Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

divendres, 6 de setembre de 2013

Pont d'Espagne-Petit Vignemale-Ref. Bayssellance.

Donem per acabades les vacances a Torla i marxem cap a França, més concretament a Cauterets, passarem tres dies per un dels indrets més bonics del Pirineu, el massís del Vignemale i els seus voltants.

Aquest massís i la seva muntanya mes alta, la Pigue Longe segurament ès l'indret que més m'agrada del Pirineu (amb el permís de el massís de Gavarnie vist del refugi de Serradets), tenia moltes ganes de pujar-hi, portava molt de temps intentant anar-hi però mai sortia l'oportunitat, ara ha arribat el moment. Però no ens avancem als aconteixements, això serà demà, avui hem de pujar fins al refugi de Bayssellance per dormir allà.

Segurament aquest massís ès un dels indrets del Pirineu que te una historia tan curiosa com la del seu enamorat, el comte Henry Russell, una mica d'aquesta historia la podem trobar AQUÍ  i  AQUÍ  , no m'estranya que s'enamores d'aquesta muntanya, es magnifica.

La idea de aprofitar la nostra estada a Torla per després anar al Vignemale surt del meu amic i company de muntanya Jose. Ells havien de vindre de casa el dia abans, quedem a La Fruitere, a la vall de Loutour, aquí deixarem un cotxe dons baixarem per aquesta vall per no repetir el camí de baixada. Amb l'altre cotxe ens acostem fins a Pont d'Espagne, aquí començarem a caminar.

No explicaré gaire la ruta doncs és molt coneguda, no més diré que l'idea és pujar al Petit Vignemale abans de baixar al refugi, peró que no ens podem adormir, el sopar es molt haviat i com a molt tard hem d'estar mitja hora abans per fer activa la reserva.

Per poder guanyar temps anem a pujar al Telesilla du Gaube, no es gaire del meu gust fer servir medis mecánics per fer rutas de muntanya, però de vegades no ho tens que fer obligat per las ciscunstancies..

Per tant la ruta comença a l'estació superior d'aquest telesilla, ens estalvia una mitga hora de caminar que no esta gens malament anat amb el temps just. D'aquí no més hem de seguir el transitat camí que ens te que  portar, primer al Lac du Gaube i després al refugi de Oulettes du Gaube, es un camí preciós, sempre al costat del torrent i tenim la grandiosa cara nord del Vignemale al davant.

Al refugi hi fem una parada per descansar i admirar aquesta cara nord, però hem de seguir rapidament cap a la Hourquette d'Ossoue. La pujada fins a la Hourquette és bastant dura, però anem contents i a bon ritme, hi arribem rapidament. Aquí deixem las motxiles i anem a pujar al Petit Vignemale, el primer tres mil dels que farem aquests dies, son 300 metres de desnivell que es fan rapidament. Un cop al cim fem 4 fotos, sobre tot cap el massís de las muntanyes de Gavarnie/Ordesa, que es veuen molt bé d'allá dalt i posem la directa cap el refugi, hi arribem just a temps de deixar les motxiles i sentarnos a sopar.

Un cop sopats, anem a les habitacions i preparem els llits, després sortim a fora a gaudir d'un precios cap vespre , les ultimes llums solars il-luminant el massís de Gavarnie i la sortida de la Lluna pel vessant del pic de Labas ens fan gaudir d'uns grants moments, després anem rápid a dormir, demà serà un gran dia.

                                                    Foto de grup al cim del Petit Vignemale.

                                        

El perfil de la ruta, el track el podeu baixar D'AQUÍ


L'imatge al Google Earth:


  • Punt de Sortida, Pont d'Espagne, s'arriba per Cauterets, com  ARRIBAR
  • Material necessari: tot el que és normal per rutes d'alta muntanya, inclós crampons i piolet per a la glacera, Roba d'abrig, menjar, aigua, calçat adequat i GPS (si en tenim)  mapa, brúixola i el casc es molt recomable, es terreny d'alta muntanya i es posible la caiguda de rocs, sobre tot a la pujada/baixada de la Pique Longue per la ruta normal.
  • Altura mínima: 1704 metres, a l'estació superior del telesilla de Gaube.
  • Altura màxima:  3032 metres al cim del Petit Vignemale, al GPS marcava 3028 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1347 metres.
  • Distancia 14'7 km.
  • Ruta circular: no.
  • Si voleu veure les fotos amb els comentaris en castellà ho podeu fer al meu álbum de Picassa AQUI

Ens preparem a l'aparcament, de pagament, de Pont d'Espagne.


Pont d'Espagne.


I las seves cascades.


Si posen bè, els hi agrada l'indret.


Com anem amb el temps molt just decidim pujar al Telesilla de Gaube per estalviar-nos mitja hora de camí.



I ens presentem al lac du Gaube quasi sense donar-nos compte, al fons el gran protagonista d'avui, la cara nord del massís del Vignemale, extráordinaria.


Jo,a l'igual que el Henry Russell, estic enamorat d'aquests massís.



A l'altre vessant del estany. 


Lac du Gaube.

                           

El camí es fácil, no més el primer tram despés l'estany es fa faixuc, hi ha molts blos de pedra.


Una vegada superat el tram de blocs comença un cami ben fresat, sempre al costa del riu i las seves cascades.



I entre els pins, las cascadas.......


......i les vistes al Vignemale.


Unas vistes que ens deixen bocabadats a tots i a mi particularment, esti content, feliç.



Arribem a la pala final abans del refugi de Les Oulettes du Gaube.



 No més tenim que superar-la per........


Gaudir d'un indret fantastic.



.....................


Ens fem una foto de grup jejejeje.


Descansem una estona.




Tots menys la camara de fotos, aquesta treu fum.


Però hem de seguir, la pujada a la Hourquette d'Ossoue es fa bé, primer per un camí fresat i després per blocs de pedra, però sempre amb camí,


El Vignemale i el port dels Mulos a la dreta, pas natural a la vall del Ara.


La pujada a  la Hourquette es igual al camí de la vall, sempre amb el Vignemale davant nostre.


Lac d'Arrailé


Conchi descansan abans d'arribar a la Hourquette.......


.........i gaudint de las vistes.


Ja som a la Hourquette d'Ossoue, a la dreta el Petit Vignemale, anem a pujar-lo.


La baixada que farem d'aquí una estona cap al refugi, esta molt aprop.


De fet esta allà baix, vigilat per dos grans cims, el Pic de la Sede i de Labas.


Deixem motxilles i cap amunt.


Allà al fons queda el lac du Gaube i la vall per la que hem pujat.


Arribant al cim ja tenim una visió fantastica del que serà el protagonista de la tarda, el massís de Gavarnie/Ordesa.


Ja hi som, primer 3000 de la nostre aventura.


Allà el tenim, Gabietos, Taillon, Brecha de Rolando, Casco,Torre, Espalda, Pics de la Cascada, Marbore, Astazus, a l'esquerra de tot tambe es veu La Munia/Robiñera.


La Brecha de Rolando i el Casco de Marbore a cop de zoom.


El Montferrat, pel que volem comançar demà.


Tambe m'apropo al Midi d'Ossau.


Per que a l'altre vessant tambe hi tenim grans cims, Gran Facha, Balaitous, Midi d'Ossau, Cresta del Diablo, etc, etc,


Foto de cim amb la Pique Longue, el cim mes alt del massís del Vignemale a la dreta de tot.



I ara cap a la banda de Gavarnie.


Per la cara que faig es posible que estigui una mica content jejejeje.


I ara toca una baixada expres fins al refugi, tinc el temps just dàrribar a l'hora limit que hem van donar al fer la reserva.


Ja hi soc, cinc minuts abans de l'hora.


Tot i que algu s'ho a pres mes tranquilament hi ara mateix esta per la Hourquette, es el que te reservar al teu nom............


Arribar, deixar motxilles i a sopar, aixó si, amb bon humor i mota gana.


I després a gaudir d'un capvespre brutalment bonic.







No poden deixar de mirar.......


....i, la veritat, no m'estranya.



Anem a dormir ben dora, poc abans de les 10, demà a las sis del matí tenim l'esmorçar, bona ni.


4 comentaris:

  1. Muy buenas esas imágenes. Aunque con ese fondo cualquiera menos yo jejeje... No quiero ser ansioso, pero necesito ver las fotos de cimas Ya!!

    ResponElimina
  2. Ansias, que eres un ansias.............todavía ni he tocado las panorámicas, por lo que te toca esperar jejejejeje

    salu2

    ResponElimina
  3. Juer Miguel, que gozada, que atardecer, y además en buenísima compañía, desde luego que es un buen sueño el que has podido complir...

    Saludos y B.R.A.T.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pep, gracias por pasarte por aquí, ese atardecer fue magnifico, estaba todo el mundo con la cámara en la mano.

      salu2

      Elimina