Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 28 d’abril de 2014

Circular a la Tossa d'Alp


La segona ruta, i ultima, de la Setmana Santa al nord del Bergueda és una de las més clàssiques que es poden realitzar per aquestes contrades, i que nosaltres no havíem fet mai, es tracta d'una circular a la Tossa d'Alp sortint del Coll de Forn i que, passant pel refugi del Rebost, baixa a creuar el torrent de l'Hospitalet (punt més baix de la ruta) per després pujar cap al Coll de Jou pel corriol, ben fressat i amb marques de PR, que passa als peus de la Roca-Sança. Aquest és, sense dubte, la millor part de la ruta, aquesta pujada per el vessant oriental de les Penyes Altes del Moixeró per una banda i la Roca-Sança i Roca dels Llamps per l'altre és realment molt bonica, i tot que sembla d'abaix que la pujada te que ser molt forta, realment no es aixi, ja que el camí, tret d'alguna rampa forta sempre va buscant els millors passos per fer la pujada el menys feixuga possible.

Un cop al Coll de Jou prenem el camí que, senyalitzat amb marques de GR puja fins al cim de la Tossa d'Alp i al Refugi del Niu d'Aliga, situat al mateix cim, i amb els remuntadors de les estacions d'esquí de La Molina i La Masella a tocar. 

Tot i que és estrany trobar un refugi al cim, el fet de ser allà fa que tinguis unes comoditats per recuperar forces que no van gens malament després de 1200 metres de desnivell positiu que tenim per arribar-hi, una cervesa i un bon cafè fan que surtis d'allà amb una altra cara per seguir la ruta.

Per baixar ho fem pels Rasos de Comabella cap al Cap del Serrat Gran i el coll de Comafloriu. D'aquest coll la baixada ja és mes evident i ens porta fins a prop del refugi del Rebost passant primer pel bosc del Pletissar i pel preciòs Pla Bagà, per després seguir baixant pel camí anomenat del Trencapinyes. 

Un cop al refugi no més hem de remuntar a prop d'un km per la pista forestal d'aquest matí per tornar al coll de Forn.

Foto de cim, vam tenir la mala sort que entres la boira just a l'hora d'arribar al cim. Fins aleshores havíem gaudit d'un dia magnific.





Perfil de la ruta:


  • Punt de sortida: Coll de Forn, COM ARRIBAR
  • Material necessari: no fa falta res especial, la ruta és tècnicament fàcil, mapa i GPS  si en tenim indispensables.
  • Altura mínima: 1430 metres a l'hora de creuar el torrent de l'Hospitalet.
  • Altura màxima: 2535 metres a la Tossa d'Alp, tot i que el GPS marcava 2527 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1346 metres.
  • Distància total: 17'7 km.
  • Ruta circular: si.
  • Temps total: 8 hores 16 minuts, s'ha de tenir en compte que al cim vam estar molta estona dintre el refugi, una cervesa i un cafè van tenir la culpa.
  • Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb castellà ho podeu fer al àlbum de PICASA

Coll de Forn, punt d'inici de la ruta.


Comencem a caminar i quasi al moment ja tenim a la vista un dels protagonistes del dia, el PEDRAFORCA



Una imatge més ample, veiem el Puig dels Terrers, COMABONA , PEDRAFORCA Serra d'Ensija i el cim pes petit que és veu sota el Puig dels Terrers es el CAP DE LA BOIXASSA pujat fa dos dies.


Ampliem més i veiem a la dreta el Moixeró i las Penyes Altes.


Passem pel refugi del Rebost.


Al Coll de la Gavarra tenim un ampli panorama, al bell mig es veu el Coll de Jou, on hem de pujar.


Aquesta baixada per pista te vàries dreceres, hem d'estar vigilant per veure-les, però si ens passem alguna no passa res, no més hem de seguir sempre la pista principal fins a arribar al punt on es creua el torrent de l'Hospitalet, que és l'indret on hem de deixar aquesta pista definitivament.


Passem al costat d'algun faig monumental.


Roca-Sança, el camí de pujada passa just als seus peus.


Poc abans d'aquest arbre hem de deixar la pista i remuntar per un corriol poc definit al començament, però que se segueix bastant bé, després ja es fa molt fàcil de seguir.




La pujada, tret d'algun tros més dur, és molt agradable de seguir, el corriol sempre va buscant els millors passos per no fer-la excessivament dura.


Als peus de la Roca-Sança.


I per sobre d'ella.


El que ens queda sembla que sigui molt dur.


Però, com a tota la pujada, el camí va buscant els millors passos.


El Pedraforca i un núvol, que és l'avís del que després tindrem.


Coll de Jou, fem una parada per recuperar forces.


Després anem remuntant per la part obaga de la muntanya, això fa que trobem petites congestes de neu, però que és passen molt fàcilment.


A la Pleta dels Llamps veiem el cim del Puig de la Canal Freda, i al darrera s'albira el nostre cim.


Un cop d'ull darrere nostre ens dona una bonica imatge de la Serralada del Cadi.


Anem alternant trams amb neu i sense, però la neu és molt tova i no tenim problemas per passar.


Ja tenim el cim de la Tossa d'Alp a l'abast.


Tot i que aquesta ultima pala es fa dura, ja portem més de mil metres de desnivell.


A l'esquerra el cim principal de la Tossa d'Alp, i el refugi del Niu d'Àliga al mig.


Anem primer al cim secundari, i de pressa, que la boira ja la tenim a tocar.


I tant que a tocar, ens enxampa no més arribar a dalt.


Tot i que al refugi i al cim principal el sol és ben present.


Però és un miratge, la foto de cim ja la fem envoltats per la boira.


Anem corrent al cim principal, a veure si tenim sort i podem veure alguna cosa de la Cerdanya.


I si, la tenim, podem veure la plana de la Cerdanya i les muntanyes del Pirineu, és un moment, es tapa quasi a l'instant. 


Després de recuperar forces al refugi, i vam estar una bona estona, una cervesa i un cafè tenen la culpa, comencem a baixar, aquest tram és un dels que dius que el GPS és un gran invent, entre la boira i la neu no es veia el camí, i portar l'aparell va ser una bona cosa.


A mida que anem baixant pels Rasos de Comabella el camí es mes fàcil de seguir.


Tot i que no veiem gran cosa.


Ja veiem el Cap del Serrat Gran, que hem de pujar.


Ja hi som, i molt contents per poder compartir ruta després de 4 mesos.


I les noies també, no paren de parlar.


La vall de l'Hospitalet.


Anem baixant cap el Coll de Comafloriu.


D'aquest coll veiem tot el que hem fet avui.


Comencem a davallar d'una manera més forta.


Passant pel bosc del Pletissar.


Sortim a una pista forestal que travessem i, tot seguit, agafem un camí marcat com el del Trencapinyes.


Arribem al bucòlic Pla de Bagà.


D'on tenim unes grans vistes del Coll de Jou i la Tossa d'Alp.


Pla de Bagà, amb els pics dels Orris i Rocs dels Canells al mig.


Seguim davallant i després de passar al costat de la carretera a coll de Pal, agafem un altre camí d'on ja veiem el coll de Forn, al mig de la imatge.


Aquets dos tenen ganes de berenar.


A la cruïlla del camí amb la pista forestal del refugi del Rebost tenim aquesta bonica font.


Refugi del Rebost, ara no hi arribem, sortim just al darrere.


Ja no més ens queda seguir la pista forestal d'aquest matí fins al coll de Forn per donar per tancada la ruta d'avui a la Tossa d'Alp.


2 comentaris:

  1. Hola,
    Precioses les fotos. Ens estme plantejant fer aquesta ruta, però fent nit al refugi el rebost o potser al refugi del niu de l'àliga aquest novembre. Què ens recomanaries ? Creus que si ha nevat una mica la ruta és factible ?
    Gràcies i felicitats pel bloq

    ResponElimina
  2. Hola, jo crec que si és factible, tota la ruta és tecnicament fàcil menys la pujada per sota la Roca-Sança, que pot presentar més problemes de gel o congestes de neu.
    També has de tindre en compte que ara teni menys hores de llum, i la ruta és llarga, si fas nit a un dels refigis val però si no la fas tindreu que matinar força.
    Que la gaudiu força.
    salu2

    ResponElimina