents, doncs si ens el passem haurem de baixar fins a Nerin per la pista, i aquí fa una gran volta per perdre alçada. Es veu la pedra on es troba pintat el nom del poble de color blau.

Nerin.

Peña Montañesa.

Capvespre, per sort ja falta mol poc.

El sol il·lumina els cims del Cañon d'Añisclo, els dos Sestrales i la punta denominada El Fraile. A sota es veu l'autobús, que sembla que avui no ha sortit, no hauria ningú per baixar.

Sortim novament a la pista, molt a prop del poble.

Podem seguir per la pista, o agafar un desdibuixat corriol, que ressegueix el mur de pedra dels camps de conreu, que son abans d'arribar a Nerin.

Ja som al cotxe, amb una idíl·lica imatge per acabar.