Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 18 de febrer de 2013

Pic de Perafita, 2753 metres.

Primera sortida hivernal de l'any, uns dies per mal temps, altres dies perquè no podíem fer-ho, anaven passant els dies i no podíem sortir a la muntanya, hi havia ganes, i més per que estava sent un hivern molt bó meteorològicament, feia anys que no nevava com ho està fent aquest any.

Només teníem el dissabte per sortir, teníem que buscar un indret que ens permetés anar i tornar el mateix dia, dos llocs que ens permeten fer sortides d'aquets tipus son Andorra i la Cerdanya, mirant per internet veig que la part de la Cerdanya de les estacions d’esquí nòrdic de Lles i de Aransa estan molt ben innivades, feia anys que no podien obrir las pistes en unes condicions acceptables, com que es un lloc que perd ràpidament la neu, per la seva orientació sud i per el fort vent que de vegades fa, decideixo anar-hi ara per aprofitar las "teòriques" bones condicions que hi han en aquest moment, i dic "teòriques" perquè ens vam trobar unes condicions que no esperàvem, a la part baixa hi havia molta neu, de El Fornell fins el refugi dels Estanys de la Pera el gruix de neu era considerable, però a partir del refugi les condicions eren molt diferents, poca neu, molt poca diria jo, semblava més aviat que era el mes de maig, i tot per culpa del fort vent dels ultims dies.

El cim escollit es el Pic de Perafita, cim que tanca el Clot de la Pera per la banda catalana i el Clot de Perafita per la banda d'Andorra, a les dues bandes hi han estanys, els de la Pera per la Cerdanya i els de Perafita per Andorra, és un cim molt visitat, sobre tot a l'estiu, per la seva curta aproximació ja que es pot arribar amb cotxe fins a l'indret anomenat Les Pollineres, d’allà al cim són poc més de 600 metres de desnivell, que fa que sigui un cim molt assequible. Ara, a l'hivern, has de deixar el cotxe a El Fornell, que és l'inici de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa, d’aquí fins al cim som prop de 900 metres de desnivell i quasi 17 Km anada i tornada, que fa que ja no hi vagi tanta gent.

També hi havia un altre raó per escollir aquest cim, i és la meva filla Alba, fa dos anys que no ve amb nosaltres a la muntanya a l'hivern, aquest any sembla que vol tornar a vindre, per això tenia que buscar un cim fàcil sense complicacions tècniques, un cim per què ella tornés a agafar aquestes sensacions que tots hem de tenir quan fem alguna cosa a la muntanya, tornar a posar-se uns crampons/piolet/raquetes, tornar a habituar-se a la neu.


            l'Alba al cim, l'ha gaudit molt, tenia ganes de tornar a pujar muntanyes a l'hivern.



  • Punt de sortida: El Fornell a Aransa, com arribar-hi.
  • Material necessari: el normal d'hivern, raquetes, crampons, piolet, roba d'abric, aigua, menjar. etc.
  • Altitud mínima: Estació d'esquí nòrdic d'Aransa (El Fornell) 1880 metres.
  • Altitud màxima: Pic de Perafita 2.753 metres, al GPS marcava 2.754 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 920 metres.
  • Distància: 16'6 Kilòmetres.
  • Temps total: 8 hores 5 minuts, parades incloses.
  • Ruta circular: no.
El track de la sortida el teniu AQUI , i també deixo el perfil i l'imatge al Google Earth.





Preparats per iniciar la sortida.


Primeres passes per una neu perfecta per caminar, sense posar-nos el material.


Als pocs minuts passem per l'estanyol de Comabella.


Reflexos.


Seguim ruta per un camí per mig del bosc.


De tant en tant es deixen veure els cims que ens envolten, aquí treu el nas el Tossal Bovinar.


Al fons es veu la Tossa d'Alp amb la plana de la Cerdanya tapada per una fina boirina.


El camí es molt fàcil de seguir, molt trepixat per la gent que puja amb raquetes fins Les Pollineres o els estanys de la Pera.


Ja som a les Pollineres, al fons es veu el nostre objectiu d'avui, el Perafita.


Refugi vivac lliure de Les Pollineres.


Aqui arriben les noies, elles van fent feina.......bla, bla, bla, bla, bla.......


Seguim pujant, ara cap el refugi, el Perafita ja ens vigila tota l'estona.


La pujada ja comença a ser més dura, s'han acabat les facilitats del camí del mig del bosc.



De la sortida d'aigües del estany petit de la Pera es veu el Perafita, ja comencem a veure que la seva pujada final esta escassa de neu.


Refugi dels estanys de la Pera.


El Perafita al centre, a la seva esquerra el Munturull o Torreta dels Soldats.


Cap l'altre vessant veiem el Pic del Sirvent i el de la Colilla amb la cresta que els uneix, las seves faldes estàn pobres de neu, l'efecte de les ventades es ben visible.


La pujada al collet de Sant Vicenç esta neta de neu.


Collet de Sant Vicenç, al fons es veuen les muntanyes d'Andorra, aquestes si que estan amb molta neu.


Aprofitem qualsevol tram de neu per posar-hi les nostres petxades.


Aquí si que es veu clarament la manca de neu que té el cim del Perafita.


Ja som al cim.


Alba, molt contenta, després de dos anys torna a la muntanya hivernal.


I dues bones amigues ben satisfetes.


El Clot de la Pera, vessant per el que em pujat.


I unes panoràmicas cap Andorra.


Al fons las muntanyes d'Andorra, Pessons-Grau Roig-Montmalus, davant el cims de Sirvent-Colilla-Tossal Bovinar.


El Clot de la Pera, al fons la Serra del Cadi.


I mes muntanyes andorranas, molt be innivades.


Foto de grup.


I foto familiar.


Es l'hora de marxar.


El Clot de Perafita en primer pla, al fons les muntanyes d'Andorra.


Jugant amb els contrallums.


Estany petit de la Pera, aviat hi serem.


Aprofitem una llengua de neu que hi ha al costat del collet de Sant Vicenç per baixar mes còmodament. 


Del cim aviem vist un canal que ens deixava a prop del estany de la Pera, ens hi posem sense dubtar-ho.


Aquí tenim l'estany Gran de la Pera.


I només arribar-hi tenim l'aventura del dia, cau l'ampolla de beguda isotònica i tot relliscant per la neu va a parar a l'entrada d'aigües de l'estany.


Just al indret on el gel es mes feble, tenia que recuperar-la, no la podia deixar allà.... jajajajaa......desprès de uns intents fallats per culpa del gel que es trencava....


......ho aconsegueixo, les conseqüències unes botes mullades i quasi tota l'entrada d'aigües amb el gel trencat.


Aquí estic jo, amb cara de satisfacció després de l'aventura, darrera meu la magnífica cara sud del Perafita.


Després de las rialles que hem fet amb l'ampolla d'aigüa seguim camí cap l'estany petit de la Pera, que està a pocs minuts.


Estany petit i pic de Perafita.


La Conchi al costat d'un magnífic arbre, que ha conegut temps millors.


 A partir d'aquí només ens queda desfer el camí de pujada.


Li diem adeu al Perafita, ben il·luminat.


Un pèl més aprop.


Seguim pel bosc, les boires d'aquest matí ja no hi són, i es pot veure la plana ceretana, vigilada per la Tossa d'Alp.


Més bosc, més contrallums.......gaudim, disfrutem.


Arribem a "temps de fer un iglu"....jajajaja.


De tornada al cotxe, toca netejar el material.


I per acabar una foto del poble d'Aransa, que conserva un bonica imatge hivernal.


Bé, una sortida molt maca, potser ens a faltat un xic mes de neu als cims per poder gaudir de veritat, però la hem disfrutat, que es realment el que importa.

Si voleu veure mes fotos, ho podeu fer a l'album de Picasa (en castellà).

4 comentaris:

  1. Es cojonudo ver como sonríe Alba en las cimas, ánimo con el blog que se está rellenando bonito.
    Saludos.

    ResponElimina
  2. Hola Fernado, a que si ¿?. Da gusto ver esa sonrisa, y si al volver al coche te suelta "igual en la próxima también me acoplo" ya es la reostia jajajaja

    Gracias.

    salu2

    ResponElimina
  3. Muy bien company, te ha quedado muy profesional. Valorar estas aportaciones que nos facilita a los demas decidir, elegir y preparar nuestras salidas. Gracias!! Por tu tiempo... Como dice Andua mucho ánimo, muchas salidas y muchos Reportajes.

    Salud!!

    ResponElimina
  4. Hola company, ya sabes que cuando me pongo, me pongo.......jejejeje......y cacho kbrito no me tienes que dar las gracias, sabes que lo hago con mucha ilusión y ganas.

    salu2

    ResponElimina