Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 28 d’agost de 2015

Tuc del Port de Viella


Ultima sortida de les vacances, els nois han marxat a fer barraquisme i jo he d'anar a recollir-los cap a les tres/tres i mitja. He de buscar un cim prop d'on són ells i que pujar i baixar del mateix no sigui més de 6/7 hores, per poder recollir-los a l'hora que hem quedat.

La tria és fàcil, només tinc dues opcions interessants dintre d'aquest horari i prop de l'indret on estan ells. Aquestes dues opcions són el Tuc de Conangles i el Tuc del Port de Viella, el primer no li pujat mai, el segon a l'hivern i per la cara nord del túnel de Viella 

Tot i que tinc ganes de fer el Tuc de Conangles, acabo decidint tornar a pujar al Tuc del Port de Viella, doncs tinc ganes de conèixer la part de l'estany Redon, que no he estat mai. Per tant, per pujar-hi aquesta vegada ho faré per la seva cara sud, pujant pel camí GR-211, que a aquest tram coincideix amb el també conegut Camí històric del Port de Viella, si voleu més informació, ho podeu fer AQUI i AQUI .

Sortirem de l'Hospital de Viella i seguirem aquest camí històric fins a el Port de Viella, del Port al cim és una passejada. Al cim les vistes són meravelloses, mirant a l'oest tot el massís de Las Maladetas, el del Perdiguero al fons, al Nord tenim la Vall d'Aran als nostres peus, a l'est el Montardo destaca per sobre dels altres cims, al sud tenim els Tucs de Contesa i Conangles, amb els Besiberris darrere i tota la vall del Noguera-Ribagorzana.

Per baixar ho faré per l'estany Redon, el primer tram fins a l'estany no trobaré camí, només una línia de fitades, poques i aïllades, ens ensenyen per on baixar. A l'estany el camí és més marcat i quan ja hem baixat  una estona baixant trobem el GR-11 que puja de l'Hospital de Viella. L'ultim tram de baixada el fem per aquest camí, fins a arribar a l'Hospital de Viella donant per tancat el cercle.


Al cim amb Las Maladetas al fons.


La imatge de la ruta al Google Erth. el track al Wikiloc


El perfil de la ruta.


Dades tècniques:

  • Punt de sortida; Hospital de Viella, a la boca sud del tunel de Viella, Com arribar
  • El track de la ruta el teniu al meu Wikiloc
  • Material necessari: tot i ser una ruta fàcil es tracta d'una ruta d'alta muntanya, per tant portarem calçat i roba adient per aquestes contrades, a més dels indispensables: mapa, brúixola i GPS (si en tenim).
  • Altura mínima: 1632 metres al punt de sortida.
  • Altura màxima: 2605 metres al cim del Tuc del Port de Viella, el GPS marcava 2602 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1030 metres.
  • Distància total: 12,15 quilòmetres. 
  • Ruta circular : Sí, pujada pel GR-211 fins al Port de Viella, i baixada per l'Estany Redon i GR-11.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, és una ruta ideal pels nostres petits amics.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castella, ho podeu fer al meu àlbum de Picasa
  Reportatge:


Hospital de Viella, a la cara sud del túnel de Viella, només baixar del cotxe dos nous amics vénen a jugar amb la Neila, espero que no hem segueixin tot el dia....... 


El començament és ben senyalitzat, he de seguir una pista forestal que s'endinsa a la vall de Mulleras.


Pleta de Mulleras, amb el cim del Mulleras al fons, amb els dos amics que pujant amb mi, el jove jugant amb la Neila i el gran fent-me companyia.


Arribo a la cruïlla del GR-211, deixo la pista i vaig pujant pel camí.


Els dos amics ja s'han cansat i han fet mitja volta, tornen cap a l'Hospital de Viella.


El camí puja d'una manera forta, però sempre és ben marcat, no tinc problemes per seguir-lo.


Treuen el cap dos dels grans desconeguts d'aquestes contrades, el Pic Feixant, també conegut com a Tuc de la Tallada i, al seu costat el Tuc del Mig de la Tallada, dos cims amb una aproximació feixuga i poc marcada, per tant, tot i ser molt estètics, poc visitats.


El camí segueix pujant d'una manera més suau, al fons veig el Tuc de Montanero.


Nova senyalització......... és molt trist que un camí històric i recomanat per totes les institucions d'aquestes valls es trobi en aquest lamentable estat de conservació, i estem a finals d'agost, per tant, quasi segur, que aquest any, ja ni s'apropen a fer un mínim de manteniment.


Arribo als Marrécs dera Espòna, el camí s'enfila per la canal del mig de la imatge.


Un cop a dalt de la canal, dono un cop d'ull al derrera.


El que hem queda per pujar, sembla que estic molt  a prop, però aquest no és el veritable  Coll, aquest és  un petit col que és a sota del Montanero, el Port de Viella queda molt a la dreta de la imatge. Ara el camí fa una gran corba per salvar el desnivell i anar a buscar el Coll passant primer pels Marrecs dera Gerbosa i pel pas, conegut per, Era Traussa de Carlos.


Arribo als Marrecs dera Gerbosa, d'on tinc una fantàstica vista sobre els cims del Feixant i el  mig de la Tallada.


Ara estic fent la corba abans descrita, el camí salva tota aquesta part més rocosa donant aquesta gran volta i va a sortir per sota de l'espero rocós que es veu al fons de la imatge.


Però abans, la Neila, pren possessió d'un búnquer de la guerra civil.


La veritat és que els del búnquer tenien una bona visió, al fons la val del Noguera-Ribagorzana.


Arribo al pas conegut com a Era Traussa de Carlos, com es pot veure, fàcil i sense complicacions, caminar tranquil·lament.


Port de Viella.


La baixada per l'altra banda, cap a la Vall d'Aran i Viella, la seva capital.


Al coll gaudeixo d'unes vistes d'escàndol cap a Las Maladetas, amb Pic del Mig de la Tallada i el Pic de Feixant o Tuc de la Tallada cridant l'atenció. 


El que hem queda fins al cim.


Però, primer, m'apropo a un altre búnquer de la guerra civil.


Això és el que es veu per la finestra del búnquer.


Segueixo amunt, es puja ràpid.


Un cop d'ull al coll del Port de Viella i al Tuc de Montanero.


La Neila arriba abans que jo, com sempre, al fons la vall del Noguera-Ribagorzana i l'embassament de Baserca.


L'estany Redon, per on baixaré.


Pleta de Mulleras, Pic del Mig de la Tallada,  Tuc de Feixant o de Tallada, Mulleres i tot el massís de Las Maladetas.


Aneto , Coronas , Pico del Medio, Maldito, Maladeta , inclòs crec que, al fons, és veu el Pic d'Alba


Cap a l'altre vessant veig l'estany Redon, els cims de Montardo, Tossau de Mar, Contesa, Estanyets, Conangles i, al fons, el massís de Besiberri.




Las Maladetas, altre cop, al fons, a la dreta, treu el cap el massís del Perdiguero. Circular al Perdiguero, etapa 1 y 2, etapa 3


Viella.


Foto de cim.


Començo a baixar, ara no tenim camí, una línia de fitades ens marquen els millors passos.


Las fitades hem porten a esquivar un esperó rocós i començar a baixar a l'estany per l'altre vessant, aquest esperó hem dona l'oportunitat de jugar amb la càmera i provar de fer fotos estètiques.


Del mateix indret tinc aquesta vista del cim del Tuc del Port de Viella.


Començo a baixar d'una manera més forta, anem donant-li la volta a aquestes roques.


Un cop fet aquest tram de la baixada, el camí baixa un xic més, per a després, uns metres per sobre de l'estany, anar a buscar el llom que es veu al fons, un cop allà, el salvarem per la dreta fins a arribar a la sortida d'aigües de l'estany Redon.


Però abans toca remullar-se.


Vaig salvant el llom, amb el Tuc de Contesa vigilant.


I arribo a la sortida d'aigües de l'estany Redon, ara toca descansar, recuperar forces i jugar, que l'aigua és fresqueta i s'ha d'aprofitar, eh Neila ¿?.


Estany Redon, preciós.


Començo a baixar, faig una ullada, un refugi ¿?. No puc saber-ho, era tancat.


Vaig baixant, amb el Tuc de Contesa al davant.


Allà, al darrere, és troba la sortida d'aigües de l'estany Redon.


Baixó a trobar el GR-11, el paisatge per aquest vessant no és tan magnífic com per on he pujat, però també val mot la pena, tot el Coth de Conangles amb els cims de Contesa, Estanyets i Conangles.


Un cop al GR-11 giro a la dreta, cap a l'Hospital de Viella, al fons la vall de Mulleras i el cim del mateix nom, tancant la vall.


Fitada i cim del Mulleres


Un cop d'ull al darrere, amb els Marrecs de l'Escaleta a l'esquerra, per on va el GR-11.


Sembla que ja queda poc.........


.......doncs si, ja som a l'Hospital de Viella, donant per tancat el cercle.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada