Pics de Noé, d'Escobes, i circular als estanys de Juclar-Fortangente.

Descripció de la ruta.

Torno a Andorra, aquest petit país m'encanta per fer muntanya, tens un munt d'opcions on escollir, tot i que feia temps que no hi anava, però ara, amb pocs dies de diferència, he anat dos cops seguits, fa uns dies vaig anar fins a Grau Roig per fer els Circs de Pessons i Colells. Ara vaig a la Vall d'Incles per pujar un dels cims clàssics d'Andorra, el Pic d'Escobes per la vall de Juclar, la seva ruta normal. 

La ruta a seguir es molt fàcil, només s'ha de seguir el fressat camí que surt del Pont de la Baladosa, al final de la pista asfaltada de la Vall d'Incles i que puja cap als estanys de Juclar i el seu refugi, guardat a l'estiu, un cop passat el refugi hem de seguir el camí que, després de passar per un petit pas equipat amb una corda per ajudar-nos a superar-lo, passa pel mig dels dos estanys i puja al coll de Juclar, pas natural al vessant francés, d'allà hem de seguir, vers llevant, seguin un camí que va pujant suaument, fins a l'ample coll d'Alba. Un cop al coll bé el tram més feixuc de la pujada, una pujada forta en mig de blocs de granit que ens farà sua de valent, si seguim les fitades, no tindrem problemes, i anirem a sortir a un petit collet al mig dels cims del Noé i de l'Escobes.

Primer vaig al Pic de Noé, es pot pujar directament però faig un flanqueig, un xic engorros, per pujar per l'altre costat, doncs he llegit que es més fàcil i, com vaig sol amb la meva gossa vull evitar el màxim els passos compromesos. Un cop al cim hi tinc un bon panorama cap a tots els vessants, tret de cap a ponent, ja que l'esvelt pic d'Escobes ens ho impedeix.

Baixo i començo el flanqueig fins a la base de l'Escobes, aquí tinc dues opcions, la ruta normal és pujar-la directament, amb grimpades de II grau, hem trobo igual que al Pic Noé, no tinc clar si poder fer-ho amb la gossa, si aquesta es bloqueja davant d'algun pas i no la puc ajudar serà un problema, i com també es pot pujar per un canal al sud del Pic vaig a buscar-la per anar més tranquil. Un cop trobada, pujo fàcilment fins l'última paret, aquí passa el que jo temia, la gossa es bloqueja i no pot passar per una pètita paret, l'ajudo però tampoc puc, miro pels costats i provo a dues canaletes més, no puc...............finalment la lligo a la motxilla i a un roc i pujo sol, sóc a 15 metres del cim, la sento bordar i gemegar, no gaudeixo del cim, faig 4 fotos i marxo, baixo fins a la Neila i m'assento al seu costat, la tranquil·lit-ço, després fem un most i ens preparem per baixar.

La baixada es pel mateix camí, mentre vaig baixant, una cosa va donant voltes pel meu cap, fa sis anys vaig patir un accident al vessant frances de Joclar, no he tornat a trepitjar aquest indret des de les hores, potser ha arribat el moment.....

Arribo al coll de Juclar i baixo pel vessant francès, primer per una baixada fàcil, després per una incòmoda pedrera fins a l'estany de Joclar, hem d'anar a buscar la seva sortida d'aigües i allà comença la baixada cap l'estanyol, aquí, a aquesta pala, va ser el moment fatídic, baixó de pressa, només miro als meus peus, vull baixar d'una vegada................arribat a l'estanyol m'assec, miro amunt i respiro profundament, ja està, he passat. Pels sentiments que tenia en aquell moment hi havia alguna cosa dintre meu que necessitava passar per aquí, alguna peça del puzle que es el meu cap sembla que es va posar al seu lloc, no se si els fantasmes  que es van obrir aquell dia s'han tancat, això només ho dirà el temps, el que si ser que quan tornava a posar-me la motxilla per marxar ho feia sentint que havia tancat el cercle.

La baixada segueix passant pel costat d'un petit estany i, a la seva sortida d'aigües, trobem el camí que, del refugi de Rulhe va cap als estanys de Fortangent, l'agafem i ens apropem fins aquests bonics estanys, s'han de travessar els estanys totalment per pujar cap al coll d'Incles o de Fortangent, una pujada suau però que s'hem fa molt pesada, ja porto uns quants quilòmetres a les cames i hem costa de pujar. Un cop a dalt només he de baixar per la Vall d'Incles fins a  arribar al Pont de la Baladosa, punt d'on ge sortit aquest matí i que arribo després de 18 quilòmetres de sentiments molt diferents, he passat de l'angoixa de ser al cim escoltant a la gosa gemegar, als sentiments que surten quan sóc a l'Estanyol de Joclar, l'esgotament físic i psíquic (potser aquest més) al pujar al coll d'Incles i la satisfacció d'arribar al cotxe saben que he fet una gran ruta i he passat un magnífic dia de muntanya.

Estanys de Juclar, des de la pujada al cim.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, el track al Wikiloc.

• Punt de sortida: Pont de la Baladosa, Vall d'Incles, Andorra.
• Track de la ruta: el podeu baixar al meu Wikiloc, però com considero que es una ruta dura i exigent he fet tres tracks, un de la ruta completa, un de la pujada i baixada als dos cims per la seva via normal de la vall de Juclar, i el tercer de la circular als estanys de Juclar-Fortangent

         -Track ruta complerta.

        - Track pujada i baixada als cims per la ruta normal, aprox. distància 14'3 quilometres i desnivell            uns 1100 metres.

         -Track circular als estanys Juclar-Fortangent, aprox. desnivell 1000 metres, distància 14,3                       quilometres.

• Alçada mínima: 1838 metres al Pont de la Baladosa.
• Alçada màxima: 2781 metres al cim del Pic d'Escobes, tot i que al GPS marcava 2765 metres.
• Desnivell Positiu acumulat: 1429 metres.
• Distància total: 18 quilòmetres. 
• Ruta circular: Sí, tot i que, si volem, la podem fer lineal.
• Ruta per gossos: Sí. tot i que la grimpada final al Pic d'Escobes podem tenir problemes, de fet jo els vaig tenir, però anava sol amb la gossa, només que anéssim anat dues persones tot hagues anat d'un altra manera, molt millor.
• Podeu veure les fotos i els comentaris amb Castellà, al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Començo a caminar al Pont de la Baladosa, agafo el camí als estanys de Juclar.

Aviat arribo a la primera cruïlla, segueixo direcció Juclar.

A partir d'aquí s'acaba la pista, travesso el pont i segueixo per un camí ben marcat i fressat.

Primera pujada seria del dia.

Una ullada a la Vall d'Incles.

Segona pala, aquesta hem deixa just a ....

...la pleta de Juclar, tinc els estanys a tocar.

Es pot pujar directament al refugi, però jo agafo el corriol que passa primer per l'embassament i després puja al refugi.

Refugi de Juclar, guardat durant l'estiu.

Al començar a baixar, cap el segon estany, hi trobo un pas equipat amb una corda.

Vist de baix.

Estany segon de Juclar, a la dreta els cims d'avuí, amb el sol just al seu cap, a l'esquerra el coll de Juclar, següent punt de pas.

Pujant al coll.

Pic i Cilindre d'Escobes.

Coll de Juclar, al fons el Pic de Rulhe, ara no ho se, però a la baixada decidiré que faré la tornada per aquest vessant.

Estanys de Juclar i Pic de la Tossa de Juclar.

Ara he de pujar al Coll d'Alba, una pujada suau i molt agradable.

Coll d'Alba.

A l'esquerra el Pic de Ruf i la cresta de Juclar-Fortangenta al Pic de Rulhe, al fons els cims de Fourcade i Estandeirou al mig, amb el Pic d'Alba a la dreta.

Ara tinc una bona pujada per davant, hem farà suar de valent.

Començo a pujar i veig l'estany i Pic d'Alba.

I els de Juclar.

Treu el cap l'amo d'aquestes contrades, el Pic de Rulhe, algun dia hauré de pujar-lo.

Ara tinc una diagonal fins al petit coll del mig de la foto.

Ja hi sóc, i el cim del Pic d'Escobes hem dona la benvinguda.

Circ de Siscar, amb el Pic de Nerassol a l'esquerra.

Pic d'Escobes, però primer pujaré al de Noé, que es troba al meu darrere.

Es pot pujar directament, fent petites grimpades, però he llegit que és més fàcil per l'altre vessant, com vaig sol amb la gossa decideixo fer un flanqueig i pujar per la part més assequible.

No se si serà més fàcil, però el flanqueig és un xic feixuc.

Surto a la cresta, molt a prop del cim.

Cim del Pic de Noé, amb l'Escobes al fons.

Rulhe, Cresta de Les Calmettes, Fourcade, Estandeirou i Alba, al mig els estanys d'Alba i de Couart.

Pics de Ruf, Juclar, Fortangenta, Rulhe i cresta de Les Calmettes.

Es l'hora d'anar a l'Escobes, per aquí he pujat-baixat del Noé.

Tinc dubtes de per on pujar, la pujada directa és just al davant, però són grimpades contínues i no tinc clar si pujar-hi, per por de no poder ajudar a la Neila si troba algun pas que no pot passar, és el problema d'anar sol amb un gos.........finalment decideixo anar a buscar la canal sud, que diuen que és més fàcil.

Darrere aquest collet és troba la canal.

La canal acaba als peus d'aquestes tres petites canals, la Neila no hi passa, la fitada és la de la dreta, però jo ho provo per les tres, finalment, i molt emprenyat, la lligo a la motxilla i aquesta a un roc, no m'agrada gens però estic a tocar del cim, de fet són els rocs de l'esquerra, i decideixo pujar i baixar ràpidament.

Cim del Pic d'Escobes.

Totes les muntanyes d'Andorra i de l'Ariege francès als meus peus.

Estany de Joclar, vessant francesa.

Estany de Juclar, al mig els cims del Casamanya, Estanyo i Serrera.

I fent un xic de zoom veig la Pica d'Estats.

El Rulhe.

Circ de Pessons, fa poc el vaig fer junt amb el dels Colells.

Torno amb la gossa, segurament es el cim que més ràpid he marxat, però no hi estava a gust........ 

Faig un most amb aquestes vistes.

I baixo per la canal.

Per tornar al coll abans del Noé.

Coll i Pic de Rulhe, no hi puc apartar la vista.

Última ullada cap al sector Casamanya-Estanyo-Serrera.

Cap a baix.

Estanys de Juclar.

Coll d'Alba.

 I coll de Juclar........ mentre baixava una idea hem feia trontollar el cap, fa sis anys que no baixo per la vessant francesa, de fet no l'he tornat a trepitjar d'ençà que vaig patir l'accident a la pala que baixa de l'estany de Joclar cap a l'Estanyol, de fet ni m'ho havia plantejat cap cop, ni tan sols avui, però....... i  si ha arribat el moment ¿?

Finalment espanto els fantasmes i decideixo baixar.

Abans d'arribar a l'estany de Joclar tinc que creuar un incomoda pedrera.

Estany de Joclar, vaig a buscar la seva sortida d'aigües.

Estany i cims Negre de Juclar i Pala Sobre l'Estany.

Al fons els cims de Noé, Escobes i Cilindre d'Escobes.

Ja hi sóc, el punt fatídic davant meu.

I el Rulhe al seu costat.

Ja sóc a baix, la maleïda pala, nevada aquell dia.

Faig una parada a la riba de l'estany, els meus ulls només mirant un indret, el meu cap posa peces al seu lloc, quan torno a posar-me la motxilla ho faig content, crec que he tancat el cercle.

Segueixo baixant, he de passar al costat d'aquest petit estany per trobar el corriol que surt del refugi de Rulhe i va cap als estanys de Fortangent, el meu següent objectiu.

Cruïlla.

Primer he de creuar la sortida d'aigües de l'estany.

Al fons ja veig la Pleta de Fortangente.

I un cop allà miro cap al Rulhe.

Pleta de Fortangente, al fons els cims del mateix nom i l'Anrodat.

Coll d'Incles al fons, fins allà he de pujar.

Estany Gran de Fortangente.

El camí el voreja, avui no aniré a veure els altres dos estanys, ja tinc prou caminada.

Pujada al coll, suau però que hem fa suar, ja vaig cansat.

Una mirada al darrere.

Port de Fortangente o d'Incles.

Foto de grup jajaja, no havia ganes de més.

La baixada per la vall d'Incles.

Pleta de Manegor, al fons el coll d'incles, a l'esquerra les pales que van cap al Pic Anrodat, ara no ho se però d'aquí a tres setmanes les estaré pujant.

La vall d'Incles.

I el pàrquing del Pont de la Baladosa, arribo molt cansat però alhora content, molt content.