Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

diumenge, 21 de desembre de 2014

25.000 visites, MOLTES GRACIES A TOTS.

Doncs si, ja he arribat a les 25.000 visites al meu bloc, realment un fet sorprenent per mi.

Ja fa molts anys que tinc aquest bloc, però que m'hi dedico seriosament només fa dos anys, a les hores havia poc més de 800 visites.

Quan vaig començar no tenia cap pretensió, ni la tinc ara, només volia donar a coneixer les meves sortides a la muntanya d'una manera un xic més amplia que el que feia fins ara a l'àlbum de Picasa .

Per això totes aquestes visites m'han sobtat un xic i, a la vegada, m'agrada. Es un plaer per mi que la gent entri a veure i llegir les meves sortides a la natura.

 Per això m'he decidit a fer una petita entrada per celebrar aquest fet i per donar les gracies a tothom que a passat per aquest petit raconet d'un aprenent de muntanyenc i, a la vegada, un boig per la muntanya.

Un parell de fotos, tipus collage, on surten la majoria de fotos de cim que he pujat durant aquest dos primers anys.

Any 2013


Any 2014.


Durant aquest dos anys he pujat cims que tenia molt presents dintre de les meves prioritats, també he fet cims amb connotacions especials, he viscut moments molt intensos i compartit sortides amb gent molt maca.

Possiblement al cim que a representat més per mi, ja que tenia unes ganes immenses de pujar-lo,  ha sigut el massis del Vignemale i, més concretament, la Pique Longue, el seu cim principal. Però a més fer-ho, pujant tots els cims de la Corona del Vignemale, va representar un moment especial, cada cop que penso en aquell dia ve al meu cap una imatge, la mirada de complicitat que vaig creuar amb la meva filla Alba en el moment de arribar al cim de la Pique Longue, havia complert un somni: Vignemale






De tots els cims un a sigut molt important per las connotacions emocionals que l'envoltavan, pujar al Monte Perdido i fer aquell petit homenatje al cuello del Perdido, va representar complir una promesa que vaig fer prop d'un any enredera. Sempre guardare aquest dia com un dels més importants de la meva vida: Monte Perdido




Moments bonics i per recordar en tinc molts, potser els més importants o que més m'han agradat pel que representaven en aquells moments van ser quan vam creuar les Clavijas de Cotatuero per la bona estona que vam passar, ple de rialles i bromes: Tozal del Mallo y Faja de las Flores




Un vídeo del moment:


Un altre moment important, tot i que no ho sembli, va ser quan vaig fer la ruta que unia Añisclo i Ordesa, eren 40 km de ruta però quan portabas un xic més de 25 es passa pel refugi de Goriz, entrar dins del refugi i menjar uns ous fregits amb pernil , plat tipic del refugi, amb un cervesa és un d'aquells moments per recordar: Travessa Añisclo-Ordesa


També va ser un gran dia quan vam pujar al cim del Bachimala, allà dalt vam celebrar que aquell cim era el numero 50 de més de tres mil metres que pujaba la meva filla Alba, i això s'havia de celebrar: Bachimala


Durant aquest temps he compartit sortides amb altres persones, potser les que més han sigut un grup de gent que pertanyent al grup de Camins i Senders del Facebock, un parell de blocs de aquestas persones podria ser els de l'Àngel i el Carles 




Vull tindre un petit moment per en Xevi, Muntanyes d'il·lusions  una persona amb la que vaig tindre un molt bon feelinng i vam compartir varies sortides plegats, la llàstima es que va patir una greu infermetat i, tot i que ja esta molt recuperat, te petites seqüelas i per tant, de moment, no podem tornar a compartir sortides, però tot arriba, anims company.


 La que vam arribar a muntar per fer la foto, eh Xevi ???.......................Pobres nerets, de ben segur no volen tornar a saber res de nosaltres mai més jajajajajajajaja


Visitar assíduament el foros de muntanya fa que tinguis contacte amb gent de diferents indrets, segurament la persona que més he tractat durant aquest temps, i encara ho faig, és el Martin, Mattinmendia ,ens vam coneixer ja fa molts anys i ens hem vist varies vegades, però no havíem compartit mai una sortida fins aquest passat mes de Setembre. Per això la pujada que varem fer plegats al cim dels Encantats va representar molt per mi, un altre dia d'aquells que sempre el tindre present.

 

Quan vaig començar amb el bloc també volia posar les meves sortides amb la BTT però em fa mandra portar la camara de fotos i per tant poques sortides he possat, de totes maneres no puc olvidar-me dels meus companys i amics de BTT. Pel Montseny , tot i que també hem fet sortides a la muntanya Circ d'Ulldeter



Bé, crec que això és el més important d'aquest dos anys, només hem queda donar les gracies a tots els que heu passat per aquest raco i, per sobre de tot, donar les gracies als meus companys habituals, els que pateixen les meves bogeries muntanyenques:











GRACIES COMPANYS, sense vosaltres aquest bloc no seria el mateix.


dijous, 18 de desembre de 2014

Trail-Running a Montserrat, sector de Can Maçana.

Aquest passat dissabte teniem una estona al matí i, junt amb la meva filla Alba vam decidir anar a fer una estona de Trail-running per Montserrat, més concretament pel sector del Bruc-Can Maçana.

La ruta va ser: Vam sortir de  El Bruc per la pista de la Plana Llarga que va cap a Can Maçana fins el desviament del Camí als Pallers, un cop a l'Era dels Pallers vam seguir pujant cap al refugi Vicenç Barbe, per després seguir pujant per la Canal Ampla fins el Coll del Portell Estret. D'aquest coll baixem per l'altre vessant fins a trobar, primer, el camí que baixa del Coll de Porc i, després, seguir la baixada fins el GR 172 que uneix Can Maçana i el Monestir de Montserrat.

Un cop al GR el seguim direcció a Can Maçana, però un xic abans d'arribar-hi, al Collet de Guirlo, agafem una pista forestal, a ma esquerra, que ens a de portar fins la pista que pujàvem aquest matí. La seguim un petit tram per desviar-nos a la dreta, a buscar un altra pista que baixa pels boscos de Can Rovira, al costat del Torrent de l'Oncle, i que passant al costat del Corral d'en Pascual, Cal Vador i Can Rovira ens deixa a l'indret on hem començat fa una estona.

Els horaris només són orientatius, ja que nosaltres no anem corrents tota l'estona, es pot dir que fem un "mix", ja que es una barreja de corre i caminar, a bon pas, això si.

El perfil de la ruta, el trak el teniu al Wikiloc


L'imatge al Google Erth.


Punt de sortida poble del Bruc, Com arribar

  • Material necessari: res especial.
  • Altura màxima: 1008 metres al Portell Estret, tot i que al GPS marcava 982 metres.
  • Altura minima: 468 metres al poble del Bruc.
  • Desnivell positiu acumulat: 571 metres.
  • Distancia: 11 quilometres.
  • Ruta circular: si.


Pujada per la pista de la Plana Llarga.


Els Pallers.


Refugi Vicenç Barbe.


Portell Estret.



El Bages emboirat.



Una bona panoràmica que sens ofereix baixant pel camí del Coll de Porc.


El sector del Puigmal.



L'unio amb el GR.


La Cadireta.


Un cop passat el Collet d'en Guirlo.


I la baixada pels boscos de Can Rovira.


Amb un ultim corriol abans d'arribar a .........



Tots contents i satisfets al punt de sortida.




     



dimarts, 25 de novembre de 2014

Puig de la Cometa d'Espagne.

De vegades la muntanya te petites sorpreses amagades, petits racons on gaudeixes de una natura exuberant i no comprens com pot ser que aquest indret que et deixa bocabadat sigui tan poc conegut i visitat, i això estan dintre d'un indret on la massificació és molt gran. Això és el que ens va passar a la sortida que vam fer el passat mes d'octubre al Puig de la Cometa d'Espagne.

He anat varies vegades a Les Bouilloses, però sempre per pujar al Carlit o al Puig Peric, hi volia tornar per anar al vall de la Grava, que no coneixia, buscant informació per fer algun cim d'aquella vall, vaig trobar molta del Pic de la Grava però vaig veure que al costat havia un cim poc visitat que ens permetia fer una circular molt interessant.

Aquest cim, es el Puig de la Cometa d'Espagne, cim del que hi havia molta informació de la seva pujada per la vessant nord, per la vall de d'Orlu, però que havia poca informació de la seva pujada per Les Bouilloses, seguint el Rec de la Llosa o el de la Grava, i menys de la circular que tenia pensada. Com és a França, hi havia alguna pagina francesa que explicava la pujada aquest cim, però d'aquesta banda del Pirineo l'unic que vaig trobar va ser un reportatge que van fer aquesta mateixa ruta, però amb neu, :Pujada semi-invernal , per tant no hem treia de dubtes sobre la baixa/pujada per la xemeneia de acces a l'estany de la Grava,  i després vaig veure un track, al Wikiloc, del Jordi Freixa Sala , vaig posarme en contacte amb ell per preguntar-li per la baixada del cim cap a la vall de la Grava, ja que és el tram amb menys informació,  quan en Jordi va dir-me que no hi havia cap problema no hi vaig tenir cap dubte, la havíem de fer.

L'accés al cim per la vall de la Llosa no te cap secret, primer es segueix el trillat camí que porta cap al Puig Peric, per després,  l'altura de la cabanya metàl·lica que trobem a prop d'on comença la pujada per la cresta cap aquest cim hem de deixar-lo i seguir el camí que segueix el Rec de la Llosa, passant per tots els seus estanys fins arribar a la Portella Gran, pas natural per aquesta vessant entre la part de Builloses i la de Orlu, un cop a la Portella girem a 'esquerra (oest) per pujar l'ultim tram fins el cim.

Per baixar, i poder fer la circular per la vall de la Grava, havem d'anar un bon tros sense camí. Tot i això la baixada es evident i no te dificultats remarcables. Per començar hem de seguir unes fitades (escasses) que baixen pel llom est de la muntanya en direcció a una canal, de roca trencada, per la que costa un xic baixar, que ens te que deixar al costat de l'estany de la Grava, un cop a l'altre costat de l'estany, hem de seguir baixant per prats, sense camí i amb alguna fitada i alguna marca de color blau, però si sempre anem al costat del Rec de la Grava no tindrem cap problema per arribar al fons de la vall de la Grava, un cop aquí, hem d'anar a trobar el el GR del Tour del Carlit que be de la Portella de la Grava i que ens porta fins el punt on aquest mati hem començat a caminar, l'estany de Les Bouilloses.

Foto de cim.


El perfil de la ruta, el track el teniu al Wikiloc


La imatge al Google Erth.


Dades tècniques:

  • Punt  de sortida: Parquing de Les Bouilloses, Com arribar
  • Material necessari: No és una ruta difícil, sobre tot a l'estiu, per tant amb calçat de muntanya i roba d'abric en tenim més que suficient. 
  • Altura mínima: 2001 metres al punt de sortida.
  • Altura màxima: 2720 metres al cim, tot i que al GPS marcava 46 metres més.
  • Desnivell positiu acumulat: 1075 metres, vaig pujar un parell de lloms que han augmentat el desnivell, uns 100 metres menys seria més real.
  • Distancia: 19'7 quilometres.
  • Ruta circular: podem dir que si, només és repeteix el tram de l'embassament de Les Bouilloses.
  • Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb castella o podeu fer al meu àlbum de Picasa



Sortim, de bon matí, de l'aparcament de Les Bouilloses, és molt aviat i anem sols.


Alguna petita imatge de la tardor ens acompanya mentres seguim el Gr-10, que aquest tram també es part del Tour del Carlit.


El dia és presenta magnífic, i comencem a gaudir de unes imatges pel record.


Soledat.


Arribem a final de l'embassament de Les Bouilloses i passem al costat del desviament de la Vall de la Grava, per aquí tornarem d'aqui unes hores, si tot va be.


Poc després creuem un pont de fusta i agafem el camí que puja cap al PuigPeric. el seguirem una estona.


Al fons queden Les Bouilloses i la part baixa de la Vall de la Grava.


Passem a prop de l'estany de l'Esparver.


El PuigPeric ja treu el nas.


Al passar al costat d'una petita bassa ens deixa aquesta idilica imatge


Hem deixat a la dreta un petit refugi metalic i, quasi al moment, deixem el camí del PuigPeric per endinsar-nos a la bucòlica vall de la Llosa.


Rec de la Llosa, Serra de l'Orri i la lluna, que no vol marxar.


Arribem al primer estany de la Llosa, l'estany de Baix, al voltant d'aquest estany trobem diferents estanys sense nom, al conjunt d'aquests estanys és coneix com Les 3 Prigues


Fent servir una mica el zomm m'apropo al nostre objectiu d'avui, al mig de l'imatge.


Un dels petits estanys de la Llosa.


Estany de la Llosa, la pau i tranquil·litat que s'hi respira és tot un plaer pels sentits, el petit cim que treu el nas al fons és el Puig de la Cometa d'Espagne.


Anem pujant per la Coma de la Llosa.


I els estanys ja queden molt lluny.


Arribem als peus del cim d'avui, on trobem l'estany Blau, que en realitat son dos estanys separats per un petit tros de terra ferma, aquí es veu be el primer d'ells.


I aquí el segon i més gran. Ara hem de remuntar cap a la Portella Gran, que queda a la dreta de la foto


Pujant a la Portella.


Portella Gran, a l'altre Vessant i trobem la vall de la Portella que és part de la Reserva d'Orlu, amb el Puig de la Portella Gran vigilant-nos.


I al darrere l'estany Blau, la vall de la Llosa i la Serra de l'Orri.



Ho fem un xic més gran per donar entrada al Puig Peric.


El que ens queda fins al cim.


On arribem quasi al moment.


Estany i vall de la Grava, per on baixarem.


Puig de la Portella Gran i Puig Peric, al fons el Canigó.


Al centre la vall de la Llosa, per on hem pujat, a la dreta la vall de la Grava per on baixarem.




Coma d'Or i PuigPedros de Lanos.


Pic de Beys, un dels que tinc ganes de trepitjar.


El sector del Puigpedros.


Tots junts, com podeu veure, un bon panorama local.


Saint Barthelemy.




Foto de grup al cim.


Aqui estic jo amb el Puig Peric al darrera.


Es l'hora de marxar, hem dánar a buscar la xemeneia marcada amb la fletxa vermella.


Jose a l'entrada de la xemeneia.


I el que hem baixat fins arribar-hi.


Tot i que esta molt trencada és facil de baixar, no més hem d'anar amb cura de no relliscar.


Mª Jose a mitja baixada.


I l'estany de la Grava.


El voregem per la dreta en el sentit de la marxa.


I ja estem a l'altre vessant, al mig es veu la xemeneia per on hem baixat.


Ara hem de seguir el Rec de la Grava, no hi tenim camí, alguna fitada i alguna marca blava (molt poques) ens podem ajudar, però no hi tenim cap dificultat, només és te que seguir el Rec de la Grava per on millor puguem fins a baix de tot de la vall.


Mª Jose amb part del camí baixat al seu darrere. 


I la resta de la baixada fins a la vall de la Grava, al fons la Serra de Coll Roig o Ras del Carlit.


Un tram més de la baixada, el petit collet del mig de la foto és el que dona acces a la sortida d'aigües de l'estany de la Grava i. per tant, per on hem baixat.


Ja som a la vall, tota la baixada que hem fet.


I per davant tenim l'ample i suau vall de la Grava, ara hem de anar a trobar el GR-10, també és una part del Tour del Carlit, que baixa del coll de la Grava, aquest coll i el seu pic homònim son a la dreta de la imatge, nosaltres seguirem rectes, i un xic a l'esquerra, fins a trobar el GR mes a baix.


Vall de la Grava mirant al sud.


I mirant al nord, nosaltres hem baixat al fons a la dreta.


Ja som al GR-10, ara només l'hem de seguir fins al pàrquing de Les Bouilloses.


Alla dalt hem deixat al Puig Peric.


Una vall plena de bestiar pasturant, de fet és un indret ideal pel bestiar de muntanya.


Ja som a la ceuïlla on aquest matí hem deixat el GR per seguir, per la dreta, el camí de pujada.


Les Bouilloses.


I acabem amb la mateixa foto que aquest matí, be amb dues diferencies, la primera és que hi tenim més llum i núvols, i la segona que l'aparcament és a vessar de cotxes, tota la tranquil·litat que hem gaudit fins ara s'acaba, aquí es massificació, de ben segur el Carlit i els seus estanys han estat molt visitats.