Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 21 de setembre del 2026

Besiberri Sud, Alba tanca el repte dels 3.000 del Pirineu.

 Descripció del recorregut.

Fa divuit anys una nena d'11 anyets va fer els seus primers 3.000s, els Clarabides, qui ens havia de dir que, en aquell moment, començava una aventura que la va portar a viure la muntanya intensament i, després de moltes vivències, acabar coronant tots els cims de 3.000 metres del Pirineu.

Han sigut anys d'aventures, patiments, rialles, aprenentatge, de creixement personal i muntanyenc, nits de  dormir plegats dins d'un turisme, per aprofitar els pocs dies que teníem per fer muntanya junts, dies de marxar sola, o amb l'altra persona que l'acompanyat i fet de mestre, amic i company d'aventures tots aquests anys (ell ja sap de qui parlo) però, i això no ha canviat mai, sempre, sempre, tot ho ha fet amb un somriure i amb una alegria contagiosa.

 En fi, que la nena s'ha fet gran, ara ja és una dona, amb una gran experiència, i han començat a arribar els fruits de tots aquests anys, primer aconseguint aquell somni que va començar als Clarabides i després amb portes que es van obrint dins del món muntanyenc, que ves a saber fins on la portaran. El que és segur és que, sigui on sigui, ho farà amb la mateixa passió i voluntat que l'ha portat fins aquí.

Fa un temps, repassant els cims que li quedaven per fer, va decidir deixar el Besiberri Sud per pujar l'últim, era el més fàcil dels que li quedaven, ja que tenia intenció de dir a família i amics si la volien acompanyar. 

Arribat el dia 11 persones vam anar amb ella, i sis més ens esperarien a baix per celebrar-ho tots junts a la baixada. Dins del grup que pujava hi havia de tot, des d'experts muntanyencs fins a una persona que pujava al seu primer tresmil, així que teníem d'anar amb tranquil·litat, tots havíem d'arribar a dalt, era el més important.

Farem la pujada des de l'embassament de Cavallers, pel Pas de l'Os, Coll de l'Os i estany Gelat de Comaloformo, aquesta és la ruta més curta, però també la més feixuga de fer, ja que a partir de l'estany, passa per un terreny molt caòtic i trencat, on avançar era molt penós.

La sortida a la cresta és fa a prop del Comaloformo, aquí ens separem, Alba, Martín i Manex van a fer les Agulles Nord i Sud de Malavesina per després anar fins al Besiberri. La resta del grup seguirem, amb molta cura, direcció al Besiberri Sud, on esperarem l'arribada dels tres.

Al cim gaudim d'unes meravelloses vistes de 360 graus, i en especial cap al massís de Las Maladetas, però nosaltres estem esperant el moment............ que arriba molt aviat quan Alba trepitja el cim del Besiberri. Plors, rialles, abraçades, felicitacions, fotos i més fotos, en definitiva, un moment molt especial.

Però hem de baixar, i ho farem per la Vall de Gemena, una vall encisadora amb els seus estanys, i que passa per un terreny molt més amable que el de pujada, tot i que és una baixada molt llarga i que se'ns farà pesada.

Finalment, molt cansats, arribem al Balneari de Boí, on ens espera Carlos (amb avituallament líquid 🍺🍺 😂😂 ) per pujar-nos a Cavallers a buscar els cotxes que hem deixat allà al matí. 

D'aqui a la casa rural on ens espera la resta del grup i preparar-nos per una llarga nit 🎉🎉


Alba al cim de l'Agulla Malavesina Nord, molt contenta perquè ara si, esborrant del llistat aquest nou 3.000, només li queda anar fins al Besiberri Sud, on estem esperant nosaltres, per celebrar que, després de divuit anys pujant cims de 3.000 metres, pot tancar el cercle i donar per complert el somni d'aquella nena d'11 anyets, quan va pujar als Clarabides, va mirar al seu voltant, i va veure que tot un món s'obria al seu voltant.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.

Perfil de la ruta.

Imatge al GoogleEarth.

  • Punt de sortida: Pàrquing de l'Embassament de Cavallers, com arribar-hi. S'ha de tenir en compte que fent la ruta tal com la vam fer nosaltres és necessiten dos cotxes, ja que l'arribada és al Balneari de Boí. Això o sumar-li uns 4 quilòmetres més per pujar fins a Cavallers.
  • Material necessari: No és necessita material tècnic, amb un bon calçat i roba d'abrigar en tenim prou.
  • Dificultat: La catalogo com a difícil pel terreny, molt trencat i feixuc de fer, que es passa de pujada, si fos només el tram de baixada seria moderat.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Altura mínima: 1.770 metres a l'aparcament de la presa de Cavallers.
  • Altura màxima: 3.024 metres al Besiberri Sud.
  • Distància: 13 quilòmetres.
  • Desnivell: 1.290 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: Tècnicament no, però és una ruta amb inici i final a punts diferents, es recomana tenir dos cotxes.
  • Ruta per gossos: No, primer pel tipus de terreny pel que es passa de pujada, on el nostres peluts amics patirien, i després perquè la ruta és dins del Parc Nacional i aleshores s'hauria de portar sempre lligat, amb la incomoditat que seria per nosaltres estar tant de temps amb ells lligats.

