Refugi de Goriz-Nerin

Descripció de la ruta.

Recorregut per pujar o baixar al refugi de Goriz, una interessant alternativa al clàssic de la Pradera d'Ordesa (4 hores, mimin fins al refugi), o al que surt del mateix poble de Nerin, però fent servir l'autobús, i els seus abusius preus, que puja fins a les proximitats de Cuello Gordo (1 hora i mitja, mimin fins al refugi).

Nosaltres ho vam fer de baixada, després de la ruta del matí, Soum de Ramond i Monte Perdido, després de descansar cosa d'una hora al refugi.

Sortim al voltant de les 16,15 del refugi i vam arribar al voltant de les 19,45 a Nerin, tres hores i mitja a un bon ritme, amb les parades justes, suposo que per pujar serien un mimin  de 4 hores, a bon pas.

La ruta no té cap secret, de Goriz agafem el camí a  Cuello Gordo, arribats aquí el deixem per baixar cap a Cuello Arenas, seguin per una pista forestal o per traces de corriol. Arribats a Cuello Arenas enllacem amb la pista forestal que bé de Nerin, i per on puja l'autobús. Ara només s'ha de seguir la pista anant en compte d'agafar les dreceres que anem trobant per evitar les grans corbes de la pista.

Si ho hem fet bé, arribarem a un punt on surt un corriol a l'esquerra, tenim el nom de Nerin pintat amb color blau a un roc, l'agafem i ja només l'hem de seguir, davallant primer suaument i després d'una manera més ferma per arribar a Nerin.

Els últims metres els podem fer per la pista o per un corriol desdibuixat que va vorejant els petits conreus que trobem a les afores del poble. Nosaltres vam fer servir aquesta última opció, però totes dues són valides.

Últimes llums del dia, arribant a Nerin.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

• El recorregut es pot fer servir també de pujada, només haurem de afegir temps a la durada total.
• Punt de sortida: en el nostre cas, ja que vam fer el recorregut de baixada, va ser el refugi de Goriz, per tant poso l'enllaç del punt d'arribada, el poble de Nerín.
• Dificultat: baixa, senders ben fressats i pista forestal.
• Material necessari: si només fem aquest recorregut res especial, calçat i roba adequats i els imprescindibles a les nostres sortides, GPS, mapa i brúixola.
• Track: el teniu aquí. Un apunt, el track posa que vam trigar quasi 5 hores, no es cert, vam estar 3 hores 45 minuts. Possiblement va comptar amb l'estona que vam estar descansant al Goriz, després de fer la ruta del matí.
• Altitud mínima: 1279 metres al poble de Nerín.
• Altitud màxima: 2198 metres al refugi de Goriz.
• Desnivell positiu acumulat: 194 metres.
• Desnivell negatiu acumulat: 1100 metres
• Distancia total: 12,600 quilòmetres.
• Ruta circular: NO, es lineal completament.
• Ruta per gossos: SI, cap problema.
• Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google.

Fotos i comentaris.

Deixem Goriz i el seu meravellós entorn darrere, anem pel camí de Cuello Gordo.

Veiem la part alta de la famosa cascada de la Cola de Caballo, punt final del recorregut pel fons de la vall d'Ordesa.

Els grans cims ja estan tots tapats pels núvols, només destaca, al fons, a l'esquerra, la Brecha de Rolando i el Casco de Marboré.

Vall d'Ordesa.

Última mirada al darrera, estem arribant a Cuello Gordo.

Cuello Gordo, la ruta a la parada de l'autobús segueix cap a la dreta, superant el contrafort que baixa del cim que tenim al davant, el Pueyo de Mondicieto. Ara nosaltres anirem a l'esquerra, baixant cap a Cuello Arenas.

Havia dit que era l'última mirada ¿?. Impossible, has de mirar per força.

Anem baixant i comencem a veure els cims del Cañon d'Añisclo.

Es un tram molt pesat de fer, de Cuello Gordo a Cuello Arenas quasi no perds alçada, però has de caminar una bona estona. Ho pots fer per pista o per traces de corriol, nosaltres pel corriol. Anem passant per les diferents Mallatas de Escaz, Esmoladera, Chorcho, Mallón.

Per sort es un indret precios, amb unes bones vistes.

Qui són aquests que ens venen a molestar tan tard ¿?.

La grandiositat de Cuello Arenas. Al fons ja es veu la pista forestal per on puja l'autobús.

Ara s'ha d'anar amb compte d'anar agafant les dreceres que anem trobant.

Barranc de Calderuela, al fons el poble de Fanlo.

Desviament cap a Buisan i Fanlo

Últim desviament, anem d'anar atents, doncs si ens el passem haurem de baixar fins a Nerin per la pista, i aquí fa una gran volta per perdre alçada. Es veu la pedra on es troba pintat el nom del poble de color blau.

Nerin.

Peña Montañesa.

Capvespre, per sort ja falta mol poc.

El sol il·lumina els cims del Cañon d'Añisclo, els dos Sestrales i la punta denominada El Fraile. A sota es veu l'autobús, que sembla que avui no ha sortit, no hauria ningú per baixar.

Sortim novament a la pista, molt a prop del poble.

Podem seguir per la pista, o agafar un desdibuixat corriol, que ressegueix el mur de pedra dels camps de conreu, que son abans d'arribar a Nerin.

Ja som al cotxe, amb una idíl·lica imatge per acabar.