Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 13 d’agost de 2013

Tozal del Mallo y Faja de las Flores.

Aquest any hem anat de vacances a Torla, porta d'entrada al Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido,  sempre que anem per aquelles contrades anem a la part alta del parc, als cims, i passem de llarg d'altres parts que ens queden per veure i que són típiques del parc, aquest any intentearem veure algun d'aquests indrets.
Teníem diferents rutes per fer, doncs anávem amb una llibreta plena d 'idees, sabíem que no feríem ni la meitat però creiem que hi havia una que era indispensable per nosaltres , i aquesta era fer la Faja de las Flores, MES INFORMACIÓ , aquesta faja va per la part alta dels murallons que baixen del cim del Gallinero,  es un tram molt aeri que travessa aquestes muralles rocoses, en linea quasi recte a una altura d'uns 2250 metres, sembla mentida que és pugui passar per allá dalt, però es pot i sense cap complicació.

A mes vam pujar al cim del Tozal del Mallo, un dels cims mes carismátics del parc, amb unes pareds rocoses impresionants si les veiem des de la Pradera, però que té un altre vessant molt més suau i fácil, que es per la que es puja. Per fer aquest cim ens hem de desviar  un tram de la ruta de la Faja de las Flores, però és molt recomable fer-ho, anar i tornar no ens portarà mes de 45/60 minuts, el temps final dependrà del temps que estem al cim.

La pujada la vam fer per las Clavijas de Carriata, aquestes estan divididas en dos trams, el primer bastant fàcil i el segon mes complicat pero assequible, de totes maneras recoma-no asebentar-nos bè de la ruta per tindre clar el que podem trobar-nos. 

Si no ens veíem en cor de pujar per las clavijas tenim l'opció de fer-ho per la Fajeta, un camí molt aerí però assequible, que te una passamà per asegurar-nos, un cop al final de la Fajeta ens trobem una grimpada fácil pero que requereix que estem acostumats a mourens dintre d'aquests tipus de terreny.

La baixada ho vam fer per el Circo de Cotatuero i las seves clavijas, aquestes son molt mes aereas i complicadas, hi tenim un cable de seguretat que ens permet asegurar-nos, tipus Via Ferrata, es un pes que hem de portar tot el dia, però jo recomano fer-ho, el pes de l'arnes i el dissipador no és res si al portar-los ens asegurem passar per aquest tram sense patir cap problema, tot i aixó hi ha gent que passa sense asegurar-se, es pot fer, no mès hi ha un pas més "complicat" que els altres, si no patim de vertig las podem passar, pero la meva recomanació es l'assegurament.


Foto al cim del Tozal del Mallo:



Aquí teniu el perfil de la ruta i el track al WIKILOC

                            

I l'imatge al GoogleHert:


  • Punt de sortida: Pradera de Ordesa, COM ARRIBAR-HI , poso l'enllaç fins al poble de Torla, ja que en èpoques de máxima afluéncia no es pot accedir fins al parc amb vehicle privat, ho hem de fer amb autobús a partir d'aquesta població.
  • Material necessari: el tipic d'alta muntanya, calçat adequat, roba d'abrig, menjat, aigua, mapa, brúixola, GPS si en tenim, i per las Clavijas de Cotatuero jo recomano portar arnes i dissipadors.
  • Altura mínima 1225 metres a la Pradera de Ordesa.
  • Altura máxima: 2407 metres, a prop de la sortida de la Faja de las Flores.
  • Desnivell positiu acumulat: 1325 metres.
  • Distancia: 19'1 kilómetres.
  • Temps: 9 hores 30 minuts, paradas incloses, a un ritme tranquil, sense preses.
  • Ruta circular: sí.
  • Per veure las fotos amb els comentaris amb castellá ho podeu fer a l'álbum de: PICASA



Passem a las fotos, per començar la pujada hem de tornar per la carretera uns 500 metres fins a arribar a una caseta del parc, d'allá comença el camí del circ de Carriata, el primer tram va per un espès bosc, amb bones vistes del Tozal del Mallo i del Circ de Carriata.










Arribem a la cruïlla de camins, clavijas o fajeta, nosaltres passem per las clavijas, ho fem bé, sense complicacions, un cop passades tenim un tram de camí i de petites grimpadas, fins a arribar al lloc que s'ajunten els dos camìns altre cop, aquí decidim anar fins al cim del Tozal del Mallo i després tornar fins aquí per continuar pujant cap la Faja de las Flores.











Allà al fons tenim el Tozal del Mallo, ens hi acostem per veure la Pradera de Ordesa d'un altre perspectiva, el camí per arribar-hi es molt planer, hi arribem rapidament, veiem isards i edelweiss, un cop fet el cim tornem fins a la cruïlla de camins i seguirem pujant fins a l'entrada de la Faja de las Flores.







Pic d'Otal, espectacular.





Tornem i comencem a pujar, el primer tram es costerut però despres es fa be.





Aquest gran roca de la foto marca l'entrada de la Faja de las Flores, es un recorregut impressionant, molt fácil de fer, tot i que no ho sembli, el camí que hi va es ample. A la sortida de la Faja de las Flores tenim unes vistas magnifiques del Monte Perdido i de la Brecha de Rolando, tot i que nosaltres no las vam poder gaudir del tot per culpa d'uns núvols alts.



Una panorámica de gran part del recorregut que hem de fer.


El caracteristic bloc empotrat que hi ha al mig del camí.


Per l'altre vessant.






Aquestes dues roques son l'entrada/sortida de la Faja de las Flores per l'altra vessant, al darrere hi tenim tot el massís del Monte Perdido, amb la Brecha de Rolando treien el nas pel mig dels núvols, també hi tenim una gran panorámica cap la part alta del Circo de Cotatuero, indret  que tambe es coneix com La Ripareta, amb aquestes vistes decidim parar a fer un bon ápat, que ens ho hem guanyat.




La veritat es que es un indret feréstec, però preciós, a mes tenim visites.....




Comencem a baixar, al principi per un corriol planer, però desprès baixa molt rapidament, durant quasi tota la baixada tenim a la vista les cascades de la part alta de Cotatuero o de La Ripareta, el que ens permet jugar amb la cámera.








Parem i ens equipem per travessar las Clavijas de Cotatuero, aquestes són molt mes difícils que las de Carriata, és millor portar arnesos i dissipadors per asegurar-nos al cable de vida que hi ha instalat. No son complicadas de passar però si molt aereas i no permeten una sola errada, nosaltres les vam passar be, no mes hi ha un pas que tenim que estirar-nos bè per arribar a l'altre punt de recolzament, si vas assegurat no tens problemes, si no hi vas crec que deu ser bastant engoixant.









Darrere nostre veníen dos anglesos sense assegurar-se, van arribar bastant estressats.




Un video de las clavijas de Carriata i de las de Cotatuero.




Després de passar per las clavijas ja no mes ens queda una rapida baixada per bosc, sempre amb vista a la magnifíca cascada de Cotatuero.






I un cop a la Pradera hem de recuperar forçes .........jejejejeje.

8 comentaris:

  1. UNA BONICA ACTIVITAT I MÉS EN FAMÍLIA. BRAVO PER TEUS NOIES!!!
    UN ABRAZO, NAMASTE

    ResponElimina
  2. Gracias José enrique, les transmitire tus felicitaciones.

    salu2

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Yo de verdad que alucino con tus chicas... ¡¡Pero si van todo el rato de risas!! jua jua jua jua, que bueno.
    Que gran idea hacer ese recorrido y grabarlo. Está claro, por lo que se ve en las imágenes, que Alba se desenvuelve muy bien en la montaña y le van las emociones fuertes.
    Como vengáis otra vez por aquí la pongo al timón del velero, no me cabe ninguna duda que disfrutaría con un buen viento.
    Una chulada de reportaje, Miguel.
    Por cierto, las fotos de ellas con la brecha de fondo son bellísimas. Me gusta sobretodo la que no es panorámica.

    Un saludo familia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fernando, son así, siempre riéndose, y siempre metiéndose conmigo jajajaja

      Alba me comenta que ella esta dispuesta a tomar el mando del velero.

      Un abrazo.

      Elimina
  5. Fenomenal Miguel, Conchi eres una valiente, y de Alba que decir... aunque no tengo el placer de conocerla personalmente, por lo poco que he visto sin duda puedo afirmar que por sus venas corre mucha sangre montañera, da gusto ver a la familia unida en la montaña.

    Saludos y B.R.A.T.

    ResponElimina
  6. Y te siguen hablando tu mujer y tu hija???? ja, ja, ja..... uffff, el video me pone nerviosos solo de verlo. Carriata pase (quiero ir este verano), pero Cotatuero...... Me da que yo no paso eso, ni equipado ni sin equipar....me pondría muy nervioso.

    Un saludo.

    ResponElimina
  7. jajajaja Es que son un poco masocas, se quejan mucho pero en el fondo les gustan las emociones.

    Es lo que tiene los vídeos, te dan sensación de inseguridad. En realidad no son difíciles, solo hay un pasito que sale en el vídeo que tienes que dar una buena zancada para llegar al siguiente apoyo. Lo que ocurre es que la sensación de vacío que tienes por el enorme patio que hay le da mucha "emoción".

    Si vas asegurado no hay problema, sin asegurar no se yo si pasaría.........detrás nuestro venían dos ingleses, con mochilones de travesía, que pasaron sin asegurar, llegaron con cara de estresssssss

    salu2

    ResponElimina