Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 15 d’octubre de 2018

Sobrepuny, una matinal boletaire.

Descripció del recorregut.
El Sobrepuny, de 1610 metres d'alçada, és un modest cim del Pre-Pirineu, és troba situat a l'extrem occidental de la Serra de Catllaras, al Berguedà, i és un dels seus cims principals. Els accessos principals al cim són des de Vilada o des de la Nou de Berguedà, que és el que vaig fer servir jo, i el més habitual.

És un cim amb bones vistes al sud i, sobretot des del Sobrepuny de baix, a les muntanyes del Cadí-Moixeró, Pedraforca i Serres d'Ensija i de Peguera. La pujada és forta, es guanya molt de desnivell amb molt poc de terreny, per tant es un cim ideal per fer una matinal muntanyenca amb unes vistes interessants i per mantenir les cames en forma per reptes més seriosos.

Per pujar faig servir el recorregut de la carrera Sobrepunytrail , el que dóna una bona mostra de la pujada, molt dura i sense descans. Al cim, com ja he dit, tenim unes bones vistes locals del Cadí-Pedraforca, i molt interessants cap al sud, tot i que el dia que hi vaig pujar jo no les vaig poder gaudir massa.

Per baixar segueixo el PR que portava fins ara, i que baixa en direcció oposada a la que estava pujant, i que passa pel Collet del Faig, on segueixo una pista forestal durant uns metres per seguir el PR fins al Coll de la Plana, cruïlla de pistes forestals, on la més important és la que porta de La Nou a Sant Roma de la Clusa. Aquí trobo el GR-241, que circula per les Serres de Picancel i del Catllaras, un cop al GR ja no el deixarà fins a arribar al punt de sortida a La Nou de Bergueda.

La meva idea era fer una rapida matinal per conèixer un cim que no havia pujat i, alhora, fer una sortida amb un fort desnivell per mantenir la forma. Però, a les dates que el vaig fer, finals d'estiu/començament de la tardor, i amb les pluges dels últims dies, vaig començar a trobar, contínuament, rovellons i camagrocs i, el que havia de ser un cim ràpid i sense distraccions, va acabar sent un cim molt llarg, però molt més distret i gratificant.

Bolets i muntanyes, una combinació magnifica.

Dades tècniques.

Perfil del recorregut.

Imatge de la ruta al Google Earth.

  • Punt de sortida: La Nou de Bergueda, com arribar-hi.
  • Dificultat: Fàcil, només a destacar el fort desnivell a la pujada. També es pot fer la ruta a la inversa, aleshores el desnivell, tot i ser el mateix, és molt més asequible de fer.
  • Material necessari: Es una ruta curta i fàcil, res en especial, això si, mapa brúixola i GPS, sempre a la motxilla.
  • Track: Per un error no el vaig gravar, poso l'enllaç al track que jo vaig fer servir, aquí el teniu. Heu de tenir en compte que jo la vaig fer en direcció contrària a ells.
  • Alçada mínima: 862 Metres al Gorg de Cal Patzi, al poc de sortir.
  • Alçada màxima: 163 al cim del Sobrepuny.
  • Desnivell positiu acumulat: 950 metres.
  • Distancia: 10 quilòmetres.
  • Ruta circular: Sí.
  • Rut per gossos: Si, cap problema.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris en castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google fotos.



Fotos i comentaris.

Església de Sant Marti a la Nou de Berguedà, punt de sortida.

Del mateix poble veiem el Sobrepuny de abaix.

Gorg i Font de Cal Patxi.

La Nou des de la primera pujada, només sortir del poble.

Cruïlla, aquí deixo el Gr.241, que segueix recte, i agafo el corriol de la Milla Vertical, a la dreta, marcat amb pintura groga.

Passo per uns prats on el corriol es perd, però si estem atents a les marques grogues (arbre), no té pèrdua.

Un petit entrebanc a la pujada.

Guanyo alçada i començo a veure la Serra d'Ensija i el senyorial Pedraforca.

La pujada es molt forta, em fa esbufegar.

Passo al costat d'uns grans faigs.

Més o menys per aquest indret trobo un PR, que és el que he de seguir ara.

Arribant al Coll de Sobrepuny, dos faigs monumentals hem donen la benvinguda.

Detalls.

Al coll giro a la dreta, primer aniré al Sobrepuny de baix, amb millors vistes que el seu germà gran.

Al cim, amb el Pedraforca al fons, i amb un dels 4 rovellons que havia vist a la pujada, encara no ho sabia, però només era l'aperitiu.

Cadí, Moixeró, Tossa d'Alp, Pedraforca, Serra d'Ensija i Rassos de Peguera.

Pedraforca, Ensija, Rasos, amb l'embassament de La Baells traient el nas a sota.

Serra d'Ensija.

Un dels grans clàssics catalans, el meravellós Pedraforca.



La Nou de Berguedà.

Pedraforca, Serra d'Ensija i Rasos de Peguera, a sota La Nou i Cercs.

Ara cap al Soprepuny.

Coll del Sobrepuny, el camí de pujada es per la dreta, recte al Sobrepuny de baix, al Sobrepuny al meu darrere.

Bonic corriol de pujada.

Ja quasi i sóc.

Sobrepuny.

Foto al cim.

Mirada al sud, llàstima dels núvols. es podria veure tota la plana de Berga, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i les serres de la Catalunya central.

A un arbre es escrit el nom del cim.

Es hora de baixar, segueixo el PR.

Collet del Faig.

Bonic, i marcat camí de baixada pel PR, del Collet del Faig al Coll de la Plana.

Pedraforca, omnipresent.

Coll de la Plana, enllaço amb el GR,

Durant un tram el segueixo per pista forestal.

Que després deixo per seguir per aquest corriol.

Al cap de poc temps ja estic "tirat pel terra", comença l'espectacle boletaire.

És uno parar.....

Finalment ho deixo estar, ja faig tard, i segueixo baixant pel GR.

 Agulla Gran, l'Agulla petita, amb les preses, ni la vaig veure.

Antiga entrada a una mina.

Bonic camí de baixada.

Arribant a La Nou.

Cruïlla de camins, aquí es per on he passat aquest mati.

Cal Patzi.

Gorg del Patzi.

I acabo com he començat, amb una foto del Sobrepuny de abaix.

Un cop al cotxe trec els bolets i veig que he fet un bon cistell, a casa la bascula donarà quasi dos quilos de rovellons i una bona estesa, a la taula del terrat, de camagrocs per secar. Al final vaig arribar tard a dinar, però amb la cara de satisfacció que portava ningú va gosar de dir res, tots sabien que havia gaudit, i força.