Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 10 de setembre de 2020

Goriz, ous fregits amb pernil, i perquè no ¿?.

 Descripció del recorregut.

Aquesta és una entrada un xic atípica pel que publico normalment al bloc, primer no tenia pensat publicar-la però, desprès, i tal com diu el titol, i perquè no¿?.

Fa uns dies, parlant amb la meva dona de quan ella podia anar a la muntanya, abans que la lesió a l'esquena la limites a les seves sortides, va sortir el tema de quins indrets trobava a a faltar i, curiosament, a part d'algun cim emblemàtic que li agradaria tornar a pujar, ella va posar sobre la taula el Refugi de Goriz, més que res perquè, possiblement és el refugi que més cops hem dormit, sobre tot quan les nostres filles eren petites.

Escolta'n les seves explicacions vaig pensar " i perquè no ¿?", és estiu, tenim moltes hores de llum, no tenim pressa, per tant és perfectament possible. Així que li vaig plantejar dormir a Torla, agafar un dels primers autobusos que pujant a la Pradera d'Ordesa, amb tota la tranquil·litat del món anar fins a Goriz, menjar-nos el seu plat típic, uns ous fregits amb pernil, i tornar a Torla a dormir.

No s'ho va pensar gaire, va aceptar immediatament, així que, marxem a Goriz !!!!!

No explicaré gaire la ruta, ja és super coneguda, simplement vam agafar el segon autobús del matí i, vam pujar seguin el transitat camí que porta, passant per totes les cascades prèvies, i per les Gradas de Soaso, fins a arribar al Circ de Soaso i la seva famosa Cascada, la Cola de Caballo.

Aquí tenim dues opcions per anar a Goriz, les Clavijas de Soaso o seguir el GR pel tram conegut com la Senda de los Mulos. Nosaltres pujarem per les clavijas i baixarem pel GR.

Un cop superades les Clavijas de Soaso arribar fins al Refugi de Goriz eé molt fàcil, seguin el GR i arribas molt aviat. 

Arribem al refugi amb temps de sobra, no han obert ni la cuina encara, així que, mentre esperem, una cervesa no va malament. Després arriba el moment de complir amb l'objectiu principal del dia , uns ous fregits amb pernil.

Després de més de dues hores descansant al refugi arriba l'hora de tornar, i ho fem seguint la mateixa ruta de pujada amb l'única variant de baixar per la senda de los Mulos.

Amb la satisfacció de la feina ben feta arribem a la Pradera d'Ordesa. Al final, possiblement per la motivació que portava la meva dona, ens ha costat molt menys del que esperàvem fer la ruta d'avuí.


Refugi de Goriz, objectiu de la sortida d'avuí.

Dades tècniques.

  • Les dates de la ruta seran aproximades, ja que no vaig gravar-la, ja que trobarem al Wikiloc suficients tracks per fer aquesta ruta,  a més la conec sobrada-ment, per tant, no vaig considerar adient gravar-la.
  • Punt de sortida: Pradera d'Ordesa, s'ha de tenir en compte que a l'estiu hi ha un servei d'autobusos , que surten de Torla, per pujar fins a la Pradera, COM ARRIBAR-
  • Dificultat; baixa, tota la ruta va per un camí ample i ben fressat, només si pugem per las Clavijas de Soaso augmenta la dificultat, si no ho tenim clar val més pujar per la Senda de los Mulos.
  • Material necessari: res especial, bon calçat i alguna  peça d'abrigar per si de cas, això si, tot i ser una ruta fàcil, mapa, brúixola i GPS no poden faltar.
  • Desnivell positiu acumulat: uns 850 metres, però com ja he dit és una aproximació, ja que no la vaig gravar.
  • Distància: uns 25 quilometres, tenint en compte les mateixes circumstàncies del desnivell.
  • Ruta circular: NO, lineal.
  • Ruta per gossos, Si, cap problema, només tenir en compte que som a un Parc Nacional, per tant s'han de portar lligats. Nosaltres no vam dur a la nostra gossa.
  • Podeu veure les fotos al meu álbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Des de la finestra de l'hotel tenim una visió espectacular de les muntanyes d'Ordesa.

Agafem el segon autobús, quan sortim de la Pradera és comença a fer de dia.


Desviament a Cotatuero, com a curiositat, la primera vegada que vam estar aquí, de principiants, fa 31 anys, vam pujar primer a Cotatuero i, després, vam fer la ruta de la Cola de Caballo, vam acabar........

Camí sense cap dificultat.

Començant el tram de les cascades.




Bosque de Hayas, amb una llum molt dolenta per les fotos però, sens dubte, per a mi és un dels indrets màgics de la Vall d'Ordesa.

Gradas de Soaso.



Contemplació.


Ja veiem els grans cims que tanquen la vall, Monte Perdido i Soum de Ramond.

Reflexos.

Cola de Caballo, aquest any que tant es parla de massificació a la muntanya, la veritat és que sobte una mica estar sols, absolutament sols, a un indret tan visitat.





Comencem a pujar cap a les Clavijas de Soaso.

Aquí estan.

Vaaaaaa, vingaaa, que et falta practica !!!!!.

Un cop a dalt tornem a fer un descans, no tenim presa.

Al fons el Casco i el Taillon.

Vinga va, que ja i som !!!!.

Refugi de Goriz.

Hem pujat molt bé, tot i les parades arribem abans de l'hora prevista, i la cuina encara és tancada, esperem descansant tranquil·lament.

I quan arriba l'hora................

Sembla que esta contenta.

Desprès de dues hores al refugi es l'hora de tornar.

Ara baixem per la Senda de los Mulos, és veu el camí a l'esquerra de la foto.

Som-hi.

Sembla que tenim un xic més de gent a la Cola de Caballo.

Passem ràpid, ni ella ni jo som d'aglomeracions.

Tornem a pasar per les Gradas de Soaso, pel Bosque de Hayas i les cascades.

Ja arribem a la Pradera d'Ordesa.

La part final de la baixada, la fem per l'altre costat del riu, molt més bonic.

Tot i ser un indret que he visitat un munt de cops, no m'hi puc estar, a Ordesa sóc feliç.

I això s'ha acabat, i ho celebrem com es mereix.

Una ruta diferent de les habituals que publico al bloc, però que no deixa de ser una ruta de muntanya que, segons com la facis, i el moment que la facis, et pot portar a un grau molt alt de satisfacció i, ho puc assegurar, avui estic/estem molt satisfets.


4 comentaris:

  1. bons records també....per cert, aquestes cerveses de final de ruta, tant dalt del refugi com a baix, a que tenen un sabor especial.....

    ResponSuprimeix
  2. Que il·lusió veure-us junts a la muntanya. A seguir així ... Una abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Mattin, y a mi también me hizo ilusión, fue un dia diferente.......................Por cierto, hace unos días, haciendo los Gabietos con Alba salio tu nombre, te echa de menos jajajaja

      Petons per tota la familia.

      Suprimeix