Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 12 d’octubre de 2021

Pic Liouviella, circular Ref. Lizara, Vall de los Sarrios, Ibon d'Estanés, Ref. Lizara.

 Descripció del recorregut.

Tot i que conec alguns indrets de visites anteriors, la part del Pirineu que menys he visitat es el Pirineu més occidental de la provincià d'Osca, les valls d'Aisa, Hecho, Anso, Candanchu són quasi desconegudes per a mi.

Aquest any tenia tres dies lliures entre els dos punts escollits per passar uns dies de vacances, i vaig decidir acostar-me per aquesta part del Pirineu per, almenys en part, conèixer una mica més algun d'aquests punts  desconeguts per a mi. La part escollida és a la vall del riu Osia, concretament a Aragües del Puerto, i aniré a fer una sortida muntanyenca cap al masis del Bisaurin i de Bernera, tenint com a punt de sortida el Refugi de Lizara.

La idea inicial era fer el cim principal d'aquestes contrades, el Bisaurin, però mirant per internet, vaig trobar una ressenya que feia una semicircular passant per diferents indrets dels més visitats que podem trobar per aquí. La idea em va agradar, a més, entrava dins de la dificultat i horari que em podia permetre, ja que aniria sol i la família m'estaria esperant, així que, dit i fet, deixo el Bisaurin per una propera vegada i vaig a fer un cim modest, el Liouviella, però passant per tres dels punts més anomenats d'aquestes contrades, la Plana Mistresa, la Vall dels Sarrios i l'Ibon d'Estanés, la ruta promet!!!!!.

La ruta comença al Refugi de Lizara i puja, inicialment, compartint camí amb la normal del Bisaurim però, al cap de poc minuts, trobo una cruïlla que agafo a la dreta, a partir d'ara he de seguir el Grm07-Senda de Camile. Pujo de presa, vaig sol i quasi no tinc llum de dia el que fa que no pari ni a admirar el paisatge, a poc a poc, per un camí ben marcat i fressat, vaig passant pels refugis lliures d'Oldecua i dels Forestals fins a arribar al primer punt important de la ruta, la Plana Mistresa, un indret tranquil i encisador situat sota el Bisaurin, de fet des d'aquí també es podria pujar. Però jo giro a la dreta remunta'n la Foya de Bernera i passant al costat del petit Ibon Viejo fins a creuar el Puerto de Bernera.

Només passar el port arribo al punt que més m'ha impressionat de la ruta, i dels últims que he vist a muntanya, la Vall dels Sarrios, un indret meravellós i on el silenci es pur espectacle. La vall està tancada pel sud pel bonic Circ d'Olibón. He de creuar la Vall de punta a punta, quan vaig pel mig paro, admiro, gaudeixo, estic bocabadat, poder gaudir d'un indret com aquest completament sol és impressionant. No tinc ganes de marxar, faig fotos i més fotos, però he de seguir, quan ho faig tinc present que i tornaré, n'estic segur.

Surto de la vall i començo una forta baixada i quan giro a l'esquerra per una petita vall trobo un gran ramat d'Isards (Sarrios), no havia vist tants des de fa molt de temps. Fotos de rigor i segueixo fins a trobar una canal anomenada Cantal de Curets on deixo la Senda de Camille i segueixo recte per un camí ben marcat fins a una altra i propera canal, per on baixo fins al proper Ibon d'Estanés (podem evitar baixar seguint rectes, però aleshores no baixaríem fins a l'ibon),.

A partir d'aquí, deixo la Senda de Camile i torno a pujar, per un corriol desdibuixat, fins a trobar les marques del GR11, però no les segueixo, només les he de creuar per agafar un camí que segueixo direcció al Puerto d'Orna, i que em portaria cap a la Bretxa de Secús, poc després el torno a deixar per girar a l'esquerra i remunta'n una forta pala, sense camí ni fitades, podem orientar-nos anant a buscar el que sembla un ampli coll entre la Cúpula de Secús (dreta) i el nostre objectiu, el Liouviella (esquerra). Mentre pujo, amb el GPS a la mà per evitar anar en direcció errònia, vaig construint alguna fitada, i així, tot distret amb les dues "feines", vaig pujant per aquest terreny "pestos", poc després entro a una petita vall, amb el coll (sense nom) que he de superar al davant. La pujada fins al mateix és feixuga, per terreny trencat, un cop a dalt giro a l'esquerre i pujo fàcilment fins al cim del Liouviella.

Al cim bones vistes locals de la Foya Bernera, Vall dels Sarrios i Bisaurin, més llunyans, i amb molta calitja que dificulta distinguir-los, el Balaitous, Inferns, Midi d'Osau, a més dels cims del sector de Anie-Mesa de los Tres Reyes-Petechema.

Després d'una estona descansant i de recuperar forces començo a baixar, també sense camí, ho podem fer de dues maneres, fer una baixada directa cap a la Foya Bernera, que tenim al fons, per després seguir baixant pel camí de pujada, o agafar l'opció que vaig fer jo que és fer una llarga diagonal, amb restes de corriols intermitents que, després d'una primera part més planera, torna a baixar d'una manera ferma per deixar-me a l'altre vessant de la Plana Mistresa, que només he de creuar fins a retrobar el camí de pujada.

Ara si, ara ja per camí conegut, només em queda, passant pels refugis lliures abans anomenats, baixar fins al Refugi de Lizara, on donaré per tancada la ruta d'avui amb una cervesa ben fresqueta.

Ibon d'Estanés pujant al cim del Liouviella.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Grafic al Opentopomap.


Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.


  • Punt de sortida: Refugi de Lizara, com arribar.
  • Dificultat: Difícil, tot i que la major part del camí és ben marcat i fressat, la pujada i baixada del cim del Liouviella es fora de camí, sense marques ni fitades, no és un tram per a gent amb poca experiència.
  • Material necessari: No és una ruta amb pasos tècnics, així que no necessitem res en especial., amb calçat adequat, roba d'abrigar i els indispensables, mapa, brúixola i GPS en tenim prou
  • Track: El teniu al meu Wikiloc, el podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 1.505 metres al pàrquing del Refugi de Lizara.
  • Alçada màxima: 2334 metres al cim del Liouviella, tot i que al GPS marcava 2.318 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1.255 metres.
  • Distància: 16,4 quilòmetres.
  • Ruta circular: No, semicircular, del refugi a la Plana Mistresa és lineal d'anada i tornada.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, tot i que jo no la vaig portar. També s'ha de tenir en compte que és un Parc Natural i pot haver-hi restriccions pels nostres amics peluts, millor consultar les normes del Parc.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.



Fotos i comentaris.

Començo a caminar quan les primeres llums del dia deixen veure la tranquil·litat que es respira al Refugi de Lizara.


Desviament, a la dreta el meu camí, a l'esquerra la ruta normal al Bisaurin pel Collado de lo Foratón, el gegant d'aquestes contrades.

Paso al costat del refugi lliure d'Oldecua.

El barranc que he de superar.

Vist des de la part mitjana, mirant al darrere.

El camí es clar, marcat i fressat.

Un cop superat el primer tram entrem a una part esglaonada, amb trams planers i petites pales.

Vaig sol com un mussol, absoluta tranquil·litat.

Arribo al refugi lliure de Forestales.

Només pasar-lo albiro la Plana Mistresa.

Plana Mistresa i la continuació de la ruta cap al Bisaurin.

Jo segueixo per la Foya Bernera seguint la Senda de Camille direcció al Collado Bernera i al Valle de los Sarrios.

Miro cap on he pujat, a sota es veu l'encisadora Plana Mistresa.

Paso al costat del petit Ibon Viejo.

I arribo al Collado Bernera.

Només passar el coll entro al meravellós Valle de los Sarrios.

Un indret que em sorprèn molt, es espectacular.

Al mig de la vall el silenci és impressionat.

Des de l'altre vessant mirant tot el camí fet pel bell mig del Valle de los Sarrios.

Autofoto pel record.

Fins a la propera vegada, ja que penso tornar-hi, quedes dins dels indrets on he de tornar.

Sortida de la vall, ara tinc una ràpida baixada.

Després de la primera part de baixada, més forta, entro a una petita vall lateral, que baixa més suaument cap a l'oest.

Sorpresa !!!. Eran un bon grapat, a la foto no i surten tots.

Si segueixo recte podria seguir la ruta sense baixar a l'Ibon d'Estanés. però com vull veure'l de prop baixo aquesta canal, marcada i fitada.

Ibon d'Estanés.

Només arribar torno a girar a l'esquerra i començo a pujar per un corriol poc marcat a recuperar el camí original pel qual és segueix la ruta.

Pujada cap al Collado d'Orna, on no he d'arribar, abans he de girar l'esquerra (sud).

Per tenir una idea, he d'anar (aprox) entre els dos cims que es veuen.

Guanyant alçada és quan el contrast de color de l'ibon d'Estanés es fa més patent i, al fons, treu el nas el Midi d'Ossau.

Retrobo el GR, que no segueixo, jo pujo per un corriol desdibuixat cap al Collado d'Orna.

Idil·lica imatge de l'Ibon d'Estanés.

Al fons ja s'albira el coll.

Però he de girar a l'esquerra. Aquí tinc una petita sorpresa, a la ressenya que he fet servir no parlava de pujada sense camí, ni fitades, ni marques, només deia forta pujada. Així que he de portar el GPS a la vista i anar pujant tot amunt i una mica a l'esquerra.

Vaig pujant i fent alguna fitada.

Aquí, en teoria, hauria de trobar el corriol que surt des del Collado d'Orna, però tampoc es veu cap rastre, ni corriol ni fitades.

Jo segueixo fent camí i fitades. Al fons es veig  una parella de francesos que també puja'n al Liouvielle.

Ara s'ha de passar per sota d'aquest espolo rocós.

Una vegada l'he superat la pujada fluixa una mica.

I entro a un petit circ entre el Liouviella i la Cupula de Secús, al fons el coll per on he de pujar.

Pujada feixuga.

Arribant a dalt.

Al coll veig el camí de pujada per la Foya de Bernera, a l'esquerra es veu l'Ibon Viejo.

I per on he pujat, amb l'Ibon d'Estanés al fons.

Cap al Bisaurin.

Ara toca seguir per sota la cresta, rastres de camí i fitades ho fan més fàcil.

Pic Liouviella.

Valle de los Sarrios des del cim.

Bisaurin, Fetas, Puntal de Secús i Cúpula de Secús.


Foto de cim.

Midi d'Ossau.

Balaitous.

 Anie, Mesa de los Tres Reyes, Petrechema, per anomenar els més coneguts.

Començo a baixar, aquesta fitada marca el gir a l'esquerra per deixar la pala somital.

I ara una forta baixada en diagonal a l'esquerra, també sense camí ni fitades.

Però la direcció és molt evident, sempre amb el Bisaurin al davant.

Allà dalt que el cim del Liouviella.

Paso al costat d'unes petites bases.

Trobo rastres d'un corriol, al fons el cim d'on vinc.

Ja veig la Plana Mistresa, tot i que em queda una bona baixada sense cap camí.

Curiosament, quasi arribant, trobo un corriol bastant fressat, es veu a la dreta de la foto.

Plana Mistresa, mirant cap al Collado Bernera.

Retrobo el camí de pujada i torno a passar pels mateixos indrets d'aquest matí.

Bonica estampa de soledad.

Ara si que veig clarament tot el camí que he fet de bon matí.

Paso pel refugi d'Oldecua.

I encaro l'última baixada al Refugi de Lizara.

On trobo una fresca recompensa per celebrar la magnífica ruta d'avui.

Una ruta espectacular, que ha complert perfectament amb les meves expectatives i que m'ha omplert el cap de projectes.
Achar de Aguas Tuertas.
L'endemà, i abans de seguir amb les vacances, vaig anar amb la meva dona a fer un passeig per un altre dels punts més visitats d'aquelles contrades, l'Achar d'Aguas Tuertas, aquí us deixo 4 fotos d'aquell passeig: