Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 12 d’agost de 2019

Agulla de Pondiellos i cresta Garmo Negro-Argualas.

Descripció del recorregut.

Dos dies després de pujar als Inferns, i avui acompanyats dels nostres bons amics, la Mª Jose´i el José, volem fer un altre de les grans, i típiques, sortides que es fan des de l'entorn de Baños de Panticosa, la cresta  del Garmo Negro a l'Argualas, però començant per l'Agulla de Pondiellos, un tram afegit que li dóna un caire espectacular i encisador  a aquesta sortida d'alta muntanya.

Per començar sortim del Refugi Casa de Piedra i seguim el mateix camí del dia anterior al Collado de Pondiellos que, en el seu primer tram, també és el camí de pujada al Garmo Negro per la seva ruta normal.

Passem per la Mallata Baixa i la Mallata Alta, seguim pujant per la ruta al Garmo Negro fins a arribar al desviament al Coll de Pondiellos, a partir d'aquí no es veu un camí clar, és un caos de rocs i és ben ple de fitades, hem de pujar per on ho veiem més clar, totes porten al mateix indret, el Coll de Pondiellos.

Un cop al coll fem una parada per menjar alguna cosa, ens posem el casc, i enfilem cap a la canal d'accés a la cresta de l'Agulla de Pondiellos, hem d'anar amb atenció de no tirar pedres. Sortim de la canal i només ens queda fer una diagonal per sortir a la cresta molt a prop del cim, on tenim una vista perfecta del Garmo Negro i del tram de grimpada que hem de superar per arribar fins al seu punt més alt.

Baixem fins a la bretxa que separa els dos cims i comencem la grimpada, en general és fàcil, amb bons punts per agafar-nos. Un cop superat aquest tram sortim a la cresta prèvia al cim, on arribem sense cap dificultat.

A dalt, tot i la forta calitja que tenim avui, gaudim de grans vistes, Vignemale, Ordesa, Balaitous, Inferns, Midi d'Ossau, per anomenar només els més importants.

Un cop hem fet les fotos de rigor seguim la nostra ruta, baixem per la cresta cap al coll de les Argualas, que separa el Garmo Negro i l'Algas Nord, d'allà al cim de l'Algas només s'ha de superar una forta pala, però sense cap dificultat remarcable. Novament fotos i seguim la cresta, fàcil, a l'Algas central, on decidim si seguir per la cresta (és el tram més complicat) cap a l'Argualas o baixem a buscar un petit corriol que va per sota de la mateixa, guanya aquesta última opció.

Baixem al corriol i el seguim fins on comença altre cop a guanyar alçada i passa al vessant contrari de la muntanya (fitades), on ens trobem primer amb una grimpada i després, amb un corriol que fa una diagonal per sortir a l'avant-cim de l'Argualas, on arribem seguint la fàcil cresta que els uneix.

A dalt fem la parada llarga, mengem una mica, xalem, i fem fotos al magnífic entorn que ens envolta. Però tot s'acaba i hem de baixar. 

Per fer-ho s´ha de desfer part del camí a l'Algas, fins a un punt on es veu un corriol que baixa directament cap al Coll que separa el Garmo Negro de l'Argualas on retrobem la ruta normal al Garmo Negro. Però no la seguim gaire estona, ben aviat agafem un corriol, poc marcat però ben fitat, que baixa cap a la nostra dreta i que, va a buscar la canal, abans esmentada, de la Mallata Alta.

La baixada per aquesta canal no presenta cap problema, i  a la seva sortida quasi estem a la Mallata alta, on retrobem, altre cop, la ruta normal al Garmo Negro que, ara si, només hem de seguir-la fins a arribar al punt de sortida de la ruta d'avui, el Balneari de Panticosa, on és trova el Refugi Casa de Piedra.

Tram aeri entre l'Agulla de Pondiellos i el Garmo Negro.


Dades tècniques.
Imatge de la ruta la Google Earth.

 Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Balneari de Panticosa, com arribar.
  • Dificultat: Difícil, tot i que no es passa per trams complicats, la ruta té trams aeris i de grimpades, on s'ha de tenir un minim d'experiència en moure's per aquest tipus de terreny.
  • Material necessari: És una ruta d'alta muntanya, per tant, calçat i roba d'abrigar són convenients, el casc recomanable, sobretot per la canal d'accés a l'Agulla de Pondiellos, a més dels clàssics que no poden faltar a la nostra motxilla: mapa, brúixola i GPS.
  • Track: El podeu baixar d'aquí.
  • Alçada mínima: 1630 metres al Balneari de Panticosa.
  • Alçada màxima: 3064 metres al cim  del Garmo Negro.
  • Distància: 11,70 quilòmetres.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.
  • També podeu veure les fotos de la pujada de fa 7 anys, el mateix recorregut, i teniu els comentaris en Castella, 1er cop al Garmo Negro
  • Ruta per gossos: No, és un terreny pels nostres petits amics.


Fotos i comentaris.

Sortim quasi de nit, les primeres llums ens agafen arribant a la Mallata baixa, allà ja veiem els nostres objectius.

A prop de la Mallata alta ja tenim les primeres llums del sol.

 Deixant la Mallata Alta, a la dreta s'intueix la canal per on baixarem.

Seguim pujant, avui anem ben acompanyats, han vingut els nostres bons amics, la Mª José i en José.

Deixem el camí al Garmo negro, i pugem cap al Coll de Pondiellos.

Aquest tram es un caos de rocs.

Coll de Pondiellos, amb els Inferns ben visibles. fa dos dies i vam pujar.

Ibons de Pondiellos.

La pujada cap a l'Agulla de Pondiellos, és veu, clarament, la canal de pujada.

Foto d'un muntanyenc que anava als Inferns, a la baixada vam tornar a coincidir al refugi, i com em va dir que ens havia fotografiat mentre pujàvem per la canal de l'Agulla de Pondiellos, li vaig demanar si em podia passar la foto (gràcies si ho veus algun dia). Que petits som (puntets negres) a l'immensitat de la natura.


Superat el primer tram, molt feixuc, de rocs, el José és a punt d'entrar a la canal.

A punt de sortir, mirant a vall, amb la Mº José i l'Alba fent de models.

Un cop fora de la canal, tenim una llarga diagonal, per guanyar la part final de la cresta a l'Agulla de Pondiellos.

Cresta cap a l'Agulla de Pondiellos.

Arribant al cim, veiem el Garmo Negro.

Els meus companys, amb Els Inferns al fons.

Garmo Negro, per pujar-hi s'ha de baixar a una petita bretxa entre els dos cims i fer una grimpada, que vista d'aquí sembla difícil, però és tot el contrari, fàcil. amb bons punts on agafar-te. Per tindre clar per on es puja en hem de fixar amb la veta de rocs marrons de la dreta, s'ha de seguir aquesta veta fins a prop de sortir a la cresta, on es fa una diagonal al petit coll que es veu al mig, d'allà al cim només caminar.

Foto de fa 7 anys, tot i que l'orientació no és la mateixa, està marcat la direcció, aproximada, a seguir a la grimpada per la veta marró de la foto anterior.


Per la cara que posen és veu que estan gaudint, i força.

Avui, la calitja, no ens deixa tenir grans vistes, però l'inconfusible Vignemale sempre és visible.

Baixem a la bretxa que separa els dos cims.

I ens posem a la feina, com he dit és fàcil però, com sempre en aquests indrets, no et pots descuidar.

Aquí estem a mitja pujada (foto d'en José) es veu un muntanyenc, Andres Miguel Pardo, amb el que hem coincidit al cim de l'Agulla de Pondiellos, i fa aquest tram amb nosaltres.

Un cop feta la diagonal al petit coll abans esmentat.

Així ens veu el José, amb la bonica Agulla de Pondiellos al darrera.

Arribant al cim.

Agulla de Pondiellos, on esta arribant un grup.

Balaitous, Inferns, Arnales i els Ibons de Pondiellos.

La continuació de la cresta cap els Algas i l'Argualas.

Foto de grup.

És hora de seguir, ens acomiadem d'en Andres, ell ja baixa. Al cim del Garmo Negro cada vegada i arriba més gent, i la que està pujant per la seva via normal!!!!

Nosaltres anem per feina.

Al coll de Les Argualas, que separa el Garmo Negro de l'Algas nord, tenim aquesta bona visió del Balaitous,Palas, Arriel, Midi d'Ossau, per anomenar els més importants.

Arribant al cim de l'Algas Nord.

Jugant una estona.....

Quines carones de satisfacció, això no te preu.

Midi d'Ossau.

Seguim cap a l'Algas central.

Des d'on tenim aquesta bona imatge del Garmo Negro i dels Inferns, també pujats fa anys.

Sense oblidar l'Argualas. Aquí hem de decidir si seguim a plena cresta, és el tram més "complicat", o baixem, una mica, a buscar un petit corriol que va just per sota la cresta, guany aquesta última opció.

Però primer la foto de grup.

El Vignemale amb barretina.

Baixem a buscar el corriol, el seguim fins a un punt on canvia de vessant (fitades), aquí s'ha de tornar a fer petites grimpades, en tot moments "fàcils", però sense poder distreure's, el patí és important.

Després seguim un marcat corriol.

Fins a sortir a la cresta final.

Cim de l'Argualas.

Tots els cims fets avui, més el Balaitous al mig.

El Midi d'Ossau, amb dos muntanyencs al cim de l'Algas.

Foto de grup ¿?.

El "Papa" content i orgullos, i per la seva cara, la filla també.

Els nostres amics i companys d'aventures pirinenques.

Panoràmica cap al sector del Vignemale, Ordesa-Gavarnie no es veu avui.

És hora de tornar, primer hem de desfer part del camí, al mig de la imatge es veu el corriol que hem d'agafar per anar a retrobar el camí normal de pujada al Garmo Negro.

Tot i les hores que portem de marxa, el bon humor segueix ben present.

Ja hem deixat la cresta i baixem pel corriol abans esmentat, després s'ha de remuntar aquest petit llom.

Anem per feina.

 Un cop superat tenim que tornar a baixar fins el camí del fons, la normal al Garmo Negro.

Per aquí hem baixat, l'Argualas ens vigila.

El Balneari de Panticosa queda molt lluny.

Deixem la ruta normal, i baixem per una menys marcada, però ben fitada, és la que va fins a la canal que dóna a la Mallata Alta, ens agrada més baixar per aquí.

Ja som a la canal.

Cap complicació per anar per dins, potser portar el casc seria recomanable, per si cau alguna pedra.

Sortint de la canal, és fa llarga.

Mallata Alta, amb un vista idíl·lica cap al sector Bacias-Brazato-Batanes.

Ja només ens queda l'ultima baixada al Balneari de Panticosa.

On arribem amb la satisfacció d'haver gaudit d'un gran dia de muntanya, sobre tot jo, ja que poder compartir sortides muntanyenques amb la meva filla és tot un plaer difícil d'explicar, potser dient que ja estic esperant la próxima sortida podreu entendre els meus sentiments.

1 comentari:

  1. Molt bona ruta Miguel, només amb el bon desnivell i poca distància ja et fas una idea de la pujada. Em falta el tram de l'agulla de Pondiellos, es veu molt interessant.
    Que aprop es veu des del balneari i que lluny que queda.
    Heu aprofitat molt bé el dia i moltes hores en alçada al pirineu més alt.

    Enhorabona als quatre. Un report que m'ha durat una birra!!!!

    Abraçades!!!

    ResponElimina