Pics Culfreda

Aquest cap de setmana hem anat cap la Vall de Gistain per pujar als cims dels Culfredas, aquets són uns cims de 3000 metres que tenia al calaix de deures per que creia que el seu accés pel port de la Madera era molt llarg i monòton, i així és, però hem encertat amb les dades d'anar-hi, doncs com aquest hivern ha sigut molt llarg i cru, la primavera ha trigat molt a arribar, i el resultat de tot això a sigut que, tot i estar a ple estiu, ens hem trobat unes condicions de plena primavera, amb un magnífic esclat de colors al bosc i als prats alpins, prats que els Nerets han omplert de color. Si a tot això li afegim el fet de que hi han molts punts que hi queden alguns rastres de neu, han fet que el contrast de colors hagi sigut molt fort, donant-li a la ruta una alegria que d'altre manera segurament li hagués faltat.

I perquè ha sortit ara del calaix? 

Doncs li haurem de donar la culpa al nostre company d'avui, el Xevi, ja haviem compartit un parell de rutes amb ell, a Montserrat i al  Montsant . Voliem repetir una sortida junts, ho vam probar a la sortida del Coronas però no vam poder acabar de quadrar dates, i com em va explicar que volia pujar als Culfredas jo els vaig treure del calaix i  ho vem tornar a probar. Aquesta vegada satisfactoriament, tant pel fet de trobar-nos, com pel fet de poder pujar als tres cims que teniem previst. 

La ruta és fàcil i sense complicacions, no té secrets, només un parell de trams de petites grimpades molt fàcils i algun flanqueix que amb neu pot ser exposat, ens poden estorbar durant la seva pujada, però es passen molt bé. Possiblement són dels 3000 més fàcils que hi han, jo diria que la seva dificultat ve més per que és una ruta molt llarga amb molt desnivell acumulat, per lo que requereix un mínim de forma física per afrontar la seva pujada.

La ruta és molt fàcil de seguir, sortim del refugi lliure de Tabernes per remontar el camí del Puerto de la Pez fins arribar a les planuries del Vado del Bachimala, allà hem de deixar el camí que portavem i agafar el  que ens durà fins al Puerto de la Madera o de Cauarère, un cop al port només haurem de seguir el cordal que ens porta fins al cim de Cauarère, i tot seguit pujar als tres cims dels Culfredas, el retorn és pel mateix camí de pujada.

Foto de grup al cim del Culfreda SW 3031 metres. Xevi, Conchi, Susana, Mª Jose, Jose i Miquel.

Aqui teniu l'imatge del recorregut al GoogleHert:

I la gràfica d'altura, tot i que no hi estic gaire d'acord, crec que el desnivell resultant és massa alt, jo diria que són uns 250 metres menys, tal com surt al programes BaseCamp  i Compe. per tant heu de tenir en compte que el desnivell positiu acumulat ha d'estar entre els 1650 i 1700 metres, l'errada és possible que fós per que a la meitat de la ruta l'aparell va fer unes coses extranyes.

El track de la sortida el podeu baixar D'AQUI

• Punt de sortida: Refugi lliure de Tabernes, a la vall de Gistain, hem d'agafar la pista de Biados i poc abans d'arribar-hi ens hem de desviar cap a l'esquerra per un trencall  de la pista. Que 2/3 km després ens deixa a les portes del refugi, Com arribar-hi
• Material necessari,: Si fem la ruta a l'estiu hem de portar l'habitual a les rutas d'alta muntanya, calçat, roba adequats, alguna cosa de menjar, aigua, mapa i GPS si en tenim, a l'hivern crampons i piolet obligatoris.
• Altura mínima: 1710 metres del refugi de Tabernes.
• Altura màxima: 3034 metres del Culfreda Central.
• Desnivell positiu acumulat: uns 1700 metres aproximadament.
• Distància: 19'5 km.
• Temps: 9 hores i mitja amb parades incloses.
• Ruta circular: No.
• Si voleu veure les fotos amb els comentaris en castellà ho podeu fer al meu àlbum de fotos de Picasa

Refugi lliure de Tabernes, pensavem que estariem sols, però estàva abarrotat, hi vam dormir 51 persones, per sort només 11 anavem als Culfreda al dia següent.

El fet de poder-hi arribar fins a la mateixa porta amb el cotxe permet alguns luxes que d'altre manera no tindriem, com fer un most amb una bona sagardoa (sidra).

O menjar-nos unes bones coques cassolanes.

Ens preparem a dormir, tots ben juntets, mentres a fora hi cau una forta tempesta, menys mal que no hem fet bivac, com volia un de nosaltres jajajajajaja.

Bufffff quina manera de matinar, si tot just acaben de posar-hi el cami jejejeje, era necesari, el risc de tempestes de tarda era alt.

Refugi lliure de Tabernes.

Riu Cinqueta de la Pez.

Arribem al vado de Bachimala amb llum de dia.

