Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dissabte, 14 de setembre de 2013

Ref. de Bayssellance-La Fruitere, la vall de Lutour, un bonic racó.


Després del gran dia de muntanya que vam gaudir AHIR ens aixequem amb una mica de neguit, tenim que cambiar els plans d'avui, vam deixar un cotxe a La Fruitere, a la vall de Lutour, per arribar fins allà volíem baixar pel coll de Labas, inclòs jo habia pensat a fer una escapada rapida al cim del pic de Labas, estava poc mes de 200 metres de desnivell del coll i pensava que era factible un "atac rápid" al seu cim.
Però la nit abans parlant amb el guarda del refugi ens va comentar que quedava una congesta de neu al principi de la baixada que estava en molt mal estat, i que tot i que portavem material no ens recomanava baixar per allà, per les condicions de la neu no ho veia gaire adient.

Consultem el mapa per trobar alguna variant per poder baixar fins a La Fruitere i veiem que tenim dues opcions, una de curta i una de més llarga:

-Opció curta: desfer part del camí del primer dia fins al desviament del coll d'Arrailé, pujar aquest coll i baixar fins a trobar el camí de la vall de Lutour, més curta però també més monótona, molta pedrera fins a arribar a prop del llac d'Estom.

-Opció llarga: baixar pel camí de Gavarnie fins el desviament del coll de Gencianes, pujar aquest coll i baixar per la conca lacustre d'Estom Soubiran fins a trobar el camí de la vall de Lutour, més llarga però mes interesant de fer pel fet de passar per uns indrets plens d'estanys.

Un cop mirat i parlat entre nosaltres guanya l'opciò curta per 4 a 1, si es que sempre m'agrada portar la contraria. Al moment que estàvem decidint això no ho sabíem, però aquesta decisió ens faria possible gaudir d'una sortida del sol magnifica.

El camí no té cap secret, hem de sortir de Bayssellance direcció la Hourquette d'Ossuoe seguint el mateix camí pel qual vam pujar fa dos dies, a la Hourquette havem de baixar perden altura, uns 200 metres de desnivell, com a máxim, fins a trobar el camí que puja al coll, un cop al coll d'Arrailé hem de baixar seguint el camí que ens a de dur fins el llac d'Estom, primer per una molesta pedrera i després per cami ben fressat. 
A partir del lac d'Estom entrem a una ruta molt transitada, perque  la pujada fins a l'estany es molt popular, es un camí molt agradable de seguir, sempre al costat de la Gave de Lutour, amb las cascades que s'hi formen i amb unes vistes magnificàs cap el Pic de Labas, omnipresent a quasi tots els actes del dia.   


                                     

Aquí teniu l'imatge al Google Erth:


I el perfil de la ruta, el track el podeu baixar al WIKILOC


  • Punt de sortida: Refugi de Bayssellance, s'hi arriba amb 4/5 hores de caminar si sortim de Cauterets o de Gavarnie
  • Material necessari: Roba d'abrig, calçat adequat, menjar, aigua, mapa, brúixola i GPS si en tenim.
  • Altura mínima: 1375 metres a La Fruitere, punt d'arribada.
  • Altura màxma: 2730 metres a la Hourquette d'Ossoue
  • Desnivell positiu acumulat: 316 metres.
  • Desnivell negatiu acumulat 1505 metres.
  • Distancia: 14'100 km.
  • Ruta circular: no, ès tracta d'una travessia.
  • Podeu veure les fotos amb comentaris en castellà a l'àlbum de PICASA


I anem amb les fotos que ès el realment important:
                                                                                                           

La lluna ens va acomiadar ahir a la nit i la mateixa lluna ens bé a donar el bon dia, a esperat pacienment.


Un mica mes aprop.



I comença l'espectacle, las primeres llums del dia ja il-luminan el Vignemale.


Mirada cap al ref. de Bayssellance.


Aquests dos estaven fent el primer àpat del dia, però marxen molt depresa.


La llum del sol fa canviar de color molt rapidament al massís del Vignemale.


Hourquette d'Ossoue, el Vignemale ja a tornat a canviar de color.


Mirada cap la vall de Gaube, al fons els cims de


Ès un no parar, fem 4 passes i una nova imatge ens fa tornar a parar, tením que treure la cámara novament.


Llums, ombres, colors, realment esplèndid.


La vall de Gaube, per on vam pujar fa dos dies, però avui no ho baixarem per aquí.



Si no que anirem a buscar el coll d'Arrailé, al mig de la foto.


Nova mirada al darrere i altre cop quedem enamorats d'aquest indret.


I és que no és per menys, un espectacle de llum i color.


O potser sense color també és un espectacle.


Estany superior d'Arrailé.


I l'estany inferior, ja quasi som al desviament.


Aquí el tenim, deixem el camí de Gaube i marxem cap al Lac d'Estom.


Estan contents, el començament del dia els agrada i molt.


És l'hora de acomiadar-nos d'aquesta muntanya que tants bons records ens a deixat grabats al nostre cervell, bé, més que acomiadar-nos, és un fins aviat.


Entrem al tram mes feixuc del dia, la part final i el començament de la baixada del coll d'Arrailé, un bon pedregal ens espera.


Tot i que hem de travessar alguna congesta de neu.


Ja som al coll, no més són 150 metres de desnivell, però són incomodes de fer, moltas pedras.


Però no s'han acabat les pedres, a l'altra vessant es el mateix, al menys els primers metres de baixada.


El pic de Labas, pel coll que és veu a la seva dreta es pel que teníem intenció de baixar.


El coll ja queda al darrera, tot i les pedres es baixa bé, i tenim un corriol que es va veient entre les pedres.


Aquesta noia estava tant bé al sol que no es va ni moure.


Coll d'Arrailé, ja hem superat el tram de rocs i el coll queda lluny.


Pics de la Sedé i de Labas, el coll de Labas al mig dels dos, a l'esquerra seria la baixada per l'altre variant, la del coll de Gencianes i la conca lacustre d'Estom Soubiran.




Allà baix tenim el Lac d'Estom.


Mes aprop.


I al darrere els protagonistes de la baixada, els pics de la Sedé i de Labas, sobre tot aquest darrer, és el vigilant de la vall de Lutour.


Estanys i cims, bonic conjunt.


Ja quasi som a l'entrada d'aigües del estany, també i tenim el refugi d'Estom, aquí pararem a descansar una estona.


I a fer fotos.


Les llums del matí ens donen molt de contrast.


Llums, ombras, colors i reflexos, qui no s'atura a gaudir d'això ?.


Però hem de seguir, ara bé el tram de la vall de Lutour més visitat, és un camí molt planer, que guanya el desnivell molt lentament, i sempre al costat de la Gave de Lutour i las cascades que forma, si hi afegim el fet de tindre  l'estany, fa que sigui una de les típiques excursions massificades.


Però és que s'ho mereix, riu, cascades, vall molt plana amb vaques i vistes a grans muntanyes.


S'ho val i molt.


Aquesta imatge ès el normal, camí planer amb el riu al costat.


De vegades la vall s'obre una mica.


I si mirem al darrere doncs que dir.........un altra imatge pel record.


Val la pena visitar aquesta vall, no la coneixíem i l'estem gaudint molt, tot i trobar-nos gent contínuament.


Creuan per un petit pont la Gave de Lutour.



Aquí fem un petit descans.




 L'indret s'ho mereix.


La Conchi també vol sortir, com li agraden aquestes valls.


Això s'acaba, allà al fons tením La Fruitere, punt final d'aquests tres dies i de les vacances.


Però abans hem de fer una bona celebració, el bar restaurant de La Fruitere és tota un sorpresa, bon menjar a un preu assequible, i això a França s'ha d'aprofitar.


Alba, Conchi i Jose es decideixen per menjar a la carta, molt interessant i amb bona presentació, però Mª Jose i jo volem  provar el que dins de la carta  anomenen Plat Muntanyenc, i la veritat és que hem triat bé,  una molt bona elecció, és bo i  molt complet.


I si l'acompanyem amb un bon postre ja es pot dir que hem triomfat jejejeje.



Després de dinar anem fins a Pont d'Espagne, tením que recollir l'altre cotxe, després marxem cap a casa, ens aturem a Ainsa, ha estirar una mica les cames i fer una cervesa, això ens permet gaudir d'una bonica posta de sol, bona manera d'acabar tres dies magnífics i unes més que bones vacances.



2 comentaris:

  1. Es veritat que una imatge val mes que mil paraules i veient la cara de felicitat que feu tots......
    Salut i veure si podem gaudir dels Castellets plegats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xevi, gracies per la visita i a veure si tením sort i ens veiem a l'octubre.

      salu2

      Elimina