Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dissabte, 21 de maig de 2016

Tuc de Mulleres per La Besurta.

Descripció de la ruta.

Aquest hivern no hem sortit gaire, tenim ganes de neu i, aprofitant que el Pirineu encara es troba ben nevat volem anar-hi. Tenim diferents opcions, entre elles el Mulleres per l'Hospital de Viella, que hem pujat a l'estiu, i com no ho hem fet amb neu volem probar-ho,  però jo tinc ganes d'anar al Mulleres per La Besurta, no he passat del Coll del Toro per aquell vessant i tinc ganes de conèixer aquelles contrades.

Surt guanyant la meva idea i anem a dormir, amb la furgo del Jose, a La Besurta, tot i que pugem bastant tard, anem pensant que com es divendres no tindrem gaires problemes per aparcar. Res més llunyà de la realitat, Besurta es troba a petar de cotxes i furgonetes, trobem un espai prop del riu, sopem ràpid i a dormir, que volem matinar, ja que es previst que el dissabte  faci molta calor i volem intentar trobar la neu el millor possible.

De bon matí el pàrquing és un autentic caos de gent preparant material, a las cinc del matí tota la pujada a La Renclusa és plena de les petites llums dels frontals de tots els que van cap l'Aneto o La Maladeta, els dos cims clàssics per aquestes dates, per aprofitar les ultimes esquiades.

Nosaltres sortim a les 5'30 i, de moment, seguim el mateix camí que tota la resta de muntanyencs, però quan arribem a la cruïlla del Forau dels Aigualluts, els deixem i seguim el camí que va cap aquest bonic indret, ara anem completament sols, la diferencia és brutal, sembla que tota la muntanya sigui per nosaltres.

Quan arribem al Forau dels Aigualluts comença a fer-se de dia i podem admirar la llum del sol il·luminant l'Aneto i la seva glacera. Després de passar aquest moment màgic seguim el camí cap al barranc de l'Escaleta, que és per on segueix la nostra ruta. Només superar la primera pujada ja trobem neu continua, però de molt bon fer, no necessitem material per avançar ràpidament.

Abans d'arribar als estanys de l'Escaleta passem, segurament, pel punt més "perillos" de la ruta, un tram del barranc molt exposat a las colades que baixen del Mall dera Artiga. Un cop superat el barranc entrem a una petita vall penjada, on es troben els estanys de l'Escaleta, alla ens creuem amb dos muntanyencs que s'han donat la volta, doncs no portaven raquetes i deien que s'enfonsaven molt, veurem nosaltres quan arribem al punt on ells han arribat. 

Un cop creuada aquesta petita vall ens trobem una forta pala on la neu és més tova, allà ens posem les raquetes, ja no ens les traurem fins quasi el cim. 

Superada aquesta pala anem girant cap a la dreta, segons el sentit de la marxa, superem un altre forta pala i entrem a un immens camp de neu, tot per nosaltres, un plaer gaudir d'aquestes contrades amb aquestes condicions i tot sols, superar aquest tram és molt fàcil, doncs no tenim cap mena de dificultats, només el desnivell a superar, però és un bon indret per avançar amb raquetes.

Guanyem alçada molt ràpidament i arribant al 2900 aprox, parem a treure raquetes i posar crampons, més per seguretat que per necessitat, doncs la neu aguantava bastant bé, d'allà al cim es un moment.

Al cim tenim un panorama meravellos cap al massís de Las Maladetas, amb l'Aneto ben present, i cap al Pirineu Oriental, tot i que, cap aquest vessant, tenim molta calitja i no el podem gaudir plenament, cap a la vall d'Aran no tenim un panorama tan ampli, doncs els cims de la Forcanada i el Cap del Toro ho complicant un xic, tot i aixo podem albirar un bon nombre de cims.

La baixada la fem desfent el mateix camí de pujada, amb crampons fins als 2600 metres aprox., a les hores posem raquetes per baixar les dues pales nevades que donen accès als estanys de l'Escaleta, segurament el pitjor tram del dia, doncs la neu ja estava molt tova i, tot i les raquetes, ens enfonsaven un xic.

Cap a les dues arribem al pàrquing de La Besurta, contents i satisfets, un altre cim a la butxaca i un altre vall coneguda, a més l'hem gaudit completament sols, i això, es tot un plaer.

                              Foto al cim, sembla que, al menys per la cara que faig, estic content.


La imatge de la  al Google Earth. 


El perfil de la ruta, el track.


Dades tècniques.

  • Punt de sortida: Aparcament de la Besurta, al final de la pista forestal que surt de l'Hospital de Benasque. Hem de tenir en compte que, aquesta pista, es tancada al transit rodat durant molts mesos a l'any, a l'hivern per neu i a l'estiu per què hi trobarem un servei d'autobusos. COM ARRIBAR
  • Track, el teniu al meu WIKILOC.
  • Material necessari: És una ruta d'alta muntanya i hivernal, per tant hem de portar material adient per aquestes condicions, crampons, raquetes, piolet no poden faltar, a més de roba d'abrigar i els indispensables, mapa, brúixola i GPS (si en tenim)
  • Altura mínima: 1886 al punto de inici, La Besurta.
  • Altura màxima: 3010 metros en la cima del Tuc de Mulleras.
  • Desnivell positiu acumulat: 1308 metres.
  • Distància total: 17 quilometres.
  • Ruta circular: No. es lineal.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema, tot i que aquest cop no vaig portar-lo.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de PICASA.


Fotografies i comentaris de la ruta.

5'30 del mati, per fi sembla que ens estem tornant muntanyencs de veritat i matinem com ells....jajaja


Només començar a caminar ja tenim el primer acompanyant, es tracta d'una Salamandra comuna. 


Deixem el camí que porta al refugi de La Renclusa i agafem el que ca cap al Forau de l'Aigualluts, al fons veiem l'estètica Tuca d'Aigualluts. Que vaig puja fa uns anys.


Clàssica foto amb la Cascada d'Aigualluts, la Tuca d'Aigualluts i l'Aneto amb la seva glacera.


Els mateixos protagonistes però canviant la cascada pel Pla d'Aigualluts.


Les primeres llums del sol il·luminant el cim de l'Aneto i la seva glacera.


Comencem a encarar la pujada cap el barranc de l'Escaleta.


Creuem el pont que salva el barranc i comencem a trepitjar neu, només superar aquesta pala que es veu a la foto ja trepitjarem neu, amb total continuïtat.


Ja l'hem salvada, de moment podem caminar bé sense material, la neu es troba en bones condicions.


Aquest tram avancem molt ràpid, és un goig poder caminar per aquest terreny amb aquestes condicions, i també poder gaudir d'un paisatge com aquest amb la més absoluta soledat, al fons l'esvelta Forcanada.


I per darrere tenim el Mall Pintrat, amb el Port de Puerto Viejo i, a l'esquerra, els cims de Foillouse, Mall Barrat, Boum i Maupas, un xic a la dreta de la foto queda un cim amb molt bones vistes, el Sacroux.


Una vista bastant diferent de la Tuca d'Aigualluts.


Ens endinsem al barranc de l'Escaleta, aquest es el tram més exposat a allaus o colades que baixen del Malh dera Artiga, si tenim risc d'allaus hem d'anar amb cura.


La millor explicació que una bona imatge, restes d'allaus anteriors.


Sortint del barranc entrem a la petita vall penjada on es troben els estanys de L'Escaleta, amb la Forcanada mirant-nos atentament, ara hem de superar aquesta vall per la forta pala nevada del fons.


Quan arribem a la pala del fons ens trobem que la neu és una mica tova, per poder pujar més fàcilment ens calcem les raquetes.


Un cop superada la pala la neu torna a estar en bones condicions, però nosaltres ja seguim amb les raquetes posades, valorem que ja no val la pena perdre temps a treure-les.


Ara hem d'anar a buscar la vall que és obre a la dreta de la imatge, canviem d'orientació i deixem de veure a La Forcanada, un cop dins d'aquesta petita vall ens trobem un altre forta pala nevada.


Ja hem pujat la pala, al fons es veu el pas per on hem canviat d'orientació, just a sota de l'ample coll dels Aranesos, que dóna pas  a la Vall d'Aran per l'Artida de Lin.


I per davant tenim un immens camp de neu, tot per nosaltres, doncs anem sols, només ens hem creuat dues persones que havien fet mitja volta, per no portar raquetes, ara estem sols. El nostre cim d'avui és el que te més neu de l'esquerra.


I cap a l'oest, tenim una ample i meravellosa visió, el massís de Las Maladetas, amb l'Aneto al mig.


Anem pujant amb les raquetes fins a la cota 2900 aproximadament, allà calcem crampons, més per precaució que per necessitat, doncs la neu es troba bastant dura però bona per pujar només amb les botes, però val més assegurar la pujada.


El que ens queda fins al cim.


Som-hi nois.

 

I ja hi som, hem arribat molt ràpid. 


La vall de Mulleres, per on també es pot pujar, però potser no és la millor època, doncs és orientació est i la calor és ben present ja de bon matí.


La llum, cap aquest vessant, no és gaire bona, tot i així, podem admirar el paisatge bastant bé, el massís dels Besiberri destaca per sobre de tots, darrera treu el nas la Punta Alta.


I el Montardo,  al fons podem albirar la Pica d'Estats, llàstima de la calitja, perquè el Mulleres és un cim amb grans vistes a l'est.


Aquí teniu les vistes, com dic, llàstima de la calitja.


Fitada al cim, amb les muntanyes de la Vall d'Aran al fons, destaca per sobre de totes el Mauberme.


I cap a l'oest.........doncs l'espectacle de Las Maladetas, o part d'elles, amb l'Aneto com a actor principal, i La Maladeta al fons, amb els cims de Coronas i del Medio al mig.


Zoom a l'Aneto, es veu la gent al seu cim i creuant el Pas de Mahoma.


Un xic més lluny.




I una de les crestes més estètiques del Pirineu, la cresta de Salenques, fora del meu modest nivell.


Jugant amb la càmera. Això si, la model de primera.


Sorprenent al fotògraf.


Somiant.................


Nosaltres, completament sols i, a la glacera de l'Aneto, una romeria.


La veritat és que és tot un espectacle, val la pena arribar fins aquí dalt, gaudir del paisatge i somiar.


Aquí estic jo amb la Maria Jose.


I ara tots tres, ben juntets.


Per acabar, un xic de fotografia artística.



Tot i la bona temperatura no ens hi estem gaire, volem baixar ràpid per evitar que la neu es posi massa tova, baixem amb els crampons, al menys de moment.


De moment baixem molt be, gaudim d'una neu bastant bona.


Collada dels Aranesos al davant, ara hem de baixar les dues fortes pales que donen accés als estanys de l'Escaleta, parem i calcem raquetes, doncs aquí comencem a enfonsar-nos, estem als 2600 metres aproximadament.


Comencem a baixar i, al fons, veiem a les primeres persones, primer uns esquiadors, poc després ens creuarem amb un grup que pujava amb raquetes.


Tornem a la petita vall dels estanys, aquí va ser el pitjor moment del dia, feia molta calor i ens enfonsàvem bastant, tot i les raquetes, per sort només va ser aquest tram, perquè si a tota la baixada haguéssim trobat aquesta neu.......


Entrem al Barranc de l'Escaleta, anem ràpid, ben separats, per evitar riscos.



Las marmotes comencen a sortir, a gaudir del bon temps.


Arribem al pla, sota el Coll del Toro.


Sembla que estem contents, molt contents.


S'acaba la neu, l'aprofitem al màxim.


Finalment, just a la vista del Pla d'Aigualluts, recollim material, ara ens ajuntarem amb tota la gent que baixa de l'Aneto esquiant per la seva glacera.


Sembla que la primavera ja està arribant per aquestes contrades.


Pla d'Aigualluts, amb l'Aneto mig tapat pels núvols.


Part superior de la cascada d'Aigualluts, amb el Salvaguardia al fons.


Cascada d'Aigualluts.


La mateixa foto d'aquest matí, però ara amb més llum.


Baixem els últims metres amb la muntanya del Mall Pintrat sempre present al davant. 


Últims metres abans de trobar el camí de La Renclusa, de la cruïlla al pàrquing un passeig.


I, per acabar, no hi ha res millor que una selfie, crec que les nostres cares ho diuen tot, estem satisfets, hem passat un gran dia de muntanya.


3 comentaris:

  1. Felicidades Company!! Buen trabajo... y rápido.

    ResponElimina
  2. A que si ¿?. A que me he portado bien company ???. Mejor que "otros" con el video !!! jajajaja

    ResponElimina
  3. Enhorabona pel cim Miguel i companyia, la veritat és que la ascensió al Mulleres amb neu no te res que vore a quan es fa en estiu, que recorde que se'ns va fer molt llarga, sobre tot a la tornada.

    Salut!!

    ResponElimina