Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

diumenge, 27 de setembre de 2020

Pic Taillon i els dos Gabietos des del Col de Tentes.

 Descripció del recorregut.

Seguim a Gavarnie, després de fer el Gran Tapou i el Pic Milieu tenim pensat fer els Gabietos i el Taillon, tot i que aquest últim va ser el primer 3000 de les meves filles, l'havíem pujat fa anys (2007), però com agafa de pas, tornarem a pujar-lo.

Els Gabietos són els cims de més de 3000 metres que tanquen el sector del Monte Perdido per l'occident, per tant queden un xic fora dels camins tradicionals i, per tant, dels camins més visitats. Això fa que siguin uns cims amb molta menys gent que algun dels seus veíns.

Totes les rutes per intentar anar fins al seu cim són llargues, amb diferents vies d'accés. Es poden pujar per la Vall d'Ordesa, pujant pel Circ de Carriata, per Bujaruelo seguint la mateixa ruta al Taillon i, un cop al coll de Bujaruelo, es pot anar per la Brecha de Rolando-Taillon-Gabietos, o per la Forqueta de Gabietos, i crestejar fins al cim. Per últim es pot sortir des del Coll de Tentes i, un cop arribats al Coll de Bujaruelo, fer qualsevol de les dues rutes abans descrites per Bujaruelo.

La nostra idea inicial era fer-ho per la Forqueta de Gabietos, fent així un circular prou interessant, amb un tram bastant "distret" de grimpades des de la Forqueta al Gabieto Occidental, però tenim el hàndicap de qué tinc petites molèstias al peu, i vaig amb una mica de por, per si hem de recular. Aixó i el fet de que Alba té moltes ganes de passar per la Brecha de Rolando, un dels seus indrets preferits del Pirineu, fa que decidim deixar la ruta de la Forqueta per a un futur, i ens decidim a fer-ho per la clàssica ruta del Refuge de Serradets. Potser no és una ruta tan completa com l'anterior, però permet passar per la Brecha bastant aviat, així, si tinc problemes amb el peu, podem girar cua i, almenys, haurem aconseguit un dels objectius del dia, trepitjar un indret tan emblemàtic com la Brecha de Rolando.

Finalment vam poder completar la ruta, ja que, tret de petits dolors, no vaig tenir cap problema important.

La ruta surt del Coll de Tentes i segueix la pista forestal (tancada) que arriba al Coll de Bujaruelo, allà enllacem amb el transitat camí que be de la Vall de Bujaruelo i va cap al Refuge de Serradets i la Brecha de Rolando, és un camí fàcil, només el tram de creuar el torrent que baixa de la glacera del Taillon hem de tenir una mica de cura per no relliscar i, el més important, a l'hora de creuar el poc que queda de la glacera de la Brecha, anar amb atenció. Normalment es pot creuar sense material, nosaltres el portàvem i no el vam fer servir, però si el portem sempre dóna més seguretat.

Un cop a la Brecha de Rolando, per cert, que la vam poder gaudir a  la més absoluta soledat, és el que te matinar, hem de girar a la dreta i seguir el camí, ben fressat que, passant al costat del Dedo, o falsa Brecha, ens porta al Taillon, cim molt visitat, sortint tant de Bujaruelo, com de Tentes.

Per seguir cap als Gabietos hem de baixar pel llom sud del Taillon en direcció a una petita punta que es veu al final, anomenada Pico Royo, això es fa per trobar el punt dèbil de la feréstega cara oest del Taillon. Molt a prop del final del llom sud, i marcat amb una fitada, trobem aquest punt que ens permet, per un fàcil faixa, baixar al Coll de Gabietos, del Coll al Gabieto Oriental només tenim una feixuga pujadeta.

A dalt les vistes són prou importants, destacant l'impressionat Vignemale, o la mateixa cara oest del Taillon.

Baixem en direcció al petit coll que ens separa del Gabieto Central (no catalogat com a 3000), i deixem allà les motxilles, per seguir per la cresta, sense cap dificultat remarcable, cap al central i l'Occidental, on arribem ràpidament. A dalt tenim unes vistes molt similars que des de l'Oriental, fem 4 fotos i tornem on hem deixat les motxilles, allà volem fer una bona parada, per descansar i menjar.

Per tornar tenim dues opcions, una és desfer tot el camí fet per arribar aquí, o la que vam fer servir nosaltres, que és baixar direcció al Collado Blanco, ben visible des d'aquí.

Aquest tram és un pedregal molt feixuc de fer, sense camí marcat, tret d'algun petit tram. De totes maneres es fa de pressa, més per les ganes d'arribar al Collado Blanco que per altra cosa. Un cop al Collado ja tenim la Brecha a la vista, a més tenim una visió magnifica, de tots els cims d'Ordesa-Gavarnie, però també tenim un paisatge, quasi lunar, del que ens queda fins a la Brecha de Rolando, o sigui, un altre tram dur de fer, amb l'afegit d'haver de recuperar uns 100 metres de desnivell fins a la Brecha.

Un cop a la Brecha, amb molta més gent que al matí, tornem a fer una parada per descansar. Després seguim la mateixa ruta per la qual hem pujat al matí, ara envoltats de gent, per tornar al punt d'inici de la ruta d'avuí, el Col de Tentes.


La magia del Circ de Gavarnie, vist baixant de la Brecha de Rolando.

Dades Tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta.

  • Punt de sortida: Col de Tentes, on s'arriba per la carretera que surt de Gavarnie, COM ARRIBAR.
  • Dificultat: Edifici, per la distància i el desnivell però, sobretot, pel terreny per on passa, molt feixuc de fer.
  • Material necessari: Roba d'abrigar i calçat adequat, més els indispensable mapa, brúixola i GPS.
  • Track: el podeu baixar del meu wikiloc.
  • Altura mínima: Col de Tentes, 2.200 metres.
  • Altura màxima: 3.144 metres al cim del Taillon, tot i que, a, GPS, marcava 3.130 metres.
  • Distància: 18,3 quilòmetres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1298 metres.
  • Ruta circular: No, quasi lineal.
  • Ruta per gossos: complicat, ja qué al vessant francès no i poden pasar, i al vessant espanyol si que poden però lligats.
  • Podeu veure les fotos al meu álbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Col de Tentes, punt de sortida, no ho sembla, però es de nit (foto de Alba).

Coll de Bujaruelo.


Arribem al tram on s'ha de creuar el torrent.


Les meravelles de les primeres llums del dia.

Taillon, Falsa Brecha i Glacera del Taillon.

Col de Serradets, una llàstima que la llum del sol no ens deixa gaudir de l'indret, a la tornada será diferent.

Refuge de Serradets, amb les seves interminables obras, i la Brecha de Rolando.

Comença la pujada a la Brecha, tot i que sembla costeruda es fa molt ràpidament, o potser van ser les ganes.....

Fem un munt de fotos, l'indret s'ho mereix, aquí en deixo una petita mostra.





Vessant espanyola, al fons el Pico Blanco, per on tornarem.


Després de la, quasi interminable, sessió de fotos, hem de seguir, així que ens acomiadem de la Brecha de Rolando.

Passem al costat del Dedo.

Quasi al cim tenim una visió esplendida de les muntanyes d'Ordesa-Gavarnie.

Cim del Taillon.

Gabietos des del Taillon, al fons Otal-Tendeñera.

L'espectacle d'Ordesa-Gavarnie esta servit,  Soumd de Ramond, Monte Perdido, Cilindro, Marbore, Pics de la Cascada, Espalda de Marbore.

Sector Pic Long-Neouvielle.

Però sens dubte, la millor imatge es, cap al Vignemale.

Argualas, Garmo Negro, Balaitous, Frondiellas, Vignemale, quin goig !!!.

Però, cap a l'altre vessant, l'espectacle, tot i que la llum no acompanya, és superb, tot el sector Ordesa-Gavarnie a la dreta, La Munia-Troumouse al mig, i Pic Long-Neouvielle a l'esquerra, total que no saps on mirar.

Foto de cim, amb el Vignemale al fons.

El vessant d'Ordesa és molt més sec, pedregós, quasi lunar. Per la part baixa és per on tornarem, a la dreta es veu el Pico Blanco, i s'intueix el Collado Blanco, per on passarem dels Gabietos cap al sector de la Brecha de Rolando.

Es hora de seguir, li diem fins després al Sector Ordesa-Vignemale.

I li diem fins ara al sector Vignemale, ja qué sera el protagonista també des dels Gabietos.

La baixada cap al punt on podem baixar cap al Coll de Gabietos.

La fitada que marca l'entrada a la faixa per baixar al coll de Gabietos, el bivac del fons també ens pot servir de referència.

L'entrada a la faixa, amb vistes als Gabietos i al Vignemale.

Baixant per la faixa.

Baixada més fàcil del que podia semblar, només al final es fa un xic més forta.

Coll de Gabietos, ara toca pujar al Gabieto Oriental, on arribem molt més de presa del que pot semblar a la imatge.

Di i fet, ja i som !!!!. Al fons el Vignemale.

Cim del Gabieto Oriental, i el Taillon darrere.

Soum Blanc d'Especieres, Pic Gaviet i Vignemale a l'esquerra, a la dreta el sector Pic Long-Neouvielle.

Gabieto Occidental.

Llanos de Salarons, Aguas Tuertas, Punta Escuzana, Pico Gallinero, Collado Salarons, Pico Blanco, collado Blanco, l'Ordesa desconeguda.

Deixem motxilles i anem al Gabieto Central.

Gabieto Central, foto i anem al Gabieto Occidental, que veiem al fons.

Gabieto Occidental.

Foto de cim, amb el Taillon al fons.

Ara és el meu torn.

Argualas, Garmo Negro, Balaitous, Vignemale,, Pic Long, Campbeil. etc, etc.


Tornem al punt on hem deixat les motxilles.

I fem la parada per menjar-nos unes "barrites energètiques".

Després de recuperar forces ens posem en camí cap al Collado Blanco.

No tenim un corriol clar de baixada, és una mica baixar per allà on es pugui.

Ja som a baix, aquí es veu el feixuc tram que hem fet.

I el tram que hem de fer fins a arribar al Collado Blanco.

Ja el tenim a tocar.

Collado Blanco, amb la part més visitada d'Ordesa al fons, però al davant........el regne de la roca.

Tot el tram que hem fet des dels Gabietos.

Tot i ser a prop de la Brecha anem sols, a la nostra esquerra veiem la filera de gent que va, o torna, del Taillon, però nosaltres seguim sols, per un terreny quasi lunar, seguim a l'Ordesa solitària.

Ja arribem a la Brecha de Rolando, ara ens tocarà remuntar uns 100 metres de desnivell.

Som-hi !!!.


No tinc ni idea de com vaig aconseguir que no surti cap persona a la foto, puc assegurar que, com a minin, hi havia unes 30 persones, jajajajaja. Fem una petita parada i seguim, aquest tram serà molt diferent de quan l'hem passat aquest mati.

L'espectacle de Gavarnie, un no es cansa de veureu.

Refuge de Serradets.

Sense paraules, pura natura.

Col de Serradets, una ultima ullada a un indret que hem te enamorat.

No puc parar de fer fotos, fins i tot Alba, que està tan enamorada, o més, que jo, d'aquest indret, marxa, i sento una veu de fons que diu.........Papaaaaaaaa, espabilaaaaaaa, jajajajajajajaj............. hauré de marxar.

El tram del torrent és una mica angoixant de passar-lo, és ple de gent i hem d'anar saltant de "roca en roca" per evitar les aglomeracions per creuar els punts claus.

Col de Bujaruelo.

Col de Tentes, amb gran apart de la ruta que hem fet, els Gabietos a la dreta, Taillon al mig, i col de Serradets a l'esquerra.


Una ruta magnifica a un dels millors indrets, almenys per a mi, del Pirineu. No tinc cap dubte que hi tornaré.