Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 11 de febrer de 2020

Puigmal de Segre i de Llo, (intent als 4 Puigmal).

Descripció de la ruta.

El Puigmal és un dels cims més visitats de la geografia catalana, la seva facilitat d'accés per qualsevol dels seus vessants fa que la massificació sigui ben present a qualsevol dels camins que porten al seu cim. L'he pujat molts cops per tots els seus camins, però el que menys he visitat és el del vessant nord, des de l'antiga estació d'esquí de Puigmal-Err, i encara menys a l'hivern, que no l'he pujat mai per aquest vessant francès, tot i que ho havia intentat un parell de cops, però el famos torb que bufa per aquestes contrades va fer que no pugues fer cim.

Per fer l'atac al cim d'una manera més interessant no vull anar directament al cim del Puigmal d'Err, el més important dels cims d'aquestes contrades, sinó que intentaré fer una ruta més  completa pujant a la resta de cims anomenats Puigmal, el de Llo, el de Segre, i el Petit de Segre, per fer-ho seguiré la ruta feta fa un temps per en Carles, tot un crack trobant recorreguts originals, hivernal als 4 Puigmals. Tot i que jo vull fer una petita variant per pujar al primer cim, el Puigmal de Llo, i així fer-ho una mica més circular. També s'ha de tenir en compte que el punt de sortida pot variar depenen de fins on hagin netejat la carretera, a Cotze o a Les Planes, això pot influir a la llargada del recorregut.

Però una cosa és la idea que jo portava i un altre cosa el que la muntanya em va deixar fer, ja que, per problemes físics d'un dels companys que van venir amb mi, ho vam haver de deixar estar baixant del segon cim del dia, el Puigmal del Segre.

Quedo amb el Pep i el seu cunyat, Juan Carlos. Ells pujaran el cap de setmana sencer, amb la família, i ens veurem el diumenge, de bon matí, al final de la carretera que puja del poble d'Err a l'estació d'esquí, fa anys que es tancada, però segueixen netejant la carretera.

Un cop ens trobem, per sort a l'últim pàrquing, preparem trastos i sortim per la ruta normal al Puigmal per aquest vessant, la pujada és suau al començament però, a poc a poc, és va guanyant alçada fins a  arribar a l'Aiguaneix. Poc més amunt és on comença la petita variant que he afegit, en lloc de seguir cap al coll entre el Puigmal de Llo i el Petit de Segre girem a l'esquerra i, després de superar una forta pala, entrem a una petita vall penjada que se situa entre el Puig de Coma Dolça i el Puigmal de Llo. Anem a buscar el cordal que uneix aquests dos cims per, un cop a dalt, gira a la dreta i arribar al cim del Puigmal de Llo.

Després de les fotos de rigor seguim la ruta i passem pel coll on surt la ruta normal, la que va seguir en Carles. D'aquí anem faldejant el Pic Petit de Segre per sortir al Coll d'Err i pujar al Pic de Segre.  Es en aquesta última pujada quan un dels companys comença  tenir problemes físics, el que fa que ells dos és quedin al coll d'Err, descansant, i jo faci tot sol el Pic de Segre.

Torno amb ells, mengem, descansem, parlem del que hem de fer i decidim fer un intent de seguir, però als pocs metres veiem que serà impossible seguir, cada metre representa un gran esforç. Per tant, com som més a prop del coll de la ruta normal de pujada decidim deixar-ho estar per un altre dia, el més important es que el nostre company  arribi al cotxe com més aviat millor.

Anem baixant amb tranquil·litat, sense presses, parant tot sovint, intentant que al company la baixada li costi el menys possible. Quan arribem al pàrquing ja és migdia, estar a vessar de gent, que vénen a donar un tomb per aquestes contrades.

Tot va acabar bé, estem al cotxe i el company va arribar perfectament, que és el que importava, ara toca el millor del dia, anar a Puigcerdà a fer unes cerveses, ens les hem guanyat.

Foto de grup al Coll d'Err, amb el Pic de Segre al fons.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu wikiloc.

  • Punt de sortida: Depèn de com estigui de neta de neu la carretera, normalment netegen fins a Cotze, més amunt ja depèn de diversos factors, jo vaig tenir sort, estava net fins al final, com arribar.
  • Dificultat: difícil si fem els 4 Puigmals, tot i ser un terreny obert i de fàcil orientació s'ha de tenir en compte els factors de la distància i el desnivell acumulat. En canvi si només fem la meitat del recorregut, com vaig fer jo, és més assequible.
  • Material necessari: crampons, piolet, raquetes (opcionals), casc i roba d'abrigar, a més dels indispensables, mapa, brúixola i gps.
  • Track: el podeu veure al meu Wikiloc.
  • Alçada mínima: 2030 metres al punt de sortida.
  • Alçada màxima: 2838 metres al cim del Pic del Segre.
  • Distància: 9`15 quilòmetres.
  • Ruta circular: no.´
  • Ruta per gossos: Si, cap problema.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Només arribar la Neila ja està fent amics, no perd el temps.

Trobem neu continua des del mateix pàrquing.

La pujada és suau al començament.

El Puigmal de Llo, el primer cim que volem pujar.

Poc després de l'Aiguaneix deixem la ruta normal per pujar cap a l'esquerra per una forta pala.

Una mirada al darrere.

La Neila sempre disposada a deixar-se fotografiar.

En lloc de pujar directament cap al cordal seguirem pels lloms que baixen del Puig de Coma Dolça.

Al fons treuen el nas la Tossa d'Alp i la Serra del Cadi.

El sol comença a sortir per darrere del Puigmal d'Err, cim principal del cordal i del dia.

En Pep ha decidit no pujar pel cordal i fer-ho d'una manera més directa, seguint una forta pala.

Un cop al cordal, comencem a tenir unes meravelloses vistes de l'alta Cerdanya i el Capcir.

El que ens queda fins al Puigmal de Llo.

Ara amb el de Segre, a l'esquerra, i el Puigmal a la dreta.

Juan Carlos.

I en Pep, que va més endarrerit, a causa del fort desnivell a superar per aquesta via més directa.

Els 4 Puigmals.

Tot el camí de pujada.

Juan Carlos i en Pep al cim del Puigmal de Llo.

Ara tots tres.

I jo amb el Juan Carlos i la Neila.

Baixant del Puigmal de Llo, la foto esta feta des del coll on surt la ruta normal.

Després de voreja el Petit de Segre, tenim a la vista el Coll d'Err i el Pic de Segre, segon objectiu.

Els dos companys es quedan al Coll d'Err (alguna cosa no va bé), i jo pujo al Pic de Segre.

El Puigmal al fons.

Jocs fotogràfics.

El Puigmal i tota la Coma de l'Embut, per on puja la ruta normal des del Santuari de Núria. Mentre miro el cim del Puigmal  ja vaig pensant que avui tampoc serà el dia.

Torno amb els companys, un d'ells té problemes físics, haurem de fer una pensada, mengem, descansem, i decidim donar la volta, som més a prop del pàrquing si baixem pel coll entre el Puigmal de Llo i el Petit de Segre, de fet és per on puja la ruta normal.

Però abans hem de fer la foto pel record.

Allà queda el Puigmal, hauré de tornar.......

El coll de baixada amb el Puigmal de Llo.

Som-hi.

Hem d'anar parant contínuament, si premem el pas la cosa no va bé.

Ara es veu bé per on hem pujat aquest matí, seguint tot el llom que es veu a la fotografia.

Neila, com sempre, gaudint d'allò més de la neu.

La llarga vall de baixada.

L'aiguaneix.

Un cop d'ull a tota la baixada.

Arribant a la part final, on era l'antiga estació d'esquí.

Últim tram per pista.

Punt final, be millor........

..........el punt final ho deixem per després d'unes cerveses a Puigcerdà.

Tenia ganes de fer aquesta ruta, però no ha pogut ser, la muntanya és la que mana, i avui ens ha dit que no, però i tornaré, sens dubte.

Cap comentari:

Publica un comentari