Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

diumenge, 23 d’agost de 2015

Tuc del Rosari 2594 metres.

Comencem les vacances a la Vall de Boí malament, dos dies de pluja ens fan canviar de plans, hem d'eliminar l'activitat principal de les vacances, la Cresta dels Besiberris tindrà d'esperar. L'havíem de fer amb un amic però només tenia dos dies per estar amb nosaltres, els dos dies que ens va ploure.

Al tercer dia donen una millora relativa del temps, quant més al nord millor, però amb possibilitats de tempesta, tant al matí com a la tarda. Com tenim ganes de sortir decidim apropar-nos a la Vall d'Aran a intentar fer els Tucs del Rosari i el de Marimanya, per la cresta que els uneix.

Aquests dos cims són situats a la part més massificada de la Vall d'Aran, a prop de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret, de fet l'inici de la ruta es troba a un dels pàrquings de Beret, el de l'Orri, per tant són molt visitats, tant a l'estiu com a l'hivern.

També són separació de dues comarques, el Pallars Sobir'a i la Vall d'Aran, a més del fet que a las seves faldes neixen dos rius que van a parar a diferents mars, el Noguera-Pallaresa a la Mar Mediterrània i el Garona a l'oceà Atlàntic.

La ruta és molt fàcil de seguir, només hem de remuntar per un camí molt marcat i fressat fins a l'estany de Baix de Baciver i, després, un xic més amunt, trobem el Circ de Baciver i els seus estanys. Aquí el corriol de pujada és perd, però només hem de seguir pujant cap a la Collada dels estanys del  Rosari, just a l'esquerra del Tuc del Rosari, a mesura que ens apropem a la collada comencem a trobar rastres de camí i a mitja pujada ja anem per un corriol ben marcat. De la collada al cim tenim un passeig, allà albirem les dues valls que envolten al Tuc del Rosari i, si no fos pels núvols que vam trobar, és veuria gran part del Pirineu Central, amb Les Maladetas omnipresents per aquestes contrades.


Fitada al cim, al darrere el sector del Tuc dera Llança i més al fons les muntanyes del Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes.



La imatge de la ruta al Google Erth.


El perfil de la ruta.


Dades tècniques.

  • Punt de sortida: Pàrquing de l'Orri al Pla de Beret, Com arribar
  • El track el teniu al Wikiloc
  • Material necessari: és una ruta fàcil i curta, no necessitarem res d'especial. Mapa, brúixola i GPS, si en tenim, son bàsics.
  • Altura mínima: 1850 metres al punt de sortida.
  • Altura màxima: 2594 metres al cim del Tuc del Rosari, tot i que al GPS marcava 2603 metres.
  • Desnivell positiu: 840 metres.
  • Distancia total: 11,2 quilometres.
  • Ruta circular: No, es lineal, anar i tornar, amb petites variants, pel mateix camí.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema.
  • Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb Castella ho podeu fer a Picasa

Sortim del pàrquing de l'Orri, al Pla de Beret. Els primers metres són seguint una pista d'esquí, però molt aviat la deixem per seguir un camí, molt fressat, a la nostra esquerra.


Anem pujant suaument.


Com es veu a la foto no tenim problemes per seguir la ruta, el camí és clar, a més tenim sempre a la dreta el torrent del Riu Malo.


Arribem a l'Estanyet de Bacivers, quasi col-matat, aquí comencem a ensumar la tempesta que s'acosta.


I quan arribem a l'estant de Baix de Bacivers ja ens a enxampat, només podem buscar aixopluc i deixar que passi ràpit, això si, ens deixa aquesta bonica imatge.


Per sort, només són 15 minuts de pluja moderada, aviat surt el sol.


Com sembla que el temps millora ràpidament seguim pujant.


I arribem als petits estanys de Baciver, d'aquí endavant el camí es perd una mica, són tot prats i corriols del bestiar, però no te pèrdua, tenim el Tuc del Rosari just al davant i, a la seva esquerra, el coll on hem d'anar.


Al fons el Marimanya, l'objectiu principal, però comença a bufar un ventet....


Al fons el Marimanya, a la dreta el Tuc del Rosari, amb el coll que hem d'anar a buscar, a la seva esquerra, per altra banda, aquesta petita vall de Bacivers és un indret ideal per.......


......que el bestiar, principalment cavalls, pasturi de valent.


Tuc dera Llança. molt estètic.


Fent amistats.


Deixem als cavalls i seguim pujant.


Ja veiem els dos estanys de Dalt de Baciver.


I encarem la pujada cap a la collada dels estanys del Rosari.


Estanys de Dalt de Baciver, Tucs de Baciver i de Marimanya.


Ja tenim el Tuc del Rosari quasi a tocar.


I la cresta que haurem de seguir fins al Marimanya, però amb el vent que fa comencem a dubtar.


De la collada albirem els Plans d'Isavarre amb els estanys del Rosari Superior, a l'altre vessant.


Deixem les motxilles a la collada i pugem al Tuc del Rosari, hem decidit que només farem aquest cim, el vent que fa i la possibilitat de tempestes de tarda ens fan decidir a retallar la ruta, el Marimanya ens quedara pendent per una propera vegada.


La pujada és rapida i estem al cim quasi al moment.



La vall del Riu Malo, per on hem pujat, cap al fons hauríem de veure el massís de Les Maladetas (Aneto) , Pico Coronas però amb tants núvols avui no el veurem..


Mirant cap el sud-est, també és ben tapat, per algun indret a la dreta de la foto s'hauria de veure el Tuc de Ratera, pujat fa poc.


La cresta que uneix el Tuc del Rosari i el Tuc de Marimanya.


Els estanys de Gabarrea i del Rosari d'Arreu, al fons la vall que baixa del Port de la Bonaigua cap a Esterri d'Aneu.


La parelleta que m'acompanya, feliços de fer el seu primer cim de les vacances,al darrera els cims del Parc Nacional, Gran Tuc de Colomers , Amitges, Montardo per Cavallers Subenuix


Ara mirant cap al tuc de Marimanya, a la dreta els Plans d'Isavarre amb els estanys de Rosari, al fons, al mig dels núvols, el Tuc de Bonabé.


Foto de cim.


Plans d'Isavarre, estany del Rosari Superior i estany dels Plans, el  Serrat dels Plans els separa de l'estany d'Airoto, al fons els Tucs de Bonabé i Tuc de Qüenca, envoltats de núvols.


La vall penjada del circ de Baciver, amb els Tucs de Baciver i de Marimanya de vigilants.


Anem a recollir les motxilles i anar a buscar un indret on menjar, a resguard del vent.


Un cop amb les forces recuperades comencem a baixar, seguint el mateix camí de pujada.


Baixem cap als estanys de Dalt de Baciver.


Això és el que tenim al davant, i per nosaltres sols tot el dia, d'aquest matí, quan ha començat la tempesta no hem vist a ningú, hem sigut els únics a seguir amb la ruta. Ara ens creuem amb les úniques persones que han pujat aquesta tarda.


Que van ràpid, ja son al coll, no volem que els enxampin les tempestes de tarda.


Variem un xic la baixada, anem per un corriol al costat dels estanys de Baciver de Dalt, quan portem una mica de baixada s'ajunten els dos camins.


La Neila gaudint d'allò més, banyar-se als estanys és una bogeria meravellosa per ella, és feliç.


Aquí soc jo amb el Tuc de Marimanya darrere.


Baixem per aquest corriol, seguin el torrent, i al cap de poc temps ens ajuntem amb el de pujada.


Ja només ens queda passar per l'estant de Baix de Baciver.


I ho fem ràpid, els núvols ja tornen a tapar el cel.


Una mica de flora de la vall.


I quan arribem a l'estanyet de Baciver he de guardar la càmera, una mica de pluja fineta ens acompanya fins al cotxe. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada