Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

diumenge, 19 de juliol del 2015

Mola de Colldejou.

La Serra de Llaberia es troba situada  al sud-oest de la ciutat de Tarragona, els seus cims principals  son situats tos junts a l'est de la mateixa Serra, però a l'oest trobem el Cim de la Mola de Colldejou, un xic separat de la resta de la Serra. 

Fa temps vaig fer una ruta que resseguia tota la Serra Integral a la Serra de Llaberia.  però va quedar pendent la pujada a la Mola, es va quedar al calaix de projectes.

Per això quan va vindre la meva filla gran i va dir-me que volia pujar a algun cim fàcil amb  nosaltres, feia més de cinc anys que no anava a la muntanya, l'ultim cim que va pujar va ser el Llena Cantal  al Pirineu d'Osca, vaig veure l'oportunitat de treure la pujada a la Mola del calaix de cims pendents, anava perfecte per una ocasió com aquesta, un cim de fàcil accés i d'una distància curta de quilometratge, l'ideal perquè Mireia gaudeixi del seu retorn.

No ens vam complicar la vida per buscar l'indret per on pujar, vam fer la ruta clàssica que surt de Colldejou i puja seguint el GR-7 cap a Fontauvella fins a arribar a una cruïlla a l'esquerra, que ens porta fins al Portell de la Cova, d'aquí al cim, per baixar vam fer-ho seguint el camí del Portell del Llamp fins al coll del Guix, aquí retrobem el GR-7 que només hem de seguir fins a Colldejou per donar per acabada aquesta ruta clàssica de pujada a la Mola de Colldejou.

Foto de cim.


L'imatge al Google Erth.


I el perfil de la ruta, el trac el teniu al Wikiloc



  • Punt de sortida: Colldejou, Com Arribar 
  • Material necessari: res d'especial, es tracta d'una ruta fàcil, mapa, brúixola i gps (si en tenim) indispensables.
  • Altura mínima: 415 metres a Colldejou.
  • Altura màxima: 914 metres al cim de la Mola, tot i que al GPS marcava 919 metres.
  • Desnivell positiu: 482 metres.
  • Distancia: 8,1 quilometres. 
  • Ruta circular: si
  • Ruta per gossos: cap problema.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Picasa

Del pàrquing de Colldejou tenim aquesta magnífica vista de la Serra de Llaberia.


Mola de Colldejou.


L'església de Colldejou amb la Creu i la Miranda de Llaberia al darrere.


Sortim seguint el GR-7 cap a Fontaubella.


Aviat veiem el nostre cim.


Trobem un desviament a l'esquerra, marcat clarament amb fitades i el seguim per un terreny de bosc i roca, amb forta pujada.


Al fons veiem el Cavall Bernat i la Creu de Llaberia.


I la Neila gaudint força.


Aquests camins pel mig del bosc son dels seus preferits.


La Mireia, la protagonista del dia.


Al fons, molestats per la forta calitja, es veu el Mediterrani.


Pugem d'una manera decidida.


I després fem un llarg flanqueig.


Per un camí a vegades penjat, però sense complicacions.


I arribem al Portell de la Cova, on ens ajuntem amb una variant del GR-7, que ve de Fontaubella fins al cim de la Mola de Colldejou.


Aquest tram és, possiblement, el més bonic de tot el recorregut.


La Serra del Montsant, Un descobriment.


Un xic fora del camí tenim una cova, ens apropem.


La Neila l'investiga primer.


I la Mireia admira el paisatge.


Que és força interessant, amb el Montsant al fons.


Ara bé el tram més distret de la pujada, tot i que molt fàcil.


Mirant cap a baix.


I la Mireia que va fent, contenta.


Ja som al cim i veiem el Castell de la Mola de Colldejou, que corona el mateix.


Una de les diferents busties del cim.


La Creu i la Miranda de Llaberia.


Colldejou.


La resta de la Serra de Llaberia.


El Cavall Bernat.


Mont-Redon.


La Creu de Llaberia.


I la Miranda de Llaberia.


Foto de cim.


El castell i un altre de les diferents busties que hi podem trobar al cim.


Racó dels Caragols. 



I els ocupants del Racó.


L'amplíssim cim de la Mola.


Petita basa al cim.


Baixem pel Portell del Llamp.


Sempre amb la Serra de Llaberia al davant, amb el Coll del Guix al mig de la foto.


La baixada és tranquil·la.


Prop del coll del Guix ens endinsem al bosc.


Coll del Guix.


Ara seguim el GR-7 novament, a trams per pista i a trams per corriols.


Magnifica visió de la cara nord-est de la Serra de Llaberia.


Colldejou al fons.


La imaginació és lliure, segons les meves filles es veu un gos.........o serà un Dip, que segons diuen vivia per aquestes contrades.


I aquí estic jo, també hi estava.


Arribem a Colldejou.


I ens acomiadem de la Serra de Llaberia amb aquesta bonica imatge.



dilluns, 13 de juliol del 2015

Montserrat, Canal Plana-Sant Antoni-Canal Sant Jeroni

Novament ens apropem  a Montserrat, sense intenció de fer cap cim, només amb la idea que la meva filla Alba conegues dos indrets de la muntanya que no coneixia, l'ermita de Sant Antoni i la Canal de Sant Jeroni.

Ella sol venir bastant amb mi a les meves sortides però, de tant en tant, vaig sol, i sempre li queden racons que no coneix. Aquests dos indrets li faltaven per passar-hi per tant busco un recorregut que ens doni l'opció de passar per ells.

La ruta és clara, deixem el cotxe a Santa Cecília i agafem el Camí de l'Arrel direcció al Monestir fins a la cruïlla de la Canal Plana, pugem per aquesta Canal, una de les més fàcils de Montserrat, fins a la Serra de les Lluernes, la seguim direcció a ponent, passem al costat del Cavall Bernat, al track i teniu un waypoint on hem parat per fotografiar aquesta impressionant roca montserratina, i seguim un xic més fins a trobar un trencall a la dreta, l'agafem i pugem fins a l'ermita de Sant Antoni, un parell de fotos i tornem a baixar fins al trencall d'abans, seguim pel camí de la Serra fins trobar la cruïlla amb el camí de Sant Jeroni, el seguim fins a l'ermita del mateix nom i, allà, girem a la dreta per anar a buscar l'inici de la Canal de Sant Jeroni, aquesta canal es més difícil, amb molta pedra i algun tram equipat, per tant l'hem de baixar amb precaució, sobretot si es moll.

Al final de la canal tenim dues opcions per arribar a Santa Cecília, qualsevol de les dues ens han de deixar a l'ermita en molt pocs minuts, nosaltres vam agafar la de la dreta.

Foto feta a Santa Cecília.

 

El perfil de la sortida, el track el teniu al Wikiloc


L'imatge al Google Erth.


  • Punt de sortida: Santa Cecília, a la carretera de Montserrat fins a Can Maçana, Com arribar
  • Material necessari: Res especial, mapa Brúixola i GPS, si en tenim, són indispensables, Montserrat es un indret on és difícil trobar aigua, per tant ho hem de tenir en compte.
  • Altura mínima: 685 metres a Santa Cecília.
  • Altura màxima: 1145 metres a l'ermita de Sant Jeroni.
  • Desnivell positiu acumulat: 703 metres.
  • Distància total: 8 quilòmetres.
  • Podeu veure les fotos amb els comentaris amb Castella a l'àlbum de Picasa
  • Ruta per gossos: Es pot fer, només tenim un punt on trobarem dificultats per passar-hi, cap a la meitat de la baixada de la Canal de Sant Jeroni, hi ha un pas equipat amb una fusta per poder baixar, els gossos poden tindre dificultats per superar aquest tram, els haurem d'ajudar. 



Del pàrquing de Santa Cecília veiem la Canal de Sant Jeroni, per on baixarem.


Seguim el camí de l'Arrel.


Veiem el Cavall Bernat.


I la Canal Plana, per on pujarem. A la seva esquerra es veuen el Plec del Llibre i la Roca de Sant Salvador, més conegut com l'Elefant.


Cruïlla, a l'esquerra al Monestir, nosaltres a la dreta, cap a la Canal Plana.


Vist de dalt.


La pujada és feixuga, però amb el camí ben marcat.


Sortim al coll de la Canal Plana.


Els Plecs del Llibre i el Roc de Sant Salvador, més conegut com l'Elefant.


El coll vist d'altre banda.


Ara seguim el camí de la Serra de les Lluernes.


Cap al davant tenim el sector central de Montserrat, amb el Cavall Bernat ben a prop i Sant Jeroni al fons, amb l'Albarda Castellana a la seva esquerra. 


Ens apropem a fotografiar el Cavall Bernat però, primer, ho fem cap el sector de Tebaida, d'on venim, al fons.


Un xic més ample, amb el sector de Tebes i les Magdalenas a la dreta.


Ara, al davant, amb el Serrat de les Onze i el Cap de Mort ben presents.


Ho ampliem amb l'Albarda Castellana.


I ara si, ara li toca el torn al magnífic Cavall Bernat.


Cavall Bernat, Serrat de les Onze, Cap de Mort i Albarda Castellana, tots ben junts.


Qualsevol indret és bo per plantar les arrels.


Tornem al camí.


I poc després tenim el trencall a l'ermita de Sant Antoni, que es troba just sota el Serrat de les Onze.



Vistes que hi ha del pati de l'ermita.



Tornem a la cruïlla i seguim direcció a Sant Jeroni.


Passem sota el Cap de Mort.


I un cop ens hem ajuntat amb el camí vell de Sant Jeroni, segui direcció a l'ermita del mateix nom.


Arribem a Sant Jeroni.



A la dreta de l'ermita, uns metres més amunt, tenim la baixada per la Canal de Sant Jeroni.


Els primers metres son fàcils.


Però després es van complicant, hem d'anar amb compte, sobretot  si és moll.


Passem per un primer pas equipat (sense foto perquè teniem que ajudar a la gosa) i arribem al segon pas equipat.


Per sortir molt aviat a Santa Cecília.


I ens fem la foto de grup per donar per acabada la sortida.


Per acabar aquí teniu una foto del primer pas equipat, la foto és d'un altre dia que vaig baixar per la Canal de Sant Jeroni.