Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimecres, 26 de setembre del 2018

Pic d'Albe, l'Ariege oblidat.

Descripció de la ruta.

El Pic d'Albe està situat a la frontera franco-andorrana, tot i que és completament francès té, a  tocar, cims fronterers com el Noe, Escobes, Siscaro o Cabaneta, a més de ser molt a prop dels Estanys de Juclar. Tot i això, és un cim solitari, poc freqüentat, tot i que és ben a prop d'una clásica circular d'aquestes contrades, el Tour del Nerassol, però la majoria de gent nomes fa la ruta dels estanys o puja, com a molt, al Pic de Nerassol, són molt pocs els que decideixen pujar a l'Albe. La millor manera d'il·lustrar això és que, un cop abandones la ruta del Tour, desapareixen els camins i, només alguna fitada aïllada, et mostra que vas pel bon camí.

A més, el seu accés pels dos vessants té la dificultat afegida que és fa per dues canals molt costerudes, on s'ha d'anar amb molt de compte, sobretot si és moll, dòncs son canals d'herba i, si rellisques, pot arribar a ser perillós en cas de trobar-les mullades.

La ruta comença a l'entrada del poble de l'Hospitalet pres l'Andorre i ressegueix el Tour de Nerassol, es pot fer en qualsevol dels dos sentits, jo el vaig fer pujant per Siscar i baixant per l'estany de Pedourres i la Vall d'Arques. Com aquest tour és molt fàcil de seguir només explicaré el tram de pujada al Pic d'Albe.

Un cop a l'Estany de Siscar començo a pujar cap a la Portella de Siscar i, al cap de poc, giro a l'esquerra per anar a l'estany de Regalecio i, a una marcada canal d'herba, que es troba just al davant meu. La canal comença d'una manera suau, però ben aviat es posa molt vertical, si es molla s'hauria d'anar amb molt de compte, per sort avui és seca. Després de fer aquesta feixuga pujada arribo a un coll des d'on s'albira l'estany d'Albe i el Pic de Rulhe, aquí giro a la dreta i enfilo cap a una canal, però s'ha de girar un xic a la dreta i passar per una petita repisa per sortir a la part de fora de la canal i seguir pujant seguint les escadusseres fitades per un tram fàcil on només s'han de fer servir les mans en alguna ocasió, finalment surto a la part somita'l del pic, on s'arriba després d'una fàcil caminada.

Per baixar segueixo el mateix camí de pujada però, en arribar al punt on he sortit a la pujada segueixo baixant buscant un collet, on podem albirar el camí de pujada per la Vall de Siscar a la dreta i, a l'esquerra, tenim dues marcades canals que ens porten a una pedrera. Podem fer servir qualsevol de les dues canals, amb les mateixes precaucions de la de pujada si són mullades. Un cop a baix s'ha de creuar aquest gran caos de blocs, trobarem alguna fitada, fins a arribar a enllaçar amb el camí del Tour de Nerassol, que sempre veiem al fons, per tant, tot i la dificultat de no haver cap camí, la direcció és evident, el que sempre et dona molta tranquil·litat.

Un cop al fressat camí del Tour de Nerassol només l'hem de seguir, primer passant per l'estany de Pedourres i després baixant per la vall d'Arques, fins a l'enllaç amb el camí de pujada al començament de la Vall de Siscar i, d'allà, al punt de sortida seguint el mateix camí que hem fet a la pujada.

Foto, amb el meu bon amic Josan, novell a l'alta muntanya al començament de la ruta, al pàrquing de l'Hospitalet pres l'Andorre.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Gogle Earth.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Aparcament a l'entrada de l'Hospitalet pres l'Andorre, com arribar.
  • Dificultat: De moderada a difícil, per la distància i desnivell però, sobretot, pel terreny feréstec i sense camins per on és transita durant la part central de la sortida, s'ha de saber moure's per aquest tipus de terreny, tot i que la direcció sempre és evident.
  • Material necessari: Tot i la dificultat de la ruta no te passos difícils, per tant amb calçat i roba adequades en tenim prou, més els indispensables, mapa. GPS i brúixola (casc opcional).
  • Track: el podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 1444 metres al punt de sortida.
  • Alçada màxima:  2764 metres al cim, tot i que el GPS marca un parell de metres més.
  • Desnivell positiu acumulat: 1530 metres al Perfils, de tota manera crec que és excessiu, igual tinc alguna cosa mal configurada a aquest programa perquè, últimament, em dóna  desnivells molt més grans del normal, al BaseCamp surten 1390 metres, que crec que és més lògic.
  • Distància total: 17,15 quilòmetres.
  • Ruta circular: SÍ, quasi per complet.
  • Ruta per gossos: SÍ, cap problema.
  • Podeu veure les fotos, amb els comentaris en Castellà, al meu àlbum de GoogleFotos.

Fotos i comentaris.

Un cop hem sortit del pàrquing comencem a remuntar per un corriol ben marcat i fresat.

El corriol va girant, a poc a poc, cap a la Vall de Siscar.

Deixem el bosc i enfilem la vall de Siscar.

Fins a trobar la cruïlla amb el camí de la Vall d'Arques, que és per on tornarem.

Nosaltres seguim remuntant al costat del torrent de la Vall de Siscar.

Arribem a un petit estany repressat situat a l'indret conegut com la Jasse del Forn.

El camí va remuntant, sense dificultats i, molt aviat, comencem a albirar els grans cims d'aquestes contrades, per obrir boca res millor que tenir aquesta visió del Pic d'Escobes.

Coma de Siscar, al final d'aquest gran planell es troba el refugi lliure de Siscar.

Ja l'hem creuat, s'intueix el refugi a l'esquerra de la imatge.

Apropant-nos a l'estany de Siscar. a davant nostre tenim el cordal Albe-Escobes-Cilindre d'Escobes-Siscaró.

Estany de Siscar, amb l'imponent Pic d'Escobes al mig, a la dreta de la foto ja veiem la costeruda canal per on hem de pujar.

Amb una mica de zoom veiem la canal de pujada.

Però primer, seguim pujant cap a la Portella du Siscar, més o menys en aquest punt és on deixem el Tour de Nerassol, i gira a l'esquerra, per seguir, fora de camí, direcció a la canal esmentada, que tindrem sempre a la vista.

Aquest petit estany, quasi col-matat, ens pot servir de referència, es troba poc després de deixar el camí principal.

Estany de Regalecció, amb la nostra canal darrere.

Estany de Regalecio, i Pic de Nerassol.

Aquí podem veure el que ens espera, herba i roca, sense camí i amb alguna fitada aïllada.

A mitat de la pujada, es veuen els estanys de Siscar, Regalécio i Escobes, el meu amic, poc acostumat a aquests terrenys, comença a patir un xic, però puja sense dubtar, el que em dóna confiança per seguir.

La part més feixuga, aquí el desnivell era important.

Arribant al coll, he buscat el nom però no he trobat res, la pujada segueix per la dreta, més o menys per on es veu el puntet de llum.

La part de la vall de Siscar, amb el Cabaneta al fons.

A l'altre vessant es veu l'estany d'Albe i, l'imponent Pic de Rulhe. Que segueix al calaix de pendents, i mira que hi tinc ganes......

Comencem a pujar, el meu company, com ja he dit poc acostumat a aquest terreny feréstec i fora de camí, comença a esbufegar, no se si em tornará a parlar..........bé, suposo que, amb unes cervesses, ho podré arreglar.

Les poques fitades que veiem sembla que ens porten cap aquesta canal, però hem d'estar atents doncs en un punt giren a la dreta per passar per un petit replà i sortir de la canal.

Aquest és el replà, ho sento per la foto, va sortir bastant malament, però és evident, si anem atents.

 Després només hem de seguir pujant seguint les fitades i fen servir les mans algun cop, però sense dificultats remarcables.

Allà tenim el coll.

Sortint a la part de dalt, molt ample i fàcil. 

Ja som a la sortida, a la dreta tenim el Pic de Nerassol, pujat a l'hivern.

Seguim pujant i, molt aviat, arribem al cim, on la Neila ja ens espera.

Del cim tenim un panorama local immens, amb l'Escobes i el Rulhe omnipresents.

Escobes, pujat fa un temps fent una llarga i preciosa circular.

Panoràmica cap l'Ariege francès i les muntanyes d'Andorra.

Serrera, Estanyo, Cabaneta, gegants andorrans.

Estanyo, Casamanya.


La calitja no ens deixa tenir bona visió cap a ponent i sud, però al nord i a l'est la cosa millora, aquí, podem veure el Rulhe, el Fourcade i Cazalassis, a sota els estanys  de Couart i Albe.

Al sud est la calitja tampoc ens deixa veure gaire cosa amb claredat però, a sota, s'albira un petit estanyol i la baixada per la vall d'Arques.

El meu company al cim, amb l'estètic Escobes a la dreta.

Ell amb veu així.

Foto de cim, amb el Rulhe i la meva nova companya d'aventures.

Foto de cim.

Es l'hora de baixar, de moment, seguirem pel mateix camí de pujada.

En arribar al punt on hem sortit abans, seguim baixant, sempre buscant la part dreta de l'ample llom.

Fins que s'acaba el tram més ample del cim i baixem cap al coll que tenim al davant, on es veuen les dues marcades canals que podem fer servir per baixar.

Arribant al collet, a la dreta la Vall de Siscar, per on hem pujat.

La canal de baixada, nosaltres vam fer servir la de la dreta, però serveix qualsevol d'elles.

A mitad de la baixada.

Mirant amunt.

Ara tenim per devant un tram bastant feixuc, la travessa d'aquesta tartera, tenim alguna fitada marcant el bon camí, però podem anar per on vulguem, només s'ha de baixar sempre en direcció a la vall que tenim al davant.

Tot el tram baixat fins ara.

Ja veiem clarament la vall.

Ja hi som, al fons el Pic de Pédourrés.

Portella de Siscar, Pic de Regalecio, crestas de Regalecio i las canals per on hem baixat al fons dreta.

Estany i Pic de Pédourrés.

Estany de Pédourrés.

Mirada al darrere un cop superat l'estany.

 La llarga Vall d'Arques, per on baixem cap al punt de sortida.

Cap al final de la vall tenim un petit estany, amb la cara est del Pic de Nerassol.

Al fon es veu el camí de pujada.

Aquí tenim l'unió de camins.

I el punt on comença el camí, foto feta a la baixada, el pàrquing es just al meu darrere.




2 comentaris:

  1. Sensacional volta i elecció de cim. Quins bons records! El dia que visitis el rulhe, veuras el millor vessant del pic d'alba, d'aqui que jo l'anes a visitar tot i ser tant poc fteqüentat, amb menys feina que vosaltres ja que a tota la pedrera prèvia a la canal estava nevada quan hi vaig estar.
    Recordo que era important no equivocar-se de canal ja que sense camí era fàcil anar a buscar una marcada canal que venia de cara però més vertical i menys segura.
    Qualsevol ruta per aquesta zona es dura ja que es comença molt baix. Hi tinc pendent la tosa de pedourres per fer en hivernal.
    Un report que no te desperdici.
    L'enhorabona als tres, un plaer i una bona estona ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles, moltes gracies pel comentari. El Rulhe caura, quan ¿?. no ho se.......La canal que dius es la que et porten les fitades, però has d'estar atent per sortir abans de entrar-hi de ple. Es fàcil però no et pots despistar. Una abraçada.

      salu2

      Elimina