Pica Rojà, un mirador de primera.

Descripció de la ruta.

Tenia la pujada a la Pica Rojà marcada amb majúscules des de fa molt de temps, però mai trobava el dia adient, al final, dintre d'una sortida familiar  a la Vallferrera puc escapar-me i pujar-hi.

Es pot pujar per tres rutes, el Port de Boet i l'aresta sud-est, el Port Vell i la carena nord, o per l'ample carena oest. Jo decideixo fer una circular que, sortint del pàrquing de La Molinassa, al final de la pista forestal de la Vallferrera, pugi per la vall de Boet fins al Port de Boet, després segueixi per la cresta sud-est fins al cim, i baixi per la cresta nord cap al Port Vell i segueixi tot aquesta vall fins a enllaçar amb la d'Areste i, passant pel refugi de Vallferrera torni fins al pàrquing per la ruta normal de la Pica d'Estats.

La ruta és magnifica, passa per indrets idíl·lics, com el Pla de Boet o l'estany del Port Vell, però també es un xic feixuga de fer, doncs no hi trobarem  camins, com a molt algun tram poc marcat, per tant sempre haurem d'anar atents a les fitades o les poques marques de pintura que hi trobarem o, com el meu cas, atens al GPS. A més vaig poder gaudir de tota la ruta dins la més absoluta soledat, durant tot el dia  tota la muntanya va ser per mi i la Neila, i això es tot un plaer.

Al cim gaudirem d'una panoràmica esplèndida, podrem quasi tocar la Pica d'Estats i els seus satèl·lits, veurem les grans muntanyes andorranes, tindrem un primer pla del preciós Circ de Baiau, inclòs veurem Las Maladetas, tot i la boirina que no deixava veure gaire clar els cims més llunyans. 

La Pica Rojà a confirmat, sobrada-ment les meves expectatives vers ella, tot i la seva soledat, fora de les rutes habituals, es un cim preciós, per gaudir-lo plenament, de ben segur hi tornaré.

Foto de cim, amb la Pica d'Estats al darrera nostre.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth. 

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: Pàrquing del Pont de la Molinassa, al final de la pista forestal que surt del poble d'Areu, com arribar.
• Track: el podeu descarregar d'aquest enllaç.
• Observacions del track: l'he retallat per treure l'aproximació a l'estany del Port Vell, que la vaig fer seguint congestes de neu i no seria fiable, per tant el temps total del recorregut tampoc es real, doncs hauríem de treure l'estona parat a l'estany i la baixada/pujada al camí. Calculo com una hora i mitja, ja que vaig fer la migdiada a l'estany.
• Alçada mínima: 1780 metres al Pàrquing de la Molinassa.
• Alçada màxima: 2903 metres al cim de la Pica Rojà, tot i que al GPS marcava 2896 metres.
• Desnivell positiu acumulat: 1175 metres.
• Distancia: 12 quilòmetres.
• Ruta circular: Sí.
• Ruta per gossos: Si estan acostumats a l'alta muntanya si, sens dubte, només tenim  un punt conflictiu.
• Podeu veure les fotos, amb els comentaris amb Castella, al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Surto del pàrquing de La Molinassa.

Arribo al desviament cap al refugi, jo segueixo recte, després tornaré pel refugi.

Segon desviament, ara aniré a l'esquerra, cap al Pla de Boet, recte aniríem cap al Circ de Baiau i Andorra, tot seguint el GR-11.

Pla de Boet.

Ple de pau i tranquil·litat.

Un indret per gaudir-lo amb calma, però avui he de seguir, a l'esquerra es veu la cabana de Boet.

A partir d'ara no seguiré un camí clar, unes velles pintures de GR, unes poquetes fitades i algun rastre de corriol serà l'únic que tindre per guiar-me. tot i que la direcció es prou evident, anem a buscar el collet que es veu al centre de la imatge.

El Pla de Boet ja queda bastant cap a baix, he passat un tram on les fitades anaven cap a l'esquerra (en el sentit de pujada), però el track que segueixo seguia recte, jo he seguit el track i uns minuts més tard he recuperat les fitades.

Desviament cap al Pla d'Arcalis, jo segueixo cap al Port de Boet.

La tònica de la pujada, sense camí i pujada suau però constant.

Poc a poc comença a obrir-se el panorama, ja s'albiren els Circs de Baiau i la Coma de l'Orri, amb els cims que els envolten, Medacorba, Lavans, Baiau, Sanfons, Gerri, Escorbes, entre altres.

Circ de Baiau, al bell mig hi tenim el refugi metàl·lic Josep Maria Montfort.

Port de Boet, l'únic indret on trobo neu durant la pujada.

Estany del Port de Boet, amb vestimenta d'hivern.

Port de Boet i la pujada per on aniré ara cap a la Pica Rojà, primer evitaré el contrafort per l'esquerra i després sortiré a plena cresta.

Ara trobaré marques de pintura groga, que m'ensenyen els millors passos.

La pujada es forta i es guanya desnivell molt ràpid, el Port i l'estany de Boet ja queden molt lluny.

Estany de la Soucarrade.

Ja sóc a plena cresta i molt a prop del pas clau.

Un tram de 4/5 metres estret i amb molt de patí, però es més espectacular que difícil, es passa be pel vessant de Boet, bones preses per mans i peus. Jo anava un xic nerviós per si no podia passar-hi la Neila però resulta que ho va fer millor que jo, quan vaig donar-me compte ja era a l'altra banda. La foto esta feta un cop creuat el pas.

La continuació, atents a las marques grogues, ens porten pels millor pasos.

Ja es veu el cim, i sembla que la continuació es complicada, però no es així, el corriol ens porta a l'altre vessant i puc pujar amb facilitat.

Surto a la cresta, la segueixo una estona fins a sortir a un tram de forta pujada amb pedres soltes molt feixuc de pujar, es l'última dificultat abans d'arribar al......

....cim de la Pica Rojà o Pique de la Rouge.

De dalt, l'espectacle visual es brutal, Monteixo, Noris, Escorbes, Gerri, Sanfons, Baiau, Medacorba, Lavans, Roca Entrevessada, Comapedrosa, etc, etc, a sota els circs de la Coma de l'Orri, Baiau i Medacorba.

La calitja no deixa veure gaire clar però, tot i això. es veuen amb claredat, Cataperdis, Creussans, Etang Fourcat, Tristaina, Font Blanca, mes lluny els Serrera i Estanyo, amb els cims del sector de la Tossa Plana de Lles tancant l'horitzó.

Las Maladetas, al mig de la calitja.

Però el millor es cap al sector de la Pica d'Estats, on es veuen tots els cims, menys el Verdaguer, Integral a la Pica d'Estats, a l'esquerra es veuen el Pic dels Estanys i el de Baborte.

Foto de cim.

Pic de Saloria ¿?.

La Pica d'Estats a tope de zoom.

Estany de la Soucarrade.

A la Neila li ha agradat aquest cim i si posa be per la foto.

Començo a baixar cap al Port Vell, seguint l'ample cresta.

Estany del Port Vell.

Aquesta congesta de neu m'ha fet la guitza, no porto material i he hagut que anar amb compte, tenia dues opcions, perdre altura pel llom de la dreta i després fer una diagonal per guanyar el camí, o baixar per la cresta, a dalt, a l'esquerra, i anar a buscar la part més dèbil de la congesta, creuar-la amb precaució i seguir baixant tranquil·lament buscant les fitades. Vaig escollir la segona i vaig baixar bé, sense problemes, però després, parlant amb el guarda del refugi, va dir que el millor es la primera, que es la que normalment fan ells el dia que han pujat i s'han trobat amb la congesta. 

La continuació de la baixada.

Port Vell i estany del Port Vell, crec que la Neila ja esta pensant amb l'hora del bany.

Jo tenia un altre idea al cap, que era pujar a la Punta de Roumasset per després baixar per una petita vall directament a l'estany. Però fa molta, molta calor i veure la paret que he de pujar, i sense camí, fa que ho deixi estar, crec que serà millor una migdiada a l'estany.

Port Vell, ara puc aprofitar les congestes de neu per baixar més ràpid.

l'Estany es fora del camí, uns deu minuts, i vaig sense dubtar-ho.

La Pica Rojà ja queda molt amunt.

Arribo a l'estany i el primer que faig es donar un cop d'ull a la petita vall per on volia baixar des de la Punta Roumasset, que es el cim que es veu al fons.

Estany de Port Vell, al fons el Port Vell i la Pica Rojà.

Monteixó i Noris des de la sortida d'aigües de l'estany.

I ara be la "gran cagada" del dia (borrada del track), intento baixar per la sortida d'aigües de l'estany, es veu possible, però trobo tot molt mullat i amb la forta pendent es un xic arriscat seguir per aquí, total he de donar mitja volta i fer una llarga diagonal recuperant alçada per anar a trobar el camí poc més a baix del punt on l'he deixat abans per anar a veure l'estany. Una cagada de les bones..........

A l'altre banda de la congesta de neu es troba el corriol de baixada.

Port Vell i Pica Rojà, en aquest punt recupero el camí, uns 100 metres més amunt l'he deixat abans, per anar a l'estany..

I ara be la segona aventura del dia, per aquest vessant tampoc tinc un camí clar per seguir, només alguna fitada aïllada marcant la direcció correcta. A més, el fort desglaç, fa que sigui molt complicat seguir la ruta amb facilitat, he d'anar saltant de roca en roca per salvar els torrents d'aigua, ni ha per tots els cantons.

Tot i no haver-hi corriol la direcció es clara, tot cap a baix, seguint el més a prop possible del torrent. 

La gran ventat-ja de haver tanta aigua es que l'entorn es espectacular.

Convertint el barranc de Lo Port Vell en un indret per gaudir-lo plenament.

La tònica de la baixada, alguna fitada marcant la ruta i res més.

Sempre seguint molt a prop del Torrent del Port Vell.

Una imatge perfecta de la part final de la baixada, el torrent i un tros de terreny per on baixar.

Fins a arribar a l'unió amb el torrent d'Areste, on creuaré un pont i seguiré un poc definit corriol.

Fins a arribar al camí, ample i fresat, de la Pica d'Estats.

Ja només he de baixar uns minuts fins al refugi de Vallferrera, on faré una cervesa i una xarrada amb el guarda.

Per seguir fins al cotxe, on arribo ràpidament.