Descripció de la ruta.
El Tuc de Mauberme es un cim que es troba a l'extrem nord-est de la Vall d'Aran, per la seva situació, allunyada i soltaria, i per la seva llarga aproximació al punt de sortida, la cabanya del Calhaus, per una pista forestal en unes condiciones regulars, fa que no hi pugi gaire gent per la seva ruta normal, la gran majoria de visites vénen del fet que, molt a prop de la canal final de pujada, hi passa una de les rutes que s'endinsa per a la Vall d'Aran i l'Ariege, el Pass Aran. De fet el dia que hi vaig pujar, només jo i un senyor francès ho vam fer per la ruta normal, tota la gent que m'hi vaig creuar, unes 20 persones, hi pujaven fent aquest recorregut del Pass Aran.
Per arribar al punt de sortida hem d'agafar una pista forestal que surt de Babergue i puja, seguint la Vall d'Unhola, cap a les antigues Mines de la Reparadora i de Liat. A l'altura de la Cabanya dels Calhaus hem de deixar el cotxe si volem pujar per la via directa, si ho volem fer per la pista, podem pujar una mica més, fins a una gran corba de la pista, on trobem un senyal que ens indica la direcció a seguir cap a l'estany de Montoliu. Jo vaig deixar el cotxe a la Cabanya,ja que pensava pujar per la via directa però, com anava amb la família fins a l'estany, elles van decidir que la pujada per la pista seria més assequible i no vaig poder fer-las canviar d'idea.
Fins a l'estany i el Coth de Montoliu el camí es molt fàcil de seguir, allà pugem per la cara oest del Mauberme fent una gran diagonal per tarteres i trams de prats fins a arribar a la canal de pujada al cim. Aquesta canal es molt feixuga de pujar, una tartera amb molta roca esmicolada, per sort, el corriol es ben marcat i fa que la pujada es faci més assequible.
Al cim del Mauberme el panorama es espectacular, gran part de la Vall d'Aran i l'Ariege són als meus peus, el Mont Valier es a prop, molt lluny tenim la Pica d'Estats i els cims que l'envolten, molt més a prop, tenim els cims del Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes, per acabar amb l'espectacle del massís de Las Maladetas i els cims dels sector Perdiguero i Posets, no paro de fer fotos, es un cim per gaudir.
Per baixar ho faig pel mateix camí de pujada fins a arribar al Coth de Mauberme, d'aquí a l'estany faré una gran volta passant pel Coll d'Urets, les abandonades Mines d'Urets i la Collada Negra, d'aquest últim coll baixo cap a l'estany de Montoliu, on hauré de donar-li la volta completament per arribar fins al punt on la família m'esta esperant. Un cop amb elles, una estona de descans i començar a baixar, intentant que vulguin baixar per la via directa, però no puc, no volent saber res, doncs tornem pel mateix camí, baixada molt fàcil pel Camí marcat fins a la cruïlla de la pista forestal i després seguir aquesta pista fins a arribar al cotxe.
Foto de cim.
Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.
- Perfil de la ruta, el track el teniu al meu Wikiloc.
- Punt de sortida: Cabanya dels Calhaus, on s'arriba després d'un bon grapat de km per una pista forestal en estat un xic deficient, aneu amb molta cura, com arribar a la cabanya.
- Dificultat: Moderada, més que res per la distància, doncs el terreny es fàcil, tret de l'última canal de pujada, amb roca molt trencada.
- Material necessari: Res especial, roba i calçat adequat i ,com sempre, mapa, brúixola i Gps no haurien de faltar a la motxilla.
- El track el podeu descarregar d'aquest enllaç.
- Alçada mínima: 1870 metres a la Cabana dels Calhaus.
- Alçada màxima: 2880 metres al Tuc de Mauberme.
- Desnivell positiu acumulat: 1137 metres.
- Distància total: 17,3 quilòmetres.
- Ruta circular: Només una part.
- Ruta per gossos: Sí, cap problema, gaudiran d'allò més.
- Podeu veure les fotos, amb els comentaris amb castellà, al meu àlbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Sortida a la part baixa de la Cabanya dels Calhaus.
Pugem per la pista forestal, deixem la via directa a la dreta del camí no tinc foto, però surt quasi al costat de la cabanya, i molt a prop del punt on vaig deixar el cotxe.
Plans de Tor, espectaculars, al fons es trobem les Mines de la Reparadora, també abandonades.
Cruïlla, deixem la pista forestal.
La direcció es clara.
I el camí fàcil i ben marcat.
Comença l'espectacle visual, i d'uns indrets on tinc grans records, tot el sector de l'estany de Sant Maurici, i d'Aigüestortes es al meu davant.
El camí segueix fàcil, sense complicacions.
Allà baix es veu la Cabanya dels Calhaus, per aquí puja la via directa.
Aquí es veuen les dues fitades que marquen l'inici d'aquest corriol, poc marcat i poc senyalitzat.
Aixeco el cap i veig al Rei Aneto, que ja treu el nas.
La continuació del camí passa per grans prats, al fons el Tuc de Montoliu.
Ja es aquí, el Mauberme es presenta al meu davant.
Arribo a l'estany de Montoliu, un indret molt fotogènic, amb un gran contrast de colors.
La família es queda aquí, i la Neila també, es més divertit jugar amb l'aigua que seguir-me a mi saltant pels rocs.
Estany de Montoliu i, d'esquerra a dreta, el Tuc des Crabes, Coth de Mauberme, Tuc de Mauberme i Port d'Urets.
Vaig pujant cap al Coth de Mauberme, al derrera l'estany de Montoliu, el Tuc de l'Ome, Collada Negra, Tuc de Montoliu, Coth de Montoliu i la Serra coneguda com la Taula de Parros.
La pujada es ben marcada i el Mauberme es sempre al davant.
Coth de Mauberme.
Els Besiberris a l'esquerra, Las Maladetas al mig, amb el Perdiguero a la dreta.
Las Maladetas: Russells, Cresta de Salenques, Margalida, Tempestades, Pico Aneto, Tuca de Coronas, Tuca del Medio, Maldito, La Maladeta, Sayo, Cordier, i Pic d'Alba, per dir només els més importants.
Ara bé una llarga diagonal per la cara oest del Mauberme, fins al petit collet que es veu al fons.
Allà veiem la vall de Liat, amb els estanyets de Mauberme al davant i l'estany de Liat al fons.
La diagonal per la cara oest segueix un bon tros més.
Fins a arribar a la canal d'accés al cim.
Una canal molt feixuga de pujar, amb la roca molt trencada, per sort el camí es molt marcat i facilita la pujada.
Arribo al cim ràpidament, i el tinc per mi sol, només en marxar va arribar gent.
L'espectacle visual comença només arribar, l'Arige es mostra amb tota la seva esplendor.
Maladetas, Posets i Perdiguero, quasi tots els gran cims al meu abast.
El sector central de Las Maladetas, amb l'Aneto al mig.
Crec que es el Mont Valier.
Tinc l'estany de Montoliu als meus peus.
Gaudeixo d'allò més, i la foto cimera es un bon exemple.
Les muntanyes de la Vall d'Aran i d'Aiguestortes, Besiberris, Punta Alta, Montardo, Tuc de Colomers, Tuc de Ratera
Foto de cim.
Començo a baixar.
Aquí es pot veure el corriol que es ben marcat.
La baixada es rapida.
Ja torno a ser a la llarga diagonal de la cara oest.
Però ara gaudeixo de les vistes que tinc davant.
Sense oblidar l'idil·lica vall de Liat.
Coth de Mauberme, no baixaré directament a l'estany de Montoliu, sino que faré una diagonal fins al Port d'Urets, Minas d'Urets i Collada Negra, d'allà baixaré a l'estany.
A l'esquerra Port d'Urets, Tuc der Ome, Collada Negra i Tuc de Montoliu.
Allà veig els túnels de les Mines d'Urets.
Port d'Urets.
Port i Cabanya d'Urets, oberta, molt neta i arreglada per l'ús del pastor, no se si es podria fer servir de refugi d'emergència, o es tancada quant no esta el pastor. Al seu derrera tenim la cresta est al Mauberme, una altra opció de pujar fins al cim, molt més estètica que la ruta normal, però no crec que sigui per pujar-la sol, per això ni me la vaig plantejar, aquí teniu un repor d'aquesta via: Engarrista.
Segueixo, sempre amb la bucòlica imatge de l'estany a la vista.
Passo per el primer túnel.
Per el següent.
I a cada sortida dels túnels, la imatge de l'estany de Montoliu, es un contrast brutal de colors.
Edificacions de las Minas d'Urets.
A la collada Negra se'n veuen més.
Paro a veure les restes de les mines.
Collada Negra, no hi tinc que arribar.
Si no que he de creuar pel mig de les restes de les mines, per anar a buscar el camí de baixada.
Restes d'una vagoneta.
Ara tot cap a baix.
Amb l'espectacle de colors que dona l'estany sempre al davant.
Estany de Montoliu i Tuc de Mauberme, he donar tota la volta per trobar a la família.
Que s'ho estan passant d'alló més bé.
Colors d'acomiat, fins a la propera.
Baixem pel mateix camí de pujada.
Intento que baixin per la directa, però ho aconsegueixo, prefereixen baixar per la pista forestal.
Arribant a la Cabanya dels Calhaus.
Per aquí comença la Via directa.
Ara només toca tornar a baixar fins a Babergue per la llarga i malmesa pista amb el cotxe, segurament la gran aventura del dia.
Bon reportatge Miguel! Es una muntanya que sempre m'ha agradat, destacable i ben identificable, amb la seva forma piramidal, aixi la recordo des d'altres cims de la zona...
ResponEliminaSortides com aquesta deixen a un satisfet, són aquells moments de vacances que més cundeixen.
Et copiare akst sistema de vacances amb familia, aviam si per l'any vinent ho planifico millor!
Com sempre, un plaer disfrutar de les teves cròniques tot fent una birra.
Una abraçada crack!
Hola Carles, jo també la tenia fitxada de fa temps, però la distancia i que es fora dels punts més habituals feia que mai m'hi atures, i aquest any, con passava set dies a Vielha, vaig dir que era el moment, i de fet, era la sortida principal, la que volia fer si o si.
EliminaLa meva dona sempre ha pujat amb mi a tots els cims,ara no pot,esta molt malament de l'esquena no pot venir enlloc, aquest estiu, per sort, es trobava amb ganes i com venia la seva germana s'ha animat a fer aquestes sortides. I jo he tingut que preparar les sortides a las seves limitacions, i content ho he fet, a mes m'ha sortit be, elles dues han gaudit i jo he pogut fer el que mes m'agrada.
Que bonica és aquesta muntanya!!, la vaig descobrir en una guia que proposa a ascensions pirinenques a cims per sota dels 3000 metres, i apuntava això, que és una muntanya molt solitària, des de llavors la tinc apuntada a la agenda, quan vaig veure per primera vegada la seua espectacular silueta aquesta primavera des del Pòrt de Vielha em vaig acabar de enamorar del Mauberme. Això sí, des del primer moment tinc clar que quan vagi a pujar-la portejaré la tenda i faré vivac a l'Estany de Montoliu, passar una nit en aquest solitari indret deu de ser una bonica experiència, a més, no crec que la meua furgo pugui arribar al punt on vosaltres aparcareu jejeje. He vist que un altra opció es començar la ruta al Coll de Varradós, saps si eixa pista és transitable per turismes?.
ResponEliminaEspero que el dia que vagi la Laia m'acompanyi cap al cim i no es quedi banyant-se al llac com va fer la Neila jeje.
Enhorabona pel cim i gràcies per compartir.
Una abraçada.
Hola Dani, i tant que es bonica !!! i som es visible de molt lluny sempre creus que et crida jajaja. Dormir per aquelles contrades ha de ser precios, una bona experiència. La pista de Varrados no se com es troba aquest any però, normalment es molt més transitable que la de Liat, de fet es veien circular mes cotxes per ella que a la de la Vall d'Unhola. Jo vaig plantejar anar des de el Coret de Varrados, però s'allarga massa per la família. La Neila es una traidora, m'ha deixat ben sol aquestes vacances, però l'hi encanta es que banyarse als estanys.
Eliminasalu2