Fotos i comentaris.

Comencem a tenir llum diürna quan ja hem superat el curiós pas de l'Os, on hem fet unes bones rialles. 

Primera parada tècnica, amb l'incomparable marc de les muntanyes d'Aigüestortes al fons.

La protagonista del dia ben contenta.

Direcció al coll del Pas de l'Os.

Realment es l'últim tram per terreny amable que ens queda de la pujada.

Una vegada superat el terreny va canviant, deixant el protagonisme als blocs de pedra.

I prop de l'estany ja comencem a barallar-nos amb terreny caòtic.

Estany petit de Comaloformo, aquí ja veiem el nostre objectiu.

Segona parada tècnica, al costat de l'estany Gelat de Comaloformo.

Estany Gelat de Comaloformo.

Reprenem el camí amb el Besiberri Sud al fons, ara bé el pitjor, terreny caòtic, trencat, del que et fa esbufegar de valent.

Les ganes ens poden i guanyem alçada ràpidament.

Però el mateix terreny ens acaba fent anar a poc a poc, és fa difícil avançar.

Ja tenim a la vista la bretxa (la de la dreta) a la que hem d'arribar.

Ja estem a dalt.

Las Maladetas des de la bretxa.

Aquí ens separem, Alba, Martín i Manex van cap a l'agulla Sud Malavesina, despès la Nord per acabar al Besiberri Sud amb nosaltres.

I nosaltres, cap al Besiberri Sud per un terreny tècnicament assequible pels que estem acostumats, però que pels integrants del grup que no fan muntanya habitualment va ser tota una aventura.

Última grimpadeta al cim.

Amb tranquil·litat i paciència vam arribar al cim.

Mirant a la cresta dels Besiberris, amb la punta del Besiberri Nord al fons. Per cert, allà va ser el primer cim on Martín va començar a acompanyar-nos a l'aventura tresmilera d'Alba.

Las Maladetas, amb els cims del Perdiguero per darrera.

De més a prop es veuen els Russells, Cresta Salenques, Margalida, Tempestades, Aneto, Els Coronas queden un xic amagats, Pico del Medio, Maldito, Abadias, La Maladeta i cresta dels Portillons.

Tirant de zoom veiem la Pica d'Estats.

Mirant cap al Comaloformo veiem que Alba i Martin ja estan a la Malavesina Nord, així que toca preparar-nos per la festa 😎

I aquí està !!!. Un moment molt emotiu i tendre, amb plors, rialles, abraçades però també un moment de molta felicitat.

Segurament no és la millor foto, però jo crec que ÉS LA FOTO del moment, aquesta cara ho diu tot.

Felicitat a las cares de la família.

 I la Mireia per partida doble, ja que es el dia del seu sant, a més, sense ser una persona que fa alta muntanya, a pujat amb unes ganes terribles per poder estar amb la seva germana 💪💪💪


Aquí Alba i jo amb Martín, foto que rememora els grans moments passats tots tres.

Amb Martín, la persona que més l'ensenyat a muntanya i que ja s'ha convertit en un més de la família.
 
I aquí amb els "novatillos" de la sortida, el seu tiet i el seu cosí, les dues persones que no estan acostumades a fer alta muntanya, però que han fet tot el possible per no perdre's la importància d'aquest moment per l'Alba.

El "Pepe", un gran amic i, com diu Alba, "mi tio postizo".

Maria José i José, dues persones que han vist crèixer a Alba dins del món de la muntanya, i que van ser testimonis del seus primers 3.000, els Clarabides, i que també l'han acompanyat a uns quants més durant tots aquests anys.
 
I amb el Manex, company d'escalada i reporter gràfic de la sortida.

Foto de grup.

Es hora de marxar, per fer-ho baixarem pels estanys i vall de Gemena.

La diferència de terreny comparat amb la pujada és molt gran, més amable i molt més bonica, però molt més llarga.

Estanys Gelats de Gemena.

Estany de Gemena de Baix.

Idíl·lica imatge una vegada superat l'estany Gemena de Baix. 

Ja només ens queda baixar fins al Balneari de Boi, on ens espera l'avituallament per celebrar l'èxit de la sortida.

Però hem de tornar fins a la casa rural on ens esperen la resta del grup, Marisa, Mari Carmen, Ariadna, Nati, Ascen, Carlos i la Neila, i ara farem festa grossa per celebrar el gran dia que hem passat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada