Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 6 d’agost del 2019

Els Inferns (Infiernos), fent la circular Pondiellos-Bachimaña.

Descripció del recorregut.

Com és habitual per les vacances, la meva filla Alba i jo, ens reservem uns dies per fer muntanya plegats, millor dit, per fer algun cim de 3000 metres, que és el que més li agrada a ella. Amb els cims  fets d'aquest any, ja en porta a prop de 75, aviat em superarà, doncs jo no en porto gaires més, i estic repetint molts per acompanyar-la. 

Aquest any ho podem fer per molt poc, entre la seva tornada de vacances a Croacia, i la data que a de tornar  a la feina només coincidim 4 dies, per tant els haurem d'aprofitar. Busquem un indret on, dins dels pocs dies que tenim, puguem pujar uns quants cims d'aquesta alçada, i un bon indret és a Baños de Panticosa, on una estada al Refugi Casa de Piedra, ens dóna aquesta opció, amb unes quantes muntanyes d'aquesta "estimada" alçada per fer allà.

Triem per començar fer Els Inferns, tres cims de més de 3000 metres amb una imatge, esvelta i estèticament preciosa, els miris per qualsevol dels seus vessants, sobretot, per a mi, el seu vessant dels Ibons Blaus (Ibones Azules), amb el que queda de la seva glacera, un indret on estar una bona estona, deixant passar el temps.

Per poder admirar bé totes les vessants d'aquests cims, el millor és fer una ruta circular, per tant, si volem, es pot fer en qualsevol dels dos sentits. A mi m'agrada més fer-ho en el sentit que ho vam fer nosaltres, sortint del Refugio Casa de Piedra a Baños de Panticosa i pujar pel mateix camí que va al Garmo Negro fins al desviament del Collado Pondiellos. Un cop a aquest Coll, i tenint a la vista el nostre objectiu per primer cop, anar al Collado Saretas i, fent una llarga diagonal a la base dels nostres cims, allà comença una pujada on s'ha de fer servir les mans, però és fàcil, només s'ha de tenir  un mica  d'atenció per si cauen pedres. Un cop a dalt, al coll que separen els dos primers cims, només hem de fer una curta pujada per fer el primer de Els Inferns, l'occidental.

Es torna al coll i es puja, quasi al moment, el segon cim, l'Infern Central. Per anar al tercer, l'Oriental, s'ha de creuar la famosa Marmolera dels Inferns, molt més fàcil del que sembla de lluny, ja que és pot fer caminant, només vigilar de no tenir cap entrebanc, ja que el pati als dos costats es molt gran.

Per baixar ho fem pel vessant del Coll dels Inferns, direcció a l'Ibon de Terrabay. Per fer-ho s'ha d'anar a buscar un corriol que va per sobre mateix de la Marmolera, primer baixant amb molta cura, doncs està tot molt trencat, fins a un petit replà, ben visible de dalt, després passar per aquest corriol esmentat que pasa pel fil de la Marmolera, un cop passada baixar un xic més, a buscar un petit coll que surt al vessant de l'Ibon de Terrabay. 

D'aquí al Coll dels Inferns (Cuello de los Infiernos) només s'ha de creuar una incómoda pedrera, que marca el final de les dificultats. Un cop al coll ja només hem de seguir el GR-11, ample i fressat, que va del Refugi de Respomuso  fins al Refugi de la Casa de Piedra passant pels Ibons Blaus, on tenim la imatge que més m'agrada a mi d'aquests cims. Després, passem per l'embassament de Bachimaña, potser el pitjor tram per a mi, es fa molt pesat, amb els constants puja/baixa que comporta. Més endavant és pasa pel Refugi del mateix nom, on encararem una forta baixada (la cuesta del fraile), abans d'arribar al punt on hem sortit aquest matí, el Refugi Casa de Piedra.


Fot de cim a l'Infern Central.



Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.
3

  • Punt de sortida: Refugi Casa de Piedra a Baños de Panticosa, com arribar.
  • Dificultat: Difícil, no té trams molt tècnics, però el desnivell, la distancia i el terreny fan que la catalogui a així.
  • Material necessari: Es una ruta d'alta muntanya, per tant calçat adequat i roba d'abrigar són importants, el casc recomanable i, com sempre, els indispensables, mapa, brúixola i GPS.
  • Track: el podeu baixar d'aquí. Atenció, té dos trams que no va gravar, a l'inici de la pujada, i abans de la Mallata Alta, no passa res, és un tram molt marcat i fressat. L'única cosa que pot passar és que, potser, la distància final és un xic més alta.
  • Alçada mínima: Refugi Casa de Piedra a 1638 metres.
  • Alçada màxima: 3083 metres a l'Infern Central.
  • Distància: 15,3 quilòmetres, tot i que pot ser lleugerament superior, pel que he explicat del track.
  • Podeu veure les fotos al meu álbum de Google fotos.
  • Ruta per gossos: Des del meu punt de vista no és una ruta per portar-los, crec que no es un terreny on, els nostres petits amics, puguin gaudir gaire. 


Fotos i comentaris.

Sortim un xic tard pel meu gust, ens hem adormit, quan ho fem les primeres llums solars ja il·luminen els cims del Garmo Negro-Argualas.

Per sort, el camí guanya alçada molt ràpid i, ben aviat, ja veiem els Baños de Panticosa molt a baix.

Mallata baixa.

I, poc després, la Mallata Alta. amb el sector Garmo-Argualas al davant nostre.

El corriol guanya alçada ràpidament, i més si s'agafa alguna drecera, eh Alba ¿?.

Ja hem deixat la ruta al Garmo Negro, i pugem cap al Coll de Pondiellos, al fons ja treu el nas el Vignemale. Aquest tram no te un camí definit, tenim fitades per totes parts, hem d'agafar una linia i seguirla, totes porten al coll.

Coll de Pondiellos.

Estanys (ibones) de Pondiellos, al fons el Midi d'Ossau.

Els Inferns al davant, pujats ja fa uns anys, amb l'Arnales a la dreta. Valorem pujar també a aquest cim, sabem que, si no ho fem, algun dia haurem de tornar per pujar-lo però, físicament, no estem al 100%, hem sortit poc aquest estiu, i no estem segurs de què sigui la millor idea, afegeix una hora de caminada, més el desnivell acumulat. Finalment el deixem estar, ja tornarem.

Seguim i passem pel Collado Saretas, on veiem novament al Vignemale.

Agulla de Pondiellos i Garmo Negro, també pujats ja fa temps. amb el Coll de Pondiellos a l'esquerra, i els Ibones de Pondiellos a sota.

Creuem alguna petita congesta de neu.

Fins a arribar al peu de començament de la pala final, ens posem el casc i amunt, amb atenció de no tirar pedres, que és el més perillós d'aquesta pujada.

De lluny sembla més difícil del que es en realitat.

Sortim al coll entre dos dels cim dels Inferns.

I guanyem el primer cim del dia, Infern occidental.

Balaitous, Frondiellas, Gran Facha, per dir només els més importants.

Ara i afegim el Vignemale i, més al fons, el sector de les muntanyes d'Ordesa i de /Gavarnie.

Inferns, i la seva Marmolera, amb el Balaitous i Frondiellas.

Es hora d'anar a l'Infern Central, el tenim a tocar.

Tan a tocar que ja i som, foto de cim.

Frondiellas, Balaitous, Cristales, Gran Facha, Punta Zarra, Piedrafita, Llena Cantal, etc, etc.

                   Just sobre l'Infierno Occ veiem el Vignemale i, al fons, les muntanyes d'Ordesa.

Del Garmo Negro al Midi d'Ossau, a sota els Ibones de Pondiellos.

Toca passar per la Marmolera i anar a l'últim cim del dia.

La cresta és fàcil, però amb una caiguda important cap al que queda de la glacera.

Així veig jo a l'Alba creuant la Marmolera.

I així em veu ella a mi.

Infierno Oriental, foto de cim.

El panorama és molt semblant, només ampliem la vista cap a l'Ibon i Pic de Terrabay.

Els dos altres cims dels Inferns,i la marmolera que acabem de passar, més el sector del Garmo Negro, amb els Ibons de Pondiellos a sota.

Ibons Blaus, per on baixarem, amb el Vignemale i el sector de Gavarnie/Ordesa al fons, inclòs es veu el Monte Perdido.

Que si, que es veu el Monte Perdido, aquí el teniu (amb un xic de zoom), amb la famosa Escupidera ben visible.

Però hem de marxar, només començar la baixada es veu clarament el corriol per sobre la Marmolera. També existeix la possibilitat de fer la cresta al Garmo Blanco, i baixar, per aquest cim, cap al Coll dels Inferns. Crec que es millor la primera opció, almenys, és la que he fet servir sempre que he vingut.

Primer hem de baixar a aquell replà, amb cura, esta tot molt trencat.

Ja som al replà, es veu la continuació.

Però sortim massa amunt,hem de perdre alçada.

Aquesta es la fitada clau, la que dona entrada a la part superior de la marmolera.

Ara si, ara som al punt correcte.

Un cop passada la Marmolera sortim a un petit coll on tenim una de les imatges típiques d'aquesta sortida, l'Ibon i Pic de Tebarray, amb el Balaitous al fons.

Una imatge mil cops vista, i mil cops que marxo enamorat.

Cuello dels Inferns, al fons el massis del Vignemale, del que Alba esta enamorada des de que el va pujar fent tota la cresta.

Agafem el GR-11 direcció als Ibons Blaus, passem per alguna congesta de neu però, amb la calor que fa, i l'hora que és, es creuen sense problemes.

Els Inferns i la seva, ja molt minvada, glacera.

Arribant a l'Ibon Blau superior.

I aquí teniu al que em referia quan deia que m'agrada molt baixar per aquí. Aquesta idíl·lica imatge, a l'Ibon Blau superior. amb te robat el cor, m'hi estaria hores de contemplació, fer una parada aquí, descansar, fer un most i admirar l'entorn et dóna forces per continuar.

Una altra bona imatge, a punt de fer la petita baixada que separa els dos Ibons.

OHHHHH !!!. No se quina es millor, l'anterior, o aquesta a l'Ibon Blau inferior.

A punt de perdre de vista els cims aconseguits avui.

Ibon de Bachimaña.

A punt d'arribar al Refugi de Bachimaña, aquest tram el tinc travessat, els puja i baixa que s'han de fer per creuar l'Ibon de Bachimaña s'hem fan molt pesats.

Passat el refugi arribem a la Cuesta del Fraile, una forta pala que et fa suar de valent, tot i que nosaltres la fem de baixada, però el cansament també es nota baixa'n.

Un cop superada ja només ens queda seguir el GR-11, per un bonic bosc, fins arribar al punt de sortida, tancant així el cercle.

Arribem cansats però satisfets, hem complert objectius i hem gaudit molt, sobre tot per poder fer-ho  plegats. Ara toca descansar, demà un xic de "turisteo" i esperar a les visites que ens acompanyaran a la propera sortida.


A més de probar productes de la terra.


I la sorpresa del dia, la visita d'un bon amic, el Xevi, de Muntanyes d'Ilusions, que feia massa temps que no ens havíem vist, sabia que érem per aquí, i ha passat a fer-nos una visita. No cal dir que la tarda al refugi va ser plena de converses i de rialles, una bona manera d'acabar el dia.




4 comentaris:

  1. No m'he pogut esperar al vespre!!!! Molt guapu, jo ho vaig fer en sentit contrari. Ruta d'alt nivell no per a qualsevol muntanyenc, hores en alçada i amb pati. La vira per la zona de marmol es espectacular i si, els infiernos des dels ibons azules és per estar-s'hi hores.
    Una de les millors sortides que he fet i un plaer tornar-la a disfrutar. Enhorabona als dos.
    Tecleja que ja tinc ganes de llegir la propera!

    Una abraçada i a seguir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, ho se, vaig veure el teu repor. Jo l'he fet les dues vegades en aquest sentit, per la grimpada previa als Inferns i per poder passar pels Ibons Blaus de baixada, descansar i fer un most allà.

      El proper ja esta en marxa, he estat editant las panos ara, ja falta menys.

      salu2

      Elimina
  2. Buenas noches Miguel, este sabado estoy pensando en ir por esa zona. Tenia intención de hacer esa ruta, pero en sentido contrario. ¿Que tal esta la subida desde el collado de Pondiellos hasta los infiernos? algun paso tecnico??

    gracias y un saludo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, ya te he contestado en el grupo del face, pero lo vuelvo a hacer aqui, del Collado de Pondiellos al inicio de la trepada tienes una larga diagonal, que pasa por el Collado Saretas, es una pedrera algo pesada, pero con rastros de sendero. La trepada en si no tiene gran cosa, es seguir, un poco intuitivamente, por la izquierda de la canal que baja del Collado que separa las dos primeras cimas. Es una trepada fàcil, de lejos parece mas de lo que es en realidad, hay que ir subiendo por una serie de repisas, con pocos hitos, pero estrategicamente situados. El mayor peligro es la posible caída de piedras por otro montañero que lleves delante, por lo que el casco es recomendable. Espero que te sirva la explicación, a disfrutar.

      Elimina