Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 10 de setembre del 2013

Corona del Vignemale, la Pique Longue i els seus companys.

Si hi havia un cim que tenia ganas de pujar, aquest es la Pique Longue, i si hi havia un massís que tenia ganas de pujar, aquest es el del Vignemale.
Fins als 30 anys habia anat a muntanya, peró els meus objectius eren mes mes asequibles, estanys, cascades, indrets curiosos.......aquests eren els meus destins, però a partir de les hores els meus ulls van començar a mirar cap amunt, i vaig començar a fer alta muntanya.
Era una nova manera d'anar-hi, i que m'agradava molt, vaig començar a plantejar-me nous objectius, conéixer nous indrets i dintre d'aquest ùltims va sortir el massís del Vignemale, hem va captivar, per qualsevol dels seus vessants, Gavarnie, vall del Ara, vall de Gaube amb la seva extraordinaria CARA NORD

Es un massís que enamora a molta gent, té màgia, el primer enamorat va ser el comte HENRY RUSSELL , que va arribar a comprar el massís al govern fránces (per un temps determinat), el meu enamorament no arribava fins aquests extrems, ni molt menys, però sí que s'estava convertint amb una petita obssesió, un somni, una il-lusió.

Però per diferents circunstancies no hi podia anar mai, i la meva idea de pujar-lo s'anava fent cada vegada mes gran, peró no hi havia manera, las poques vegades que sortia el tema tornava quasi al moment al calaix.

Finalment aquest any a arribat l'hora de fer el somni una realitat, el meu company Jose hem va comentar que com cada any fem una ruta de 2/3 dies al mes d'agost i aquest any nosaltres estaríem a Torla de vacances, podríem aprofitar-ho i anar-hi, evidentment jo no hi vaig pusar cap problema, m'hi vaig llençar de cap a preparar la ruta.

Ja que havia esperat tant de temps i de qué no sabia quan hi tornaria volia fer una visita ferma, que ens deixes un sensació forta, per tant els hi vaig fer la proposta de fer la Corona del Vignemale. Al massís hi han 16 cims de més de 3000 metres però els que formen la Corona al voltant de la seva glacera son 9, Petit Vignemale-Espalda Chaussenque-Punta Chaussenque-Piton Carré-Pique Longue-Clot de la Hount-Cerbillona-Central i Montferrat, que millor manera de pujar-hi per primer cop que fent tots aquests cims. L'idea va agradar a tots, per tant ja estava decidit el quan fer-ho i el que fer, no més faltava que el temps ens respectes, i amb això també vam tindre molta sort, els tres dies que vam passar al massís el sol va ser el gran protagonista, per tant, ja teníem tots els ingredients per que la visita al Vignemale fos un exit i que, per primer cop,  les meves/nostres botes el trepitgssesin.

La ruta no cap dificultat per trobar com fer-la, el camí surt del refugi perdent altura, direcció la presa d'Osue i quan portem uns 150 metres de desnivell perduts trobem un trencall a mà esquerra que ens porta directe al començament de la glacera, aquí toca posar crampons i tot amunt fins el desviament de l'aresta est del Montferrat, però nosaltres no vam pujar per l'aresta, el guarda del refugi ens va dir que no era recomable, quedava alguna congesta de neu que podria complicar-nos la pujada, per tant vam pujar directes per la glacera fins a l'indret que vam veure mes adient per pujar cap al cim del Montferrat sense tenir que anar fins al Pico Central i haver de tornar enredera.

Un cop al Montferrat no més hem de seguir la resta per anar fent tots els cims fins la Pique Longue, aquesta aresta és fàcil, el tram entre el Montferrat i el Central es entretingut, las minímas dificultats que hi ha les vas superant per la mateixa aresta i quan no és pot per qualsevol de las seves vessants. El tram mes complicat és del Clot de la Hount a la Pique Longue, hi ha un petit tram de 15/20 metres molt aeri i que s'ha d'anar amb molta cura, però no es difícil si estem acostumats a mourens per alta muntanya, amb precaució es passa bé.

Un cop a la Pique Longue ve el tram mes lent, i no més és per que hem d'anar traient i posant els crampons vàries vegades, per tant és un tram que es fa pesat, ja portem vàries hores pujant i baixan cims, si a sobre hem d'anar posant i treient crampons per pujar als tres cims que ens queden acaba sent un pèl lent i monóton, però, com anem contents, el fem amb bona cara.

Després de fer els tres últims cims no més ens queda baixar per la glacera fins a trobar el camí del refugi i remuntar fins a ell per donar per acabada la ruta i la nostra primera visita a aquest indret mágic del Pirineu.


Foto de grup al cim del Cerbillona.

                                      

L'imatge al Google Earth:


El perfil de la ruta d'avui, el track el teniu AQUI


  • Punt de sortida: refugi de Bayssellance, s'hi arriba per Cauterets o per Gavarnie , després tens 5 hores de camí per Cauterets i 4 per Gavarnie,
  • Material necessari: Casc, crampons, piolet, calçat adequat, roba d'abrig, menjar, aigua, mapa. brùixola, i GPS, si en tenim.
  • Altura mínima: 2520 metres.
  • Altura màxima: 3298 metres al cim de la Pique Longue.
  • Desnivell positiu acumulat: 1278 metres.
  • Distancia; 14'7 kilòmetres.
  • Ruta circular: No, més aviat semi-circular.
  • Si voleu veure les fotos amb comentaris amb castellà ho podeu fer a PICASA




Sortim de bon matí del refugi, primer hem de baixar uns 150 metres fins al trencall que ens a de portar als peus de la glacera. Gavarnie al fons i las primeres llums, sòn els protagonistes dels primers moments del dia.
.








 



 Ens equipem amb el material adequat i seguim pujant per la glacera, evitem anar cap a l'aresta, tot i que d'aquí sembla que s'hi pot pasar bé, però fem cas del que ens ha recomanat el guarda del refugi, es el millor per prevenir possibles complicacions.




Recorregut aprox. pel lloc que vam pujar al Montferrat, vam sortir a l'aresta, molt aprop del cim, i ens vam estalviar tornar fins aquí del cim del Pic Central, l'idea de pujar per aquí va ser de l'Alba, després la vam felicitar, ens va estalviar un bon tram de cresta d'anar i tornar..








Serras de Partacua i Tendeñera.



Estem tots, inclos jo, jejejeje...........al fons la Pique Longue.




Cim del Montferrat.




Després de les fotos seguím la ruta, ara per l'aresta, es fácil, es pot anar pel mateix fil o una mica mes abaix, pel vessant de la glacera, però la dificultad més grossa l'hem de evitar per l'altre vessant, es una petita agulla, hi ha un camí ben marcat que no és veu si no treus el cap.



Aquest es el tram de l'agulla.


I ja som al cim del Pic Central.


El camí fet fins ara, al fons el Montferrat.




Panoramica de tota la corona.


Foto de cim, ja portem dos.


Per aquí puja la ruta de la canal Moskova, potser algun dia...........del Pic Central al Cerbillona s'arriba quasi al moment, segurament es el tros de camí més fácil i rápid del dia.


                          Cim del Cerbillona, al fons els dos seguents el Clot de la Hount i la Pique Longue.


Foto de cim, aquesta vegada amb una panoramica.


 Un cop d'ull a uns altres grans cims del Pirineu, Balaitous, Infiernos, Midi d'Ossau, Arnales, Garmo Negro, Argualas,, Gran Facha, etc, etc.


Seguim ruta, al coll del Cerbillona veiem la pujada al Clot de la Hount, després d'aquest cim ve el que segurament es el tram mes difícil de la ruta, si no el volem passar hem de tornar fins aquí i anar a la pujada normal a la Pique Longue per la glacera.



Cim de la Clot de la Hount, darrera la Pique Longue, amb gent al seu cim.



El Marbore, Cilindro i Monte Perdido, es veu clarament la seva famosa escupidera.


I en van 4, ara anem per l'objectiu principal del dia, la Pique Longue.




Comencem la part mes "divertida", no es molt difícil, pero sí que és aeri i requereix estar acostumats a mou-rens per aquest tipus de terreny.





I ja hi som, Alba i jo ens mirem i fem una bona rialla, jo pels meus motius i ella per que li agrada l'alta muntanya i s'ha il-lusionat amb aquesta ruta, tots dos estem contents, es fem una mirada de complicitat, gaudim del moment.






El camí fet del Clot de la Hount fins aquí.



Ja són cinc, i es aviat, anem bé de temps, per tant seguirem endavant amb la idea de fer la Corona completa.



Aprofitem que estem bastant tranquils, cosa difícil al cim de la Pique Longue, i fem un bon àpat, ens l'hem guanyat.


Massís del Monte Perdido-Marbore.


Massís Pic Long-Neouvielle.


Tots junts.


Foto de familia.


I la meva no hi podia faltar.


Baixem per la normal, cap a la glacera.



Posem crampons i anem fins a la base del Piton Carré, aquí deixem tot el material i pujem sense pes, tot i això aquesta pujada ens fa patir, es la pitjor de totes, roca trencada, per fer un pas endavant avies de asegurar bé el pas, ès trencava tot, sera difícil que jo torni a pujar-hi, va ser el pitjor de tot el dia.


                                                            Pujant al Piton Carré.


Vall de Gaube.


Cim del Piton Carré, vigilats per la Pique Longue.





Ja són sis, baixem i tornem a posar crampons per anar fins a la xemeneia d'accés a la Punta Chaussenque.



                           

A la base de la xemeneia tornem a deixar tot el material i pujem, es fàcil i la roca bona, res a veure amb la del Piton Carré, a la foto ja es veu la proximitat de la Punta Chaussenque..


Vall de Gaube.


Els meus companys  pujant cap a la Punta Chaussenque.


Cim de la Punta Chaussenque.



Ja son set, d'aqui a la Espalda Chausenque es un passeig, hi arribem molt rápid.


Al fons es veu el refugi de Bayssellance.



Espalda Chausenque, la cara de l'Alba ho diu tot.



I ja son vuit, tots els que habiem previst de fer, i a una hora bona, hem complert els objectius.


Es dificil que no t'agradi aquest indret, es magnific.


I si mirem cap al massís del Monte Perdido/Marbore ens podem quedar bocabadats.


És l'hora de marxar, baixar per la xemeneia, recollir trastos, possar crampons i baixar per la glacera fins trobar el camí del refugi de Baysellance.











Els 150 metres que hem de recuperar fins al refugi ens costen de pujar, però tranquil-lament hi arribem, tením temps de sobra per fer la cervesa i endreçar-nos una mica abans de sopar i esperar al capvespre,  no sera tan espectacular com el d'ahir, però no ens podrem queixar, també ens deixara unes boniques imatges.


Cansada pero satisfeta, això es el que jo veig a la seva cara.



Bona nit.


Vaig al llit repassant mentalment tot el dia que hem pasat, hem costa d'agafar el son, estic satisfet, feliç, per fi el meu somni s'ha fet realitat, per fi las meves botes ha trepitjat aquest massís, peró tot i això segueixó somiant, allà dalt he vist moltes coses a fer, he fet plans, ja son al calaix, no se si els faré ni quan els faré, però he viscut un moment mágic pujant aquesta muntanya, i per aixó vui seguir somiant, per seguir vivint moments com els que viscut mentres feia la Corona del Vignemale, mentres feia realitat una ilusió, la meva.


11 comentaris:

  1. Que puedo decir,simplemente darte la enhorabuena por haber realizado tú sueño de poder pisar este macizo tan emblemático y además a lo grande pudiendo coronar tantas cimas.Y que decir de tú familia,simplemente mi admiración hacia ellos que entienden y comparten tú pasión por las montañas.Felicidades a todos.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Luis, muchas gracias por tus palabras, a sido un gran día para mi, y si es con su compañía mejor todavía.

      salu2

      Elimina
  2. Impresionante Miguel, IMPRESIONANTE. Ilusiona ver esta ruta al imaginar el nerviosismo, las "mariposas" que iban creciendo en tu interior a medida que hacías realidad tu sueño, cumbre tres cumbre, además con tan buena compañía y tan buen clima.

    De verdad, ENHORABUENA a los 5, a ver si tenemos suerte y nos podemos reencontrar todos en la pròxima KDD, al Monseny.

    Saludos y B.R.A.T.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pep, jueerr tu si me entiendes jejeje, las mariposas ya eran enormessssssss, gracias y si, si todo va bien nos vemos en el Montseny en octubre.

      salu2

      Elimina
  3. Hola Miquel.
    Enhorabona per haber aconseguit fer realitat aquest somni i mes haber-ho pogut compartir amb tan bona companya, Suposo que deus d'estar com un nen amb sabates noves.
    Felicitats a tots i a pel pròxim somni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xevi, moltes gracies, estic que necessito unes bote snoves jajajaja.

      Gracies per la visita.

      salu2

      Elimina
  4. Joder Miquel, no se que decirte... impresionantes fotos, impresionante actividad y encima con la familia y buenos amigos. Ese sitio es mágico y aun mas así!!!
    Enhorabuena, un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Urriello, que razón tienes, sitio mágico y con compañía de lujo, un día para recordar.

      Elimina
  5. Hola Miquel, un reportatge així mereixia mirar-lo amb calma i ara he trobat temps per fer-ho. Brutal, una passada i felicitats a tot el grup!!!
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marc, moltes gracies, es un indret mágic i el repor no hi fa justicia, m'he deixat un munt de coses per veure i fotografiar, anava tan bocabadat.......jejeje

      salu2

      Elimina
  6. Els topònims en occità si us plau

    ResponElimina