Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dissabte, 11 de juny de 2016

Pic de Comaloformo per Cavallers (quasi cim), la boira va guanyar.

Tenim previst sortir al Pirineu francès, a pujar al Lustou, però les previsions del temps fan que ho deixem estar, no son dolentes però tampoc garanteixen un dia el suficientment bo com fer tants quilometres, per tan canviem d'idea i busquem alguna cosa més a prop.  

Segons la meteo per Aiguestortes tindrem una nit plujosa, i una matinada emboirada que, a poc a poc, anirà obrint, per deixar un matí net de núvols i una tarda amb ruixats. No és una meteo dolenta, doncs som-hi !!!!, el Comaloformo passa a ser el nostre objectiu, pujarem pel Pas de l'Os i baixarem pel barranc de Riumalo i, si veiem que el dia aguanta, també intentarem el Besiberri sud (Il·lusos de nosaltres).

Després de passar la nit sota la pluja, poca quantitat però suficient per no deixar-nos descansar adequadament, sortim de Cavallers a les 05,45, envoltats d'una intensa boira, de moment tot va segons les prediccions, per tant anem tirant amunt.

No es pot dir gran cosa de la forta i feixuga pujada per aquest vessant, per culpa de l'intensa boira no veiem res, tret del Pas de l'Os, una estreta canal que acaba amb un pas sota un gran bloc encastat, s'ha de passar per sota el bloc, res difícil, més espectacular que altra cosa. 

Un cop superat el pas i sortit del bosc la pujada fa una gran diagonal per anar a buscar un petit coll, també conegut com a Pas de l'Os al Visor de l'ICC , Just arribar al coll NO HEM DE CREUAR-LO, seguim cap a l'esquerra i encarem la pujada a l'Estany Glaçat de Comaloformo, passant primer al costat de dos petits estanyols. 

Un cop a l'estany encarem dues fortes pales que ens deixem sota la canal que dóna accés a la cresta, prop del cim, abans d'encarar la pujada per la canal trobem restes d'allaus que baixant directament dels contraforts del Comaloformo. La pujada per la canal és forta, però la neu es troba a un estat molt bo, i pugem amb bon ritme. 

Arribant al coll hem d'arrecerar-nos del fort vent que fa, tot una sorpresa i fa que dubtem, la boira, el vent, i un pas un xic exposat, el suficient per fer-nos dubtar i, ja se sap, si dubtes malament........... no ho veiem clar i decidim abandonar, pujar per pujar no val la pena. 

Tornem a baixar la canal i, quan som a terreny més suau, veiem que hem fet el millor, doncs la boira ho ha tornat a engolir tot i no es veu res, ni el cim ni el final de la canal, sembla doncs que l'hem encertat. S'ha tapat tant que també renunciem a donar la volta per Riumalo, el millor que podem fer, tot i que no ens agrada, es baixar per on hem pujat. Així doncs baixem cap a l'estany Glaçat de Comaloformo, on menjarem una mica i seguirem baixant seguin el camí de pujada. 

Cap als 2200 metres la boira començar a marxar, no per les alçades, i podem veure tot el camí per on hem pujat aquest mati doncs, a les hores, amb la boira i la poca llum que hi havia no veiem pràcticament res. Arribem al Pas de l'Os, i el passem amb facilitat, com ja he dit, és més espectacular que difícil, tot i que de baixada canvia un xic. 

D'allà al pàrquing de Cavallers és un passeig, que fem amb bon humor doncs, tot i no fer el cim, hem passat un bon dia muntanyenc. 

Per acabar una minireflexió, la pujada d'avui no hagues estat possible sense el GPS, doncs la forta boira que feia, la falta d'un camí visible, tret del primer tram pel bosc, i les poques fitades que trobem han fet que l'orientació, seguin l'aparell, absolutament indispensable, si no fos pel GPS, amb tota seguretat no haguéssim pujat. Per tant, l'ús del GPS, és indispensable dins dels nostres estris muntanyencs.

Foto de grup, feta ha la baixada, en arribar al pàrquing. 


La imatge de la ruta al Google Erth.


El perfil de la ruta, tot i que no vam arribar al cim, si que poso les dades tècniques i del track, doncs pràcticament erem a tocar del cim, per tant el track és perfectament valid, per tant, el track, el teniu al Wikiloc. 


  • Punt de sortida: Embassament de Cavallers, és troba al final d'una pista asfaltada que surt del final de la carretera del Balneari de Boi, la L-550, Com arribar.
  • Track: ATENCIÓ!!!, tot i que no hem arribat al cim el track és valid, doncs ens vam quedar a molt pocs metres del cim, perfectament visible de l'indret on vam girar cua, per tant el track el teniu al Wikiloc.
  • Material necessari: és tracta d'una ruta d'alta muntanya, per tant hem de portar els estris adients a cada moment que la realitzem, com la ruta és quasi hivernal, el casc, crampons i piolet son indispensables, roba d'abrigar, mapa, brúixola i Gps, sempre amb nosaltres.
  • Altura mìnima: 1680 metres al punt de sortida.
  • Altura màxima: 3000 metres al coll on vam recular.
  • Desnivell positiu acumulat: 1341 metres.
  • Distancia: 9,7 quilòmetres.
  • Ruta circular: No, tot i que si es vol, es pot donar la volta pel barranc de Riumalo.
  • Ruta per gossos: Tot i que jo no el vaig portar crec que si, que cap problema, potser a la cresta haurem de tenir un xic de cura, per la resta, de ben segur, el nostre amic ho gaudira força.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Picasa.


Creuem l'embassament de Cavallers per anar a buscar l'inici del corriol a l'altre vessant. 


El corriol puja d'una manera ferma de bon començament.


Primer tram del Pas de l'Os.




Pas de l'Os, part inferior, es tracta d'una canal que acaba amb un pas sota un gran roc encastat a la canal, més espectacular que difícil.


Vist de dalt.


Aquest és el dia que tindrem, la boira ens engolia tot el dia, o quasi tot.


Primera pala nevada, la passem sense material, no era necessari.


Arribem a un petit coll, alguns llocs, com al Vissir del ICC  he llegit que també s'anomena Pas de l'Os, al Iberpix té el nom de colladeta del Bony de l'Orri, que és el petit cim del fons. NO HEM DE CREUAR-LO, només arribar hem de girar cap a l'esquerra, seguin restes de corriol i alguna fitada, anant a buscar l'esperó rocós que es veu a l'esquerra de la foto, per allà segueix el camí.


Segona pala nevada, ara si, a posar crampons.


Seguim pujant, i la boira segueix engolint-nos.


No ens separem gaire, sempre a la vista, de fet, avui hem de donar gràcies al GPS, sense ell no hauríem pujat.


Petit estanyol previ a l'estany Glaçat de Comaloformo.


Estany Glaçat de Comaloformo. ( i enboirat jajaja)


Sembla que, per fi, el sol treu el nas.


Deixem l'estany i encarem dus fortes pales que ens deixaran prop de la canal que dóna accés al coll, molt a prop del cim.


La cresta que baixa del Comaloformo cap al Comalestorres.


Al fons ja tenim la canal que hem de pujar.


Restes d'allaus, just sota el Comaloformo.


Arribant al final de la canal, s'ha fet un xic feixuga de pujar, i més amb el fort vent que trobem dalt.


Arrecerats del vent cap a l'altre vessant veiem els estanys superiors de Gemena.


El fort vent i la boira, tot i que algun moment ens deixa veure el cim, ens fan dubtar, volem pujar, però sabem que no val la pena, fer aquest tram de cresta amb boira, fred i vent no és el més recomanable.


Finalment decidim deixar-ho, una foto al coll i cap a baix.


Un cop baixat el primer tram de la canal la boira ens engoleix completament, tant que fins i tot decidim no fer la resta de la ruta prevista, volíem baixar pel barranc de Riumalo però, vist que el temps no millora, ho deixem estar i baixarem pel mateix camí de pujada.


Sembla que hem agafat la decisió correcta.


Tornem cap a l'estany.


Aquests dos no m'esperen, si no m'espavilo fins i tot els perdre de vista.


Arribant a l'estany.


Estany Glaçat de Comaloformo, parem a menjar una mica, ho necessitem.


Caçador caçat.


Detalls.


Seguim camí i aprofitem al màxim la neu.


Traient-nos els estris.


Al fons comencem a albirar l'embassament de Cavallers.


Sembla que deixem la boira al darrere, almenys podrem veure un tram del camí a la baixada, doncs tot aquest tram també era emboirat aquest matí.


Això és el màxim que va aixecar-se la boira, perquè més tard va començar a ploure, al menys podem veure quasi tota la Punta Alta, pujada fa un any ,amb el barranc de Comalesbienes a la dreta i el de Colieto a l'esquerra, també podem albira el refugi Ventosa i Clavell.


Zoom al refugi, per on vam passar fa un any, per anar al Montardo.


La cua de l'embassament, es veu el camí per on teníem que tornar si haguéssim baixat pel barranc de Riumalo.


És una baixada feixuga, sense un corriol clar i amb poques fitades.


Les agulles que defensen el Pic de Comalestorres per l'est.


Tornem al bosc.


Almenys ara el gaudim més que al matí.


I tinc temps de jugar amb la càmera de fotos.


Pas de l'Os, amb millor llum que al matí.


Un cop superat.


I ara sense figurants. 


Aquest dos no paren, no tinc temps ni de fer fotos.


Segon tram del Pas de l'Os.


I ja som a l'embassament.


I una selfie per acabar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada