Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimecres, 26 d’agost de 2015

Barruera-Boí-Durro-Barruera (circular).

Normalment, quan estic de vacances, intento conèixer els voltants del poble on estic de càmping, per això faig servir els dies que decidim quedar-nos descansant al càmping. Com jo sóc una persona que no es pot estar quiet, aquests dies són perfectes per fer-ho. 

M'aixeco molt aviat i, acompanyat de la meva gosa Neila, anem a donar voltes pels camins dels voltants del poble on estem, a mig matí estem de tornada per fer un bon esmorzar assentat al sol dins del càmping, segurament aquest esmorzar és el millor moment del dia, ja que torno molt satisfet de la passejada i amb molta gana, el que fa que sigui un moment per gaudir de la feina feta i de l'àpat final.

El poble on estàvem aquest any era Barruera, a la Vall de Boí i, tot i que mai faig reportatges d'aquestes sortides, aquest any crec que dues sortides és mereixen sortir al bloc ja que són molt interessants. 

La primera d'aquestes dues sortides són la volta Barruera-Boí-Durro-Barruera, que podem fer seguint el Camí de l'Aigua al principi, fins a arribar a la cruïlla amb el corriol que baixa de Boí seguim aquest camí fins poc abans del poble (podem arribar-nos amb 3/4 minuts més) on ens trobem amb el sender de gran recorregut GR-11-20, que hem de seguir fins al poble de Durro, creuem aquest poble i per sota l'església sortim del mateix seguin el camí que baixa cap a Barruera, donant per tancada la circular.

Per mi, els trams més bonics són el tram del GR-11-20, d'on podem gaudir d'unes vistes panoràmiques magnifiques cap al fons de la vall i cap al Pic de l'Aut, l'autèntic mirador de la vall, i després la baixada fins a Barruera, sempre va per un tram molt ombrívol al costat del torrent de Durro, una petita meravella de recorregut. 

He de dir que aquest recorregut és llarg, jo el vaig fer molt ràpid perquè m'esperaven al càmping, però és pot fer molt més tranquil·lament, parant a conèixer els pobles i gaudint de les grans vistes que hi podem trobar, per fer amb tot un matí.

D'aquest recorregut  hi trobareu moltes fotos i el track, ja que vaig emportar-me la càmera i el GPS, doncs el vaig fer dos dies, ja que quan el vaig fer el primer dia, va agradar-me tant, que vaig decidir tornar-lo a fer, amb tots els estris, per donar-lo a conèixer.

Del segon (explicació més endavant) només tinc 4 fotos fetes amb el mòbil i sense track, però és un recorregut molt fàcil de seguir.


Pic de l'Aut, conegut com el mirador de la Vall de Boí.


La imatge de la ruta al Google Erth.


I el perfil, el track el teniu al Wikiloc


Dades tècniques:
  • Punt de sortida: el poble de Barruera, Com arribar
  • El track el teniu al Wikiloc
  • Material necessari: res d'especial, la ruta és molt fàcil i passa pel mig dels pobles, mapa, brúixola i GPS (si en tenim) indispensables, com a qualsevol ruta de muntanya.
  • Altura mínima: 1077 metres al poble de Barruera.
  • Altura màxima: 1478 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 437 metres.
  • Distància total: 9'9 quilòmetres.
  • Ruta circular: Sí.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema.
  • Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castella, ho podeu fer al meu àlbum de Picasa.


Sant Feliu de Barruera, comencem a caminar al darrere l'església, on es troba el càmping.


Detalls.....


Seguim el camí de l'aigua que va de Pont de Suert fins al Balneari de Caldas de Boí, a tot el recorregut podem trobar panells informatius de la flora i fauna d'aquestes contrades.


Aquest tram és, possiblement, el més lleig, és un tram on trobem una petita central elèctrica i no és gaire agraït de caminar, per sort és poc tros.


Sempre molt ben marcat.


Anem deixant el riu a l'esquerra i passem per trams molt agradables de caminar.


Deixem el camí de l'aigua i pugem cap al poble de Boí.


Flors.


Una plataforma denominada el Mirador de la vall, al davant mateix del Pic de l'Aut.


Ja veig el poble de Boí.


Poc abans d'arribar al poble, es troba la cruïlla del GR-11-20, per on anirem fins a Durro.


Si volem acostar-nos a Boí són molt pocs minuts i podem gaudir d'aquesta vista (foto d'un altre dia), Sant Joan de Boí, amb el Pic de l'Aut al darrere.


Anem seguint aquest sender de gran recorregut.


Que te unes vistes  impressionants, cap a la vall i cap al Pic de l'Aut.


Pic de l'Aut, amb el poble de Erill-la-Vall als seus peus, Collada d'en Basco, amb els prats on són les bordes del mateix nom, el cim del Roc de l'Àliga i, mig tapat per aquest ultim, les Roies del Cardet.



A gaudir.


Un altre cartell informatiu, que ens explica.......


....el que podem veure, si aixequem el cap.


Barruera.


Les Roies del Cardet, es pot veure la pista forestal que puja cap a l'ermita de Sant Salvador i el Port de la Gelada, per on va l'altre recorregut que vaig fer i que després explico.


Doncs això, un tram per gaudir de l'entorn.


L'únic punt on el camí és "complica" un xic, però no és res, molt fàcil.


Seguim sempre per camins molt ben marcats.


Ja tinc a la vista el poble de Durro.


Un xic més a prop.


Ara si, ara he de passar pel mig del poble, també deixo el GR que portava fins ara, aquest camí  de gran recorregut segueix pujant cap a Sant Quirze de Durro.


Passo per sota l'església de la Nativitat de Durro.


I surto del poble per aquest portal.


Ara be el tram que més va agradar-me, sempre pel bosc al costat del torrent Gros de Durro.


Un bosc encisador.


Torrent Gros de Durro.


Deixo a l'esquerra un camí que ens porta fins a Sarais seguin un del Camins Vius de la Vall de Boí. Jo segueixo cap a baix, a Barruera, el camí segueix molt marcat i fressat, cap problema en seguir-lo.


La Neila gaudeix d'allò més, amunt i avall.


Som-hi, preciós, no tinc ganes de què s'acabi.


Però ho fa.......................... arribant a Barruera,


Creuem el Noguera de Tort per un pont basculant.


I arribem a Sant Feliu de Barruera, donat per tancat el cercle.


L'altra sortida que vull explicar és la pujada fins a l'ermita de Sant Salvador, enclavada a un indret preciós, als peus de les Roies del Cardet i al mig de la pujada cap al port de la Gelada, antic pas natural entre els pobles de Barruera, i de Senet i Aneto, a l'altre vessant.

Per pujar-hi ho tenim fàcil, només hem de seguir la pista forestal que surt del mig de Barruera o, si volem més esforç, seguir un corriol molt costerut, marcat amb els senyals de la carrera que puja a Les Roies del Cardet , jo vaig pujar per la pista i baixar pel corriol. A més, com m'agradava l'entorn, vaig seguir pujant, direcció al Port de la Gelada fins on l'hora (i la gana, doncs no portava res de menjar) va fer que dones mitja volta. 

Un cop a l'ermita, si volem ampliar l'excursió ho podem fer pujant al Port de la Gelada, a Les Roies del Cardet, pel corriol o pel Port, o podem anar fins a la Collada d'en Basco i baixar per l'altre vessant cap a Erill-la -Vall i després a Barruera. Totes aquestes opcions allarguen molt la ruta i ja deixa de ser un passeig matinal per passar a convertir-se en una ruta de tot el matí o de tot el dia.

Arribant al'ermita.


Sant Salvador.


Si seguim pujant, ara la pista forestal que seguia no es troba tan marcada, trobem una casa de pastors, la Cabana de la Cornella, després entrem a una petita vall penjada........


Coneguda com les Costes dels Prats o de Barruera, al fons a l'esquerra es troba el Port de la Gelada, al davant les faldes dels Pics Planamorrons i Obacs.


Panoràmica que vaig fer un xic abans de donar la volta, a l'esquerra les faldes que baixen de Les Roies del Cardet, el Port de la Gelada, els cims de Planamorrons i Obac, amb l'ample Colladeta d'en Basco a la dreta, per on baixaríem cap a Erill-la-Vall.


D'aquí, mitja volta i cap el càmping seguint el corriol de la carrera, de fet vaig baixar corrents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada