Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 16 de gener de 2014

l'Elefant (intent) i La Miranda de Santa Magdalena.

Acabo l'any a Montserrat i també el començo, però aquesta és una sortida una mica diferent, és una sortida un xic sentimental................de petit, fins als 14 anys passava gran part de les vacances d'estiu a Monistrol de Montserrat, al col-legi del poble, els meus tiets eren els porters i vivien allà, com també era un indret on es feien colònies d'estiu sempre estaba ple de canalla, per tant jo hi volia anar perque m'ho passava d'allo més bè.

De tant en tant els professors de les colònies hem deixaven fer alguna activitat amb ells, una d'elles era pujar fins al Monestir pel Camí de les Aigües, la drecera dels Tres Quarts, Camí de l'Àngel o l'antic camí del Cremallera, aquelles pujades, tot i que no més arribesin fins a l'Abadia eren una festa per mi, i jo no més estava ficant el nas per qué hem deixessin anar amb ells, cosa que no passava sempre.

Quan vaig deixar d'anar de vacances, les meves pujades es van fer molt minses, amb aquella edat pensava amb unes altres coses, però de vegades anava amb els amics d'excusió fins a Montserrat i sempre era pels mateixos camins, semblava que no coneixesim cap més, i això que ni han un munt. 

Cap als 25 anys aprox. vaig començar a anar a Montserrat per uns altres camins i els de la meva infància van quedar olvidats, tan es això que no he tornat a pujar-hi mai més, han passat un bon grapat d'anys i no els he tornat a trepitjar.

Últimament tenia ganas de tornar a passar per aquells indrets, el cos m'ho demanava, no sé perqué però tenia ganes de reviure coses molt enfonsades dintre del meu cap, i volia tornar a passar-hi, si no era possible per tots, si que algun camí d'aquells fos part important d'alguna ruta de les que faig per Montserrat.

A mes habia un cim que no hi havia pujat mai, l'Elefant, per tant vaig decidir fer una ruta que amb sortida i arribada a Monistrol  pases per l'Elefant  i per algun dels camins de la meva infancia.

La circular escollida va ser clara, no vaig haver de pensar gaire, sortiria de Monistrol pel Camí de l'Àngel i, passant pel Monestir de Sant Benet pujaria fins a trobar el Camí dels Degollats i l'entrada de la Canal del Pou de Gat, entraria a aquesta canal fins ha arribar al Camí de l'Arrel, el seguiria un petit tros direcció Can Maçana fins a trobar l'entrada de la Canal Plana, hi pujaria fins a la cruïlla del Camí de la Serra de les Lluernes, aquí ja quasi som als peus de l'Elefant, no més ens quedar remuntar per la seva falda fins el pas clau, una petita escletxa que es coneix com el Pas de l'Endocrí, aquí vaig tindre un problema que va fer que desisitís de pujar, i es que feia un vent molt fort que convertia aquesta petita pujada per la roca montserratina en un xic arriscada, i més si vas sol com era el meu cas, per tant vaig donar-me la volta i tornar cap al camí de la Serra de les Lluernes.

Un cop al camí vaig seguir amb la ruta com estava prevista, ara per indrets molt coneguts, baixant cap a les ermites de Sant Salvador i Sant Benet, el Pla dels Ocells, Pas de Trencabarrals, Camí Nou de Sant Jeroni, escales de Jacob, ermita de Santa Magdalena, cim de la Miranda de Santa Magdalena. D'aquest cim començar la baixada seguint el camí de l'ermita de Sant Onofre, Sant Joan, Pla de las Tarantulas, Camí de Santa Ana, ermita de Santa Ana, camí Vell de Sant Jeroni, Monestir de Montserrat, aprofitant per fer una cervesal bar jejejejeje, i seguir baixant pel camí de la Santa Cova fins a la Cruïlla del GR que porta a Monistrol.

Aquí tornava a entrar als camins de la meva infància, potser els que més, anava baixant i anava donant voltes a molts records. Tenia dues opcions per baixar, tan si val per la que baixes, el Camí de les Aigues o la Drecera dels Tres Quarts, totes dues eren viables per tornar a Monistrol i per tornarme alguns records, vaig  baixar tranquil-lament, sense presses, deixant anar la ment i gaudint de la baixada, arribant a Monistrol molt satisfet, tot i no fer cim, segurament per què l'objectiu principal de la ruta no era el cim era un altre............


L'Elefant pot esperar, no és mourà d'allà i jo hi tornaré, això segur.


Al cim de la Miranda de Santa Magdalena.


Aquí teniu la grafica d'altura i l'imatge al Google Erth, el track és a wikiloc però teniu en compte un cosa, el track es orientatiu, esta editat per què vaig tindre un problema amb l'aparell i no va gravar la baixada, per tant el vaig editar a casa, és fiable, ja que la majoria de camins de baixada son amples i molt transitats, a més totes les cruïlles estan molt bé senyalitzadas. Track editado



Les dates tècniques de la ruta son una aproximació, ja que, com el track es editat no pots posar dades fiables, sempre es tracta de dades teòriques.

  • Punt  de sortida: Monistrol de Montserrat,  Com arribar
  • Material necessari: no és necessita res d'especial, la ruta és fàcil, amb un calçat adequat i una mica de menjar i aigua en tindrem prou, aixó si, mapa, bruixola i GPS, si en tenim, son indispensables.
  • Altura mínima: 159 metres a Monistrol de Montserrat.
  • Altura màxima: 1132 al cim de la Miranda de Santa Magdalena.
  • Desnivell positiu acumulat: 1300 metres.
  • Distancia total: 18km. aprox.
  • Ruta circular: si
  • Temps total: 6 hores.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb castellà, ho podeu veure a Picasa


Plaça de la Font de Monistrol de Montserrat.


Records........el col·legi.



Al darrere esta l'ermita de l'Àngel.


El sol començar a donar llum a les roques de Montserrat.


Començo a pujar pel PR C-19 o Camí de l'Àngel.



El camí surt a la carretera, però quasi al moment la torna a deixar.


Monistrol de Montserrat ja queda allà a baix.


Guanyo altura per la Serra de Canfranc.



I arribo al monestir de Sant Benet.


Ja veig Els Flautats i l'Elefant.


El PR torna a creuar la Carretera.


 Una vista de Sant Benet mes complerta.


I tornem a sortir a la carretera, ara bé el tram més avorrit, l'hem de seguir per un camí al costat, direcció el Monestir, com no m'agrada anar per la carretera el faig corrent, quan abans hi passi millor, de totes maneres no més son uns 10 minuts caminant.


Arribo al Camí dels Degollats i, al moment, al començament de la Canal del Pou de Gat, per on pujaré.


L'inici de la Canal no és gaire engrescadora, totes els senyals diuen que per aquí no, però jo sí que hi passo, sempre haig de portar la contraria jejejeje...................no hem de fer cas a las senyals, sense cap dubte és l'inici de la Canal.



La canal, al començament, es molt estreta i te petites grimpades


Aquest es el pas que més complicacions vaig tindré, la roca estaba mullada i després de molts intents vaig poder pujar amb una postura un pél atlética uffffffffff.............si la roca no esta mullada es una grimpadeta molt fàcil.


Després segueix un tram més planer, alguna fitada ens diu que anem pel bon camí.


Aquesta fitada i una fletxa de color blau ens indica quan deixar la llera de la canal.


Surtim al Camí de l'Arrel.


El seguim uns metres direcció Can Maçana fins a trovar el desviament de la Canal Plana.


Aquesta canal es molt més fàcil de seguir que l'altre que hem pujat, no més el tram final es fa més feixuc.


Coll de la Canal Plana.



Els Flautats i l'Elefant .



Una mirada cap el Bages, amb les seves brumas matinals, la fons es veu la linea blanca del Pirineu.


Agafo el Camí de la Serra de las Lluernes fins a aquest petit coll als peus de la Prenyada i de l'Elefant.


La Prenyada i el sector de Tebes, al fons es veu el Mediterrani.


El Mediterrani una mica mes a prop


Trencabarrals i el pas del mateix nom al seus peus, d'aqui una estona hi passare.


Sector Tebes, al mig esta la Miranda de Santa Magdalena, allà hi aniré després.


La pujada final a l'Elefant i, amb una linea verda, el tram que vaig deixar per un altra ocasió, feia un vent molt fort i vaig creure que no debia arriscar-me anant sol.


Començo a baixar , tinc dues opcions, pel camí que va directe al Pla dels Ocells o per Sant Salvador i Sant Benet, agafo aquesta ultima, la raó és molt fàcil..........


.........l'indret on esta situada l'ermita de Sant Salvador és dels meus preferits de Montserrat, si faig una ruta pels seus voltants sempre hi passo.


Segueixo baixant......


......fins a aquesta cruïlla, a l'esquerra cap a l'ermita de la Trinitat i el Camí de l'Arrel, jo a la dreta, cap a l'ermita de Sant Benet.


Sant Benet.


Arribo al Pla dels Ocells i agafo el camí del Pas de Trencabarrals, Sant Benet vist dels voltants d'aquest pas.



Pas de Trencabarrals.


El Monestir de Montserrat d'aprop de la cruïlla amb el Camí Nou de Sant Jeroni.


La Prenyada i l'Elefant, si mireu atentament, podeu veure l'indret on esta l'ermita de Sant Salvador.


Segueixo aquest camí fins al desviament cap a Santa Magdalena.


Escales de Jacob.


Pujada a Santa Magdalena.


Continuació cap a la Miranda de Santa Magdalena.


Al mig d'aquest arbres es troben les ruïnes de l'ermita.


I el Baix Llobregat vist del cim de la Miranda de Santa Magdalena.



Montserrat, rocs, pedres, agulles...........muntanya magica que no pots deixar de visitar..... Sant Jeroni 360º a Montserrat Cova Arcada i Pallers , Montgros Tron de l'Espasa , Un tomb per Montserrat Santa Magdalena Sant Jeroni 2 , Sant Jeroni 3 , Montgros 2 , amb BTT

Una foto de cim gràcies a dos muntanyencs que estaven allà.

 

I una mirada al Monestir, el meu següent punt de pas.


El Cavall Bernat, possiblement l'agulla mes llamativa de Montserrat.


Baixo passant per Sant Onofre.


Sant Joan.


Pla de les Tarantules.


Agafo el camí de Santa Ana.


Que esta al  mig d'aquells arbres.


Faig una ultima ullada a La Momia, l'Elefant i La Prenyada.


Aquí estava l'ermita de Santa Ana.


Arribo al Camí Vell de Sant Jeroni, també es coneix com Camí de les Escales.


Un nom molt adient jejejeje.


Ja tinc el Monestir a tocar, al fons La Mola, Repor.


Ja hi soc, ara........


........Toca recuperar forces.


Un cop fet segueixo baixant pel Camí de la Santa Cova.


Fins a arribar a la cruïlla del GR que m'ha de portar cap a Monistrol de Montserrat.


Allà trobem la Santa Cova, just darrere seu és troba el Tron de l'Espasa, pujat fa uns dies Tron de l'Espasa


Allà baix veiem Monistrol.


Cruïlla, és igual el que agafem, tots dos ens han de portar fins al punt de sortida d'aquest matí, son el Camí de les Aigues o la drecera dels Tres Quarts, baixo per aquesta ultima.


Camí molt fàcil de seguir.


Una mirada al darrere, baixo tranquilament, gaudint.


I  és que, amb aquest panorama, és per fer-ho.


Monistrol, cada cop mes a prop.



Arribo a la cruïlla on s'ajunten els dos camins de baixada.



Ja tinc el poble a tocar.


A cabo entrant a la plaça de la Font per la vessant contraria a la que he marxat aquest matí, donant per acabada la sortida d'avui i amb el cap ple de records.


Per acabar un petit video de la sortida, no es gran cosa:



3 comentaris:

  1. Hola Miquel, bonica i completa caminada per Montserrat. Només t'ha faltat pujar a l'Elefant però la decisió és la més encertada si les condicions no eren favorables.

    T'avanço que a principis d'abril tenim previst fer els 360º a Montserrat...

    Salut!

    ResponElimina
  2. Hola Marc, gracies per passar pel meu raconet, aquesta ultima part anant sol no es recomenable si las condicions no son bones, per tant, tot i que mai agrada donar la volta crec que vaig fer el millor.

    Avisam de dates per si puc anar amb vosaltres, si voleu.

    ResponElimina