Ja fa molt de temps que conec a Mattin , ens vam coneixer a traves del foro d'Ordesa , i de les hores fins ara ja ens hem vist uns quants cops, però sempre al voltant d'una taula, gaudint d'un dinar plegats amb la família o amb els amics, mai a muntanya.
Com tenim els mateixos anys, i aquest any en fèiem 50, i a més, amb pocs dies de diferència, vam dir que ho podíem celebrar pujant algun cim plegats, dit i fet, ara teníem que decidir qui cim pujàvem, a més la meva filla Alba va decidir que havia de venir amb nosaltres SI o SI, i ja se sap com poden ser de persuasives les dones, doncs al final seríem tres a la sortida.
No ens va costar gaire decidir quin cim pujàvem, ell tenia un projecte per aquest any i un dels cims d'aquest projecte era repetir una pujada als Encantats per la Canal Central que havia fet quan tenia 19 anys. Més difícil va ser trobar un dia per fer-ho, són molts els quilòmetres que ens separan i, per tant, trobar un dia que tots dos poguéssim coincidir no va ser fàcil. Finalment a finals de setembre vam poder trobar un dia que a tots dos ens anava bé, per tant no ens ho vam pensar i vam fer les motxilles per anar a dormir al refugi Ernest Mallafre i l'endema intentar fer el cim.
Aquesta pujada és un xic massa tècnica per mi, s'escapa a les meves possibilitats o a les sortides que faig normalment, però ja es va encarregar en Martín de donar-me ànims i de dir que la podia pujar tranquil·lament i, que si no podia, ja hem pujaria ell, encara que fos com a un porquet jajajaja.
L'accés a la canal és seguint la ruta normal per pujar aquest cim però, arribant un punt, marcat amb fites on el camí normal gira cap a la nostra dreta, en el sentit de la marxa, nosaltres hem de girar a l'esquerra seguint les fitades que hi trobem. El desdibuixat corriol que seguim ens porta a peu de via, tot i que tenim dos punts per començar, just al mig de la canal, per sobre una petita congesta de neu comença la via que puja directament per la canal. I un xic més a l'esquerra, just o trobem un pared de roca inclinada, bastant llisa, comença la via que vam fer nosaltres. segons en guarda del refugi i com Martín ja sabia, és molt millor pujar per aqui, ja que, la pujada és més fàcil i tens menys risc de caiguda de rocs.
Aquesta via, te la seva màxima dificultad al començament, per superar aquesta roca llisa, segurament serà un grau III o III+ , un cop superat aquest tram només hem d'anar pujant per una canal lateral a trams de pedra, on hem de fer servir les mans puntualment, i a trams amb herba, que si esta seca no hi tením cap problema, mullada seria més perillosa, ja que una relliscada aquí dintre no pot ser bo.
Quan portem més de la meitat de la pujada, la canaleta per on pujàvem s'acaba i hem d'entrar a la Canal Central, l'indret esta marcat amb una fitada, d'aquí cap amunt hem de fer servir més las mans, però no és gaire difícil, es fa bastant bé.
U cop al collet que separa els dos Encantas hem de fer una diagonal en pujada que ens deixa a la cresta del Gran Encantat, molt a prop del cim.
Al cim tenim un panorama grandiós, tenim devant nostre 360º de Pirineu, Veiem el Peguera, Monestero, el Massis de la Pica d'Estats, Saboredo, Amitges, Ratera, Colomers, inclos es deixa veure el rey del Pirineu, l'Aneto, és veuen els estanys de Sant Maurici, Amitges, Ratera, difícil anomenar tot el que veiem.
Un cop les fotos de rigor baixem per la ruta normal, però arribats un punt ens equivoquem i girem a l'esquerra, quan teníem que haver-ho fet a la dreta, això fa que arribem a un indret per on seguir baixant, sense anar assegurats amb cordes sigues molt arriscat, per tant vam preparar l'instal·lació i superar aquest tram assegurats. Un cop recuperat el camí normal ja tot va ser seguir-lo fins al refugi, recollir trastos i al cotxe, que ens esperant a casa aquesta mateixa nit.
Tots tres al cim del Gran Encantat.
El perfil de la ruta, dels dos dies junts, el track al Wikiloc
L'imatge al Google Erth.
- Punt de sortida: Pàrquing de Prat Pierro, Com arribar
- Material necessari: Es una ruta difícil per tant hem d'anar ben preparats, Casc, arnes, corda i tots el estris per una via catalogada com PD+, mapa, bruixola i GPS (si en tenim).
- Altura miníma: 1602 metres al pàrquing de Prat Pierro.
- Altura màxima: 2747 metres al cim del Gran Encantat.
- Desnivell positiu acumulat: 1256 metres entre els dos dies.
- Distancia: 13'3 quilòmetres entre els dos dies.
- Ruta circular: només una part, la resta es lineal.
- Si voleu veure les fotos amb els comentaris en castella ho podeu fer al meu àlbum de Picasa
Sortim del pàrquing de Prat Pierro a tota velocitat, hem d'intentar arribar al refugi abans de las 8, que és l'hora del sopar.
Riu Escrita.
Arribem a temps per sopar i en Martín ens sorprèn amb una ampolla de vi que portaba a la motxilla.
Al dia següent, sense matinar per no agafar la roca massa freda, sortim del refugi cap al nostre objectiu, que es troba bastant a prop.
La pujada es constant.
Ja albirem la Canal Central
Nosaltres pujarem per on marca la fletxa.
Arribem a l'entrada, mentre ens preparem faig una foto cap al que tenim darrere.
Com Alba i jo som inexperts en aquest tipus de pujada Martín decideix pujar i assegurar, d'allà dalt, la nostra pujada, aqui l'Alba espera el seu torn.
I aquí pujant la roca llisa que dona entrada a la via.
Un cop superada ja tot és anar pujar per la canaleta lateral, a més Martín decideix que pugem amb la técnica d'ensamble, més que res per seguretat nostra, ja que som bastant inexperts dintre d'aquest tipus de terreny.
La canal puja fort, i ens fa suar de valent.
Estany de Sant Maurici.
Les següents fotos il·lustren el que és la pujada per aquí, trams de roca o hem de fer servir les mans amb trams d'herba, per on pugem més tranquils.
Entrem a la Canal Central.
Ara el terreny és més feréstec i hem de fer servir les mans contínuament, però no és difícil, es pot pujar molt bé, això si, sempre prenent les precaucions que siguin necessàries.
Ambient del bo, estem gaudint d'allò més.
Sortim al coll entre els dos Encantats, i al sol, cosa que agraïm, doncs ja portem molta estona pujant a l'ombra i el sol s'agraeix.
Martín recollint les cordes, quina feinada que té.
Ara, per seguir pujant, ens queda una llarga diagonal que acaba a la cresta un xic abans del cim, però no pujarem com fins ara, Martín pujara primer i posant reunions ens assegura des-de dalt .
Martín assegurant aquest tram.
Alba i jo al coll, esperant el nostre torn per pujar.
El següent tram és fàcil, tot i que no ho sembla, però tenim bona roca i amb bons llocs per agafar-te.
Alba esperant el seu torn.
Mentre espero el meu m'apropo a l'estany de Ratera.
I al d'Amitges.
L'últim tram és el pitjor per mi, la roca es trenca molt i hem d'anar amb molt de compte.
Vist de dalt.
Alba a l'últim pas abans de sortir a la cresta.
Ja és fora, amb el petit Encantat al darrere.
I ara és el meu torn, estic content, he pujat per un indret on mai havia pensat que hi pujaria, però amb l'ajuda d'en Martín tot ha sigut més fàcil.
BUFFFF quina feinada li estem donant.
Alba surt disparada al cim.
Cim del Gran Encantat.
Començo a fotografiar el meu entorn, el primer, l'amo d'aquestes contrades, el Peguera
El Petit Encantat.
El Tuc de Ratera, un dels cims que he de pujar però mai trobo dates.
Esquerra Saboredo, dreta Amitges.
Estany de Sant Maurici, un paradis a l'estiu i a l'Hivern.
Peguera, Monestero, a la dreta quedaria el Subenuix, fora de la imatge.
Martín gaudint d'un cim que fa 31 anys ja havia pujat.
Una foto per il·lustrar les dues pujades.
Una panoràmica, un xic forçada, dels cims del parc i en Martín.
Alba i jo al cim, satisfets.
360º de Pirineu.
Foto de cim.
I un altre panoràmica, amb dus fitades idèntiques, coses del Fotochop jejejeje
El massís de la Pica d'Estats.
És l'hora de marxar, però l'aventura no a fet més que començar......
Arribats aquest punt ens equivoquen i girem a l'esquerra en el sentit de la marxa, teníem que haver-ho fet a la dreta, sense adonar-nos de l'errada seguim baixant.
Fins a trobar-nos a un punt on seguir baixant sense assegurar-nos era perillós, hem de tornar a pujar o baixar per aqui assegurats, decidim això últim.
Aquesta és la pared de roca per on hem hagut de baixar.
Martín recollint la corda que hem fet servir per baixar per aquí, però no s'ha acabat l'aventura....
Mentre muntava l'instalació per baixar cau la motxilla de Martín per una canal lateral (la que es veu més ombrívola) i la tením que intentat recuperar, les claus del cotxe i la cartera estan dintre la motxilla.
Al mig de la foto ja torna amb la motxilla, però sense el forro polar, no l'hem vist,
Un cop superats tots els entrebancs baixem per la ruta normal.
Aquests dos baixant a tota velocitat, no puc ni para a fer fotos.
Canal de baixada de la ruta normal als Encantats.
Ja vinc !!!!!! uffff quina marxa porten.
Deixem els rocs i entrem a un terreny per on és més agradable caminar.
Una ultima ullada als Encantats.
Creuem el pont i arribem al refugi, ara toca recollir trastos i seguir baixant.
I ho fem a "paso ligero", tant que no faig més fotos, aquesta és, l'ultima.
Arribem al pàrquing i anem cap a casa, a sigut un gran dia de muntanya, ens ho hem passat d'allò més bé, almenys Alba i jo. No més hem de donar-li les gràcies a Martín per haber-nos donat l'oportunitat de fer aquesta pujada, sense ell no ho haurìem fet, i la paciència i el treball que ha tingut avui perquè nosaltres poguèssim pujar el més fàcilment possible és impagable, MOLTES GRACIES.
Tendriais que entrenar un poco mas pues se sube bastante bien sin cuerdas
ResponElimina