Montgròs, per el Serrat de la Palomera.

Montserrat, tan petita i tan gran, es realment espectacular la quantitat de senders i corriols que arribem a trobar dintre d'aquesta muntanya, i l'excursió d'avui es un bon exemple, el sender que remuntà el Serrat de la Palomera i el Serrat del Faraó fins a trobar el camí que creua Montserrat de punta a punta poc abans d'arribar al Montgròs es un sender poc transitat i amb una pujada dura, a trams per sender i a trams per la mateixa roca  de Montserrat, ja moments que penses que estàs escalant, però aquesta mateixa solitud i aquets moments d'aventura el converteixen amb un recorregut molt recomanable i absolutament imprescindible, sempre segons el meu punt de vista. La baixada es un xic mes clàssica, segueix la Canal del Migdia fins el trencall que ens porta al camí dels Francesos per acabar la baixada per aquest freqüentat sender.Es una excursió relativament curta, son 7 Km, però la dura pujada per el sender del Serrat de la Palomera i, sobre tot, el tram final del Serrat del Faraó, la fan una sortida de una dificultat moderada, que ens exigeix una preparació física bona.

El track de la sortida al Wikiloc el podeu trobar AQUI

• Punt de sortida Can Jorba, masia que es trova al mig de El Bruc i de Collbato, Com arribar al poble de Collbato. Despres hem de seguir la pista forestal que porta fins al Bruc i passa per el Resaturant La Vinya Nova, despres de passar aquesta masia arribem a Can Jorba, un altre masia amb un aparcament, aqui deixerem el coche.
• Material necessari: No es necessita res en especial, amb roba d'abric, calçat adequat, mapa, GPS (si en tenim)  i , sobre tot, aigua, en tota la ruta no en trobarem. Tenin cura d'aquestes coses ja ni ha bastant.

• Altitud mínima: 485 metres, Can Jorba.
• Altitud máxima: 1133 metres, cim del Montgros (al GPS marcaba 1126 metres).
• Desnivell acumulat: 773 metres.
• Temps total: 4 hores 26 minuts, aquí estan contades las parades.

 Can Jorba, inici i final de la ruta:

 Seguim la pista direcció El Bruc i als pocs minuts trobem el trencall del Serrat de la Palomera:

  Comencem a remuntar el sender del Serrat de la Palomera:

   Anem amplia'n vistes cap El Bruc i Collbato:

   En primer terme las Agulles de Can Jorba i del Mur.

   El sector de l'Ajeguda:

Poc després del desviament del coll Muset trobem aquest altre trencall marcat amb una gran fita, nosaltres deixem el camí que portavem fins ara, ens portaria a la Canal del Migdia (recte) i girem a la esquerra, a partir d'ara seguirem marques blaves que remuntan el Serrat del Faraó per la seva vessant est.

 Un flanqueig típic de els camins de Montserrat, amb roca seca no hi ha problemas, amb roca humida tenim que anar amb molta cura.

 Hi ha trams que el camí va per sobre de les mateixes roques:

   l'Alba que gaudeix salta'n de roca en roca:

Un pas clau, em d'estar atents a deixar de pujar per la roca i trobar el sender que s'interna entre el sotabosc:

 Segueix un tram dur, de vegades em de fer servir les mans per ajudar-nos, ja ens trobem a la part de dalt del Serrat del Faraó:

Sortim al camí que ve del refugi Vicenç Barbe, el de la dreta es el camí que veníem, girem a la dreta (en el sentit de la marxa), a la foto a la esquerra.

Passem per un tram equipat amb cordes per ajudar-nos, Conchi passant el tram:

 Ara es l'Alba, cada una el passa com li sembla millor, Alba no va fer servir la corda:

Flanquegem las parets de la Roca Plana dels LLamps:

  Per arribar, quasi al moment, al cim del Montgros:

Panorámica desde el cim, veiem de la Roca Plana dels Llamps fins a las Magdalenas, pasant per Sant Jeroni, els Flautats, la Prenyada, etc.

Conchi i Alba amb el sector de Ecos i de Sant Jeroni al darrera:

  Flautats, l'Elefant, la Prenyada.

Foto de cim.

 Seguim ruta i baixem direcció al coll del Migdia.

Ara flanquegem les parets de La Salamandra:

 Per indrets realment curiosos.

Arribem a la cruïlla de camins de la Canal del Migdia, nosaltres agafem  el sender que baixa per la mateixa canal.

 Es un sender de molt bon seguir, que va baixant suaument.

Aquí estic jo amb la meva filla en un moment de la baixada:

 Trobem indrets realment sorprenents.

Baixem per la Canal fins trobar aquest desviament a la esquerra, ens portará al Cami dels Francesos:

 Millor amb panoràmica per fer-nos una idea mes ampla, si anesim rectes arribariem al sender del Serrat de las Palomeras.

Quan sortim de la Canal podem fer una ullada a tot el tram que hem baixat, al fons el coll del Migdia, al mig tota la baixada de la Canal del Migdia.

Moment que trobem el Camí dels Francesos, hem d'estar atents, es fàcil pasar-nos la cruïlla i seguir rectes, tornariem a pujar direcció Sant Jeroni, nosaltres el seguim cap a la dreta.

Anem baixant per aquest popular camí, es molt habitual pujar a Sant Jeroni per aquest camí, sortin de la Vinya Nova.

I trobem fauna típica de Montserrat.

Part final del Camí del Francesos, ja quasi estem de nou a la pista de la Vinya Nova.

Pista que nomes hem de seguir cap a la dreta durant poc temps per arribar a Can Jorba, final de la circular.

Podeu veure la resta de fotos a l'Álbum de Picassa.

En fi una ruta curta però bastant dura i solitària, recomable per fer un matí que tens poc temps, sobre tot ara a l'hivern, ja que al ser cara sur pots gaudir del sol de bon matí.També, si tenim temps de sobra, la podem combinar i allargar el que vulguem, ens pot sortir una ruta molt complerta si ens arribem fins a L’Alabarda Castellana i Sant Jeroni per desprès baixar per el camí nou de Sant Jeroni i agafar els trencalls del Camí del Pont o del coll dels Pollegons, d’aquesta manera ens sortiria una circular molt potent visitant alguns dels indrets mes famosos de Montserrat, això si,  ja no seria una ruta tan solitaria com aquesta.

Pla Anti-turrons.

A l’anterior entrada havia comentat que el blog aniria principalment de muntanya i de BTT però la primera entrada serà de córrer.

Fa un mes que no faig quasi res, el Nadal te aquestes coses, cambia un xic el teu ritme normal de vida, el pasat dia 5 vaig començar a fer exercici i vaig veure que tot i l’ inactivitat estava en bona forma, amb algun kilet de mes però el cos va aguantar be l’esforç.

He anomenat aquesta tornada a l’activitat “Pla Anti-turrons” i la veritat que va molt be, ja he fet dues sortides corre’ns a un bon ritme tot i que han sigut recorreguts durs i amb forts desnivell.

El dissabte dia 5 vaig sortir, de bon matí, amb el meu bon amic Josan i vam fer el recorregut de la Cursa del Diable però amb la variant de baixar per la pista de la cantera i acabar per la carretera de Gelida, total 14 Km i un bon desnivell, vam trigar poc mes de 1 hora i mitja per fer el recorregut. Fer aquest recorregut de bon matí te l'aventatge de que pots gaudir de molt bones vistes, i nosaltres vam tindré la sort de poder fer-ho i de gaudir m'entres anàvem per la pista de la Serra de l'Ataix dels primers raig de sol il·luminat la muntanya de Motserrat, un moment màgic.

Avui, segon dia del meu pla, he sortit sol i he fet la Volta Martorell-Congost-Mas Cardona-Sant Jaume-Martorell, bonic recorregut amb forts desnivells, total 15 Km. amb quasi 600 metres de desnivell, he estat al voltant de 1 hora i 45 minuts per fer-ho.

No hi han fotos dels recorregut però un deixo la imatge del Perfils per que vegeu la dent de serra que es la ruta d’avui, també us deixo las imatges de la ruta vista al GoogleHeart

Dia 1:

                                                   

Dia 2:

Aquestes són les dues primeres sortides, ara ve el cap de setmana i encara no està clar el que faré, possiblement faré una sortida a la muntanya però si no continuaré amb el pla i faré una sortida suau corrents el dissabte i el diumenge començaré amb la BTT, la setmana que ve combinaré un dia de cursa dura i un de BTT, si tot va segons les meves idees en dues setmanes estaré com fa un mes, havent culminat meu "Pla-antiturrons". Tal com vagi fent coses les aniré afegint aquí.

Día 3:

Seguim amb la tornada a l’activitat, aquesta vegada amb una sortida amb BTT per El Bruc, sortida bastant dura tot i que va per pistes amples, no mes tenim un petit tram, molt divertit, abans d’arribar al Bruc que va per un corriol al mig del bosc, he anat acompanyat dels germans Perez, grans companys de pedalada i bons amics, ens han sortit 49 Km. i mil metres de desnivell positiu, no esta gens malament contan que era la primera sortida del any amb la BTT, aquí teniu el perfil de la ruta i l’imatge al GoogleHeart:

Día 4:

Sortida correns per un terreny mes suau que els altres dies, compensat abm un ritme un xic mes alt, el recorregut es de Martorell a Sant Andreu de la Barca per las pistes forestals que estan a cada canto del Llobregat, l'unica dificultad es la pujada a la Torre Fossada al tornar, pujada breu pero molt dura, la resta es molt fácil.

Be, crec que amb aquestas sortidas estic amb condicions de dir que ja he recuperat la forma física despres de les festes del Nadal.

Declaració d'intencions.

Hola, novament estic aquí, fa molt de temps que tinc aquest blog però sempre que hi posava alguna entrada desprès ja no hi tornava a entrar durant un temps, ara tinc la ferma intenció de portal-lo endavant de una vegada, no se si realment ho faré però que hi posaré totes las ganes per fer-ho si. 

 He eliminat quasi totes les entrades que hi havien anteriors, no mes he deixat alguna per que he pensat que era bo saber quan vaig començar amb aquesta idea, he buscat les que he vist mes interessants, fent un petit recull d’aquets 5 anys que estic intentant portar aquesta idea endavant però sense donar-li una continuïtat adient, ara ho intentaré. 

 Com podreu veure a las entrades que ja hi son al blog, aquest anirà sobre tot de muntanya, amb alguna cosa de BTT, les dues meves pasions/hobbys, es possible que de tant en tant hi posi un altre cosa però el objectiu basic serà donar a conèixer les meves sortides muntanyenques.

No pretenc que aquest blog sigui cap “manual de salidas montañeras”, no mes un petit i modest recull de les nostres sortides que, si a sobre de donar a coneixer les meves “aventuras” als amics i coneguts, si per casualitat, a alguna persona que ho vegi o estigui buscant informació sobre alguna sortida i arriba fins aquí, li serveixi per preparar o fer alguna excursió igual que a mi em serveixen els blogs de la gent que segueixo o la informació que veig a Internet, amb això ja amb dono per satisfet.

 L’idioma..............aquest es un tema que he tingut que donar-li moltes voltes, soc català i, sense cap mena de dubte, es la meva llengua materna, però la gran majoria de persones que conec o a las que segueixo per Internet son, o parla’n preferentment el castellà, finalment he decidit que el blog serà escrit amb català, segurament hi posaré alguna entrada amb castellà però la llengua principal serà la meva, el català. Al blog, en un lloc força visible he posat el traductor de Google per si algú esta interessat amb la traducció de l’entrada. 

 També tinc un àlbum de fotos al Picasa de Google, segurament seguirà sent una eina principal de les meves sortides, es possible que aquí hi posi un resum d’aquestes sortides i que al final hi hagi un enllaç al àlbum de fotos però poder veure-les totes. 

 De l’ultima entrada fins ara ja un gran buit, quasi dos anys sense posar-hi res, es molt de temps, hem fet moltes sortides durant tot aquest temps, intentaré posar alguna de les mes importants o les que mes m’hagin agradat per tindre un petit recull de tot aquest temps, posant clarament la data que es va fer per no dur a interpretacions errades. 

 Soc una persona molt familiar i la gran majoria de sortides que faig son amb la meva família i amb un altre matrimoni, dos bons/grans amics, de tant en tant faig alguna sortida sol, sobre tot a Montserrat, la nina dels meus ulls, estic enamorat de aquest indret de la terra catalana, per el que significa culturalment i per la gran quantitat de oportunitats que li dona a una persona com jo de poder passejar per les seves roques i camins, que son realment un munt. 

Crec que seria un bon començament posar com a primera entrada l’ultima sortida que vaig fer per els seus camins, i quan poguí ho faré. 

Be, fins aquí la meva declaració de bones intencions, espero poder portar-les endavant.

Unes fotos meves, de la meva familia i dels companys que venen amb nosaltres per anar obrin boca:

San Juan de la Peña y Nacedero del Urederra.

Aquest pasat pont de la Constitucio ens vem dedicar a visitar indrets de mitja muntanya que tenia moltes ganes de coneixer.

En primer lloc vam anar a San Juan de la Peña per visitar el monestir antic, situat a un lloc realment curiós i espectacular.



Es una mara-vella del romànic que te les seves edificacions prèvies al segle VIII. A partir d'aquí es va començar a construir el monestir com el coneixem ara fins que cap l'any 1100 va viure els seus mijors ans.

Un dels detalls mes interessants del monestir es el seu claustre, una autentica obra d'art:


Detall d'un dels capitells del claustre:


Si algú li interesa mes informació pot visitar aquesta interesant pagina:

http://www.romanicoaragones.com/0-Jacetania/25-SanJuanPena.htm

Cap l'any 1700 es va construir un monestir nou i es va abandonar el vell:

http://www.romanicoaragones.com/0-Jacetania/43-SanJuanPena19-Nuevo.htm

En els últims anys en aquest monestir s'han reconvertit part de las dependèncias en una hospederia, en aquesta hospederia vam passar la nit.Es molt recomanable ja que te unes habitacions molt cuidades, un petit però acollidor Spa i la cuina es bastant bona, en fi, un lloc molt recomanable per passar-hi alguna nit.




La Hospederia també esta situada en un lloc molt bonic, una gran explanada denominada de San Indelencio, completament rodejada de boscos, hi ha un seguit de corriols que segueixen els indrets mes importants dels voltants, ermites, miradors, pous de glaç, etc....



L'altre dia, de bon mati, vem anar cap a Navarra, a la serra d'Urbasa, per visitar el naixement del riu Urederra, un indret que fa molts anys que volia visitar, havia vist una gran quantitat de reportatges d'aquest indret i estaba realment desitjant anar-hi.




Vaix quedar molt sorprès per que normalment, al menys en el reportatges que havia vist fins ara, era un indret molt relaxant, amb unes aigües tranquil-es, pero ens varem trobar un rierol amb moltíssim caudal i molt sorollós, completament diferent a tot el que havíem vist.



De totes formes va ser un gran descobriment ja que es un indret realment espectacular.



Van ser dos dies realment intensos, una mica de cultura, una mica de natura, una mica de "turisteo", i per sobre de tot una gran companyia, qui pot demanar res mes ¿?.

La resta de fotos:

Pic de Ruf i circular a les valls de Incles i Fortangent.

Cim del pic de Ruf.


Un altre vegada amb uns dies de retard.......pero aquesta vegada per causes "justificadas", un doloròs imprevist amb forma de caiguda a la ultima sortida a fet que no estigui amb ganes de escriure.

Però bueno aixo es un altre historia, anem a lo realment important, que no es res mes que la impressionant sortida que hem fet a Andorra.
Es tracta de una circular típica de l'estiu que jo tenia ganes de probar-la al hivern, a mes a mes vem pujar al pic de Ruf, un cim modest dintre de las muntanyes que l'envolten pero que te una grimpadeta molt distreta per arribar a dalt, a mes te un ultim pas amb un pati impressionant, el que li dona un ambient molt maco a la pujada.

Refugi de Juclar, al costat dels estanys del mateix nom.


Sortim de l'aparcament de la vall d'Incles per pujar als estanys de Juclar, indret que es molt habitual de visitar al estiu però que ara es bastant solitari, una vegada als estanys li fem un cop d'ull al nou refugi de Juclar abans de seguir cami cap al coll de Juclar, des-de aquest coll girem cap a l'est per pujar al proper coll d'Alba, amb unes vistes impressionants de les valls de Juclar y d'Alba, a mes de la cresta que uneix als cims de Noè i Escobes. Des-de aquí no mes ens queda la grimpadeta fins l cim del pic de Ruf, una vegada a dalt del cim dediquem uns minuts a descansar, menjar alguna cosa i fer un bon grapat de fotos, hi ha un gran panorama local en el que destaca la gran silueta del pic de Rulhe ja dintre de França.


Collada de Juclar, derrera els estanys de Juclar i el pic de la Tossa de Juclar.














Desfem el camí fins al coll de Juclar i baixem per la vessant francesa fins a l'estany de Joclar, indret on fem una bona parada per descansar i sobre tot per menjar un bon entrepá.

Estany de Juclar, a la vessant francesa, es la hora de l'apat.





Després de l'apat continuem la baixada per l'estanyol i un xic mes avall trobem el corriol (mig tapat per la neu) que va desde el refugi de Rulhe fins als estanys de Fortangent, l'agafem direcció als estanys. Al cap de mig hora, mes o menys, arribem a aquest marave-llosos estanys, des-de aquí ja no mes ens queda una suau pujada fins al coll de Fortangnet o d'Incles, de aquí fins al aparcament ens queda una baixada, que tot i no ser molt llarga a nosaltres si que ens u sembla, ja que ja portávem 8 hores caminant i a sobre se estava fent de nit.

Estany de Fortangent, al fons el coll del mateix nom, per a on tornarem a Andorra.


Cap a las sis i mitga de la tarda, ja de nit, després de 9 hores i mitja de ruta, arribem a l'aparcament donant per tancada una sortida realment impressionant.

La resta de fotos les podeu veure aquí:

Aigüestortes, un plaer per els sentits.

Aquest pasat pont del Pilar ens vem acostar fins a el Parc Nacional de Aigüestortes per fer-his un petit tomb. Com la Conchi te una petita lesió i no pot fer gaire cosa vem decidir anar a dormir al refugi del estany Llong i al dia seguent donar un passeig per els seus voltants. Vem pujar fins al estany Redó i després vem intentar pujar fins el portarró d'Espot peró poc abans de arriba-ri la Conchi va decidir que ja en tenia prou per avui ja que ens quedaban unes tres hores de baixada i creia que la seva lesió es podia re-sentir, aixi que vem gira cua i tranqui-lament varem tornar cap a Espot a on vam arribar cap a las tres de la tarda amb el temps just de fer-hi un bon apat a un restaurant del poble. Després de dinar vam anar a donar un volt per les ermites romànicas de la vall de Boi per acabar la tarda buscant bolets per els boscos dels voltans.
Realment van ser dos dies ven aprofitats, a mes de que vem poder gaudir dels primers colors de la tardor.

La resta de fotos les podeu veure aquí: