Gran Tapou i Pic Milieu des de Le Barrage d'Ossue.

 Descripció del recorregut.

El Gran Tapou i el Pic Milieu, tanquen el sector del Vignemale pel sud-est, tot i que són fora de la seva corona, que aixopluga un bon grapat de cims per sobre els 3000 metres. El fet de ser fora d'aquesta corona fa que siguin dos dels cims menys visitats del sector, només s'hi acosten els que van a fer la cresta sencera o els pocs muntanyencs que s'acosten a ells buscant la tranquil·litat que ofereixen aquests dos cims, en ser fora de les rutes més freqüentades.

El començament de la ruta és al Barrage d'Ossue, on s'arriba després d'uns 5 quilòmetres de pista forestal en un estat un xic deficient, sobre tot l'últim km.

Es comença a caminar pel GR direcció al Port de Bujuaruelo, passant per davant del Barrage d'Òssue i seguint el GR fins a un desviament a la dreta, marcat amb una fita i molt a prop de la Cabanya de Lourdes. Aquí comença realment a pujada als dos cims, per un corriol petit però ben marcat i fressat, passant primer per un tram de prats fins a arribar als petits Estanys de Montferrant. A partir d'aquí comencem a alternar trams herbats i trams de roca fins a la cota 2600 aprox, on ja entrem de ple a grans tarteras que fan de la pujada més feixuga. Passem per alguna petita congesta de neu i ens plantem a la pujada final al coll que separa els dos cims que, tot i semblar bastant forta, un marcat corriol ens facilita bastant la progressió fins al coll.

Un cop a dalt anem primer al Pic Milieu, amb una pujada curta i fàcil. A dalt vistes magnifíques cap a la marmolera del Vignemale, el sector Garmo Negro, Infiernos, Midi d'Ossau, Serres de Telera i Tendeñera, Sector Gavarnie-Monte Perdido, La Munia i, més llunyà, el sector del Pic Long-Neouville.

Tornem al coll i pugem al Gran Tapou, amb una pujada fàcil però més distreta que al Milieu, a dalt unes vistes molt semblants a les del Milieu, amb les Agulles de Tapou al davant i la cresta que les uneix al Montferrat i que és per on s'ha de passar si vols anar cap a la Corona del Vignemale.

Tenim les dues Agulles Tapou molt a prop, no eren als nostres plans, però en veure-les al costat ens fa animar i ens apropem una mica, a veure com és el terreny. Després d'estudiar una mica com passar a la base de les Agulles no ho tenim clar, dubtem, tornem a mirar, tornem a dubtar i, al final girem cua i marxem, allà es queden, si algun dia ens decidim a fer-les, haurem d'estudiar-ho bé des de casa abans de venir.

Tornem al coll que separa els dos cims i fem una aturada per recuperar forces, el dia, tot i haver començat molt emboirat ara es espectacular, amb molt de sol i sense gota d'aire, per gaudir del moment.

La baixada ja farem pel mateix camí de pujada, amb l'única novetat que ens trobarem amb les úniques dues persones de tot el dia, una parella catalana que anava a fer tota la cresta del Vignemale i, amb d'intenció de fer vivac per allà dalt.

Foto al Pic Milieu.

Gran Tapou, Agulles Tapou i Corona del Vignemale des del cim del Pic Milieu.

Dades tècniques.

Perfil de la ruta .

Imatge del recorregut al Google Earth.

• Punt de sortida: Barrage d'Ossue, s'arriba per una pista forestal que surt del poble de Gavarnie, els primers 3 són asfaltats, i els altres sense asfaltar, l'últim km és el que estar en pitjor estat. COM ARRIBAR.
• Dificultat: Moderada, no trobarem cap pas complicat, només tenir en compte la distància i el desnivell.
• Material necessari: a l'estiu res específic, calçat adequat i roba d'abrigar, a més dels indispensables, mapa, brúixola i GPS.
• Track: El podeu baixar del meu Wikililoc.
• Altitud mínima: 1.824 metres al Barrage d'Ossue.
• Altitud màxima: 3150 metres al cim del Gran Tapou, tot i que al GPS. marca 3.138 metres.
• Desnivell positiu acumulat: 1.316 metres.
• Distància total: 13,5 quilòmetres.
• Ruta circular: No, lineal completament.
• Ruta per gossos: NO, es el Parc Nacional dels Pirineus francesos i no està permès entrar amb els nostres petits amics.
• Podeu veure les fotos al meu álbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Tot i la bona previsió del temps a l'arribar a Le Barrage d'Ossue tenim un matí molt fred i emboirat.

Seguim el Gr i, poc abans de la Cabanya de Lourdes, trobem el desviament cap al Gran Tapou i el Milieu, marcat amb una fitada.

Primer pugem per un petit corriol en mig de prats.

Per moments la boira es fa més espesa.

La boira fa que avancem ràpidament, no tenim vistes que ens distreguin.

Ens observen.

Estanys de Montferrat.

Cap a la cota 2.600 la boira comença a obrir-se, ja era hora !!!!.

Per fi som per sobre dels núvols, i si, tal com estava previst, el dia es presenta espectacular.

Deixem la part de prats alpins al darrere, i entrem al món de la roca.

Ens segueixen observant.

Comencem a creuar petites congestes de neu, sense cap problema per fer-ho.

L'espectacle esta servit, Astazus. Marbore, Cilindro, la punta del Monte Perdido, Pics de la Cascada, Espalda de Marbore, Torre i Casco de Marbore.

La tartera que hem de superar per arribar al nostres objectius, que ja es veuen al fons.

Esquerra Milieu, dreta Gran Tapou, al mig el coll on hem d'arribar.

Ja som al coll, a l'altra vessant veiem els cims de la Vall de Tena, Argualas, Garmo Negro, Infiernos i, al fons, l'impressionant Midi d'Ossau.

Deixem les motxilles i anem al Pic Milieu.

Cim del Pic Milieu.

Vistes des del Cim, amb el Gran Tapou a la dreta, les Agulles Tapou, el Montferrat i la resta de cims de la Corona del Vignemale, amb el seu punt culminant, la Pique Longue, al fons.

Foto de cim.

Sector Ordesa-Gavarnie.

La Vall del riu Ara

Tornem al coll que separa els dos cims i pugem al Gran Tapou, secuencia de tres fotos amb Alba pujant.

Foto de cim.

Traiem el cap a veure les Agulles Tapou, dubtem, no estem segurs, al final les deixem estar, una pena perquè són al costat, però si no es veu clar millor no arriscar.

Gelera del Montferrat.

Foto cap al Monte Perdido, pujat varies vegades, aqui l'última fa dos anys.

I aquesta cap al Vignemale i sector Infiernos i Garmo Negro.

Ordesa-Gavarnie a la dreta, al mig el sector La Munia-Robiñera, i una mica a l'esquerra el sector Pic Long-Neouvielle.

Tornem al coll.

I parem a recuperar forces.

Una mica de gent al cim de la Pique Longue.

Es hora de marxar.

Allà baix és veu Le Barrage d'Ossue.

La baixada és rapida, només parem al començar la part de les congestes de neu, per parlar amb una parella de catalans que pujada a fer la cresta sencera del Vignemale, volien fer bivac en algun punt de la corona.

Superem la part on la boira encara es resistia a marxar i veiem clarament el punt de sortida d'avui.

Ja veiem els  petits estanys de Montferrant.

Ja som al punt on, aquest matí, ha començat a esvair-se la boira.

Petit detall si seguiu el meu track, hem pujat per l'esquerra de la foto, i baixat per la línia verda, millor per la pujada, doncs la baixada és molt costeruda i fàcil de relliscar.

Estany de Montferrat.

Ja veiem tot el tram de prats que, aquest matí, la boira no ens ha deixat, al fons Marbore- Astazus..

Arribant al desviament, quina diferencia amb el matí !!!!.

Cabanya de Lourdes.

Arribant a Le Barrage d'Ossue veiem el Pimene, una muntanya amb una gran panoràmica, de les millors d'aquestes contrades

Per acabar una foto comparativa amb la del matí, el contrast es brutal.

Bona sortida a dos dels cims menys visitats d'aquestes contrades, però que són dos cims que mereixen una visita, ja que tenen un impressionant panorama quasi circular. Això i la tranquil·litat que es respira, en ser tan solitaris, fa que siguin dos cims dels quals guardes un gran record, llàstima d'haver deixat les dues agulles sense pujar, però bé, tot no pot ser, i aixì tenim excusa per tornar.