Be, ja hi tornem, un altre sortida que ens ha deixat bocabadats, aquest pasat pont em anat al refugi de Respumoso per dormir i al dia següent pujar al cim del Gran Facha de 3005 metres, la veritat es que ha sigut una sortida de traca i mocadors, un cim amb un panorama grandiós i una meteorologia fantàstica, amb molt de sol i gens de fred.
Vem pujar al cim del Gran Facha per la seva ruta normal resseguin el barranc de Campoplano fins als llacs de la Facha i el coll del mateix nom, d’aquí comença la llarga trepada fins al cim, mes de tres-cents metres de desnivell en els que tens que fe servir las mans contínuament. una vegada al cim el panorama es espectacular, domines tot el Pirineu central, del Midi d'Ossau fins als cims d'Ordesa passant per el Balaitus, Inferns o Vignemale, per no parlar dels cims mes allunyats els quals es difícil de identificar.
Per baixar vam estriar una ruta (sense camí marcat) que baixa directament a una petita vall lateral, molt agresta i solitària, que va fer que la excursió tingues el seu punt d'aventura que li va donar un aire diferent.
De fet la ruta ens la vam inventar, per que el lloc per on volíem baixar esta una mica a la dreta del cim però ens va semblar que era mijor pel altre lloc, vam baixar bastant ve però segurament la primera intenció era la bona pues un grup que va baixar per alla al mateix temps que nosaltres va arribar a baix bastant abans.
La veritat es que es un dels cims que mes m’agradat i de segur que potser algun dia hi tornaré.
Aquí deixo unes fotos per que gaudiu del paisatge.
Vem pujar al cim del Gran Facha per la seva ruta normal resseguin el barranc de Campoplano fins als llacs de la Facha i el coll del mateix nom, d’aquí comença la llarga trepada fins al cim, mes de tres-cents metres de desnivell en els que tens que fe servir las mans contínuament. una vegada al cim el panorama es espectacular, domines tot el Pirineu central, del Midi d'Ossau fins als cims d'Ordesa passant per el Balaitus, Inferns o Vignemale, per no parlar dels cims mes allunyats els quals es difícil de identificar.
Per baixar vam estriar una ruta (sense camí marcat) que baixa directament a una petita vall lateral, molt agresta i solitària, que va fer que la excursió tingues el seu punt d'aventura que li va donar un aire diferent.
De fet la ruta ens la vam inventar, per que el lloc per on volíem baixar esta una mica a la dreta del cim però ens va semblar que era mijor pel altre lloc, vam baixar bastant ve però segurament la primera intenció era la bona pues un grup que va baixar per alla al mateix temps que nosaltres va arribar a baix bastant abans.
La veritat es que es un dels cims que mes m’agradat i de segur que potser algun dia hi tornaré.
Aquí deixo unes fotos per que gaudiu del paisatge.
La tardor ens ensenya els seus colors.
El Gran Facha al fons i a la dreta.
La dura pujada fins al coll fa que suem tot i la falta de sol a primera hora.
Foto de grup dalt del cim.
Jo al cim, amb els Inferns al darrere.
El lloc per on vam baixar, com es diu habitualment.........!a buscarse la vida!.
Els llacs sense nom, punt clau al itinerari de baixada, d’aquí es te que girar a la dreta a buscar la sortida d'aquesta petita però molt maca vall.
I per acabar un altre imatge dels colors de la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada