Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 22 de novembre de 2022

Puigsacalm pel Salt del Sallent i la Canal de l'Euga.

 Descripció del recorregut.

Anem amb la meva filla Mireia al Puigsacalm buscant colors de tardor, una tardor estranya per la calor que estem patint aquest any, i que va fer que no trobéssim el que anàvem a buscar, ja que encara estava quasi tot el bosc ben verd. El que sí vam aconseguir va ser una bona  sortida de "bosqueterapia" per poder carregar les piles amb la pau i tranquil·litat que transmeten els boscos de faigs.

Farem servir la ruta normal de la cara nord, més feixuga que la normal del Coll de Bracons, però amb un gran atractiu paisatgístic per passar pel Salt del Sallent (tot i que avui baixava sec), i per un preciós bosc de faigs.

La ruta comença a l'àrea recreativa  d'en Xurri, també anomenada dels Pins, passat Cant Privat d'en Bas. D'allà anem seguint la riera del Salt del Sallent fins a molt a prop del mateix salt, on creuem la riera per un pont de fusta i pugem  pel camí anomenat de les Escales.

Sortim a la part alta del Salt del Sallent, el creuem i entrem a un bosc de faig. Seguim per una antiga pista forestal, trobem el desviament del camí dels matxos, per on tornaríem a Sant Privat si fos necessari, i trobem la cruïlla de la canal de l'Euga, marcada amb els senyals del KV al Puigsacalm. Aquí comença la part més dura del dia, és una pujada forta, pel mig del bosc i amb el corriol tapat per les fulles, para a fer fotos serveix per descansar 😎😎.

Després d'una estona sortim a un camí paral·lel, el seguim a la dreta fins a trobar un nou desviament del KV, si el seguim arribem ràpidament al Puigsacalm, nosaltres continuarem rectes, és dona un xic més de volta, no gaire, però és un corriol bonic de fer. Primer segueix per un bosc de faig i després el corriol es perd per uns prats, només l'hem de seguir en diagonal a l'esquerra per sortir a l'ample i concorregut camí de la Font Tornadissa, que és el que bé del Coll de Bracons, el seguim a l'esquerre i arribem al Puigsacalm en cinc minuts.

Al cim un gran panorama circular, Montserrat, Montseny, Bassegoda, Olot i la seva màgica fageda, Serra de Llancers, Pedraforca, Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, només per anomenar els més importants.

Anem cap al Puig dels Llops, que és molt a prop i arribem ràpidament. Fotos de rigor amb un panorama molt més local,  amb la plana d'Olot i la Serra del Corb com a principals protagonistes.

Ara baixarem fins al coll de Joanetes, allà podem anar directament a Santa Magdalena o baixar cap a les Olletes, però nosaltres seguirem per un altre corriol, ben marcat i fressat, que ens portarà al Puig Corneli, petita muntanya que domina la plana d'Olot. 

Després baixem fins a l'ermita de Santa Magdalena del Mont i seguim per una pista forestal fins a una cruïlla que si anem a l'esquerre tornaríem al Coll de Joanetes, però nosaltres anem a la dreta, pel camí de les Olletes. El corriol baixa decididament fins a l'ermita de les Olletes, encastada a una petita cova.

D'aquí ja només ens queda seguir el corriol en forta baixada, passar pel mig de les edificacions del restaurant Can Turó (podem fer una paradeta per menjar) i sortir a una pista forestal que ens deixarà al punt de sortida poc després.

Puig Corneli, amb el Puig dels Llops al darrera.

Dades tècniques.

Imatge al OpenTopoMaps.

Imatge al GoogleErth.


Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.


  • Punt de sortida: Àrea recreativa del Pla d'en Xurri (o dels Pins), on arribem  només passar Sant Privat d'en Bas, com arribar.
  • Dificultat: Moderada, no té cap pas tècnic, tret dels petits passos amb grapes, però són fàcils, a tenir en compte la forta pujada pel camí de les Escales i de la Canal de l'Euga.
  • Material necessari: Res especial, és una ruta de senderisme "fàcil", amb un bon calçat i una mica de roba per abrigar en tenim bastant, a més dels indispensables de la motxilla: mapa, brúixola i GPS.
  • Track: el podeu baixar d'aquest enllaç.
  • Alçada mínima: 603 metres al Pla d'en Xurri.
  • Alçada màxima: 1.515 metres al cim del Puigsacalm.
  • Desnivell positiu acumulat: 980 metres.
  • Distancia total: 13,4 quilòmetres.
  • Ruta circular: Sí, totalment.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, els nostres peluts amics gaudiran d'allò més.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de GoogleFotos.


Fotos i comentaris, (Alguna foto es de Mireia).

Sortim de l'àrea recreativa d'en Xurri, primer per pista asfaltada i després per pista forestal.

Passem per la Font del Roc.

Seguim el Camí de les Escales, al costat de la riera del Salt del Sallent.

Que creuem per un pont.

I comencem a pujar pel camí (o Grau) de les Escales.

És una pujada costeruda, però fàcil, a més, trobem diferents punts on estan instal·lades unes grapes per facilitar la pujada, no tenen cap dificultat, serveixen com a recolzament.
............................

Salt del Sallent, amb un filet d'aigua.


Sortim a la part superior.

On tenim un cartell indicador, seguim cap Sant Privat, com si tornessim.

Passem per sobre del Salt del Sallent.

Ens endisem a una fageda.

I sortim a un petit mirador natural, des d'on veiem el Salt del Sallent i part del Camí de les Escales.

I la plana d'Olot.

Seguim per la fageda, on es respira pau i tranquil·litat.

Contrallum.

Cruïlla, a l'esquerre a Sant Privat, ara seguim rectes.

No trobem colors de tardor, però es igual caminar per aquí es un goig.

Nova cruïlla, ara a la dreta, comença el  Grau de l'Euga, per on puja el KV al Puigsacalm.

Pujada feixuga.

Peró molt bonica.

Catifa de fulles.

 El Grau de l'Euga ens fa suar de valent.

Sortim a un bonic corriol que seguim a la dreta.

On tenim més sort amb els colors tardorencs.

El Grau de l'Euga segueix cap a l'esquerre, tenim el Puigsacalm a tocar, però nosaltres fem una petita volta (uns deu minuts més), seguirem recte, ara seguim el bonic camí que portàvem.

Tardor.

I més tardor.

Sortim a uns prats on es perd el camí, els hem de creuar en diagonal a l'esquerre per sortir al camí de la ruta normal de la Collada de Bracons.

Ja hi som, ara a l'esquerre.

On comencem a trobar les primeres persones des de que hem sortit de l'aparcament.

A la dreta al Puigsacalm.

Últim esforç.

Puigsacalm.

Mireia i Neila al cim.

Pedrafroca, amb la Serra d'Ensija a l'esquerre i la Serra del Cadí a la dreta.

Puigmal.


Puig dels Llops amb el Bassegoda al fons.

Canigó.



Puigmal altre cop, i part de l'Olla de Nuria.

Anem cap al Puig dels Llops.

Que el tenim quasi al costat.

Allà baix tenim Sant Privat d'en Bas.

Puig dels Llops, amb la plana d'Olot a sota.

Foto de cim.

Ara baixem cap al Coll de Joanetes.

També tronem algun tram amb grapes.

Tram final per un bonic bosc.

Coll de Joanetes, anem pel camí de la dreta, ja que pujarem al Puig Corneli abans d'anar a Sant Magdalena, si anem per l'esquerre, trobarem la baixada de les Olletes i l'ermita.

Camí cap al Puig Corneli.

Hem d'estar atents a la fitada, pujada més directa que per la dreta.

Puig Corneli, amb el Puig dels Llops al fons.

Foto de cim.

Santa Magdalena del Mont al fons, el nostre segon punt de pas.

Un xic més avall trobem aquest piolet marcant el cim, al fons Olot.

Pau i tranquil·litat.

Santa Magdalena del Mont, ermita tancada, una petita habitació oberta com a refugi d'emergència, una altra part més gran habilitada per dormir, però tancada amb clau, que s'ha de demanar a l'ajuntament de Sant Privat.

Donem la volta per la part d'abaix (evitable), i seguim per aquest corriol.

Que ràpidament es converteix en pista forestal.

Amb bonics faigs.

Cruïlla, a l'esquerre al Coll de Joanetes, nosaltres a la dreta, pel camí de les Olletes.

Baixada forta, però ben marcada.

Ermita de les Olletes.

Interior de l'ermita.

I l'exterior.

Seguim baixant per un bosc de faigs.

Poc abans d'arribar al pàrquing passem pel pati d'un restaurant i...............

...........Decidim de fer una paradeta..
..................

Un cop amb la panxa ben satisfeta fem l'últim tram fins al cotxe, poc més de mig quilòmetre, que ens separa de l'àrea recreativa del Pla d'en Xurri.