Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 21 de desembre de 2017

Serres de Milany i dels Bufadors, fusió entre història i natura.

Descripció de la ruta.
Retrobament amb l'Àngel, el Xevi i el Carles, som de diferents punts de Catalunya i ens vam conèixer, amb ells i amb altres que avui no ens han pogut acompanyar, mitjançant diferents foros de muntanya, per sobre de tots, el de Mendiak.net, mirem de trobar-nos un con l'any, com a mínim. Ja hem fet unes quantes de plegats: Montserrat 360º,  Un tomb pel Montsant,  Fageda del Retaule, Integral al Montseny,  i la de l'any passat, La Serra de Bellmunt.

Aquest any torna a ser l'Àngel l'encarregat de preparar la ruta, per tant tornem al cor de Catalunya, Osona, tot i que aquest cop ben enganxats al Ripolles. Anirem a fer un llarg recorregut per las Serres de Milany i dels Bufadors, i mirarem d'enllaçar racons històries, com el Castell de Milany, amb altres indrets on la natura es exuberant, com els Bufadors de Beví, passant per punts on la má de l'home s'ha fusionat amb la natura per crear punts d'un interès extraordinari, com poden ser les Baumes de les Fleus o del Teixidor.

El problema d'aquestes sortides és que, com ens veiem poc, quan ho fem xalem força i això, a rutes tan llargues com la que volem fer avui, fa que se'ns faci de nit, i acabem la ruta a la llum dels frontals, cosa que no es dolent però, aquest dia, si que ens va afectar un xic, doncs vam haver de visitar els Bufadors de Beví més ràpidament del que és mereix un indret com aquest, ja que les últimes llums del dia ens van agafar dins d'aquest punt tan cuiros i màgic del nostre territori.

Per arribar al punt de sortida agafarem la pista asfaltada que surt de Santa Maria de Besora i porta cap a Llaers, poc abans d'arribar al Coll de Beví deixarem el cotxe i començarem a caminar, per un bonic corriol, cap al Coll de Sespolles, Balma dels Ferrers, Pla de Manyerol, Masia i Ermita de Sant Jaume del Barretó, Mirador del Morro de Quer, Llogaret de Milany, aquí fem un canvi a la ruta prevista, que pujava al Castell de Milany seguint la seva ruta normal però un xic abans d'arribar a las casetes de Milany tenim una pista per on també es pot pujar, la seguim un petit tros i la deixem buscant un antic corriol que pujava d'una manera directa al  Castell però, o o el trobem o ja no existeix, pel que hem de fer un xic el senglar i pujar per on veiem millor, he de dir que no és difícil, és tot amunt buscant els millors passos al mig dels arbres i matolls, molt a prop del Castell es trobem amb la ruta normal de pujada, que si volem pujar per aquí, només hem de passar pel mig de les Casetes de Milany i agafar un camí, marcat, que trobarem en sortir per l'altra banda de les casetes.

Un cop visitat el Castell de Milany, baixarem per la ruta normal i agafarem un corriol petitet, que perd altura ràpidament per portar-nos a visitar les Balmes de Les Fleurs, de Burbau i la de Teixidor, per després anar seguint una antiga pista forestal que, seguint la riera de Milany, passa per les runes de l'Espunyola i surt a la pista asfalta de de Llaérs, que remuntem fins al Coll de Beví, aquí tenim el cotxe a tocar, però ens desviem per anar a conèixer els Bufadors de Beví, per fer-ho hem de seguir la serra dels Bufadors fins a arribar a aquest indret màgic, on la natura t'envolta d'una forma encisadora i fa que vegis els petits que som al seu costat.

Un cop visitats, sortim per l'altre vessant, pel Collet dels Bufadors, i agafem una pista forestal que, suaument i, passant a prop de la Masia del Beví Xic i del Pla del Roure Gros ens portará fins al punt on hem deixat el cotxe, on arribem ja de nit, per no perdre el costum a les nostres sortides.

Foto de grup al Castell de Milany.

Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Pista forestal asfaltada de Santa Maria de Besora a Llaers, a prop del Coll de Beví, trobarem una pista forestal a l'esquerra i un petit pla on deixar el cotxe, Com Arribar.
  • Dificultat: Moderada, més que res per la distància, i perquè passa per alguns corriols petits i poc marcats. Si no fos per això, seria una ruta fàcil.
  • Material necessari: Res especial, és una ruta llarga, per tant aigua i menjar no deuen faltar, a més dels indispensables a les nostres sortides: mapa, brúixola i GPS, aquest últim molt necessari per a aquesta ruta, doncs hi trobarem molts desviaments.
  • Track: Com he dit està al meu Wikiloc, aquí el podeu descarregar
  • Alçada mínima: 817 metres a la sortida dels Bufadors de Beví.
  • Alçada màxima: 1526 metres al Castell de Milany.
  • Distància total: 22,7 quilòmetres.
  • Ruta circular: Sí.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, gaudiran força.
  • Podeu veure les fotos, amb els comentaris amb castellà, al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.
Els meus companys d'avuí al punt de sortida de la ruta.

Seguim un petit tram per la pista asfaltada de Llaés, aviat trobem un petit corriol a la dreta, amb una tanca pel bestiar, la creuem i tanquem.

Anem pujant per un bonic corriol, pujada suau i agradable.

Ben aviat arribem a la primera Bauma, la dels Ferrers.

Jo mateix, al mig de la Bauma, molt malmesa.

Santa Maria de Besora, i el seu Castell, des de la Bauma.

Continuem per un bonic camí.

Arribem al Pla de Marenyol, el camí el creua i va vorejant per la dreta els dos petits turons que veiem al fons, si anem per a seva esquerra també sortirem a Sant Jaume del Barreto.

Però primer, veiem el Pla dels 4 Roures, just al costat del de Marenyol.

El Pedraforca.

Colors de tardor.

Anem remuntant el Pla de Marenyol, no es veu un camí clar.
Aquest es un tram perdedor, per sort la direcció es clara. Tot i que, com he dit abans, si anem per l'altre banda dels dos turons, pel Coll del Barreto, i arribarem igualment.

Trobem algun raconet on els colors de tardor son ben presents.

Arribem a aquesta clariana i anem cap a l'esquerra, poc a poc anem veient una antiga pista forestal que hem de seguir.

Ràpidament veiem la masia i l'ermita de Sant Jaume del Barretó,

Sant Jaume del Barretó.

Interior de l'ermita.

Part de la Masia.

Seguim per aquesta pista, que surt del collet que es troba abans d'arribar a l'ermita

Arribem al mirador del Morro de Quer, just al davant tenim la vall i riera de Milany.

Una mica més gran, els boscos de la dreta són els que baixant del cim on es troba el Castell de Milany, que visitarem ara.

Una de les Baumas que visitarem més tard, crec que aquesta es la de Les Fleurs.

Seguim la pista cap a las Cases de Milany.

Per un bonic i distret camí.

Poc abans de les Casetas de Milany trobem una pista, amb un indicador, que puja al Castell de Milany, que ja veiem. Aquesta no és la pujada normal, per anar-hi hauríem de creuar les casetes, allà trobarem l'indicador per pujar-hi. Però nosaltres decidim pujar per aquesta pista, no per pujar al Castell seguint-la, sinó per buscar un antic camí que a de pujar d'una manera directa.

Aquest camí no es troba marcat enlloc, si seguim la pista, abans esmentada, arribarem a aquesta cruïlla, se suposa que és el començament del corriol que busquem.

Però aquest corriol no es troba per enlloc. Després d'una estona buscant-lo decidim pujar tot amunt, no te pèrdua, doncs el Castell és a sobre nostre.

Anem fent "el senglar".

 Aquest arbre ens pot fer de indicador, doncs destaca sobre els altres.

Tot i no trobar el corriol, anem trobant algun rastre de camí i alguna fitada aïllada, aquí en Xevi al costat d'una, per tant anem ben encarats, les que trobem les anem reforçant.

Casetes de Milany.

Ja quasi som al coll.

Coll sota el Castell, aquí retrobem la ruta normal.

Castell de Milany.

El Pirineu Oriental al nostres abast, del Canigo als primers cims d'Andorra.

        La serralada del Cadí, Rasos de Peguera, Serra d'Ensija, el Pedraforca i cims de la Cerdanya.

Pedraforca.



I el Canigó, pujat fa un munt d'anys i sense àlbum fotogràfic, és un cim que es mereix ser al bloc, hi  hauré de tornar, per deixar plasmat la màgia d'aquest cim.

 Les runes del Castell de Milany.

Foto de grup al Castell.

Marxem, ara si, per la ruta normal.

Bonica imatge del Castell adornat amb colors tardorencs.

Casetes de Milany. Baixarem, seguin la ruta normal, fins a prop de les casetes, després farem drecera per sortir a la pista que be de les casetes. Un cop a la pista la seguim un petit tram, buscant un corriol a l'esquerra.

El corriol és el de baix, tot i que, una mica més endavant, hem de deixar-lo, per agafar un altre corriol, petit i que baixa decididament, que també trobarem a l'esquerra.

Si trobem les marques grogues, anem bé. El corriol és estret i perd alçada molt ràpid, ens apropa a la següent Bauma.

La Bauma de les Fleurs, la millor conservada de totes, i que et deixa bocabadat pensant en com vivien, no fa molts anys, per aquestes contrades. Un xic d'historia d'aquestes Baumas.

Punt de captació d'aigua, per filtració.

Forn, en un estat de conservació bastant bo.

Seguim camí, amb petits racons on la tardor es ben viva.

Passem al costat de la Bauma de la Baumasa, l'única que es fa servir en l'actualitat, però només per guardar bestiar, avui era buida.

A la sortida de la Bauma de la Baumasa hem d'agafar un camí que va al costat de la tanca, segueix el recorregut de la riera.

Poc després arribem a la Bauma més gran, la del Teixidor.

Interior de la Bauma,

Vista de l'altre costat, a l'altre banda eren els habitatges, aquest era pel bestiar, la Bauma era realment molt gran i, en altres temps, va arribar a ser molt important, historia de la Bauma del Teixidor.

Foto de grup.

Seguim camí, però veien l'indret on era situada la Bauma, realment encisador.

El Morro de Quer, per on passat fa una bona estona.

Sortint de la Bauma anem a parar a una antiga pista forestal, ja no l'hem de deixar.

Passant per racons mols bonics.

Segurament es el tram on la tardor es més present.

Sempre anem pel bosc, amb petites clarianes.

Sortim a la pista asfaltada de Llaérs. la seguim cap al Coll de Beví.

Coll de Beví, tenim el cotxe a tocar (100/150 metres), però no podem marxar sense visitar una meravella de la natura, els Bufadors de Beví.

Un bonic corriol ens apropa a dalt de la Serra dels Bufadors.

Allà veiem Santa Maria de Besora, a la dreta el Castell de Besora i, al fons, la Serra de Bellmunt. Per sota es veuen els parts per on va la pista forestal que farem servir per tornar al cotxe.

El dia s'acaba, haurem d'anar per feina.

Ara el camí deixa la part alta de la Serra dels Bufadors i baixa suaument.

Fins arribar a l'entrada dels Bufadors de Beví.

Bufadors de Beví, una meravella de la natura.

Situats a  la cara nord de la Serra dels Bufadors i a una altura de 1.000 aprox, tenen un remarcable interès geològic, paisatgístic i natural, amb els bufadors com a encant principal.  Aquests Bufadors són escletxes que es troben a diferents punts i per on bufa l'aire, com dins dels Bufadors, podem assegurar  que tenim un microclima més o menys estable, amb la diferència de temperatura que és produeix entre l'exterior i l'interior és quan l'aire circula per aquestes escletxes, donant la sensació de bufar, d'aquí bé el nom dels Bufadors, com més graus de diferencia més fort és l'aire. 

Un dels Bufadors.

Som realment petits dins de la natura.

Part més estreta.

Connexió amb la part baixa dels Bufadors.

Més estreta.

Part final, ara reculem un petit tros.

Per anar a buscar la sortida per l'altra vessant, pel Collet dels Bufadors.

Hem tingut que visitar-los molt depressa, la nit ens envoltava, una llàstima.

Sortim al collet dels Bufadors i girem a l'esquerra, anem a parar a una pista forestal que, passant molt a prop de la Masía de Beví Xic, aquesta pista ha de portar-nos fins al punt on hem deixat el cotxe, on arribem de nit, com sempre a les nostres sortides. Xalem massa, riem molt i caminem poc, jajajaja.

Tot i això, acabem el dia com toca, aquestes coses no es perdonen.