Per tan es l'hora de l'esmorçar.

Tot i que aquest tenia una mica de vergonya i no ho volia fer.

Agafem el camì del puerto de la Madera i, tot i els entrebancs, l'anem remuntant amb alegria.

Per un bosc ple de colors.

Sortim del bosc i ja veiem el nostre objectiu d'avui, tot i que estan molt allunyats.

Posets i Eristes.

Ara els mateixos protagonistes junt amb el Bachimala.

A la sortida del bosc els Culfredas es presenten amb una preciosa explosió de color.

Aquì els teniu amb el Xevi com a convidat de luxe.

El mateix Xevi ens fa aquesta foto mentres seguim la ruta, els nerets ens envolten.

I després  fa aquesta altra foto artística.

El contrast de colors es magnific.

Aquì veiem a la Conchi arribant al Puerto de la Madera o de Cauarère.

Ja hi som, un petit descans, ens ho hem guanyat.

Això ès el que veiem a l'altra banda, els cims de Ordiceto, Castet, Ibonet, separats de nosaltres per la vall francesa de Riomajou.

Seguim la ruta remuntant el cordal que ens te que portar al cim del Cauarère, pas previ al nostre objectiu.

El Xevi ens fa aquesta bonica fotografia.

I, una mica més amunt el Jose aquesta, es veu clarament tot el cordal que anem remuntant.

Tal com anem pujant anem ampliant el panorama, es veu els cims de Punta Suelza, Punta Fulsa i ja treuen el nas els cims de Ordesa, amb el Monte Perdido presidint l'indret.

Poc abans d'arribar al cim del Cauarère.

El Jose ja hi ès, i el Xevi ho aprofita amb una foto espectacular.

Un altre petit descans hi seguim, els Culfredas ja els tenim a tocar.

Deixem el cim del Cauarère i seguim la ruta.

L'única dificultat ressenyable de la ruta, va ser, creua aquesta congesta de neu.

Una vegada creuada ja tenim el Culfreda SW a l'abast.

El Jose arribant...........

..............i veient l'ample panorama que ens envolta.

Ara arriba el Xevi, amb Punta Suelza al darrera seu.

El massis del Monte Perdido.

I el del Vignemale.

Tots junts.

El Lustou.

Deixem els trastos i anem a buscar els altres cims dels Culfredas, i aprofitem per fer una petita guerra de fotos, el Xevi hem fa aquesta a mi.

I aquesta a las noies.

I jo aquesta a tots cuatre.

Cim del Culfreda central, passem de llarg i anem al següent.

Hi arribem quasi al moment.

Els 3 Culfredas (foto de Xevi).

Foto de cim al Culfreda NE 3032 metres.

Fa un bon dia, aprofitem i metres uns van parlant.............

........altres fem fotos.

I mes fotos.................tot el cordal que uneix els Culfredas amb el Lustou.

I altres intenten veure l'indret que van estar fa tres setmanes.

Pero tots fem fotos jajajajaja

Foto de familia.

Es l'hora de marxar, tornem al Culfreda Central.

Foto de grup al Culfreda Central 3034 metres.

Panorámica de 360º.

Tornem al Culfreda SW i la Susana fa aquesta simpàtica foto de les noies.

Els nois, com tenim enveja, ens fem aquesta.

I la foto de grup al Culfreda SW 3031 metres.

Abans de marxar, m'apropo,a tope de zoom, al Monte Perdido i la seva magnífica cara nord.

Es el moment de marxar, aqui tenim tot el cordal per el que tenim que baixar.

Una de las petites desgrimpades que trobem.

I tornem al flanqueig de neu, el Jose passa primer, fen una bona petjada.

I aixi nosaltres pasem mes facilment.

Aquest es el punt que a l'hivern s'ha d'anar amb molt de compte, un flanqueig amb molt de pati, ara no hi ha cap complicació.

La Conchi passant per el cim del Cauarère i rondinant perqué no vol que sortir a la foto.

Però es que, amb aquest espectacle, s'ha de sortir per força.

Bachimala, Posets, Eristes, brutal.

De tornada a la collada.

I una mica mes cap baix, a l'igual que aquest matì, comença l'esclat de colors

Que es realment molt gran i bonic.

Arriba el moment de jugar amb la càmera.........

Quan surt el Xevi m'hi posso jo, i aquest es el resultat.

Tambè els Culfredas mereixen la nostre atenciò.

El bosc ens engoleix amb la seva inmensa paleta de colors.

De tornada al Vado de Bachimala ens trobem el mateixos amics que aquest matí, i de la mateixa manera, un fent un ápat i l'altre mirant-nos.

EL Cinqueta de la Pez, mateixa foto que aquest matì i al mateix lloc.

I la foto de la flora alpina no hi podia faltar.

I la millor manera d'acabar una sortida es amb un bon brindis, per aquesta sortida i per las properes que, segurament, tornarem a fer junts.