Posets o Punta de Llardana.

A mitjans del mes de març passat vaig fer 50 anys, o com m'agrada dir a mi, vaig arribar a la majoria d'edat, al dia següent tenia prevista una sortida en solitari al Posets, cim que habia pujat dues vegades a l'estiu però mai en condicions invernals, i tenia ganes de fer-ho, era com un regal que hem feia jo mateix jajajaja. 

Però, malauradament, vaig tindre d'anul·lar la sortida, a partir d'aquell dia es va convertir quasi amb una obsessió i planificaba las sortides amb els companys sempre al Posets, però seguia la mala sort, dues vegades més la vam tindre que anul·lar.

Per fi, el passat pont de l'1 de maig, vam poder anar-hi, tot i que també vam estar a punt de anul·lar la sortida, ja que teníem previst pujar fins al refugi Angel Orus a dormir el dijous dia 1 per atacar el cim el divendres dia 2, però mirant la previsio meteorològica pel divendres vam veure que donaven forts vents per aquest dia, entre 60/80 km hora als cims, i això és vent massa fort per pujar amb unas minímes condiciones de seguretat.

Quan estavem comentant la possibilitat de tornar a anul·lar la sortida tenim la idea d'intentar pujar del mateix  párquing el dijous i a la baixada aturar-nos al refugi a passar la nit per acabar de baixar el divendres fins al cotxe, ens semblava una petita bogeria perqué són 1850 metres de desnivell positiu, però com la meteo era bona i com a la primavera els díes ja son llargs  vam pensar que ho podíem fer.

Dit i fet, després de matinar molt ens presentem al párquing del final de la pista a les 6'30 del matí i després de preparar el material molt rapidament a les 6'50 del matí ja estàvem en marxa.

De la ruta no explicaré gaire cosa, és sobradament coneguda, no més hem de seguir el camí fins al refugi, que estava net de neu menys alguna petita congesta, que es passava sense cap problema. Al refugi avisem del nostre pas i d'on anem, descansem una mica i seguim amunt, ja hem els crampons posats, perquè la neu es continua del mateix refugi. La pujada és bona, la neu esta en bon estat i avancem rapidament fins a l'entrada de la Canal Fonda, fem una altra aturada a descansar i seguim ruta, la pujada per la Canal Fonda és el tram que sens fa mes dur, ja portem molt desnivell i quasi 4 hores de marxa i això es nota.

Un cop al Collado del Diente tornem a descansar i tirem cap al cim amb moltes ganes, estem per sobre els 3000 metres, queda poc fins al cim i el dia aguanta molt bé, veiem que, quasi segur, ho aconseguirem, i aixi és, després de quasi 7 hores trepitgem el cim del Posets, molt contents i satisfets, i jo més, al final ho he fet, he pujat al cim on volia celebrar els meus 50 anys, quasi dos mesos després, però ja esta fet.

Al cim s'està bé i aprofitem per recuperar forces i descansar, que ens ho hem guanyat, després d'una hora al cim comencem a baixar, una baixada que es fa molt rapid, ja que la neu aguanta molt bé i no ens enfosem, quasi sense donar-nos compte ens plantem al refugi.

Una dutxa, una cervesa i un sopar fan que les nostres cares i el nostre cos es recuperi molt bé de l'esforç, després al llit i al matí, sense cap pressa baixem cap al cotxe, gaudint de tot l'entorn com es mereix, ja que el dia abans, quan pujàvem no ho vam poder fer.

Una sortida que va donar-nos una gran satisfacció a tot el grup, ja que és una pujada molt dura i que requereix una bona forma, tan física com mental i, per sort, tots nosaltres ho vam aconseguir.

Foto de grup al cim del Posets.

El track el podeu baixar al Wikiloc:

Grafica del track complert.

Grafica del track del dia de pujada al cim.

Grafica del track de baixada al cotxe.

• Punt de sortida: parquing de la Pleta d'Estallo, al final de la pista que comença a la sortida del poble d'Eriste, COM ARRIBAR 
• Material necessari: tot el que es necessita a l'hivern, raquetes (tot i que no es un cim gaire adient a elles), crampons, piolet, roba d'abrig, mapa, brúixola i gps, si en tenim.
• Altura mínima: 1482 a la Pleta d'Estallo.
• Altura màxima: 3375 metres al cim, tot i que el gps marcava 3366 metres.
• Desnivell positiu acumulat: 1866 metres.
• Distància total: 16'5 km.
• Ruta circular: no, és lineal.
• Temps total: unes 12 hores entre els dos dies, s'ha de tenir en compte que el dia de baixada va ser a un ritme molt tranquil.
• Si voleu veure les fotos, amb comentaris amb castellà, ho podeu fer a l'àlbum de PICASA

6'50 del matí, es nota a les nostres cares que avui hem matinat força.

Pugem amb ganes, a bon ritme, sabem que ens espera un dia dur, però també sabem que hem d'aprofitar aquestes primeres hores per avançar força.

El sol comença a il-luminar els cims.

Ja tenim el refugi a la vista, entrem, donem avis de la nostra arribada i d'on anem, descansem uns minuts i seguim la ruta.

No més sortir del refugi ja ens posem els crampons, la neu esta dura i podem avançar rapidament. També portavem raquetes de neu, però al refugi ens han dit que no las faríem servir, que la neu estava dura i que aguantava bastant bé, vam decidir fer cas i deixarles al refugi, un encert, no les vam necessitar.

Una marmota que busca la primavera, però crec que falten bastants dies per què arribi per aquestes contrades.

Al mig de la foto veiem la cara sud del Diente de Llardana, als seus peus esta l'entrada de la Canal Fonda.

Cap l'altre vessant veiem el coll de Plana i la Tuca d'Escorvets.

Arribant a l'entrada de la Canal Fonda, el paisatge que ens envolta és feréstec, impressionant.

A l'entrada de la Canal Fonda fem una parada per descansar, al fons veiem les FORQUETAS

Canal Fonda, ens creuem als primers muntanyencs que ja baixen, han dormit al refugi, només nosaltres i vuit persones van pujar aquest dia al Posets.

Ultima pala de la Canal Fonda, a tots ens va semblar el més dur del dia, aquí ja portàvem molts metres de desnivell i les cames van notar l'esforç d'aquesta pujada.

Ja estem al collado del Diente, fem un parada, fa bon dia i al punt on és trobem sabem que el cim és al nostre abast.

Del collado del Diente tenim aquests magnific panorama de la cresta del Espadas al Posets, tapat pel contrafort de la dreta de la imatge.

Diente de Llardana, avui no el pujarem, tot i que ganes no falten.

Va nois, som-hi !!!!

Comencem a pujar el contrafort que ens portara a la cresta final.

 Les vistes cap a la vall de Benasque i els cims que l'envolten comencen a ser brutals.

La vall dels Ibons als nostres peus, a l'esquerra el massís del Perdiguero i tot el cordal pirinenc, al fons el massís de la MALADETA.

Cresta de las Espadas.

Ja som a la cresta, tenim el cim a tocar, hem suat però ho hem aconseguit.

Ja hi som !!!!

Cap l'altre vessant els núvols són més presents.

Davant nostre tindríem que veure els CULFREDAS i el Bachimala, més al fons el MONTE PERDIDO

A l'altre vessant tenim millors vistes.

Massís del PERDIGUERO , Seil de la Baquo, Portillon de Oo, Jean Arlaud, Gias, Clarabides, etc, etc.

Ho ajuntem amb el massís de la Maladeta amb l'ANETO i la seva Canal Estasen o el PIC d'ALBA, TUCA de CORONAS

Realment un panorama espectacular.

l'Espadas i la seva cresta, potser algun dia......

Aquí estic jo, molt content i satisfet.

I la foto de familia.

La de grup, envoltats de muntanyes, un marc incomparable.

Tot i que els núvols comencen a ser mer presents, s'està bé, i aprofitem per recuperar forces.

Estem prop d'una hora al cim, s'està bé però ja és tard per estar aqui dalt, es millor baixar el més aviat possibles per evitar sorpreses.

Baixem per la cresta, ja una mica curta de neu.

Algun tram amb mixt, que al portar crampons posats hem de passar-los amb molta cura.

Alba, molt satisfeta, acaba de posar el 3000 numero 45 a la seva particular llista.

I dues bones amigues, que ja tenien ganes de tornar a estar juntes a l'alta muntanya, només hem de veure les  cares de felicitat que tenen.

La Canal Fonda de baixada, tot i que la neu comença a estar un pèl tova, és baixa bé.

Practicant el "culo-esquí".

jajajajaja, s'ho pasan d'alló mes be.

Sortint de la Canal Fonda.

I baixant rapidament al refugi.

On hi arribem més aviat del que havíem previst, això fa que tinguem temps per....

......una bona dutxa i una cervesa ben fresca abans del sopar.

Al matí següent, tots preparen trastos per anar cap al Posets, però nosaltres ho fem per baixar, ahir vam fer els deures.

Avui el dia ja no és tan bo, les previsions és compleixen i fa molt de vent amb importants núvols.

Tot i que cap a la vall sembla que estar més obert.

Baixem tranquil·lament, no tenim pressa, gaudim de l'entorn.

I juguem amb la càmera.

Pleta de Riberes.

L'espectacle del desglaç ha començat.

I l'Aigüeta d'Eriste baixa amb molta força.

Aigua per qualsevol indret, aquí la canal del Clot de Chil.

I per acabar la bonica cascada d'Espigantosa, amb un cabal d'aigua molt important, el pàrquing esta pocs metres més avall d'aquest indret.

Una ruta molt bona i que ens ha portat un grau de satisfacció personal molt gran, hem gaudit d'un gran dia de muntanya, que ens ha omplert d'imatges i moments realment meravellosos.