Pic de Ruf i circular a les valls de Incles i Fortangent.

Cim del pic de Ruf.


Un altre vegada amb uns dies de retard.......pero aquesta vegada per causes "justificadas", un doloròs imprevist amb forma de caiguda a la ultima sortida a fet que no estigui amb ganes de escriure.

Però bueno aixo es un altre historia, anem a lo realment important, que no es res mes que la impressionant sortida que hem fet a Andorra.
Es tracta de una circular típica de l'estiu que jo tenia ganes de probar-la al hivern, a mes a mes vem pujar al pic de Ruf, un cim modest dintre de las muntanyes que l'envolten pero que te una grimpadeta molt distreta per arribar a dalt, a mes te un ultim pas amb un pati impressionant, el que li dona un ambient molt maco a la pujada.

Refugi de Juclar, al costat dels estanys del mateix nom.


Sortim de l'aparcament de la vall d'Incles per pujar als estanys de Juclar, indret que es molt habitual de visitar al estiu però que ara es bastant solitari, una vegada als estanys li fem un cop d'ull al nou refugi de Juclar abans de seguir cami cap al coll de Juclar, des-de aquest coll girem cap a l'est per pujar al proper coll d'Alba, amb unes vistes impressionants de les valls de Juclar y d'Alba, a mes de la cresta que uneix als cims de Noè i Escobes. Des-de aquí no mes ens queda la grimpadeta fins l cim del pic de Ruf, una vegada a dalt del cim dediquem uns minuts a descansar, menjar alguna cosa i fer un bon grapat de fotos, hi ha un gran panorama local en el que destaca la gran silueta del pic de Rulhe ja dintre de França.


Collada de Juclar, derrera els estanys de Juclar i el pic de la Tossa de Juclar.














Desfem el camí fins al coll de Juclar i baixem per la vessant francesa fins a l'estany de Joclar, indret on fem una bona parada per descansar i sobre tot per menjar un bon entrepá.

Estany de Juclar, a la vessant francesa, es la hora de l'apat.





Després de l'apat continuem la baixada per l'estanyol i un xic mes avall trobem el corriol (mig tapat per la neu) que va desde el refugi de Rulhe fins als estanys de Fortangent, l'agafem direcció als estanys. Al cap de mig hora, mes o menys, arribem a aquest marave-llosos estanys, des-de aquí ja no mes ens queda una suau pujada fins al coll de Fortangnet o d'Incles, de aquí fins al aparcament ens queda una baixada, que tot i no ser molt llarga a nosaltres si que ens u sembla, ja que ja portávem 8 hores caminant i a sobre se estava fent de nit.

Estany de Fortangent, al fons el coll del mateix nom, per a on tornarem a Andorra.


Cap a las sis i mitga de la tarda, ja de nit, després de 9 hores i mitja de ruta, arribem a l'aparcament donant per tancada una sortida realment impressionant.

La resta de fotos les podeu veure aquí:

Aigüestortes, un plaer per els sentits.

Aquest pasat pont del Pilar ens vem acostar fins a el Parc Nacional de Aigüestortes per fer-his un petit tomb. Com la Conchi te una petita lesió i no pot fer gaire cosa vem decidir anar a dormir al refugi del estany Llong i al dia seguent donar un passeig per els seus voltants. Vem pujar fins al estany Redó i després vem intentar pujar fins el portarró d'Espot peró poc abans de arriba-ri la Conchi va decidir que ja en tenia prou per avui ja que ens quedaban unes tres hores de baixada i creia que la seva lesió es podia re-sentir, aixi que vem gira cua i tranqui-lament varem tornar cap a Espot a on vam arribar cap a las tres de la tarda amb el temps just de fer-hi un bon apat a un restaurant del poble. Després de dinar vam anar a donar un volt per les ermites romànicas de la vall de Boi per acabar la tarda buscant bolets per els boscos dels voltans.
Realment van ser dos dies ven aprofitats, a mes de que vem poder gaudir dels primers colors de la tardor.

La resta de fotos les podeu veure aquí:

Monte Perdido.

Aquesta vegada em anat a un dels grans cims del Pirineu, el Monte Perdido, sense dubtes un dels cims que mes ganes tenia de pujar l'Alba, després de dues intent-ones anteriors els últims dos anys en les que per culpa del mal temps no varem fer el cim.


Em anat des-de el poble de Nerin agafant el bus que t'apropa fins a Cuello Gordo, una ruta mes curta i amb menys desnivell que si la fas des-de la pradera de Ordesa, molt recomanable si vas just de temps, en el cas de no tenir presa, sense dubtes la ruta de la Cua de Cavall a Ordesa es molt mes recomanable.
La gran protagonista del dia es l'Alba, ja que, després de dos intents anteriors frustrats per el mal temps, per fi ha fet el cim del Monte Perdido. Era un cim que la portava de corcoll ja que el fet de tindre que renuncia dues vegades a pujar-la la havia posat molt neguitosa ja que mai cap cim que habia pujat fins ara se li havia resistit d'aquesta manera.
La nit abans gaire be no havia dormit per els nervis i per aquest motiu li va costar molt de fer el cim, peró una vegada a dalt la seva satisfacció era grandiosa.



La resta de fotos:

Anayet, Vertice y Arroyeras.

(Si cliqueu sobre de la foto anireu directament al álbum de fotos de Picassa).

Escapada en solitari a aquest magnífic indret de la vall de Tena. Els ibons de Anayet es un indret realment magnífic per pasar-hi una bona estona gaudint de la natura, amb unes vistes superbes cap al Midi d'Ossau.

La pujada al cim del Anayet, tot i ser fàcil, te un aire interessant per el fet de tindre que passar per un tram molt aeri en el cula hi han posat una cadena per facilitar el pas, la baixada la vaig fer per un altre lloc , vaig cresteja una estoneta seguint alguna fitada aïllada fins trobar una canal herbada per on vaig baixar fins una xemeneia que tens que desgrimpar per arribar al sender habitual.

La resta de la ruta fins al Vertice i al Arroyeras es molt fàcil i sense complicacions sempre amb unes grans vistes cap al Anayet-Midi.

Cambales-Respomuso-Musales-Embalse de La Sarra.

(Si cliqueu sobre de la foto anireu directement al album de fotos de Picassa).

Tercer i quart dia de la estada a Respomuso, fent els cims del Cambales el tercer dia, una gran muntanya, llàstima de la boira que ens va tapar gran part de les vistes que hi ha del cim.

El següent, i últim dia vam marxar de Respomuso per el coll i pic de Musales per baixar per el Ibonciecho fins a la Sarra, que es a on aviem deixat el cotxe el primer dia, una ruta absolutament recomanable.

Respomuso-Llena Cantal

(Si cliqueu sobre de la foto anireu directement al album de fotos de Picassa).

Aquí seguim, intenta’n trobar temps per tindre un blog amb condicions, de moment he posat un enllaç al àlbum de fotos de Picassa, al menys podreu veure-les.

Començo aquesta nova etapa amb les fotos de la estada al refugi de Respomuso, van ser 4 dies molt interessants ja que vam pujar al Llena Cantal, Cambales i Musales, tots grans cims però el millor de tots el primer, sense dubtes el Llena Cantal es una gran muntanya.

Pic de l'Estanyo

Després de dos mesos sense trepitjar els Pirineus, fen sortides per els Ports, Montseny i Navacerrada per fi hi tornem i a més amb un senyor cim, l'Estanyo que es un cim de 2910 metres situat al bell mig d'Andorra.

Aquesta vegada vam variar una mica la sortida pues em marxat el Divendres a la tarda i arribàvem a Andorra a plena nit, després de donar unes voltes buscant l’ indret mes adient per dormir vam decidir fer la aproximació al refugi lliure de Sorteny de nit i dormir allar, dit i fet a las dotze de la nit començàvem a caminar i en poc més de mitja hora érem al refugi, que estava completament vuit, la veritat es que el fet de caminar de nit ens va agradar bastant sobretot per que hi havia una lluna plena meravellosa, per lo tant feia goig caminar amb la llum que donava la lluna i els seus reflexes a la neu.

Al dia següent, de bon mati em sortir cap al cim, la veritat es que es una pujada bastant dura i avorridora fins arriba poc més amunt del estany de l'Estanyo, que es quan arribes al cordal que et portarà directament al cim, en tot aquest tram tens unes vistes grandioses de tot el Pirineu Andorra i del Pirineu central català, tot i que el cordal era molt dur i amb la neu no gaire bona, a trams dura, després tova, altre vegada dura i finalment gelada, sens va fer molt agraït per l'aire alpí que hi trobes a tota la pujada.

Del cim més de lo mateix, grans panorames cap a tots als indrets, llàstima que un vent bastant fred no ens va deixar gaudir-ne gaire estona.

Be no m'enrollo més i aquí teniu unes fotos per que hi gaudi d'aquest cim i el link per si voleu veure el reportatge complert.

http://picasaweb.google.es/Capita.Tro/PicDeLEstanyo

Sortin del refugi de bon mati.

El Jose posant per la foto. Bonica imatge del cordal que ens porta fins al cim. La foto de grup no hi podia faltar.I un altre foto del cordal, aquesta vegada de baixada amb el cim de la Font-Blanca al fons.