Descripció del recorregut.
Anem uns dies de vacances a Sant Lary Soulan, tenim molts plans, és un indret on ja hem estat fa molts anys, però no vam fer molta muntanya, ara volem que sigui diferent. Però ja se sap que, a muntanya, qui mana, és la meteo i, a nosaltres, ens va fer la guitza, i de valent, de fet només vam poder fer muntanya un dia 😭😭, i haurem de tornar.
El dia que la meteo ens dona una treva i podem sortir anem a fer una de les grans clàssiques d'aquestes contrades, la circular que puja a l'Estaragne-Campbieil-Lentilla, que estan situats dins de la Reserva Natural de Neouvielle, jo ja la tenia feta fa molt de temps, però per l'Alba serà la seva primera vegada.
Per fer aquests cims, i els altres d'aquestes contrades, tenim la sort de poder pujar fins a Cap de Long, a 2.160 metres d'altitud, cosa que permet fer rutes més llargues i tenir un bon grapat de 3000s a tocar.
Per fer la circular s'ha de tenir en compte que tenim un tram de carretera, ja que la vall d'Estaragne està situada abans d'arribar a Cap de Long, per tant tenim tres opcions per poder fer la ruta: 1- Deixar el cotxe al començament de la vall d'Estaragne, el que representa fer tota la carretera al final de la ruta. 2- Deixar el cotxe a Cap de Long, el que representa el contrari, fer la carretera al començament. 3-Deixar el cotxe a mitat de camí, i tenim molts petits espais on fer-ho, el que representa repartir el tram de carretera en dues vegades. Aquesta última es la que ens agrada més, es la nostra.
Deixem al cotxe a un petit párquing quasi al costat d'un refugi lliure que es troba a mig camí entre els dos punts d'inici i final de la ruta, baixem per la carretera fins al començament de la Vall d'Estaragne, cartell informatiu i un pàrquing.
Comencem a pujar per la vall, primer per trams suaus i després superant dues fortes pales fins a arribar a l'únic desviament d'aquest tram de la ruta. A la dreta cap al Gran Pic d'Alharisses i la cresta que l'uneix a l'Estaragne i a l'esquerra la continuació del nostre camí. Seguim la pujada pel tram més feixuc del dia, una gran pala per terreny molt trencat. Un cop superada travessem un petit tram de roca i sortim a la pala final i d'aquí a la cresta, just al costat del cim.
A dalt un bonic panorama local on destaca el nostre següent objectiu, el Campbieil, a més de part de l'encisadora carena de Ordesa-Gavarnie. Petit descans, un most, unes fotos i seguim ruta baixant al coll que separa l'Estaragne i el Campbieil, no he trobat nom d'aquest coll, diguem-li cota 2.981 que són els metres que té segons l'IGN francés. Un cop passat el coll ens trobem dos corriols, el de l'esquerra va més proper a la cresta, el de la dreta dona una mica més de volta. Teníem dubtes de quin agafar, peró hem vist dos grups que han pujat per l'esquerra i han fet mitja volta per anar per la dreta, així que nosaltres directes per la dreta.
Primer és puja d'una manera suau i després comença a enfilar-se de valent fins a superar un tram bastant dur just abans del cim, on arribem ràpidament. A dalt trobem un petit grup de gent, les primeres persones que veiem, tot i que menys de les que esperàvem per ser un diumenge.
Al cim el panorama es espectacular, des dels propers Neouvielle-Pic Long, als llunyans Balaitous, Gran Facha o els Infiernos, més proper es veu el preciós Vignemale i els seus satèl·lits, a més de la magnifíca carena d'Ordesa i Gavarnie, que veiem per complet, des dels Gabietos, Marboré o Monte Perdido, fins a la Punta de las Olas i acabant pel sector de La Munia, tot i que, difuminats per la calitja, es poden albirar cims com l'Aneto, Perdiguero, Pica d'Estats entre molts altres.
Desprès de les fotos de rigor seguim ruta fins al proper Pic de Lentilla, des d'on gaudim d'un panorama quasi similar al del Campbieil. Nova sessió de fotos i comencem a baixar, per fer-ho tenim dues variants, podem tornar fins a quasi el Campbieil i agafar el corriol que baixa directe fins passat el Gourgs de Cap de Long, o podem agafar el primer corriol que es veu que baixa cap a l'Hourquette de Cap de Long, aquest és un xic més llarg però, per a mi, més bonic, per tant és el que vam fer servir nosaltres.
El corriol es clar i fàcil de seguir, és baixa molt ràpid fins a l'Hourquette, d'aquí als Gourgs de Cap de Long son uns minuts. Poc després retrobem l'altre opció de baixada i és on parem a menjar, a sota mateix de l'esvelt Pic Long. Encara no hem fet la parada llarga i ja comencem a tenir l'estómac buit.
Una vegada recuperades les forces seguim la llarga baixada fins a la cua del Barrage de Cap de Long, d'allà hem de superar un tram molt feixuc de fer, pujant i baixant contínuament fins al Barrage i el pàrquing, per seguir una curta baixada per carretera fins a arribar al cotxe, donant per tancada la magnífica sortida d'avui.
Foto al cim de l'Estaragne, amb el Campbieil al fons.
Dades tècniques.
- Punt de sortida: Qualsevol punt entre la Vall d'Estaragne i el Barrage de Cap de Long, ja que per fer la circular hem de fer un tram de carretera caminant, nosaltres el vam deixar a un petit espai al costat d'un refugi lliure, com arribar al Barrage de Cap de Long.
- Dificultat: Moderada, no té cap pas tècnic, només la distancia i desnivell poden donar-nos problemes si no estem físicament bé.
- Material necessari: A l'estiu res especial, no es una ruta amb passos tècnics, calçat adequat i roba d'abrigar més els indispensables mapa, brúixola i GPS.
- Track: El teniu al meu Wikiloc, d'aquí el podeu baixar.
- Alçada mínima: 2.150 metres al començament de la Vall d'Estaragne.
- Alçada màxima: 3.173 metres al cim del Campbieil, tot i que al GPS marcava 3.159 metres.
- Distancia: 14 quilòmetres.
- Desnivell positiu acumulat: 1.277 metres.
- Ruta circular: Sí, completament.
- Ruta per gossos: La reserva de Neouvielle té unes normes estrictes pels nostres peluts amics, millor consultar-les. Nosaltres no vam portar a la Neila.
- Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Deixo el cotxe a la corba on es troba el refugi lliure, així faré la meitat del tram de carretera al començament i l'altra meitat en finalitzar la ruta. Baixem per la carretera, fins al començament de la vall de l'Estaragne, identificable per què i trobem un petit pàrquing i un pont de la carretera amb les baranes pintades de verd.
Un altre dia de muntanya amb la meva filla, un altre dia de gaudir plenament de la seva companyia, com m'agraden aquests dies!!!, i amb 3 cimes més a la butxaca !!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada