Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 14 d’abril del 2014

Sant Jeroni per la Canal del Gegant Encantat.

Pujada al cim més alt de Montserrat per una Canal que desconeixia i que hem vaig assebentar de la seva existència fa unes setmanes a través del magnific bloc de Posa't les Botes !!  , quan vaig llegir la seva descripció inmediatament vaig pensar que havia de fer-la.
Tot i que ells la cataloguen com una sortida de senderisme-moderat jo afegiria que és millor que si alguna persona vol fer-la, vagi amb molt de compte, no hi ha camí, ni fitades, la pujada per la canal es forta, i trobem un parell de pasos amb molt de pati a la nostra esquerra (oest), quasi millor per gent amb experiència a muntanya i. sobretot, a Montserrat, no és una canal per inexperts.

La ruta no té cap secret, menys la Canal del Gegant Encantat, tot son molt transitats o típics de Montserrat. Jo vaig fer la mateixa ruta que ells, però admet moltes variants. La ruta escollida es Santa Cecilia-Camí de l'Arrel-Canal de la Font de la Llum-PR-C78 direcció Sant Jeroni-Canal del Gegant Encantat-Sant Jeroni-Canal de Sant Jeroni-Santa Cecilia.

Ruta curta de km però amb un desnivell important, per aixó és millor afrontar-la amb una bona forma física.

Foto de cim amb cara de satisfacció després de la dura pujada per la Canal del Gegant Encantat.


El perfil de la ruta, el track esta a WIKILOC


L'imatge al Google Erth.


  • Punt de sortida: Monestir de Santa Cecilia, COM ARRIBAR
  • Material necessari: és una ruta curta, amb calçat adequat i alguna cosa per veure i menjar tenim prou, mapa, brúixola i GPS.
  • Altura mínima: 675 metres al Monestir de Santa Cecilia.
  • Altura màxima: 1235 metres al cim de Sant Jeroni, tot i que al GPS marcava 1226 metres.
  • Desnivell positiu: 683 metres.
  • Distància total: 5'2 km.
  • Ruta circular: si.
  • Temps total: 3 hores i 10 minuts, contant minuts.
  • Podeu veure les fotos amb comentaris amb castellà al àlbum de PICASA


Sortim de Santa Cecilia, amb petites boires matinals que cobreixen el Bages.


Després d'uns metres per la carretera trobem el desviament per anar al camí de l'Arrel.


Tenim el camí de baixada a l'esquerra, però nosaltres anem direcció Can Maçana.


Deixem Santa Cecilia abaix.


Aviat arribem al desviament de la Canal de la Font de la Llum, deixem el GR de Can Maçana i pugem per aquest nou camí.


Primer el camí es bo i avancem rapidament, passem la cruïlla a la Font de la Llum (poc més de 5 minuts d'aquí) avui no hi anirem, i seguim pujant.


Entrem a la part més dura d'aquesta Canal, a més l'erosió i las pluges han malmès molt tota aquesta part de la canal, la pujada es fa feixuga.


Portell del Migdia, passem rapidament a l'altra banda i comencem a baixar deixant quasi al moment un desviament a la dreta, és el camí dels Ecos.


Estem de ple a la Canal del Migdia, perdem altura seguint un camí ben marcat.


Fins a arribar al desviament a Sant Jeroni, a l'esquerra, ara seguirem unes marques grogues.


Una visió més ample del desviament, a la dreta segueix la Canal del Migdia.


Un altre cruilla, seguim a l'esquerra, el de la dreta també baixa a la Canal del Migdia.


Roca, corriols, vegetació, una unió perfecta a Montserrat.


Tornem a perdre altura seguint les marques grogues.


I arribem a un indret on el camí es talla amb un profund tall, també i trobem algun arbre caigut, aquí comença la Canal del Gegant Encantat


L'Inici de la canal no esta marcada, atents al GPS si en portem.


buffffff la que m'espera, ni camí, ni fitades, amb una pujada forta.


Aquesta és la tònica de tota la Canal, puja i agafat per on puguis. 


Una petita explicació del que segueix al moment de construir aquesta fitada..................................................La faig al punt on, seguint la reSsenya de Posa't les Botes !!, crec que ells surten a la cresta per resSeguirla cap al Gegant Encantat, pujo fins a la cresta i començo a seguir-la, però no tinc clara la continuació, a més l'indret és aeri i jo vaig sol, no veig per on seguir i m'entren els dubtes, torno cap on he fet la fitada pensant abandonar, però quan deixo la cresta veig un pas que d'aquí dalt va cap a la Canal, més amunt d'on he fet la fitada, i com soc un "cap gros" m'hi torno a posar per seguir pujant, com el GPS marca que vaig bé m'animo i  segueixo, una mica més amunt surto al coll del Gegant Encantat i respiro tranquil, estic on volia, i havia d'estar, seguint la ressenya.................................Després, a casa, comprovo la ressenya i les fotos d'ells i veig que la fitada esta ben posada, el camí segueix aquesta cresta, jo no vaig saber trobar la continuació. De totes maneres, si es segueix el meu camí de pujada, s'arriba igualment al coll, per això no he esborrat aquesta equivocació al track del GPS, si alguna persona el segueix que ho tingui en compte, es pot arribar al coll de les dues maneres.


Estic al darrere del Gegant Encantat, al coll del mateix nom.


Segueixo pujant i arribo davant l'ultima dificultat, una petita grimpada sense complicacions, amb molt de pati a la sortida, a la nostra esquerra.


De la sortida aquesta és l'imatge que tenim de la Canal de pujada.


Estem al cor de Montserrat, el Montgros, Roca Plana dels Llamps, Salamandra, Ecos........


A l'altre vessant veiem el que ens falta fins al cim de Sant Jeroni.


I tot la vessant oriental de Montserrat.


El camí a seguir fins a la ruta normal de Sant Jeroni.


Que el tenim a tocar.


Però primer haug de baixar aquesta llastra.


Per sortir a les escales de Sant Jeroni, a tres minuts del cim.


Foto de cim


La llum no es bona per poder veure clarament el sector oriental de Montserrat, però tot i això es veuen les Magdalenas, Flautats, l'Elefant, La Prenyada, etc.......


Però si veiem el Pirineu nevat.


És l'hora de marxar, tot i que tinc l'Albarda Castellana i el Montcau a tocar aquesta vegada soc bon noi i no canvio de plans, he vingut a fer no més Sant Jeroni i no faré res mes jajajaja .


Ermita de Sant Jeroni.


Inici de la Canal de Sant Jeroni, per on baixaré.


La baixada, al començament és per un camí ben fressat.


Amb algun indret on hem de posar les mans.


Però ben aviat es va tornant més feréstec.


Arribem al primer pas equipat, vist de dalt.


I de baix.


També tenim una corda a l'altre costat.


Segon pas equipat, aquest amb un passamà "quitamiedos".


Tota la canal de baixada.


Deixem la canal per un corriol a l'esquerra.


Font de la Teula.


Arribem al final de la canal i seguim cap a Santa Cecilia.


Que le tenim quasi a tocar.


I al cap de pocs minuts arribem al punt de sortida i final d'aquesta magnifica matinal a Montserrat.


dilluns, 31 de març del 2014

Sant Sadurni de Gallifa (La Mola de la Roca).

Es tracta d'un modest cim de 942 metres, La Mola, on trobem una ermita construïda, Sant Sadurni de Gallifa. Segons una inscripció que hi ha a una de les entrades de la Masia que hi ha adossada a l'ermita data del 1714, tot i que es troben indicis de què molts anys abans ja hi havia alguna construcció al mateix indret concretament cap l'any 900 segons Wikipedia 

La ruta comença a la carretera BP-1241 al desviament de la pista forestal que porta a la Masia de La Roca. Una cadena ens barra el pas, per tant hem de deixar el cotxe al costat de la carretera, hi tenim lloc per 4/5 cotxes.

Es pot pujar directament però, la ruta que farem avui li dóna la volta completament al cim de La Mola per pujar per la seva vessant nord, a la baixada ho farem pels camins mes directes.

Tot i que hi trobarem diferents indicacions els camins que farem servir no són els més habituals, això fa que un bon mapa o un GPS es facin molt recomanables, sobretot a la baixada, ja que, son corriols molt estrets i poc definits.

Però la gran protagonista del dia es la nostra gosseta Neila, un cadell de Border-Collie creuat amb (possiblement) un Labrador, per tant seria un Borador . I dic possiblement perqué la vam trobar abandonada i no ho podem saber segur, de moment s'ha sembla més a un Border Collie . 

Té 3 mesos i mig, aquesta serà la seva primera sortida seriosa a la muntanya per això ens ho pendrem amb molta tranquil-litat, sense cap tipus de presses, és molt petita i no podem pasar-nos.

Aqui teniu a Neila.


L'imatge de la ruta al Google Erth, el track el podeu baixar de WIKILOC


I el perfil, tot i que crec que el desnivell és excessiu, el més segur és que, per culpa del vent que feia, s'hagi desfasat un pel, de fet moltes d'aquestes petites pujades i baixades que és veuen al perfil són culpa del vent, és molt habitual que el GPS es descontroli una mica amb les alçades si ens fa vent, jo diria que el desnivell acumulat no pot ser més gran de 600/650 metres.


  • Punt de Sortida: pista  de La Roca, aprox. al km. 12'5 de la carretera BP-1241, COM ARRIBAR
  • Material necessari: no és necessita res especial, potser el GPS seria molt necessari, ja que la ruta pasa per camins poc senyalitzats i per corriols poc marcats.
  • Altura mínima: 507 metres.
  • Altura màxima: 942 metres al cim de La Mola, tot i que el GPS en marcava 958, com he comentat abans es possible que fos pel vent que feia.
  • Desnivell positiu acumulat: 745 metres, tot i que ja he explicat que crec que esta una mica equivocat.
  • Distància total: 12'8 km.
  • Ruta circular: si.
  • Temps total: 6 hores i mitja aprox., amb moltes parades.
  • Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb castellà no podeu fer a PICASA




Comencem a caminar per la pista forestal de La Roca, amb bones vistes a las parets de La Mola.


Anem fent, tranquil·lament.


Arribem a aquesta cruïlla i ens en anem per la dreta. Tornarem per l'esquerra.


De moment el camí és molt fàcil de seguir.


Nova cruïlla, ara cap a l'esquerra.


S'han acabat els camins fàcils, la pujada és feixuga.


Arribem als Cingles Vermells i ja veiem el nostre objectiu d'un altre perspectiva.


La Masía de La Roca ja queda molt lluny.


Fem un primer descans, no tenim cap pressa.


Una visió més ampla de tot el camí que ens falta fer, anirem rodejant la muntanya per pujar-hi per la vessant nord, el més fàcil.


Seguim la nostra caminada d'avui.


Tornem a passar per corriols molt agradables.


La primavera ja es aquí, i las Hepáticas o Fulles de Tres Pics ens ho avisan.


La Mola comença a mostrar-se mes assequible.


Sortim a una pista forestal i aprofitem per fer una parada mes per descansar.


Més endavant tenim una bonica visió de la Masía de Les Pujades.


Nova cruïlla,  Neila decideix descansar i la Conchi l'acarona, mentre decidim si seguim per la pista o agafem el corriol per fer l'ultima pujada.


Alba no vol ser menys, a la fi és la seva gosseta i de la seva germana.


Agafem el corriol, la pujada és forta, però s'arriba molt rapidament, per la pista és 1 km. més.


Ja hi som, cim de La Mola de La Roca.


Amb la Masía i l'ermita de Sant Sadurní de Gallifa.


Part de darrere, on es veu clarament l'ermita.


Les millors vistes són cap a la Masía de La Roca.


Cap al Valles.


I el Montseny.


Del mirador tenim aquest vista de Sant Sadurní de Gallifa.


És l'hora de recuperar forces.


I la foto de grup.


Per després fer una bona becaina.



Inscripció a l'ermita, 1714 un any "especial".


Es l'hora de marxar, deixem l'ermita i el seu agradable entorn.


I comencem a baixar, d'una manera més directa que a la pujada.


Sortim a una pista forestal, i la seguim cap a la dreta.


Fins a arribar a aquesta cruïlla, on girem a l'esquerra.


Aquí la baixada es forta.


Las pareds de La Mola per on hem baixat.


Trobem algun obstacle al camí, però es pot evitar fàcilment.


Aquestes dues també volen sortir.


La Roca, ja es mes aprop.


La baixada és forta i per corriols poc marcats, hem de parar molta atenció o portar un GPS, de totes maneres  la direcció a seguir és evident, i arribem a la Masía sense cap problema..


Els terrenys que l'envolten ens il·luminen la cara amb els colors de la primavera.


Sortim a la pista de La Roca.


Pasem per la desviació d'aquest matí.


I ja no més ens queda desfer el camí d'aquest matí per arribar al cotxe i donar per acabada l'agradable sortida d'avui.