Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 20 de juliol de 2018

La Maladeta pel Corredor de la Rimaya.

Descripció de la ruta.

Al dia següent de pujar a l'Aneto i a la Punta Oliveras volem provar de pujar a La Maladeta, un cim dels més estètics d'aquestes contrades i que, tot i el seu complicat accés pel Corredor de la Rimaya, no es pot considerar com a difícil, ja que tota la pujada és per terreny molt assequible i, només el tram del Corredor ens posara, un xic complicada, la pujada al cim.

La Maladeta, tot i no ser dels més alts, és un dels grans cims del Pirineu, la seva esvelta imatge des de La Besurta és molt atractiva, i sembla que estigui dient, aquí estic, vine, puja. A més, la seva ruta normal, pel Corredor de la Rimaya, té aquest xic de dificultat que fa que tingui un gran ambient d'alta muntanya.

La ruta per pujar-hi és molt fàcil de seguir, només s'ha d'anar pel mateix camí de l'Aneto fins al desviament al Portillon Superior, allà deixem aquest concorregut camí, i entrem de ple al sector de La Maladeta, que la tenim just al davant. Però, tot i veure-la tan a prop, ens queden un parell de dures pales per arribar a la base del Corredor de la Rimaya, atents si es oberta la Rimaya, doncs seria més arriscat intentar pujar. Per sort, aquest llarg hivern que hem tingut, fa que la innivació encara sigui molt alta, i la Rimaya estigui ben tancada. 

La pujada pel Corredor de la Rimaya, entre 40/50 graus, és tècnicament fàcil, però s'ha d'anar atent, perquè una errada pot ser perillosa. Un cop a la sortida del Corredor, amb unes vistes idíl·liques cap al vessant de Cregueña, només s'ha de remuntar un petit tram per arribar al cim de La Maladeta.

Al cim les vistes són de primer ordre, quasi tots els tresmils de la Vall de Benasque són a l'abast dels nostres ulls, més el sector de la Vall d'Aran i el proper Pirineu francès.

La baixada la fem pel mateix camí, tot i que podríem anar pel Pic Abadias i baixar a la glacera de de l'Aneto, per tornar pel Portillon Superior, però nosaltres optem per tornar al Corredor de la Rimaya i baixar-lo, amb molta precaució, sobretot per la meva filla, doncs és la primera vegada que fa un descens d'aquest tipus i va un xic nerviosa. Un cop superat el Corredor de la Rimaya, recuperem les motxilles i tornem al refugi molt ràpidament, doncs la forta innivació que tenim ens simplifica tant la baixada que fem, pràcticament una línia recta fins a prop del Refugi de la Renclusa. 

Allà, descansem una estona, recollim tots els trastos i baixem cap al Vado de l'Hospital, donant per tancats aquests dies d'alta muntanya a la Vall de Benasque.

Alba i el Corredor de la Rimaya.

Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.

 Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Refugi de La Renclusa, s'hi arriba després de mitja hora de camí si es deixa el cotxe a La Besurta, i una hora i mitja si el deixem al Vado de l'Hospital.
  • Dificultat: Es pot considerar a La Maladeta com un cim difícil, però només pel tram del Corredor de la Rimaya, la resta del trajecte és molt fàcil.
  • Material necessari: Es tracta d'una ruta amb neu per tant crampons, piolet i casc són necessaris, a més dels indispensables mapa, bruixo la i GPS.
  • Track: el podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 2140 metres al refugi de La Renclusa.
  • Alçada màxima: 3.308 metres al cim de La Maladeta, tot i que al GPS marcava 3303 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1208 metres.
  • Distancia: 7 Quilometres, si només contem la pujada a La Maladeta, si tornem al pàrquing del Vado de l'Hospital, li haurem de sumar una hora i mitja (aprox) de camí.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Poden pujar, però jo no ho recomano, a Corredor de la Rimaya poden molestar.
  • Podeu veure les fotos, amb els cometaris en castellà, al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.  

Sortim a las 06'00 del matí, tenim una mica de boira, però ja es veu que més amunt el dia es radiant.

Les petites llengües de neu, que ahir, ens van permetre arribar quasi fins a la porta del refugi, avui són molt toves, pel que anem seguint el camí d'estiu.

Les primeres llums solars il·luminen el sector de la Tuca de Paderna.

Cap els 2400 metres ja tenim neu continua.

A mesura que pugem, deixem les boires més a baix, per sobre d'elles, es veuen els cims de La Mina i Salvaguardia, més a l'esquerra es veu el sector Mall Pintrat-Tusse de Remuñe.

El que ens queda fins al desviament del Portillon Superior, allà deixarem el camí de l'Aneto, que seguim fins ara.

Alba i el Posets.

Deixem el camí al Portillon, i entrem de ple a la glacera de La Maladeta, pujada ja fa molts anys.

La neu és molt més tova que ahir, i aprofiten les petjades per avançar millor.

Tot i això hem d'anar parant per recuperar, és un tram bastant feixuc.

Però, a poc a poc, anem arribant al nostre objectiu.

Pic del Collado de la Rimaya, vist des del punt on deixem les motxilles.

I aquí el tenim, el Corredor de la Rimaya, punt feble de la muntanya, per on s'ataca el cim.

No ens ho pensem, molt ràpidament tirem amunt, així és com hem veu l'Alba.

I així la veig jo des de la sortida del Corredor.

La fàcil continuació cap al cim.

 Ibon de Cregueña, encara gelat. A l'esquerra el coll d'Aragüells, pas natural cap al sector del Coronas, al costat del coll els cims de l'Aragüells i l'Agulla Juncadella.

Al cim les vistes cap a l'Aneto, on vam pujar ahir, són realment superbes.

A l'altre vessant, veiem les Maladetas occidentals, al seu darrere el Pic d'Alba. Al fons, tapats pels núvols els sectors del Posets i Perdiguero

Alba, molt feliç al cim, però molt nerviosa, la baixada pel Corredor de la Rimaya li fa respecte.

La mateixa foto sense Alba, l'Aneto al mig, es veu la sortida de la Canal Estasen, a la seva esquerra el  sector del Mulleras, i a la dreta, del Coronas al Maldito.

La continuació cap a l'Abadias, també es podria intentar baixar per aquí.

 Foto de cim.

Es hora de marxar.

 Petit esperó rocós, que marca el començament/final del Corredor de la Rimaya. Ara toca baixar, ho fem molt lentament, és el punt on Alba té més respecte, aquesta inclinada baixada la porta de cap. Baixo davant, ella baixa a pocs metres, anem assegurant cada pas i parlant, de com ho esta fent, de si va bé, o se'n va als costats, la baixada es fa lenta, però segura. A mesura que baixa va agafant seguretat, acabem fent els últims metres junts, ella amb la rialla (dels nervis) a la boca, jo respirant profundament, si ella ho passa malament.............jo hem poso molt nervios jajajajaja............ finament arribem a baix, respira (respirem) profundament i riu. Tot i el temps que porta fent muntanya, i anant a la neu, és el tram més tècnic que ha fet, d'aquí els seus nervis, però ho ha treballat bé, i ho sap. Això fa que estigui contenta i feliç, un repte més al sac.

El Corredor de la Rimaya superat, els dos nois que baixen eren amb nosaltres al cim, i baixaven darrere nostre, en veure els nervis d'Alba han tingut la paciència i la delicadesa, d'esperar per baixar, i així no molestar a l'Alba, només puc dir que MOLTES GRACIES.

Alba vol fer una foto pel record. 

Ara toca baixar, al fons es veu el Corredor i tres persones que comencen a pujar-hi.

Tot cap a baix.

Així hem veu l'Alba.

Alba amb la Torre Cordier sobre el seu cap, al fons el sector de Remuñe.

Els dos protagonistes del dia.

 Un cop ens hem ajuntat amb el camí del Portillon Superior, tornem a fer la mateixa baixada d'ahir

Peró, igual que hem fet a la pujada, anem a buscar el camí d'estiu, per evitar els últims trams de neu, que estava molt tova.

Arribant a La Renclusa, es veuen els dos esquiadors que eren amb nosaltres a La Maladeta, que fa una estona han arribat i estan descansant, és el que té poder baixar amb esquís.

Arribem al refugi, recollim trastos i, abans de seguir fins al cotxe, ens rehidratem.

Baixant cap a La Besurta, aigua per tot arreu.

Torrent de La Renclusa, amb el pic del mateix nom a l'esquerra, dins d'una imatge primaveral.

L'ibon de Plan d'Estan segueix ple a vessar, el voregem per la dreta, després seguim per a pista fins al Vado de l'Hospital, i acabem a Benasque, fent un bon àpat, ens ho hem guanyat.

Tanquem així uns dies d'alta muntanya que ens han deixat pletòrics de satisfacció, a l'Alba pels dos grans cims aconseguits, i a mi, per poder fer el que més m'agrada amb la millor companyia possible.

2 comentaris:

  1. Ole pel report! La unica vegada que vaig intentar-ho la rimaia estava massa oberta, no vegis el forat que hi havia. Precisava saltar sense saber si hi hauria neu estable a l'altre cantó. Em vaug quedar amb les ganes del corredor i cim...
    Haureu disfrutat amb la baixada, quanta neu i sembla bona!
    L'Alba porta fet un curriculum inmillorable, per molts anys pogueu compartir ascensions com aquesta.
    L'enhorabona als dos ;)

    ResponElimina
  2. Enhorabona Alba i Miquel per haver assolit aquest emblemàtic i imponent cim, que sempre queda una mica a l'ombra de l'Aneto, però que poc té que envejar-li, i que per a mi es un dels grans i imprescindibles del Pirineu. I Gràcies per els bons records que m'han portat el teu repor, vam pujar a la Maladeta allà al 2012 (com passa el temps), i la recordo como una experiència inoblidable, vam pillar el corredor amb la neu molt tova i alguns trams mixtes, per lo que vam pujar encordats i posant algun assegurament a la roca, al baixar vam optar per rapelar en dos trams, i recordo que en el primer rápel la corda no ens va arribar fins la cinta on muntaríem la reunió per fer el segon rápel, hi va haver algun moment de tensió, però ho vam solventar bé ;-)
    No res, a seguir buscant nous reptes!!!

    Una abraçada.

    ResponElimina