Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 3 de setembre de 2013

Pic d'Ordiso 2307 metres.

La tercera excursió, i l'ultima , de les vacances al Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, va ser al Pic d'Ordiso, de 2307 metres, cim modest per altura però mb un desnivell important a superar, més de mil metres, i una distancia important, uns 22 km. , per tant no hem de pensar que per la seva altura tindrem un cim fácil a fer, si fácil per que no hi han dificultats remarcables a la ruta, però la duresa i la distancia el fan un cim respectable.

La pujada al cim la fem per la vall d'Otal, una vall preciosa i molt recomanable de visitar, un cop a la vall seguirem fins al final de la mateixa, hi tenim una bonica cascada, però realment no es el final de la vall, tenim que remuntar una petita pala que supera aquesta cascada i la vall segueix un bon tram, al final d'aquest tros hi tenim dues cascades mes, per a mi mes boniques que l'anterior.
Aquí comença el tram que menys ens va agradar, una pujada seguint el GR-11i las interminables llaçades que fa per superar el desnivell el més facilment, ho aconsegueix però a costa de fer d'aquest tram interminable. 

Una vegada a la cruïlla que deixem el GR hem de seguir el camí que va cap el coll d'Ordiso, un camí molt desdibuixat, però que se segueix bé. No hem d'arribar al coll, abans hem de deixar el camí i començar un molest flanqueig cap una visible i petita punta que veiem, hem d'anar al coll entre aquesta punta sense nom i el Ordiso, que ens queda a la nostre esquerra, nosaltres vam pujar primer a la punta sense nom i desprès al cim del Ordiso.

Per baixar ho farem pel vessant de la vall d'Ordiso, un altra petita vall molt interessant de visitar. Del cim baixarem primer per l'ample carena i després per prats, sense camí definit, hem d'anar a surtir al camí del fons de la vall, a l'altura de la cabanya que hi ha (derruïda), sempre la tenim a la vista, per tant no hi ha cap problema per baixar, un cop a la cabanya no més hem de seguir el camí cap a baix, fins a trobar-nos amb el camí de la vall del riu Ara, riu que hem de creuar pel pont d'Ordiso i anar a sortir a l'altura de la Cabanya refugi  de Cerbillonar, aquí comença la pista forestal de Bujaruelo, que hem de seguir fins al refugi de Bujaruelo, que es l'indret que aquest matí hem començat l'excursió.

                                                                        Foto de cim.

                                

L'imatge al Google Earth


El perfil de la ruta, el track al WIKILOC


  • Punt de sortida: Cámping/refugi de Bujaruelo, sortim de Torla cap el Pont dels Navarros, aquí comença una pista forestal, practicable per a turismes, que ens porta fins al refugi, COM ARRIBAR
  • Altura mínima: 1340 al refugi de Bujaruelo.
  • Altura máxima: 2307 metres al cim del Pic d'Ordiso, el GPS marcava 2313 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1218 metres.
  • Distancia: 22'4 km.
  • Temps: 9 hores 15 minuts contant parades.
  • Ruta circular: Sí, tot i que aproximadament l'ultim km es el mateix a l'anada i a la tornada.
  • Si voleu veure les fotos amb comentaris amb castellà ho podeu fer al meu àlbum de PICASA 

Anem amb les fotos, que es l'important:

Pont de Bujaruelo.


Vall del riu Ara.


Font d'Oncins (crec), just a la cruïlla de camins que ens a de portar a la vall d'Otal.


La cruïlla, marxem per la esquerra, tornarem per la dereta


Tornarem pel barranc del Ara.


Comencem a pujar i ja veiem un dels protagonistes del dia, el Vignemale.


Vall d'Otal, un magnific racó del Pirineu.


Mirant al darrere, tot el cordal que ens separa de Gavarnie.


Anem caminant tranquilament per tota la vall.


Veim boniques imatges.


Mirant al darrere, just al final de la vall, al costat de la cascada.


La cascada, que finalment no es l'ultima, mes amunt hi han dues mes.


Pujem aquesta rampa i seguim la vall fins al fons.



Segona cascada, si no volem no hem d'arribar fins aquí, el camí gira abans d'arribar-hi, si ho fem després podem tornar fins a la cruïlla o pujar un tram fora de camí, nosaltres vam fer aquesta segona opció.


La tercera cascada, just a sobre de la segona.


La part alta de la vall d'Otal, una vegada tornem a estar al camí.

                                

Comença un tram molt aburrit, seguir el GR-11 seguint les llarges llaçades que fa el camí.


Ens trobem amb mes ramats de vacas.


Per sort sempre tenim grans vistes al Pic d'Otal i estribacions de Tendeñera.



Arribem a la cruïlla, no hi ha una desviació clara, aixó que veiem es mirant al darrere, es veu la traça que segueix el GR-11.


I aixó es al davant, tenim que anar al petit collet del mig de la foto.


Ja hi som, veiem els Gabietos.


Seguim al camí, poc marcat, i aprox. aquí el deixem per començar un molest flanqueig cap el coll d'aquella punta que es veu.


Ja som al collet, i aixó es el que veiem, a la esquera ens queda el Pic d'Ordiso, pero com som una mica "masocas" nosaltres anem al petit cim sense nom que tenim a la dreta.


Aquesta petita elevació ens donara grans vistes.


Cap els Gabietos-Punta Escuzana.



Del Vignemale als Gabietos.


Otal-Tendeñera.


Gabietos-Otal-Tendeñera.


Decidim quedar-nos a menjar aquest cim, més tard pujarem al Ordiso, faig una errada important, tinc una bona visió del cim del Pic d'Ordiso però no li faig cap foto.


Després de menjar pujem cap el cim del Pic d'Ordiso.


Hi arribem molt rapid, son poc mes de 100 metres de desnivell.


Ara hi arriba Conchi, li a costat arrancar després de menjar jejejeje.


Dono un cop d'ull al Pic Gabiet i la seva, poc visitada, aresta sud-est ( a la dreta de la foto), era un dels meus objectius d'aquestes vacances, però es va quedar al calaix de projectes, un altre any.....


Un que te ganes de menjar.


Foto del cim d'Ordiso, amb el massis del Vignemale al darrere.


Ara amb nosaltres tres.


I ara amb les noies.


Panorámica quasi, per molt poc, de 360º.


Baixerem, primer, per aquesta ampla aresta.


I despres per amples palas d'herba, hem d'arribar al fons de la vall, allá esta el camí de la vall d'Ordiso.


Tota la baixada fins el fons de la vall es sense camí, però no hi ha perdua, tot cap a baix.


Esperant.....


.....amb un marc incomparable.


Part alta de la vall d'Ordiso.


Mes ample, es veu la cascada de Ferreras.


La cascada, de mes a prop.


Un ramat de vaques al voltant de la derruïda cabanya d'Ordiso.


Una llastima el seu lamentable estat.


Vall d'Ordiso, molt recomable la seva visita.


Allá dalt queda el cim d'Ordiso.


I una vegada al camí de la vall podem relaxarnos una mica.


Estaba un pel freda, però els nostres peus ho van agrair.


Es hora de seguir, aixó es el que portem baixat.


I allá baix esta la vall del Ara.


Ja estem al pont i creuem el riu per anar a troba el inici de la pista forestal a l'altra banda del riu.


Seguim la pista cap a baix i pasem al costat del Salto del Pich.


D'una corva de la pista tenim aquesta bonica imatge de la vall del Ara.


La baixada per pista es monótona.


Tornem a creuar el riu Ara, ara pel pont d'Oncins, ja quasi estem a l'indret pel que hem pujat aquest matí cap a la vall d'Otal.


I quasi sense adonar-nos arribem a Bujaruelo.


Amb aixó donem per acabadas las vacances a Torla, s'han quedat coses per fer, tindrem que tornar. 
Dos dies després marxeriem cap a França, ens esperaba un projecte per pujar a un dels grans cims del Pirineu, l'ilusió es gran, molt gran........


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada