Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimecres, 23 d’octubre de 2019

Medacorba-Comapedrosa, una circular de luxe.

Descripció del recorregut.

Tot muntanyenc te algún cim que, per un motiu o altre, li costa assolir el cim, o ho aconsegueix després de diferents intents, jo també estic dins d'aquesta situació, tinc 4/5 cims que, tots els cops que els he intentat pujar no ho he pogut fer, uns cops per mal temps, altres per mala planificació, o altres per algun imprevist. Un d'aquests cims és el Medacorba, intentat 3 cops, l'ultima l'any passat. Aquesta última vegada va ser un xic emprenyador perquè va ser per culpa meva, per mala planificació. Des del mateix moment que vaig arribar al cotxe ja tenia decidit que, tan aviat com fos possible ho tornaria a intentar, havia d'aconseguir el cim del Medacorba si, o sí.

El Medacorba és el 3 cim  més alt d'Andorra, te la particularitat que fa frontera amb França (Vall de Soulcem), Catalunya (Vall Ferrera) i Andorra (Pla de l'estany). Te diferents vies d'accés, per la vall Ferrera i pel Pla de l'Estany són les més habituals, però també es pot pujar en travessía Lavans- Medacorba o per la cresta de Racofred. 

Jo faré sevir la més clàssica, la del Pla de l'estany però, per donar-li més caire, si és possible, d'alta muntanya, intentaré una ruta circular que, un cop aconseguit el cim del Medacorba, vagi a buscar el Port de Baiau, intentant no perdre gaire alçada, per tant, sense haver de baixar als estanys de Baiau. Per fer-ho d'aquesta manera tindre de passar, sense camí, i per un terreny força feixuc, per sota de la cara nord de la Roca Entrevessada per anar a trobar el GR-11 del Port de Baiau, a uns 150 metres per sota del mateix port.

Un cop al Port de Baiau, com el tenia al costat i anava bé de temps, pujaré cap al cim del Baiau, per després baixar a la collada del Forat dels Malhiverns, i pujar al Comapedrosa (pujat dos cops per la seva ruta normal), cim més alt d'Andorra, i també el més massificat. Acabaré la ruta baixant pel camí, molt marcat i fressat, de la ruta normal al Comapedrosa des d'Arinsal. 

Sense dubtar gaire crec que aquesta és una circular per llepar-se els dits, té de tota mena de terrenys i de paisatges, trams fàcils i trams aventurers, solitud i massificació, si a tot això li afegim uns panoramas d'escandól a quasi tot el Pirineu central ens dòna els ingredients perfectes per gaudir d'un magnífic dia d'alta muntanya.

La cara de felicitat al cim del Medacorba ho diu tot.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

 Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Urbanització Prats Sobirans, Arinsal, final de la carretera, després d'un túnel, tenim un aparcament a mà dreta, com arribar.
  • Dificultat: Difícil, per la distància, el desnivell acumulat, el tram entre la collada dels Estanys Forcats i la Portella de Baiau i, finalment, pel tram de grimpada al Medacorba.
  • Material necessari: Es una ruta d'alta muntanya, per tant calçat i roba adequada, més els indispensables, mapa, brúixola i Gps, casc opcional.
  • Track: El podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 1560 metres al punt de sortida a Arinsal.
  • Alçada máxima: 2942 metres al cim del Comapedrosa, tot i que al GPS marcava 2936 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1825 metres.
  • Distància total: 16 quilòmetres.
  • Ruta circular: Si, quasi per complet.
  • Ruta per gossos: jo no vaig portar a la Neila però no hi veig grans problemes per portar als nostres petits amics.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Primers metres només sortir de l'aparcament.

Molt aviat trobo el primer desviament, o pista o corriol, aniré pel segon i tornaré pel primer.

Poc després veig per on va la ruta de pujada al Comapedrosa, que és per on baixaré jo.

Surto a la pista novament, a les Bordes de Curivilla, cruïlla de camins, segueixo pel GR-11, cap al Pla de l'Estany.

Torno a deixar la pista, per seguir pel Rec de l'Areny, antic conducte d'aigua, reconvertit en corriol.

La pista i el Rec de l'Areny es retroben a la mateixa entrada del Pla de l'Estany, on veig algun cavall.

El esplèndid Pla de l'Estany.

Refugi lliure del Pla de l'Estany, net i pulid, com tots els d'Andorra.

El GR-11 segueix per la dreta del refugi en forta pujada per, a l'alçada de la canal que és a la dreta, girar l'esquerra i fer una llarga diagonal per creuar completament el Pla de l'Estany d'est a oest. Per la canal, abans esmentada puja el camí cap als estanys de Montmanell i el Port d'Arinsal.

Únic punt on s'ha d'anar amb un xic de cura, el GR creua el rec del Bancal Vedaller, amb la roca molla és fàcil relliscar.

El camí segueix pujant, ara  sense cap dificultat, amb el Comapedrosa al fons.

A poc a poc entro a la conca dels Estanys Forcats i, per primer cop, veig el Medacorba.

Estanys Forcats.

El tram de pujada dels estanys al coll dels Estanys Forcats.

Collada dels Estanys Forcats.

La continuació cap al Medacorba.

Només començar a pujar tinc aquesta bonica vista dels estanys.

La pujada es moderadament fàcil, s'ha d'anar superant el fort desnivell esglaonadament, les fitades ens ajuden a seguir el millor camí.

Es el més important, seguir-las, hem guien pels millors indrets per superar les poques dificultats que vaig trobant.

 Medacorba, ha costat però, finalment ja es al sac, la sensació és de satisfacció, felicitat.

Els Estanys Forcats des del cim del Medacorba.

Estanys de Baiau, amb la Roca Entrevesada a l'esquerra, al seu darrere treu el nas el cim del Comapedrosa. Per sota la paret de la Roca Entrevessada, la que és trova a l'ombra, va l'opció d'anar cap a la Collada de Baiau sense haver de baixar fins als estanys de Baiau, és un terreny feixuc, pedregos, sense camí clar, però no té cap dificultat tècnica, almenys es la informació que tinc, per tant, és per on aniré jo després, per poder unir les dues valls i, així, poder fer la circular que tinc prevista.

Que si, que si, que es veu el cim del Comapedrosa (tirant de zoom).

Al vessant francés un mar de boira tapa la vall de Soulcem.



Sotllo, Pica Rojá, Baborte i, al fons, Certascan ¿?.

La cresta que va cap al Racofred i Pla de 'Estany, proper objectiu pel futur.

Cap al sud la calitja no deixa identificar, clarament, els cims, però tenim totes les muntanyes andorranes i s'intueix la Serra del Cadi.

Foto de cim.

Bé, anem de tornada al coll.

La baixada s'ha de fer amb cura de no relliscar.

Collada dels Estanys Forcats, ara he de baixar, uns metres, direcció Baiau,

Aquesta fitada és clau, aquí he de girar a l'esquerra, i endinsar-me a territori inhòspit.

Aquest és el panorama que tinc al davant.

Alguna fitada, aïllada, fa que vagi tranquil, vaig bé.

Aquesta roca pot servir d'aixopluc en cas de mal temps.

Un altre fitada, poques però ben situades.

Superat un primer collet, ja es veu la pujada a la Collada de Baiau. Tot i que queda un dur camí fins allà.

Estanys de Baiau, al fons el Serrat del Clot de l'Olla i el Monteixo.

Ja veig el final d'aquest tram, al darrere del petit contrafort d'herba, és troba el GR-11 del Port de Baiau.

Ja hi soc, ara toca remuntar, per una forta pujada, uns 150 metres de desnivell fins al port.

Port de Baiu, al fons el Comapedrosa, per on es veu més pelat, va el camí que evita la cresta, i que ara és el més habitual per pujar al sur cim.

Pic de Baiau, no era als meus plans però, vaig bé de temps i també físicament, així que no m'ho penso gaire, el pujaré també.

El Comapedrosa pujant al Baiau.

Pic de Baiau, amb la Roca Entrebesada al davant, i el massís de la Pica d'Estats al fons.

Forat dels Malshiverns, també es podria baixar per aquí cap al Pla de l'Estany.

Estanys de Baiau.

Estany Negre, per on va la ruta normal al Comapedrosa.

Tristaina i Pic de l'Aspre, on vaig gaudir d'un dia extraordinari d'alta muntanya.

Font Blanca.

 Ara cap al Comapedrosa, per pujar-hi no he d'anar a buscar la ruta normal, més aviat he d'anar a buscar el petit corriol que es veu al mig de la foto, i que surt de la Collada del Forat dels Malshiverns.

Ja hi sóc, camí clar però de forta pujada.

Ja tinc el cim a tocar, i aquí s'acaba la tranquil·litat, fins aquí he estat quasi sol, nomès un grup que havia dormit al refugi del Pla de l'Estany i una parella a prop del Port de Baiau, ara toca estar acompanyat per la massificació del Comapedrosa.

Vall d'Arinsal des del cim del Comapedrosa.

Roca Entrebesada, Medacorba, Pla de l'estany, Tristaina, Pica d'Estats, Baborte, etc, etc.

Casamanya, Estanyo, Cabaneta i Serrera.

Punta Gabarro i Pica d'Estats.

Santfons, Monteixo.

Port de Baiau, i un xic de l'estany de Baiau.

Estany de les Truites i refugi de Comapedrosa.

El camí de baixada per la cresta, la veritat no entenc el perquè d'obrir l'altre camí, la cresta es ample i fàcil, després baixaré per aquí.

El pal indicador, al costat del cim, que marca els dos camins.

Però abans toca foto de cim.

Començo a baixar, el camí és molt marcat, quan porto un tram dono una ullada al darrere.

Com es veu la cresta es ample, a aquest tram és, potser, el tram més estret.

Ara deixo la cresta i baixo cap l'estany.

Estany Negre, aquí faré la parada llarga, més tranquil que al cim.

Després de recuperar forces començo a baixar per la ruta normal, un cop fora de la conca lacustre de l'estany Negre, dono una ullada cap el camí fet fins ara, al fons es veu la punta del Comapedrosa.

Al fons ja es veu el refugi.

Aquí es veu més clar, no he de passar per ell, un corriol evita la pujada que hi porta.

Aquí es veu, dreta refugi, esquerra per seguir baixant.

Al petit collet de la dreta, he d'anar, allà trovaré el camí que baixa del refugi.

Ja hi soc, ara tot cap a baix.

Al mig dels arbres es veuen els cims que tanquen el Pla de l'Estany.

Quasi sóc a baix, he de creuar un parell de ponts.

Sortir a la pista forestal i seguirla fins a........

Arribar al punt de sortida.

Una ruta molt completa, distreta, dura, per tota mena de terreny, però una ruta que no hem deixa indiferent, més aviat tot el contrari, és una ruta magnifica, que un cop acabada, et dónes compte de què quedará durant molt de temps gravada al meu pensament, doncs  he passat un gran dia de muntanya