Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 26 d’abril del 2018

Serra del Verd, a l'ombra del Pedraforca.

Descripció de la ruta.

La Serra del Verd es una petita serralada del prepirineu català. Situada al sud de la Serra del Cadi, amb la Serra del Port del Compte a l'oest i l'idíl·lic Pedraforca a l'est. No es un indret de molta innivació, dòncs la seva modesta altura, poc menys de 2300 metres al punt més alt, el Cap del Verd, i la seva situació fa que el blanc element sigui car de veure. 

Tot i això, quasi tots els anys es possible que rebi alguna interessant nevada i, com són uns cims suaus i sense forts pendents,  fa que es converteixi amb un punt molt adient per gent poc avesada a moure's pel blanc element, o per començar a anar amb raquetes de neu. També és un bon indret per anar-hi si el risc d'allaus al Pirineu es fort, com va passar el cap de setmana que vaig anar jo. 

La ruta comença a l'inici del camí a l'ermita de Santa Margarida, per arribar-hi només hem de seguir la pista forestal que surt de la rotonda d'entrada al poble de Gósol.

Poc després de començar a caminar passo per l'ermita i, just darrere d'ella, començo a trepitjar neu, de moment en bon estat, pel que puc caminar tranquil·lament sense estris. La pujada cap al Coll de la Mola va seguint la pista forestal, amb dreceres que eviten les grans corbes d'aquesta. Un cop al Coll de la Mola, pas natural cap a Tuixén, deixo el camí que portava, GR 150, i passant per algun punt encisador, com el Planell de la Font o el Prat Nabirol, arribo al cim, ample i pla, del Cap del Verd, punt culminant de la Serra del Verd.

Al cim bones vistes de les serres del Prepirineu, Port del Compte, Ensija, Rasos de Peguera i Serra del Cadí. A més de l'encisador Pedraforca i, curiosament, cims del Pirineu d'Osca són ben visibles, el Turbon, el Cotiella o el Monte Perdido són a l'abast dels meus ulls.

Un cop fetes les fotos de rigor, i després de recuperar forces, baixó del Cap del Verd direcció Coll de Belitres, però aquí, en lloc de baixar directament, primer pujaré als altres dos cims de la Serra, el Prat d'Aubes i Cap d'Urdet. Per pujar-hi només he de seguir l'ample i fàcil cresta que els uneix, separats pel Coll dels Tres Pics, tots dos són cims bastant planers i sense dificultats tècniques, tret d'algun curt tram un xic més costerut. Les vistes són limitades als dos cims, tret del Pedrafoca i de las  Serres d'Ensija o de Rasos de Peguera, no es veu gaire cosa més.

Un cop visitats tots dos cims torno fins al Coll de Belitres i comenco la baixada pel Torrent  Fosc, una baixada fàcil però que li dóna un xic més d'ambient a la sortida. Un cop acabada la baixada pel torrent surto a una pista forestal, es la que bé de Gósol, i on he deixat el cotxe, només he de seguir-la per arribar al punt de sortida. Es un tram que es fa pesat i monòton, perquè són uns 3 km de pista, però tinc al Pedraforca al davant i això sempre és garantia per captivar la mirada i els sentits.

Foto de cim.

Dades tècniques.

ATENCIÓ: Com suposo que no tothom vol pujar al Cap d'Urdet i al Prat d'Aubes he dividit el track i n'he fet dos, un de la ruta complerta i l'altre només de la pujada al Cap del Verd, Així, si a alguna persona l'hi interessa fer la meva ruta, pot escollir quin recorregut l'hi és més adient per ella.

Imatge de la ruta al Google Earth (nomes la pujada al Cap del Verd).

Imatge de la ruta al Google Earth (ruta complerta).

 Perfil de la pujada al Cap del Verd. El track al meu Wikiloc.

Perfil de la ruta complerta. El track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Començament del Camí a Santa Margarida, on s'arriba per la pista forestal que surt de la primera rotonda que trobem en arribar al poble de Gósol, Com Arribar.
  • Dificultat ruta completa: Moderada, més que res per distància i desnivell acumulat.
  • Dificultat només Cap del Verd: Fàcil, només la baixada pel Torrent requereix una mica d'atenció extra.
  • Material necessari: tot i ser una ruta fàcil es una ruta hivernal, per tant hem de portar els estris adients per aquesta època, a mes dels sempre indispensables, mapa, brúixola i GPS.
  • Track ruta completa: el podeu baixar d'aquí.
  • Track només de la pujada al Cap del Verd: El teniu a l'enllaç següent.
  • Alçada mínima: 1384 metres a l'inici de la ruta, que es el mateix pels dos recorreguts.
  • Alçada màxima: 2.282 metres al cim del Cap del Verd, unt més alt dels dos recorreguts.
  • Desnivell positiu acumulat per la ruta completa: 1338 metres.
  • Desnivell positiu només pel Cap del Verd: 975 metres.
  • Distància total: 19 quilòmetres.
  • Distància només pel Cap del Verd: 15 quilòmetres.
  • Ruta circular: Sí, només a la ruta completa trobem un tram lineal.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema a cap dels dos recorreguts.
  • Per veure les fotos, amb els comentaris en castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

A la rotonda d'entrada a Gósol comença la pista forestal per anar a l'ermita de Santa Margarida i al poble de Tuixén. L'agafo, i després de seguir-la poc més d'un quilòmetre, aparco el cotxe al començament del camí a l'Ermita de Santa Margarida, aquest camí també es el GR-150.


Aquí es veu el tram que he fet des de Gósol, que es just darrere del turo del Castell de Gósol, al fons el Pedraforca es mostra engalanat amb un bonic vestit blanc. 

I  al davant tinc les suaus muntanyes que visitaré avui.

Santa Margarida.

Darrere l'ermita comença la neu, en bones condiciones per caminar, per tant i, de moment, sense necessitar posar-me el material. A trams per bosc i a trams seguim la pista forestal.

Al fons tinc el primer objectiu del dia, el Coll de la Mola, pas natural cap a Tuixén.

 Coll de la Mola, aquí deixo la pista que baixa a Tuixén, i segueixo cap al sud, per aquí el camí segueix ben marcat, avui faré servir poc el GPS.

El protagonista del dia, el Pedraforca.

Es una pujada tranquil·la, ideal per raquetes, tot i que, de moment, segueixo sense elles.

Comença a veure's la Serra del Port del Compte.

La veritat és que és tot un plaer caminar per aquí, i totalment sol, cosa difícil per aquests indrets.

Vaig guanyant alçada i començo a veure les muntanyes del PrePirineu català, Serres del Cadi i d'Ensija, amb el Pedraforca al mig de les dues.

Passo pel Planell de la Font, un idíl·lic indret.

I començo la pujada final, també el tram més feixuc, doncs la neu era més tova.

Però avanço bé, tot i que dubto un parell de cops de parar-me a posar-me les raquetes.

Ja quasi sóc dalt, el Prat Nabiral és com si fos un avant cim del Cap del Verd.

Cim del Cap del Verd, punt culminant de la Serra del mateix nom.

L'encisador Pedraforca.

La Serra del Cadí, cap el norest.

I cap al noroest.

Curiosament, per la seva orientació, el Cap del Verd es un cim amb grans vistes al Pirineu aragonès, aquí el Turbon.

Cotiella.


Serra del Port del Compte, i la seva estació d'esquí.

Pedraforca, Serra d'Ensija i Rasos de Peguera.

Ensija i Rasos de Peguera al fons, al davant els cims del Prat d'Aubes i Cap d'Urdet, els altres cims de la Serra del Verd, i que visitaré d'aquí una estona.

La Neila al cim, amb el Pedraforca i la Serra del Cadi, al mig treu el nas el Moixeró.

Començo a baixar cap al Coll de Belitres, al mig de la imatge, allà es la baixada normal pel Torrent Fosc, però abans de baixar jo pujaré als dos cims que es veuen, després tornaré al Coll per baixar per aquí. Podria provar de baixar pel vessant nord-est del Cap d'Urets, però una neu molt tova, i la perspectiva d'una caminada de quasi 8 quilòmetres per pista forestal fa que decideixi tornar fins al Coll de Belitres.

Coll de Belitres, mirant cap al Cap del Verd.

Començo a pujar al Prat d'Aubes.

Faig el cim molt ràpidament, la punta que es veu al fons es Montserrat.

Poques vistes te aquest cim, tret de la de Montserrat també treu el nas el Pedraforca.

Segueixo cap al Cap d'Urdet.

Només hem de seguir la cresta que els uneix, ample i fàcil. tot i que, en algun punt curt, un xic dreta.

Passo pel Coll dels Tres Pics i començo la pujada l'ultim cim.

Després d'un tram molt feixuc, pel fort pendent, i per l'estat de la neu, arribo als plans previs al cim.

Vèrtex del cim, mirant cap a la Serra d'Ensija i Rasos de Peguera. Les úniques muntanyes que es veuen des d'aquest cim, a més del Pedraforca.

Precisament, mirant al Pedraforca, decideixo recuperar forces.

Un cop tip, i descansat, començo el retorn, baixo satisfet, dubtava de venir fins a aquest cim però. Menjar-me el bocata, amb aquestes vistes, i a la mes absoluta soledat, a fet que gaudeixi força l'estona que he estat aquí dalt, que, en el fons, es el que importa, gaudir de tot el que fem.

Baixo amb tranquil·litat, primer pel tram planer, i després pel més feixuc.

Torno a passar pel Coll dels Tres Pics.

I ara tinc per devant la part dolenta de fer aquesta ruta així, que no es un altre que s'ha de tornar a pujar al cim del Prat d'Aubes, i aquí les cames comencen a notar tantes pujades i baixades.

Però, a poc a poc, supero els més de 100 metres de desnivell.

Torno a passar pel cim del Prat d'Aubes, i baixo cap al Coll de Belitres.

Coll de Belitres, petita parada a beure i a fer un parell de fotos.

Coll de Belitres, amb el Pedraforca al fons, al mig comença la baixada pel Torrent Fosc.

Aquí la tenim, una baixada fàcil, però que li dóna un xic més d'ambient a la sortida.

Passo davant de les úniques 4 persones que veig en tot el dia.

La baixada es molt bonica, sempre amb aquestes vistes.

Però s'acaba molt ràpidament, quasi sense adonar-me compte surto a la pista forestal, que s'ha de seguir fins al punt on he deixat el cotxe.

Per a mi és el pitjor, sempre s'he m'han fet molt pesades aquestes tornades per pista forestal.

Tot i que, amb aquestes idíl·liques vistes, tot és més agradable.

Això s'acaba, la neu i la ruta són molt a prop d'acabar-se.

I acabo com he començat, amb el turo del Castell de Gósol i el Pedraforca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada