Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 31 de juliol de 2020

Pic de l'Infern i circular als Estanys de Carança

Descripció del recorregut.

Segueixo vulguen conèixer el màxim de valls pirinenques possibles, i una d'aquestes valls desconegudes es la Vall de Carançà, una larguísima vall que obliga a fer un bon desplaçament amb cotxe per arribar a Thues, punt on comença la Vall de Carançà, per després fer una llarga caminada per recórrer tota la vall, pel que representa una sortida molt llarga només per recórrer tota la vall. També es molt clàssic fer la travessa Nuria -Thues, però obliga a tenir dos cotxes, o fer la tornada amb transport públic fins al punt de sortida.

Buscant per internet veig tracks que surten de Vallter 2000 i van a la part alta de la Vall de Carançà, un recorregut que hem permet fer tota la part alta de la Vall de Carançà, la part dels estanys, així que ja tinc l'excusa perfecta per anar a aquesta vall, la resta de la vall ja veurem que faig per conèixer-la.

El recorregut te molts i diferents al·licients, una primera part amable, de bon caminar, per seguir per un terreny feixuc, sense camí, absolutament solitari, després continua per una vall plena d'estanys, on l'aigua es la protagonista i, després d'un petit tram per la carena dels Pics de la Vaca, tornar a trobar el terreny amable i de bon caminar per on havíem caminat de bon matí.

Comencem la ruta a l'aparcament que és troba al costat de l'inici del camí (GR11) que va al refugi d'Ulldeter, per després seguir cap al Coll de la Marrana. Un cop  a aquest coll seguim el GR direcció al Santuari de Núria, primer per una suau baixada per la Coma dels Agols Podrits, per després anar pujat, també suaument, cap al Coll de Tirapits, però nosaltres ens desviem abans, a mitja pujada a Tirapits, a l'alçada d'una gran fitada (aprox) girem a la dreta, tenim al davant el Collet dels Agols, que separa els cims del Freser i de l'Infern, és una pujada dura, sense camí, només algun tram amb petits indicis de corriol, o alguna fitada aïllada.

Un cop al collet dels Agols, només tenim uns minuts al cim de l'Infern, breu parada, 4 fotos i seguim ruta, ara bé el tram més "aventurer" del dia, tota la baixada fins a la Vall de Carançà per la Coma de l'Infern, un bon tram sense camí, dels de buscar els millors passos tu mateix. Primer baixem per la carena de Coma Mitjana fins a trobar un petit collet que ens deixa baixar, per una incòmoda tartera, a la Coma de l'Infern, un cop aquí només s'ha de seguir el Torrent, passant per petits estanys, per acabar la baixada per una forta pala que ens deixa al costat del petit estanyol Blau de Carançà, ja estem a la Vall de Carançà, el meu objectiu principal de la sortida.

Ara toca remuntar tota la vall passant pels diferents estanys i petites raconades d'aquesta idíl·lica vall, més solitària del que esperava, perquè vam tenir la sort de trovar poca gent. Primer veurem l'estany Gran de Carançà, passarem per prats on es veuen diferents bivacs, ideals per passar la nit, arribarem a l'encisador estany Negre de Carançà, per seguir remuntant a l'estany Blau de Carançà i arribar a l'ample Coll de Carançà.

Ara toca girar a l'esquerra i seguir el fressat camí que uneix Vallter i Núria, que deixarem per pujar als dos cims de la Vaca, primer al Superior, d'on tindrem una magnífica visió de tota la Vall de Carançà, per després passar per l'Inferior i tornar al GR al Coll de Tirapits.

Ara ja només hem de seguir aquest marcat camí passant per la Cabanya de Tirapits, la Coma dels Agols Podrits, el Coll de la Marrana, el refugi d'Ulldeter, on pararem a fer un petit àpat, i  després seguir  pel mateix camí del matí arribar al punt de sortida de la carretera de Vallter 2000.

Estany de la Coma de l'Infern, amb el Pic de l'infern al fons.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, un bon trenca-cames, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: petit aparcament al costat de l'inici de la pujada al refugi d'Ulldeter, a la carretera de Vallter 2000,
  • Track: El podeu trobar al meu Wikiloc.
  • Dificultat: Difícil, per la distància, el desnivell i el tram fora de camí de la Coma de l'Infern.
  • Material necessari, a l'estiu no és necessari res especial, bon calçat, alguna peça de roba d'abrigar i, els indispensables, mapa, brúixola i GPS.
  • Alçada mínima: 2090 metres al punt de sortida.
  • Alçada máxima: 2858 metres al cim del Pic de l'Infern.
  • Desnivell positiu acumulat: 1640 metres.
  • Distancia total: 19,5 quilòmetres.
  • Ruta circular: No, és semicircular, del punt de sortida fins a la Coma dels Agols Podrits és lineal, anar i tornar pel mateix lloc, la resta si és circular.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema, a més tenen aigua de sobra per hidratar-se, així que, els nostres petits amics, gaudiran força amb aquesta sortida.
  • Podeu veure les fotos al meu álbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Punt de sortida al pàrquing de Vallter 2000 on comença al camí al refugi d'Ulldeter.

Camí ample i fàcil de seguir.

Refugi d'Ulldeter.

Arribant al Coll de la Marrana.

Coll de la Marrana, a la dreta tenim el cim del Bastiments i, al fons el coll de Tirapits, per on tornarem.

Mirada al darrere, al fons el Canigó.

El pic del Freser al mig, al seu darrere està el Pic de l'Infern, a sota la Coma dels Agols Podrits, per on segueix la ruta d'avui.

Remuntant direcció al Coll de Tirapits, aproximadament a aquesta alçada deixarem el Camí a Núria i girarem a la dreta, sense camí i amb molt poques fitades que puja cap al Portell dels Agols.

Pujarem pel mig de la imatge, al Portell dels Agols, sense camí, primer pel llom de la dreta i desprès anant directes al coll.

Anem trobant algun tros més marcat però, en general, no hi trobarem cap mena de corriol.

La pujada és feixuga, la forta inclinació ens fa suar de valent.

Portell dels Agols, al fons el Pic de l'Infern.

Al mig veiem el petit coll que després hem d'anar a buscar per anar a la Coma de l'Infern.

Però primer hem de pujar al Pic de l'Infern.

Des del cim tenim un bon panorama d'aquestes contrades, a la dreta el cim del Bastiments, la vall de Coma Mitjana, la Coma de l'Infern i part de la Vall de Carança, per on pujarem després. Aquí també es veu un altre possible opció per fer la ruta d'avui, que seria pujar al Pic del Bastiments i seguir per la carena cap al Pic del Freser, un cop al coll que els separa baixar cap a la Coma Mitjana i anar a buscar el collet que la separa de la Coma de l'Infern. Vist ara, un cop feta la ruta, crec que és més interessant aquesta Última opció.

                                       Les muntanyes del Capcir al fons, del Carlit als Puig Perics.




La meva bona amiga descansant al cim de l'Infern.


Foto de grup al cim de l'infern.


Ara toca baixar al petit collet que ens dona pas a la Coma de l'Infern.

Ja soc al collet, i veig els estanys de la Coma de l'Infern.

Al meu company li costa un xic aquest tipus de terreny, la falta de costum es nota.

Coma de l'Infern.

Estany de la Coma de l'Infern i Pic de l'Infern.

La baixada per la Coma de l'Infern és sense camí, només alguna fitada aïllada ens diu que anem bé, tot i que la direcció és evident, només hem de seguir el torrent.

Passem per un altre petit estany.

I després tenim un tram, de forta baixada, en el que ja veiem la Vall de Carançà, ja és al nostre abast.

Aquí és veu millor l'últim tram de baixada, anirem a sortir al costat del petit estanyol que veiem a la dreta de la imatge. Aquí acabarà la solitud de les últimes hores, entre que hem matinat bastant i que la baixada per la Coma de l'infern era tota per nosaltres sols, pràcticament no ens hem creuat amb ningú, però  un cop a l'estany Gran de Carança tot sera diferent.

Estany Gran de Carançà.

L'estany vist des de la pala que puja per l'altre vessant, al fons es veu per on hem baixat de la Coma de l'Infern.

Anem remuntant la alta vall de Carançà.

Trobem diferents indrets on poder fer un bon bivac.

Sembla que el camí es evident, anem bé.

Estany Negre de Carançà, idíl·lic.

La continuació cap a l'estany Blau.

L'estany Negre tot pujant a l'estany Blau.

Estany Blau de Carançà, encara amb restes de l'hivern a les seves aigues.

Estany Blau i Pic de l'Infern, tot pujant al Coll de Carançà.

Aquí es veu una mica millor.

Arribant al Coll de Carançà, ample i planer.

Coll de Carançà.

Ara anem al Pic Superior de la Vaca.

Des d'on gaudim d'una visió magnifica de la Vall de Carançà.

Cap al Puigmal i les muntanyes de Núria.

Seguim camí i arribem, quasi al moment, al Pic Inferior de la Vaca, on podem admirar el Pic de l'Infern i el Pic de Bastiments al fons.

I tota la Coma dels Agols Podrits, per on tornarem al Coll de la Marrana, que és al mig de la imatge, entre el Bastiments i el Gra de Fajol.

Del cim del Pic Inferior de la Vaca anem al Coll de Tirapits, a trobar el marcat camí que uneix Vallter 2000 i el Santuari de Núria.

Coll de Tirapits i Pic Inferior de la Vaca.

Cabanya de Tirapits, hi havia un bon grup de gent i no m'hi vaig apropar per veure el seu estat.

Una mirada a la baixada del Coll de Tirapits.

I al camí per on hem pujat aquest matí, el collet dels Agols, som quasi a la cruïlla.

Coma dels Agols, Coll de la Marrana i Gra de Fajol.

Coll de la Marrana.

Foto de grup al Coll de la Marrana.

La baixada cap al refugi d' Ulldeter per la dreta. Per l'esquerra també es pot baixar cap al pàrquing superior de l'estació d'esquí de Vallter 2000.

Miradas curioses.

Al refugi no podia faltar una mica d'hidratació.

Després seguirem baixant pel marcat camí que porta a l'aparcament.

Que ja tenim al fons.

Un gran dia de muntanya, on conèixer la part alta de la Vall de Carançà ha sigut tot un plaer, i descobrir la Coma de l'Infern, amb la seva solitud, la seva pau, la seva tranquil·litat ens ha deixat una gran satisfacció, tot i que, al meu bon amic Josan, la pedrera de baixada fins a l'estany de la Coma de l'Infern, ha fet que remugues un xic més del compte jajajajajaja.